Afrontar un segon part tenint sindrome post traumatic

[Su_]

Per possar en antecedents pego l'enllaç on vaig explicar el part de la meva nena viewtopic.php?f=12&t=17517

Aquest embaraç no ha estat planificat, de fet jo ja no volia sentir parlar de quedar-me embarassada, de fet jo havia renunciat a la maternitat perque no em veia capaç de tornar a passar pel proces de proves, analítiques, visites al metge... i ni molt menys parlar de tenir un part hospitalari.

Al meu primer embaraç ja em vaig informar per tenir un part natural(crec totalment que l'hagues aconseguit si l'acompanyament hagues estat l'adequat en tot moment. No em vaig sentir recolçada.), de fet ja vaig parlar amb el meu home de tenir un part a casa, pero el estava totalmente en contra, així que vaig decidir que jo també podria cedir una mica e intentar fer el part natural a l'hospital (a l'enllaç ja poso el comportament del ginecoleg al dir-li la meva intenció)

Al veure el positiu em vaig enfonsar una mica, de tant en tant rememoro algun moment del part de la meva filla. He tornat a proposar al meu home tenir un part a casa. No se si ja hem tingut 3 o 4 baralles fortetes, en la que jo quedo com una egoista que no penso només en mi, i jo plorant, li he explicat per activa i per passiva que no es que sigui capritxosa, sino que no em veig capaç de poder anar a l'hospital, que estic traumatitzada, que ho passo molt malament, pero res de res. Ja li he dit que si torno a tenir que parir a l'hospital no vull que ell entri, no em refio de que torni a fer igual que l'altre cop. Ell es pensa que es el seu dret i ja li he dit que no es el dret d'ell d'acompanyar-me per molt que sigui el pare, es el meu dret com a pacient estar acompanyada per qui JO vulgui...

Avui he tingut llevadora i li he explicat i m'ha dit que tinc sindrome post traumatic i m'envia al psicoleg..

Alguna ha passat per una experiencia similar?

[kabbisa]

És complicat, però jo optaria per buscar un equip que et doni confiança, molt pro part natural. I si has de fer una ronda de ginecòlecs tu sola sense el pare, dons la fas i els expliques el que ha passat.

Si el teu home està en aquell punt de pensar que gràcies a estar a un hospital van poder veure que la nena tenia un problema de pulsacions, no crec que el favis canviar d'opinió respecte a anar a parir a un hospital.

Hi ha un blog (maretameva.com), d'una usuaria d'aquí (la crissie), que va tenir un primer part molt traumàtic, un segon molt millor, però a l'hospital i un tercer a casa. Potser ella et pot ajudar a encarar aquest segon part. A més, també és doula.

[magrana]

Hola, Su:

quan he llegit el teu part he recordat una mica el meu primer part. Em van posar l'epidural massa tard, quan el part estava massa avançat (jo sí que la vaig demanar però l'anestesista va trigar molt). La nena va patir, les pulsacions li baixaven... Vaig patir molt. Va durar poca estona, però va ser molt dur (i encara ho és, quan hi penso). Al final ella sola va anar recuperant-se i no va caldre cesària. Però tinc una amiga que, en un part molt semblant, sí que li van haver de fer una cesària urgent...

Carai, que l'epidural té contraindicacions i causa problemes! Per què no ens ho expliquen? La resposta de la infermera quan li vaig demanar el per què va ser: "Hi ha nens que no els agrada l'epidural". No és qüestió d'agradar o no. L'epidural pot portar problemes importants. Però ens la posen com si res.

Al meu segon part tenia clar que no volia res de res. Va ser a l'hospital, jo tampoc estava tranquil·la amb la idea d'un part a casa. Però vaig dir que no volia res, ni oxitocina ni epidural. Res. I així va ser. I en tinc un record boníssim.

El meu home tampoc em va poder ajudar en el part. Estava massa nerviós i jo me'n vaig apartar. Vaig buscar recolzament en la llevadora. Ho sento, és un moment en què no pots fer el que toca, sinó el que necessites i sents.


