Adopció i fill biològic.

[glor]

Hola a tots i totes !
M'agradaria saber si hi ha algu que hagi pensat en adoptar o hagi adoptat després de tenir un fill biològic.

Nosaltres després de perdre el primer fill per una preclampsia (va viure 1 setmana) ens vam arriscar a tenir un segon fill. Sort que ens hi vam quedar de seguida però a l'hospital es van ben espantar quan ho van saber perquè vaig estar molt greu en el primer embaràs (preclampsia) i em va anar de poc. la veritat és que mai em van dir que no m'ho quedés però sí que tenia risc de que tornés a passar.
Finalment amb el super control i agafant la baixa des dels 2 mesos d'embaràs i patint molt i molt vam poder tenir el nostre 2n fill (ara té 11 mesos). Va haver de sortir als 8 mesos perquè ja no creixia correctament degut a la pressió i la placenta. Vaja, que ens va anar de poc. Finalment ell va estar bé tot i pesar 1, 710 i per sort de moment no té cap problema.
Ens agradaria tenir un 2n fill perìo l'opció d'un fill biològic ens fa patir massa i té massa risc. Quina ràbia !!! Super fèrtils però amb problemes de gestació un cop embarassats. Quines coses, oi ?
aquests dies parlem de la possibilitat d'adoptar.

Gràcies.

[montsant]

Hola Glor! Ostres noia, quina experiència! Crec que vas ser molt valenta, tal i com va anar el primer embaràs d'anar a pel segón De veritat, plantar cara a la vida així... i mira, ara teniu un solet amb vosaltres!
Jo tinc dos peques i si ens animem a anar per un tercer seria adoptant (encara no sabem quan però!) Encara que nosaltres no ens plantegem adoptar per cap problema reproductor ni gestant sino perquè ens sembla que hi ha molts nens que no tenen ningú al món i nosaltres tenim amor per donar i per vendre
Però conec el cas d'una noia que va tenir un embaràs una mica problemàtic i com no té gaire familia no volia passar per un altre embaràs xungo i va decidir adoptar. Ara té un nen (biològic) i una nena de Mali preciosos els dos, és tota una experiència i quan veus els ulls de la nena i te la imagines a l'orfenat, penses en tota la sort que tenim alguns i el poc que costa ajudar.

Que tinguis molta sort i que aconsegui tot el que desitgeu! De tot cor

[llumer]

Doncs jo en conec a uns que recordi ara mateix. Tenen 2 fills biologics i una nena que ara ja te 3 anys adoptada.
No ho veig res extrany. I mes amb els vostres antecedents. Ja prou vau fer per tenir-ne un de biologic!!!
MOLTS ANIMS!!!! ja ens explicaras!

[glor]

Gràcies per les respostes.
La veritat és que el que més por em fa respecte l'adopció és la possibilitat de que el nen o nena pugui tenir algun problema (deficiència, retard...). Segurament sembla un pensament egoista però quan hi has estat tant a prop això t'espanta moltíssim. Sembla que si és teu (bilògic) es superi millor. Tenim uns amics que el 2n fill (adoptat) té una mica de retard.
Tot plegat fa respecte. Ja sé que no vol dir que hagi d'haver aquest problema. La veritat és que no conec massa el tema de l'adopció i em vull començar a informar.

L'experiència dels que hi heu passat sempre ajuda.

Petons.

[lesantes]

Els meus tiets tenen 2 fills: un de 16 anys (fill biològic) i un de 10 anys (adoptat a mèxic quan tenia 6 anys), i la mar bé, de veritat!!!!

[isa]

Hola glor,
felicitats pel vostre fill, també penso que veu ser molt valents, olé. Trobo que és una decisió molt maca adoptar un fill, estar al món sense pares ha de ser duríssim així que donar-li la felicitat de tenir uns pares que l'estimin no té preu. El meu germà gran i la meva cunyada tenen dos fills biològics i un adoptat de la xina i, com et pots imaginar, són una familia la mar de feliç! I un altre germà meu està començant tràmits per adoptar un nen nacional, fa uns mesos li han donat la idoneïtat i ara ha d'esperar que li assignin al seu fill. Ho trobo un fet molt maco, endavant!!!

