Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez

[izascun79]

Melibea, què guay tot el que expliques... quins records i què lluny em sembla que queda tot allò!
Per la meva experiència et puc dir que, començant igual que tu, quan el Pau tenia un any ja feia un àpat sencer (primer, segon i postre) ell solet i s'atipava força... sempre queia pit després (va agafar el costum de demanar-ne'm de postre) i suposo que amb això acabava de completar.
Respecte del que preguntes que no volia pit abans de seure a taula en el meu cas va ser igual, ell solet va arribar el dia que va deixar de voler pit quan veia que s'apropava el moment de sopar... suposo que no són tontos i al final, per més que els encanti el pit, les coses noves i "de grans" els criden més l'atenció.

[dalmuti]

Clar però no demanar pit es una cosa i l'altra es no voler-ne si els hi ofereixes.. Vosaltres li oferir abans de menjar no? Jo es q algun dia me n'havia oblidat i llavors amb el menjar sòlid esta com mes ansiós, no ho disfruta tant... Suposo q per que era al principi i tenia gana i no podia saciar-la ràpid com amb el pit..
Be no se, jo segueixo oferint-li abans d seure a taula i algun dia sol vol un pit o menys estona, però no se si potser no li hauria d'oferir jo si no 'demana'.. Que m'enteneu que vull dir?

[izascun79]

jejeje dalmuti, ja t'entenc.
Jo mira, és que potser he sigut sempre una mica pasota amb tot això, i tot i que diuen que s'ha d'oferir el pit abans de seure'ls a taula jo sempre he sigut de les que pensa que, si el pit és a demanda, ho és sempre. És a dir, jo li donava quan demanava, fos abans, després o durant l'àpat, però jo mai he oferit el pit al Pau... vaja, que mai me l'he posat al pit si ell no ha donat mostres de voler-ne. La teva resposta (que m'enrotllo com una persiana): jo no li oferia pit abans dels àpats.

[dalmuti]

Ok merci Izascun! Es q el meu petit mai ha estat molt clar en això de demaanr pit...sempre ha 'ronyat' igual quan te son que quan te gana jajaja i per si de cas jo quasi sempre li ofereixo...encara q sigui sentar me'l a la falda i llavors si se'm llença a la teta ja pujo el jersei (perque quan sigui mes grandet suposo q ja serà mes clar i em senyalarà el pit, com he vist gent q li passa)..
.Be, que me' n vaig del tema perdoneu
De totes maneres, i tot i oferir-li com ho faig, he vist que s'està regulant ell solet...aquest vespre per exemple li he ofert com sempre despres de banyar-lo, q de vegades fa pit i prou porque li entra la,son i de vegades segueix molt despejat i li dono sopar...doncs be avui no n'ha volgut...així que li he donat puré de carbassó que teniem nosaltres i una mica de trossets de pastanaga..el q he trobat porque no preveia q sopes avui ja que semblava cansat! I desprès ha volgut rls dos pits! I au a dormir...així que ell solet ha passat a popar després en alguna menjada enlloc d'abasn. Cada cop estic més convençuda que se'ls ha de deixar regular-se i dirigir el procés i que ho fan la mar de be...

[crissie]

Crissie el blog d Mareta meva es teu? L'escrit sobr el post part es brutal, cada cop q el llegeixo (ho he fet dos cops) em salten les llàgrimes dels records.. M'ha arribat per varies vies.. Al facebook.. Pel wasap.. Ha donat la volta a Catalunya! ;)) ara em llegiré el q comentes de la AC!

Si! Dqalmuti! és el meu blog!!! SI, l'escrit del postpart ha tingut una disusió brutal! Jo he flipat Gràcies per seguir-me doncs!

[melibea80]

Jo també havia arribat al blog a partir d'una amiga que ho havia enllaçat a facebook!!! I s'ha estés entre totes les mares recents i embarassades que tinc als contactes...

La veritat és que a mi m'ha eriçat la pell el de la violència obstètrica. No ho vaig patir, estic molt contenta de com va anar el part, però els records d'aquelles hores i imaginar-me les meves sensacions de por i desconcert multiplicades per un personal sanitari que no et respecta... em posen la carn de gallina! Quina sort he tingut!

enhorabona per la repercussió

[melibea80]

Hola noies!!

Com ja us he dit aquí, la meva nena farà aquesta setmana els 6 mesos i porto una setmana i mitja que li he introduit cereal de nit (farinetes amb llet i cullera) i trossets de fruita i/o verdura tous durant el dia perquè vagi agafant amb les mans. En pocs dies ha millorat la tècnica. També he estat fora de casa el cap de setmana i hem donat triturats per comoditat i ha agafat destresa amb la cullera. Ella m'ajuda a posar-li la cullera a la boca. Es tarda el triple però és molt divertit i crec que així ella també apren alguna cosa.