Molts ànims! La meva millor amiga va parir la seva segona filla en un part natural molt bonic després d'una cesària! Es pot...

[Pink_flower]

Ostres em sento molt identificada amb tu....jo vaig trencar aigues i cap mena de contraccio, 12 hores despres cap a l'hospital, oxitocina dosi de cavall i de cop contraccions molt besties, la nena no baixava, la epidural no em feia efecte (sospito que me la van possar malament i a sobre l'anestesista de mala gana i borde) i cap a quirofan! Anestesia general, tothom coneix a la nena avis pare tiets....i jo la ultima que la veia molt maca i tot molt estupendo pero no la feia meva. Tambe ho vam tenir complicat amb la LM pero per sort ho vam aconseguir i ara penso en un altre part i em fa panic!!! Es tornara a repetir? Sera una altre horrible cesarea??
Donar-te molts anims i paciencia amb el pare...potser podries demanar que vagi amb tu a la llevadora o algun gine que trobis mes comprensible i li faci entendre?
Segur que tot anira molt be i espero que puguis gaudir de l'embaras. Anims i enhorabona!

[roella]

Ei Su, quina experiencia més dolenta,... Jo no hi he passat x aixo, però he vist q potser si no et queda cap més opció et planteges parir al Taulí. Espero q no et molesti q et doni aquest consell que no has demanat però no sé si coneixes noies q hi hagin parit, pro ara mateix estan molt posats en parts naturals (i tenen banyera, i tot i q en teoria nomes s x dilatr, més d'un i de dos hi han nascut). jo en tinc un record bonissim ja q tot i ser part induït i medicalitzat, va ser super respectat i tot el personal q vaig veure durant les 24h de part va ser perfecte. Per si et pot ajudar, diria q al Moviment Nat de Sabadell de tant en tant organitzen cursos de prepart q els porta una doula i l'Olga Espanyol, llevadora del Tauli i mega defensora dels parts naturals. Jo no coneixia aquests tallers, pro x casualitat em va tocar l'olga al part i és genial. Potser podries demanar parlar amb ella i et pot ajudar a mentalitzar-te per parir al Taulí, en cas que al final ho hagis de fer allà. En tot cas, molta força i molts ànims!

[Su_]

Gracies a totes pels anims
Roella a l'Olga la vaig coneixer el primer dia que vaig anar a les clases de post part que feien al Cap Can Oriach, no va venir cap noia mes i va ser amb la primera persona que em vaig atrevir parlar del meu fatidic part, va ser una hora i mitja en la que vaig parlar, vaig plorar (molt) i em vaig sentir recolçada, escoltada i compresa... No sabia que feia tallers, així que moltes gracies per la informació, ara la buscare

[iole]

Nomes vull fer un apunt...a ningu l'obliguen a posarse l'epidural...evidentment pot tenir problemes com qualsevol medicació pero en principi s han d explicar o llegir del full que et fan firmar. Crec que es important que les llevadores o els gines que porten embaras expliquin els pro i els contres de posarse la epidural. Per exemple a Igualada hi ha una xerrada de part natural i una de part amb epidural per poder anar informada. El part natural també te contraindicacions...pots tenir una pujada de tensio pel dolor que tb pot afectar nen...i altres que no recordo que van explicar a la xerrada...crec que tampoc s ha de parlar tant malament de epidural ja que aquest forum el llegeixen moltes mares i es poden espantar. Jo vaig tenir una hipotensio just dp de epidural i de seguida amb suero i canvi postura es va arreglar, em van posar oxitocina pq part no es frenes i tinc un record perfecte del meu part, res de dolor, notava les cames, notava la contraccio sense dolor i tant relaxada estava que fins i tot la llevadora em va animar a mirar pel mirall, repetiria sens dubte amb epidural, no soc capać d aguantar el dolor ni crec k tingui que aguantarlo per ser mes dona. ..s ha de confiar en els metges i personal sanitari que saben el que fan i normalment ho fan amb molta vocació.
Su_ molts anims amb aquest nou part...jo admiro a les dones que esteu disposades a parir sense anestesia...informat molt bé parla amb llevadora i ginecoleg i fes el que et digui el teu cor, llastima que no trobessis a una llevadora mes motivada que t hagues animat a acabar el que habies començat pero pensa que tb hi ha parts meravellosos amb epidural si es fan les coses ben fetes.