[NURIUS]

Hola glor!!
Jo, com les altres, en primer lloc m'agradaria felicitar-te per com han anat les coses amb aquests segon fill. Enhorabona.
Referent a la combinació fill biològic- fill adoptat, en el teu cas, i amb els teus antecedents no crec que t'hi posin cap problema.
Personalment crec que l'adopció ha de ser una experiència molt enriquidora ( i dura, no ho dubto, però quan la vida ja t'ha ensenyat la seva cara menys amable a través dels fills ( com és el teu cas i , malauradament, tb el meu ) crec que vulgues o no estem una miqueta més curtides i, certes dureses, les relativitzem una miqueta )
Sobre a la possible aparició de retards en la criatura....crec que aquesta és una loteria a la que a cap ens agradaria jugar-hi. Però per desgràcia, siguin adoptats o biològics, a totes ens pot passar. En aquests temes les garanties no existeixen.
Tinc una amiga que, després de tenir un fill preciós i fantàstic però amb un seguit de malformacions provocades per un síndrome, ara fa 3 anys van adoptar una nena a la Xina. I en un dinar, i ,sabent per la confiança que ens teniem que em contestaria la veritat, i empesa per les ganes de tenir un tercer fill que, com en el teu cas, seria recomanable que vingués mitjançant l'adopció, em vaig atrevir a fer-li la pregunta " del milión ".
És el mateix?? Sents el mateix per l'un que per l'altre?
La seva resposta va ser: Sí, per mi sí. A vegades amb en X ( la seva parella ) ho hem parlat i ell diu que per ell és una mica diferent però igualment fantàstic. Jo, ara per ara no hi trobo diferència. Però tb t'haig de dir que en un cas límit no sé com reaccionaria ( referint-se a la possibilitat remota que en un moment donat pel motiu que fos hagués de triar entre els seus dos fills )
A mi em va tranquilitzar molt, pq a les que ja tenim fills biològics sempre ens pot entrar aquella por de què passaria si després de fer tot el procés resultés que l'estimem una mica menys que als altres. Però segur que no. És més, aquesta mateixa por la vaig tenir quan vaig quedar embaraçada per segon cop. Creia que no seria possible estimar tan aquest segon fill com al que ja tenia. I t'asseguro que quan a la sala de parts em van posar aquella nineta tan petita i tan bonica ( però per desgràcia sense vida ) als braços l'amor que vaig sentir per ella va ser i ÉS exactament igual d'intens que el que sento per els meus altres dos fills.
Espero haver-te ajudat ni que sigui una miqueta i que ben aviat, vingui per l'opció que vingui, pogueu ampliar la família amb un altre petit o petita.
Un petó.

[Duneta]

Nurius! que bonic tot això que expliques, m'has emocionat!!

Enhorabona per aquests fills que siguin biològics o naturals són els vostres fills!!!!

[djiluga]

Jo també et felicito Glor.
El meu cas és a la inversa. Tenim una nena adoptada que va arribar primer, i ara fa un any vam tenir en Bernat, el nostre fill biològic.
Jo no sé si et puc ajudar gaire, però si necessites res amb què et pugui donar un cop de mà, aquí estic

[Lau]

Gràcies per les respostes.
La veritat és que el que més por em fa respecte l'adopció és la possibilitat de que el nen o nena pugui tenir algun problema (deficiència, retard...). Segurament sembla un pensament egoista però quan hi has estat tant a prop això t'espanta moltíssim. Sembla que si és teu (bilògic) es superi millor. Tenim uns amics que el 2n fill (adoptat) té una mica de retard.
Tot plegat fa respecte. Ja sé que no vol dir que hagi d'haver aquest problema. La veritat és que no conec massa el tema de l'adopció i em vull començar a informar.

L'experiència dels que hi heu passat sempre ajuda.

Petons.

Penso que amb aquest plantejament, el millor és que us espereu una temporada a adoptar... el teu fill adoptat serà exactement igual que un de biologic... i si creus que per un adoptat no ho suportaries i en canvi per un de biologic si... és que segurament encara no esteu preparats emocionalment per ser pares adoptius.

