la inteligència dels nostres petits!!!
la inteligència dels nostres petits!!!
Hola noies!
Sembla que això dels menjars no deixa dormir a ningú, bé, potser exagero,
però si no és tan complicat!!!!
Els nostres petits ja saben prou bé el què necessiten, si estan contents i sans, només hem de seguir el seu ritme.
Nosaltres amb la Júlia intentem que no mengi res que porti sucre "blanquilla" o derivats, llavors problemes de que només menja porqueries no n'hi han molts, perquè és clar si que li oferim galetes que poden portar sucre de canya, però no ho veig greu, no es passa el dia menjant galetes.
Tema de com i quan va començar a menjar la Júlia, va començar tard, als vuit mesos es va menjar el seu primer plàtan triturat tot sencer, no li hem donat mai potitos o menjars preparats, i la única papilla que se li ha donat va ser una de cereals, de la qual m'en vaig menjar més jo que ella
. No hem seguit mai dietes de pediatres o d'altres, hem seguit la demanda de la Júlia i no hem tingut cap problema.
Ara la Júlia amb qúasi setze mesos, pesa 11,7Kg i medeix 80cm. la seva alimentació principal segueix sent el pit i quan nosaltres mengem, si ella també en vol li donem, no ens amoinem gaire de que no mengi, la tinc ben servida amb el pit,
.
Tan de bò els pediatres es concienciessin més de que la seva feina no és imposar a les amres res sinó ajudar-les amb els dubtes!
Molts records i petons des de Calella. ness
Sembla que això dels menjars no deixa dormir a ningú, bé, potser exagero,
però si no és tan complicat!!!!
Els nostres petits ja saben prou bé el què necessiten, si estan contents i sans, només hem de seguir el seu ritme.
Nosaltres amb la Júlia intentem que no mengi res que porti sucre "blanquilla" o derivats, llavors problemes de que només menja porqueries no n'hi han molts, perquè és clar si que li oferim galetes que poden portar sucre de canya, però no ho veig greu, no es passa el dia menjant galetes.
Tema de com i quan va començar a menjar la Júlia, va començar tard, als vuit mesos es va menjar el seu primer plàtan triturat tot sencer, no li hem donat mai potitos o menjars preparats, i la única papilla que se li ha donat va ser una de cereals, de la qual m'en vaig menjar més jo que ella
. No hem seguit mai dietes de pediatres o d'altres, hem seguit la demanda de la Júlia i no hem tingut cap problema.
Ara la Júlia amb qúasi setze mesos, pesa 11,7Kg i medeix 80cm. la seva alimentació principal segueix sent el pit i quan nosaltres mengem, si ella també en vol li donem, no ens amoinem gaire de que no mengi, la tinc ben servida amb el pit,
.
Tan de bò els pediatres es concienciessin més de que la seva feina no és imposar a les amres res sinó ajudar-les amb els dubtes!
Molts records i petons des de Calella. ness
- carbassona
- :: girafa

- Entrades: 2809
- Membre des de: ds. des. 15, 2007 7:12 pm
Això és perfecte que encara puguis fer pit però per exemple la nostra Júlia el dia que va fer nou mesos va dir que no en volia més, que li donguessim cullera i menjar més consistent per tant res de pit, però no la podia pas obligar si no en volia més, doncs res, a menjar sòlid i cada vegada menys triturat.
Aprofita-ho mentres duri.
Aprofita-ho mentres duri.
Hola carbassona!
Ja t'entenc, i crec que tinc molta sort, però em refereixo a que qüasi bé tots els posts parlen doncs que els seus fills/es no mengen, o mengen poc. Doncs crec que això que ja he dit abans i el què tu també dius, doncs que segueixes el què la teva filla et demana i igual faig jo si vol pit, doncs pit, si vol truita, doncs truita, si vol pa, doncs pa...
Que els problemes vénen sovint de lo molt que ens capfiquem, crec jo!
Bé, que no vull molestar a ningú, simplement donar ànims!!!
Records de nou, ness.
Ja t'entenc, i crec que tinc molta sort, però em refereixo a que qüasi bé tots els posts parlen doncs que els seus fills/es no mengen, o mengen poc. Doncs crec que això que ja he dit abans i el què tu també dius, doncs que segueixes el què la teva filla et demana i igual faig jo si vol pit, doncs pit, si vol truita, doncs truita, si vol pa, doncs pa...
Que els problemes vénen sovint de lo molt que ens capfiquem, crec jo!
Bé, que no vull molestar a ningú, simplement donar ànims!!!
Records de nou, ness.
- carbassona
- :: girafa