[magrana]

Tens raó, iole. Ens haurien d'explicar els pros i contres, el personal mèdic. Però a mi ni em van fer llegir res ni em van fer firmar res per posar-me l'epidural. Jo crec que s'ha de dir, que té contraindicacions. I que a vegades hi ha complicacions. En conec uns quants casos. També hi ha molts casos, la majoria, en què no passa res. Però no tot són flors i violes. Jo prefereixo aguantar el dolor que patir de nou les conseqüències de l'anestèsia. No és per espantar sinó per informar. És el que jo vaig viure, no tinc perquè amagar-ho.

[Ayrs]

Casos d'hipertensions pel dolor que afectés al nen no n'he sentit ni un, casos de problemes un cop posada l'epidural, molts. I mira que n'he sentit i llegit de parts. I sí hi ha maneres d'obligar-te aposar l'epidural: pujar oxitocina, no permetre't moure, convertir el teu part en un malson insuportable on el que l'únic que desitges és deixar de sentir. Això succeeix, i la dona es troba en una situació d'inferioritat que fa que sigui molt fàcil pel professional. que potser la única intenció que té es que el part vagi més ràpid, però de manera indirecta l'epidural es converteix en una obligació, i tant.

Su_ molt ànims, una abraçada enorme. Un embaràs és una alegria, però pel que t'he llegit al seu moment i ara, m'imagino (en part, perque no soc tu) el que estàs passant. No t'envejo i em sap molt greu. He de dir que el teu relat de part ha estat dels que més m'ha impactat, i flipo que la teva parella no tingui una actitut molt més humil després del que va passar.

El que et volia dir és que tractis l'EPT amb algú especialista en el tema, Cristina Silvente, Meritxell Sánchez... fan servir la técnica EMDR que dóna molts bons resultats.

[Su_]

iole jo si que em vaig sentir obligada, sobretot quan la ginecologa em va dir que ja no hi havia marxa enrera i que si o si em possarien l'epidural perque ja havia vingut l'anestesista.... i aixo de confiar en els metges.... els metges fan el que fan per evitar denuncies, no pel benestar de la mare i el fill... l'unica persona de la que guardo millors records es la llevadora, encara que no va entendre el meu... "ara ja no me la podeu possar oi?" per mi es l'unica que es va comportar com una professional i no em va maltractar (psicologicament)
Abans de tenir la nena vaig llegir i veure molts parts, naturals, amb epidural, de cessaries... i no em van asustar, sino que em van fer decidir que a mi m'agradaria mes tenir un part sense medicaments, on el cos es el que et dicta quina postura vols adoptar, en quin momtent has d'empenyer. Tots els parts son experiencies, unes mes bones, unes altres mes dolentes. I de totes podem apendre.

Ayrs moltes gracies, de moment estic esperant a que em truquin per donar-me hora per anar al psicoleg. Gracies perque ja em vas donar anims i em vas recolçar en el seu moment, i encara que no ho creguis em va servir de molt. Et vaig legint.

El que tinc clar de moment es:

1. Si haig de parir en un hospital primer necessito recolçament psicologic per poder afrontar-ho
2. Vull una reunió per saber els protocols que tenen en el meu cas (cessaria previa) ja que els temps d'espera es redueixen
3. No decidir a la lleugera l'hospital (el meu de referencia: Taulí, o anar a Salt a Santa Caterina, encara que quedi una mica lluny)
4. Si o si, en aquest cas portar un pla de part, i no em val el que hi ha redactat a gencat, i que m'ho signin! si jo haig de signar el consentiment informatiu, ells m'han de firmar el pla de part!
5. Prefereixo no portar acompanyant, a portar un que no sigui capaç d'animar-me i ajudar-me.

