Grup Suport mares que no hem pogut donar el pit

[maig13]

i tant que has de lluitar cada dia, perquè segur, seguríssim, estàs fent una gran feina! criar un fill no és com ens ho expliquen a les pel.lícules, és molt més i molt millor! ànims! només intentava fer-te veure que això és només una petita part de tot el que t'espera! ànims supermami! la teva família et necessita molt més del que et pots imaginar! una abraçada i a disfrutar d'ells! ;)

[Neus33]

criar un fill no és com ens ho expliquen a les pel.lícules

Quina raó tens!! i per molt que t'hagin explicat la realitat és molt més impressionant (en tots els sentits).

ànims supermami! la teva família et necessita molt més del que et pots imaginar! una abraçada i a disfrutar d'ells! ;)

Moltes gràcies Maig13!! Pels ànims i per tot. I gràcies també a Naethda!!

[shyla]

Bon dia, per si a alguna li interessa aquest divendres dia 13 de juny tindrem una nova trobada de mares, dones i doules al centre cívic Parc Sandaru de Barcelona.

El tema principal que es planteja aquest mes és : "L'acompanyament als canvis de la maternitat i el dol".

Més informació en aquest post:

viewtopic.php?f=11&t=42173

[alícia1]

JO també estic igual. amb el meu segon fill tampoc ho he aconseguit. Una mica més i m'hi deixo la pell. He llegit totes les vostres experiències i estic igual que vosalltres. Voldria saber si feu alguna trobada per Barcelona, per compartir el que ens ha passat i parlar. jo ho necessito. Jo visc a Poble Sec. Algú que visqui no molt lluny?

[montsekit]

Hola noies!
Una altra pel grup...
El meu fill va nèixer per cessària, i me´l van posar en menys de 5 minuts al pit, però no es va agafar... jo estava convencudíssima, ho havia llegit tot, etc... Les infermeres me l´amorraven però poc més... però intentaven ajudar-me això ho agraeixo. Vaig comencar a treure´m llet el seu segon dia de vida... i fins als 7 mesos.
Vaig anar a una assesora que em va ajudar molt, vem aconseguir fer diferida i directa alhora, després vaig tenir durant mesos una infecció de cavall que no feia més que agreujar-se amb el tirallets... i no vaig anar al metge fins al cap de molt per por a que em donguessin algun medicament incompatible.
Estava obsessionada amb fer LME encara que fos en diferit... tant tant que crec que vaig restringir les preses directes per poder treure prou llet. El Jan bebia molt i jo anava justíssima... no arribava... Als 4m ja no va voler el pit i tot va ser diferit.
En fi, recordo aquells set mesos molt malament, treient-me llet cada x hores, corrent cap a casa i supeditant-ho tot a la màquina. La nostra vida passava per tirallets, rentar, donar de menjar, i torna a comencar... boja perque dormís i poder treure llet.... Molt malament.
Feia llistes i quadres amb les quantitats que em treia, cada quantes hores, provant diferents variants per optimitzar la producció, tremendo.
La meva vida girava en torn de la llet.

Ara miro enrera i em penedeixo... em penedeixo de no haver acceptat fer mixta i gaudir uns mesos de moments de lactància amb el meu petit, de no haver estat més felic i d´haver estat una mare totalment estressada pel tema...
El dia que vaig deixar la màquina de lloguer (tenia una d´us hospitalari que no et pots endur enlloc) em vaig sentir trista, culpable, però també molt alliberada. I vaig comencar a gaudir molt més.

Ara el Jan té 2 anys i ho tinc bastant superat. Estic esperant el segon i intentaré com pugui donar-li el pit, crec que vaig apendre coses amb l´experiència. Però no tornare al tirallets, aixó ho tinc molt clar. Faré mixta si cal, si així puc viure l´experiència de donar el pit felic al meu fill encara que només siguin unes preses.

Anims noies!! totes sou les millors mares pels vostres petits. I us estimen i us estimaran, i tant que si!! (filla de biberó que adora la seva mare). Això només és el principi, la vida i la maternitat la formen infinitats de coses més

[martina13]

Hola noies!!!
Jo vaig donar 3 mesos i mig i pq es va destetar la meva filla.
He de dir k em sentia mala mare pero ara passats els mesos penso k burra!!! Ens inculquen tant k hem fe fer LME k tot ha de ser teta teta teta k despres si no pots ets sents com un monstre k mata el seu fill de gana!! Doncs no no i no.jo li he donat bibero molts mesos i em sento genial que voleu k us digui.
i crec k ja nhi ha prou k ens facin obsessionar amb la LME .
A ma cunyada casi se li mor el 1r crio x intentar tant fer LME k li va fer una baixada de sucre.
Jo crec k som les millors mares igual k les k donen teta fins els 3 anys!!

[Paparra]

crec k ja nhi ha prou k ens facin obsessionar amb la LME .

Diga-li obsessió, diga-li conscienciació..

[martina13]

Donca conscienciacio obsessiva.jo no penso sentirme pitjor mare x haver hagut de fer bibi.arriba un punt k el mes important es k el crio mengi.teta o bibi doncs es igual shan dalimentar

[Yayoma]

Neus, jo t'agraeixo aquest fil. Jo vaig estar fins als 2 mesos intentant que la meva filla en tingués prou amb la meva llet, però res. La causa tampoc semblava que fos ella: diversos professionals van revisar la postura i semblava que tot estava bé; i tampoc no era el frenet. I el que tu dius, em vaig sentir malament, fatal, mala mare, com que no estava complint amb el meu paper. Al principi de donar-li el biberó plorava de veure com es quedava de satisfeta, perquè quan l'alimentava jo no es quedava així... I al mateix temps, em sentia malament per no tenir-ne prou de veure que ara ella estava millor. Em sentia egoista. Vaig anar a tots els grups de lactància de la meva zona, i només em sabien dir que havia d'estimular el pit al màxim. Tampoc no tenia ajuda dels familiars; les reaccions anaven de la ignorància al sentiment que jo tenia a la ridiculització.