Us vaig explicant els progressos i ho podem comentar. No tinc ningú al voltant que segueixi els consells del Carlos González, com diu aquest post. Totes comencen amb farinetes als 4 mesos i coses així, no em serveixen les seves experiències.

Jo deixo que, fins i tot quan li dono triturat, sigui ella la que marqui quan vol més i quan no. En realitat no és tan difícil, especialment per una nena acostumada a regular ella sola la quantitat de llet que prenia del pit. I és que, igual que amb un biberó estic segura que hi ha la temptació de "vinga, va, una mica més, que no has arribat a X o Y quantitat", amb les "papilles" passa igual, que la temptació és intentar que mengin una cullerada més. Però cal evitar-ho, no creieu? La nena, a pesar de ser tan petita, és increïblement clara amb la seva actitutd i els seus "sorolls". Em fa saber quan vol aigua, em tanca la boca quan ja en té prou... Jo crec que tot això s'ha de respectar.

D'altra banda, he notat que igual hi ha moments del dia que prefereix jugar amb el menjar i no té cap gana de posar-se al pit, com de sobte tot el que li poses al davant li sobra i, sense paraules, et fa saber que vol la seva llet de sempre. Em preocupa que hi ha dies que pren molta menys quantitat de llet que abans (clar, quan únicament bevia). Què fem en aquest cas? Deixem que passi el dia i a l'endemà veurem?

Després no tinc clar quan donar què. Cereal al matí i començo ja a donar-li sopar "normal" amb nosaltres? Sopem una mica més tard del que sopa ella. Quan vau començar a oferir pa?

En fi, us aniré preguntant dubtes.

[melibea80]

Bé, portem una setmana de refredat i ha estat un descontrol d'àpats i teta. Volia començar a fer que seguís el mateix horari que nosaltres però ni jo mateixa he tingut gaire gana, a més que amb el nas taponat no noto el sabor de res, i suposo que ella tampoc. I a més li costa respirar amb el nas així i he tingut por que no sapigués controlar la respiració i el tragar, així que he optat per alguns àpats triturats, la resta teta. Suposo que també em fa por que ara al Nadal anem a passar dues setmanes amb la família i em diguin de tot per no provar a donar-li triturats i deixar que mengi ella sola o per no donar-li res més que teta. M'agradaria haver disposat de més temps de pràctica amb els trossets abans d'anar-hi perquè vegin que ho fa cada cop millor i no hi ha problema, però ni jo mateixa estic tranquil·la aquesta setmana veient com tus i com li costa fins i tot no ennuegar-se amb la llet de la teta i els mocs.

Així que penso que continuarem com fins ara les pròximes setmanes (teta, teta, algun trosset, teta, teta i cereals en papilla per anar incorporant el gluten més fàcilment) i continuarem amb totes les pràctiques després del Nadal.

Estava molt decidida a deixar que ella sola mengi com, quant i el que vulgui, però en la pràctica em costa una mica confiar en que sabrà fer-ho sense ofegar-se (i això que veig que ho fa cada cop millor), no sé si perquè aquesta setmana l'he vista molt negra amb els mocs.

També penso que si tingués al voltant algun altre nen que ho fes així, em sentiria més recolzada. Però quins dubtes puc compartir amb altres mares que pensen que la llet és aigua i que l'aliment "bo de debó" és la papilla de 25000 fruites?

Necessito una mica de suport!!! Estic una mica embolicada!! Què penseu si aquests nadals li dono verdures sempre en puré (que, bueno, a mi també m'agrada i sóc adulta) i deixem aparcada l'experimentació per quan no hi hagi observadors/opinadors que ens puguin posar nervioses?

[Rossinyola]

melibea, t'escric ràpid, però jo penso que encara és petiteta perquè vegis un resultat positiu, és a dir, que segur que li agrada provar coses, però menjar a trocets en quantitat probablement trigui uns 3 mesos més. Si vosaltres mengeu habitualment purés, i te'n fas per tu, no hi ha cap problema en donar-n'hi. La qüestió és que amb BLW no fa falta fer-li TOT triturat.
Pels mocs, és veritat que sembla que s'ofeguin, per mi el que m'ha anat millor sempre és el pit, ja que se'ls empassava i es curava més rapid. Si tu veus que se t'ofega, no passa rès perquè estigui 2 o 3 dies sense provar cap sòlid, pots seguir amb el pit.