[Flor de lis]

Bona nit, noies

Fent el tafaner pel SP he anat a parar al vostre post. I tot haver tingut a la meva princesa fa tan sols 7 setmanes, m'he sentit molt identificada.

La petita va néixer per una cesària d'urgència, després d'hores d'haver fisurat la bossa. Ni la oxitocina, ni el trencament total de les aigües, ni absolutament res, va ajudar al nostre part a poder avançar. En el meu cas, les primeres hores tenia contraccions força constants i fortetes, però totalment suportables (el meu home i jo fèiem bromes i fotos mentre estàvem a la sala de parts). El patiment va començar quan la llevadora ens va oferir acabar de trencar la bossa. Quan ens ho va preguntar, evidentment, davant de la nostra ignorància, vam accedir a fer el que ella cregués més convenient per tal de que tot anés bé. Sense la bossa, les contraccions es van tornar totalment insuportables.

Al contrari del que explica la Su_, quan ja portava estona patint de valent, vaig suplicar gairebé de manera literal que em posessin l'epidural, però al no estar prou dilatada, no hi van accedir. Ens van dir que fins que no estigués de 4cm, res. Aguantava les contraccions com podia, ofegant els crits que tenia ganes de fer per vergonya a no semblar prou forta.

Em van posar un catèter a l'úter per tal de mesurar millor les contraccions, i em van dir que la intensitat era com si estigués de 8cm. I per fi arribo als 4cm que demanaven. Però just en aquell moment, les pulsacions de la nena van caure en picat. I de cop, tot el que fins aquell instant era la situació més calmada, sense presses i anar fent, es transforma en una carrera de metges amb la meva camilla pels passadissos de l'hospital per anar a quiròfan. Allà, després de varis intents, em posen l'anhelada epidural (penso que aquí, almenys el dolor físic, ja ha passat), i ràpidament ja m'obren. El tall, sincerament, no el vaig notar, però tot el que a venir a continuació.. Uffff, de veritat, tot el mal que havia viscut minuts abans amb les contraccions eren de riure al costat d'allò.

Què va passar? Imaginem que va haver d'anar tot tan i tan ràpid, que l'anestesia no va donar temps a fer tot el seu efecte. He arribat a creure que poder, el mal que vaig sentir amb la cesària és el normal i el que tothom sent, però he parlat amb vàries conegudes que hi han passat, i la seva experiència i la meva no tenen res a veure.

Jo ara mateix, com podeu imaginar, ni se'm passa pel cap un segon part. Ara per ara, tinc ganes de gaudir de la nostra princesa i deixar enrere tot plegat. Però sé que d'aquí un temps pensaré en el germanet/a, és el que sempre he desitjat, i no hi vull renunciar per por. No sé com ho afrontaré, i em sap molt greu no poder ser de gaire ajuda. Molts cops he pensat en buscar ajuda psicològica, però de moment no ho he buscat (també em sobta que des del sistema sanitari, tot i conèixer com va anar tot, ningú ho ha ofert com una carta a jugar).

La vida, sovint, ens posa entrebancs que ens fan ser més fortes. I si almenys ens serveixen per aprendre i saber quines decisions poder prendre per tal d'evitar que es tornin a repetir, imagino que ja hauran valgut la pena.

Una abraçada ben gran!! I molts molts ànims a totes! :)

[Su_]

Flor de Lis sento molt que hagis passat per aquest trangol, i et desitjo que per un proper l'experiencia sigui mes bona. Parlar-lo aqui a mi em va anar molt be (en el seu moment) amb el temps vaig pensar que ho tenia superat, encara que em feia mal de tant en tant (i no la cicatriu externa). Es per això que et recomano que si ho veus necessari vagis a teràpia.

Ahir ja em van trucar i tinc hora per la psicologa pel 31/8, es diu Cristina Jimenez.
Ayrs d'on son aquestes psicologues que m'has recomanat? no coneixía la teràpia i he estat tafanejant per internet i per probar no perdo res.