Enhorabona per la valentia del segon embaras i m'alegro que anés bé!!

[*lourdes*]

Sembla que si és teu (bilògic) es superi millor.

Hola, com a futura mare adoptiva, et recomano que si tens aquest pesament, no adoptis. Perdona però s'em han posat els pels de punta

Sort i petons

[Bombolla]

Crec que si no has passat per la por...o més ben dit el PÀNIC de tenir un fill ingressat o prematur no et pots fer a la idea come t poden arribar a espantar aquests temes, jo entenc perfectament la postura de la Glor.

[Lau]

Jo també entenc completament la postura de la Glor i que no vulgui tornar passar per un altre embaràs, és totalment comprensible.

Però si creu que un fill biològic i un fill adoptiu no són el mateix (parlant de sentiments), penso que no està preparada per l'adopció.

Salut.
Lau.

[isa]

D'acord amb la Lau completament, la Glor veu una diferència: si el teu fill biològic té algún problema de salut....tires endavant, lluites, com qualsevol pare i com tu Bombolla; en canvi veu que en quant a un fill adoptat, pot triar que no tingui cap tipus de problemes....perque possiblement se li faría més dur. Això és el que llegeixo jo a les teves paraules Glor, i t'entenc perfectament, penso que jo també sentiría aquesta por i, per tant, no crec que estigués preparada per adoptar un fill.

[Bombolla]

Estic d'acord, un fill biològic i un d'adoptat són el mateix, però entenc la por que pot tenir a no "estimar igual". No vull que em mal interpreteu i per això m'intetnaré explicar més.
EL què vull dir és que quan tens un fill te l'estimes TANT que et sembla impossible estimar a algú altre igual. De fet quan em plantejo tenir un altre fill em pregunto si seré capaç d'estimar-lo tant com estimo l'Ona (i és evident que me l'estimaré igual, totes les mares ho fan) Per tant també puc entendre la por de no estimar-lo tant pel fet de ser adoptat (com si fós biològic) o amb alguna discapacitat.
Ara no sé si m'hauré explicat bé.

[Lau]

En aixo estic totalment d'acord amb tu ... jo tinc al meu pensament el meu fill que ha nascut o naixerà en un païs llunyà... i l'estimo tan sense coneixe'l... que quan em plantejo en un futur tenir un segon fill,... se'm fa impossible pensar que l'estimaré igual (inclus si el segon es biologic).

Lau.

[pinini]

[pinini]

[Duneta]

Pinini pots parar d'anar posant dibuixets i contestant a totes els post amb missatges d'una paraula, si us plau???

[rakel73]

Hola,el meu germa tenen un fill biologic i una filla adoptada xinesa,actualment tenen 20 i 13 anys.Quan el nen tenia quatre anys van decidir anar a per el segon,pero despres de dos avortaments van fer unes proves i el resultat va ser que (passa poques vegades) per naturalesa es van tancar les trompres.Li van proposar fer invitro pero lo dels parts multiples els va acollonir,aixi que van decidir adoptar.Despres de un any i mig van anar a buscar la nena,la nena tenia 2 anyets.NIngu la vau com algu extrany,per mi tant estimo al seu germa que a ella,no hi h diferencies,es intel-ligent i educada i guapa,la veritat.No saveu la sort que han tingut per ambdues parts,ells per la sort de tenir una nena aixi i ella per tenir una familia,a saver on seria a hores d´ara,nomes us dic que amb dos anyets pesava 7 kg,aixo ho fa un nen de 1 any o menys.Ella sap de on bé,te una capsa amb la robeta que portava el dia de l´entrega,que va ser a l´hotel,suposo perque no veiessin l´orfanat,mai se li ha amagat res,inclus el dia de dema la portaran perque vegi els seus origens,aixo si ja li han comentat que no es pot saver res de la seva familia ja que consta al expedient que va ser abandonada al cerrer amb tres dies de vida.Buano noies no us vull aborrir amb la historia.
Anims i si ho vols fer endevant