- Entrades: 2809
- Membre des de: ds. des. 15, 2007 7:12 pm
I tant que si, no cal seguir als pediatres al peu de la lletra perquè sinó no els donaries mai res.
Per exemple potser ja feia una setmana que menjava vedella i quan m'ho va preguntar li vaig dir no encara no en menja pas i com això moltes altres coses.
Home ja ets prou responsable com per no donar a la teva filla coses que no pot menjar....
Penso com tu, la veritat.
Per exemple potser ja feia una setmana que menjava vedella i quan m'ho va preguntar li vaig dir no encara no en menja pas i com això moltes altres coses.
Home ja ets prou responsable com per no donar a la teva filla coses que no pot menjar....
Penso com tu, la veritat.

cabreta l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. nov. 21, 2008 10:44 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
- Ítaca
- :: dinosaure
- Entrades: 7513
- Membre des de: dj. març 27, 2008 12:41 pm
- Ubicació: Sant Cugat del Vallès
No sé si us servirà (ni estic embarassada ni tinc cap fill...), però és una cosa q ma mare sempre m'ha dit... es veu q jo de petita, era bastant punyetetes amb això del menjar (de fet ho segueixo sent, jeje), i q sempre, sempre em deixava menjar al plat... ma mare, tota preocupada pq veia q jo menjava poquet li va comentar al meu pediatra, i l'home li va dir q mai, mai, m'obligués a menjar! Que encara q sols hagués menjat jo 2 cullerades, q no em forcés a menjar més, pq molts cops tot acaba a fora, i aleshores ni dues cullerades ni res! Que cada criu menja pel q necessiti (uns més i uns altres menys), però mai s'ha d'obligar a acabar el plat!
En canvi ma tia, amb els meus cosins, feia tot el contrari... els obligava a menjar i menjar fins deixar el plat net i... evidentment, el 90% de les vegades acabava amb vomitera... i què aconseguia? res de res.....
En canvi ma tia, amb els meus cosins, feia tot el contrari... els obligava a menjar i menjar fins deixar el plat net i... evidentment, el 90% de les vegades acabava amb vomitera... i què aconseguia? res de res.....
Són massa intel·ligents, m'explico, el meu sempre ha menjat de tot i molt, ara ja no menja tanta quantitat, cosa que no em preocupa pel mateix que dieu, que ell ja sap quina quantitat necessita, el que em preocupa és que cada vegada més només vol menjar allò que li agrada, i clar la dieta no és prou variada. I és un suplici, veure que està restret i no vol fruita, per exemple...
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
- gblanch
- :: dofí

- Entrades: 3659
- Membre des de: ds. jul. 01, 2006 9:27 am
- Ubicació: St.Feliu de Codines
- Contacta:
LA JANA MENJA DE TOT PERO MOLT POQUET, PERQUE LA BASE DE LA SEVA ALIMENTACIÓ ES EL PIT. ELLA NO SOPA MAI RES MES QUE NO SIGUI TETA, SI QUAN SOPEM NOSALTRES ESTÀ DESPERTA IGUAL ENS AGAFA ALGO DEL PLAT. PER ESMORZAR IGUAL, ALGUNA GALETETA O UNA LLESQUETA DE PA DE MOTLLE AMB UN FORMATGET... QUE LA MEITAT VA A PARAR AL TERRA. I PER DINAR TOT DEPEN DEL DIA....UNA SOPETA, MACARRONS O ENSALADILLA RUSA... LA GENT EM DIU QUE A LA SEVA EDAT HAURIA DE MENJAR MES, PERO TÉ 13 MESOS I PESA 10,600KG I MEDEIX 76CM. ES A DIR, QUE PETITA NO S'ESTÀ QUEDANT,OI?
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |


