[Su_]

Flor de Lis sento molt que hagis passat per aquest trangol, i et desitjo que per un proper l'experiencia sigui mes bona. Parlar-lo aqui a mi em va anar molt be (en el seu moment) amb el temps vaig pensar que ho tenia superat, encara que em feia mal de tant en tant (i no la cicatriu externa). Es per això que et recomano que si ho veus necessari vagis a teràpia.

Ahir ja em van trucar i tinc hora per la psicologa pel 31/8, es diu Cristina Jimenez.
Ayrs d'on son aquestes psicologues que m'has recomanat? no coneixía la teràpia i he estat tafanejant per internet i per probar no perdo res.

[Ayrs]

http://meritxellsanchez.com
http://csilvente.wix.com/cristinasilvente#!contacto

[ariun]

Flor de Lis sento molt que hagis passat per aquest trangol, i et desitjo que per un proper l'experiencia sigui mes bona. Parlar-lo aqui a mi em va anar molt be (en el seu moment) amb el temps vaig pensar que ho tenia superat, encara que em feia mal de tant en tant (i no la cicatriu externa). Es per això que et recomano que si ho veus necessari vagis a teràpia.

Ahir ja em van trucar i tinc hora per la psicologa pel 31/8, es diu Cristina Jimenez.
Ayrs d'on son aquestes psicologues que m'has recomanat? no coneixía la teràpia i he estat tafanejant per internet i per probar no perdo res.

Su, jo he fet terapia amb la Cristina Silvente per superar el part del meu segon fill. La tercera la vaig tenir a casa.
Pero esta clar que ara necessites trobar el suport que ara necessites, a Barcelona pots trobar gent fantastica, jo a base de anys i formar part del "parto es nuestro" he acabat coneixent a persones fantastiques que es dediquen a acompanyar en aquests processos ( tant comuns).
En quant a que el pare no et dona suport, nomes puc dir "tentenc", el que sents, les pors, la rabia, l'angoixa, les imatges que donen tombs i tombs dins teu fent remoure sentiments i sensacions incontrolables, i la por... aquella por.... envoltat de la gent que et doni l'energia que necessites, a vegades la vida ens prepara sorpreses curioses.... al final el meu home no va ser al part de la nena...coses que te la vida.

[Su_]

Hola. De moment he tingut una visita en la que vaig parlar i parlar, plorar una mica i desfogar-me. M'ha enviat deures per la propera visita, elaborar i portar el meu pla de part i solicitar la meva historia clínica a la Mútua. El primer pas ha estat fàcil, el segon no tant, el document ja l'habita redactat fa anys, l'he hagut de fer un altre cop perque se'm va espatllar l'ordinador. Ahir vaig anar acompanyada de dues mares del Cole, amb les que tinc confiança, i es que necessitava companyia per poder afrontar el anar a l'edifici on va succeir tot.
La psicòloga parlara amb els de l'area de ginecologia perque coneixien el meu cas, i el dia 7 d'octubre assistiré a una xerrada que fan a l'hospital en la que ensenyen els paritoris.

[Ayrs]

Su_, com et trobes?

Aix, quina rabia, si no cal pas anar al centre a demanar l'historial...

Desitjo que fos lo menys dur possible, que bé tenir companyes de confiança per no anar sola.

La visita que dius es amb la psico de la SS?

[Su_]

Ayrs si, la psicòloga es de la SS.
Ja vaig anar a recollir l'historial clínic... Em vaig emprenyar quan ho vaig mirar.... Estava tota la documentació menys la monitoritzacio... Pero bueno...
El anar era per afrontar-me. Em va costar una mica, pero ja està fet!
La psicòloga em va felicitar. La segona visita va ser parlar una mica pero no veig que avancem... No havia parlat amb ginecologia. A part el 7 no estic apuntada, vaig tornar a enviar un correu perque no m'havien dit res i m'han respos que estic apuntada pel novembre i que no saben quin dia es farà...
De moment dissabte vem fer una eco 3d i la nena estava de cul amb les natges plegades... Així que aquesta setmana preguntaré a la llevadora quin protocol tenen per als parts de natges (per si un cas no es gires)