Com tu dius, no em servia de res pensar en els arguments racionals: que jo no tenia domini sobre el que feia el meu cos, i que estava fent tot el que podia perquè anés bé. No em va passar, com a tu, de tenir por epr si la relació amb la meva filla en quedava afectada, però entenc que et devies sentir molt malament. Al final, la solució ha estat deixar passar el temps, i ja no em passa res d'això. El que encara penso, però, és que no és correcte que a tot arreu es digui que sempre, sempre és possible la lactància materna. Això no és veritat, però creure-s'ho genera frustració.

Per consell d'una llevadora, he demanat proves de tiroides, a veure si la causa és aquí. Aquesta és l'altra: la pediatra ha passat de tot, la infermera també, i la meva llevadora també. Han tancat la carpeta. I per fi, per fi, he aconseguit que algú reconegui que en alguns casos, encara que pocs, no es troba la raó de la hipogalàctia. Potser a tu també et pot anar bé que t'ho mirin.

Ara la meva filla té 6 mesos, i el meu pit li fa de xumet --no vol xumets de silicona ni de cap mena--, l'ajuda a dormir i a relaxar-se, i això em dóna molta satisfacció.

Espero que tu també estiguis més bé! Ànims!

[marami]

Hola.. Jo estic fent LA amb algun xarrup de LM. Tambe ha estat una gran decepcio la LM.. Mai m hagues imaginat q seria tant dur i m'afecteria tant. Personalment crec q el vincle es pot tenir igual fent bibi q fent teta. Una mare es molt mes q donar pit... Mirades, carinyo, etc.. Jo pel q m angoixo es en trobar la millor llet de formula per ell, em fa rabia pensar q la llet materna es molt millor i jo no li puc donar quasi res.. Perque realment es aixi? Creieu q la llet materna es molt millor o q les llets d avui en dia estan molt aconseguides? Jo li dono blemilt plus 1 forte.

[montsekit]

marami que la llet materna és millor i inimitable, jo crec que és indiscutible. Cap llet de fórmula té les seves propietats ni la capacitat d´adaptar-se al bebé.
Les coses com són.
Quan no arribava amb la llet que em treia, jo li donava Aptamil (que a Catalunya crec que es diu Almiron).

[Yayoma]

Marami, jo també crec que la llet materna és el millor. Vaja, que no ho crec jo, que està ben demostrat. És precisament per això que jo tenia tan clar que volia fer LME, especialment per la protecció que ofereix als nadons. Però no et preocupis, segur que els xarrupets de pit que fan els nostres nens també fan la seva feina!

[eixorida]

Hola noies!
Aquí una altra mare que no ha pogut donar el pit tant com voldria. M'agradaria saber com esteu, ho heu anat superant amb el pas del temps? El meu peque te 5 mesos i de tant en tant encara m'agafa el baixon x no haver pogut fer exclusiva... Gràcies

[martina13]

Jo vaig donar nomes 3 mesos.i sincerament amb el bibi vai descobrir un mon nou jeje
K si k la lactancia materna es molt millor, q evita malalties etc. Pero jo crec k hem arribat a un punt k sembla k si no dones pit ets com mala mare i ens ho acabem creient i no no!!! Jo em sento una mare genial igual k les k donen pit fins els 3 anys

[maig13]

Eixorida, ànims!

El més important no és donar-li pit o no al teu fill. El més important és poder-lo alimentar! Després de la meva experiència, jo sóc una gran defensora del biberó quan el pit es complica. A mi em va sobrepassar tan el postpart, que donar-li biberó va ser com una alliberació, i va provocar que jo em sentís molt millor, estés més contenta i relaxada, i pogués disfrutar molt més de la meva filla. I he hagut d'aguantar de tot. Gent que et mira com si fossis un monstre, però que té fills maleducats, o gent que després de donar el pit estan donant als seus fills una alimentació que no és gens equilibrada. (parlo de casos molt concrets i personals). Així que tranquil.la i a mirar endavant! Cadascú escull el que fa segons les seves prioritats i les seves circumstàncies, i no deixis que ningú et faci sentir malament. El problema hagués sigut que no l'haguessis pogut alimentar, ni amb una cosa ni amb un altra.

[Yayoma]

Eixorida,

Crec que entenc bé el sentiment de baixón que has tingut. A mi, les explicacions racionals no em van servir de res. Ni que sort que hi ha el biberó per casos com el teu, ni que mira aquell que bé que està i el van criar amb biberó, ni no ets més mala mare per no poder fer exclusiva. Jo ho volia, no va poder ser i això em va frustrar molt. I encara va empitjorar les coses la incomprensió general i la consegüent sensació de soledat. Només necessitava que algú em digués "Em sap molt greu, deu ser dur." Per descomptat que ara m'afecta molt menys, però encara em sap molt greu. També sento una mica com una prova de foc el proper fill: què passarà? Podré fer exclusiva?

Ara, també et vull dir que la meva filla té 14 mesos i encara fa tot el pit que vol. Que hi hagi poca llet no vol dir que no s'hagi d'aprofitar, mentre a mare i fill us vagi bé.

Molts ànims!