Respecte a la família, tu saps millor que ningú què pots compartir i què no. Si realment no et sents còmode donant trocets davant de tothom per por als comentaris negatius, jo no ho faria, per 15 dies no passa rès i el mètode el podràs seguir aplicant a casa tranquilament. Sap greu anar així amb la family, però segur que ells no tenen miraments en fer tot tipus de comentaris, i tb s'ho haurien de repensar. Per donar trocets és primordial que estiguis tranquila, perquè molts cops fan arcades com si s'ofeguéssin però no s'ofeguen (i és quan la família salta). Jo conec gent que s'ha passat al BLW cap als 7 o 8 mesos veient que les papilles eren una lluita, o sigui que pots començar quan tu i la teva nena us sentiu més còmodes, i sobretot tranquiles. A nosaltres ens van dir de tot i ara la família al·lucina de com de bé que menja la nena i de tot, cosa que els seus cosins més grans no fan.

I sobre les quantitats, a mi em va dir el pediatra (pediatra que em deia que no fés BLW) que amb 6 mesos no havia de mirar quantitats, que es tractava que provéssin noves textures i que aquesta edat s'anomenen LACTANTS i no fruitívols o algo per l'estil, perquè el seu aliment bàsic és la llet. En això la família t'ha de respectar, i si no, doncs escolta, dius que el metge diu que encara és lactant i que el seu aliment principal és la llet i em felicita cada vegada que anem al control i encara li dono LM (el meu pediatra ho feia ). Jo ho deia cada vegada que em felicitava, i les iaies callaven.

Molts ànims bonica! i bones festes!

[Julyet]

melibea, jo sóc la Judit i no he donat mai menjar "adaptat" a les meves filles. Encantada. (mira, ja en coneixes a una! :P).

Amb l'edat de la teva filla no cal que estableixis cap rutina d'haver de fer X àpats de no teta. Vull dir que si aneu al dinar de nadal, doncs li pots oferir un tros de pa per esmorzar i ja està. Si desrpés dinant li vols donar un altre trosset de pa, doncs fantàstic (o si te'l demana).
Això són exemples, el que vull dir és que no cal que sempre sigui un moment concret del dia en el que se li ofereixi AC, sinó que pot ser quan us vagi bé, i si no ho vols que no mengi davant de les altres persones.

I sempre tingues clar que tu ets la mare. Per descomptat per prendre una decisió ho has de fer amb informació, però la resta són "opinions", no proves científiques.

Una abraçada!

[melibea80]

Moltes gràcies noies!! Suposo que m'he de relaxar una mica amb el tema. És que és complicat ignorar completament tantes pautes i tanta tradició de triturats, no trobeu? No tenim l'oportunitat d'aprendre'n per imitació.



Us seguiré explicant com avancem....

[dalmuti]

Hola melibea! Jo també m'he trobat una mica sola amb aquesta experiència perque al meu voltant tothom ho veia molt extrany i fins i tot la meva mare m'ho qüestionava, ara als 8 mesos em diuen que que be ho hem fet, que quin canvi el nen com mastega i empassa i quin gust dona veure'l menjar. Cada nen te el seu ritme però nosaltres hem vist molt canvi en cumplir els 8 m i vam començar als 5 i mig molt progressivament. 
Es veritat q enganxes males dates però pensa que els dinars son 3-4 dies concrets i tenim tradició de  dinar i sopar tard, si tens ganes de seguir-ho fent un cop li passi el refredat, pots donar-li tu a casa alguna coseta i allí on vagis a dinar sol pit o com et deien pà, i dir-los que ja ha dinat a casa.. El què? La verdura.. Si no pregunten mes no et cal ni concretar si triturada o no, no? Bueno jo es el q feia segons amb qui...

Llavors jo penso q es important mes q el fet de que no mengin triturat q ells controlin el procés, el q feies d deixar-lo decidir quan ja en te prou.. A mes jo el q faig es no donar-li res especial, es a dir papilles, pero els pures q faig per nosaltres també li dono. 
Ah també m'ha anat be per evitar molta estesa quan anem fora es per exemple: Dinar familiar pero a un restaurant.. Em vaig endur unes 'sopes de pa' .. Ja no es el super triturat, te textura i 'grumolls', alimenta tant o mes q la papilla de cereals (li faig a lo padrina, ben bullidetes amb un all i aviat hi posaré mig rovell d'ou així que compta si és aliment) .. Bueno en fi q amb això segur q no s'ennuegava , jo li passava la cullera carregada i ell acabava d'agafar-la.. I després li vaig donar uns trossets de pavo o pernil dolç, no recordo.. 
Be, no se, t'ho dic per donar idees.. 
Un altre dia li vaig portar a casa els sogres un tupper amb pure de carbasso i se'l va prendre mig amb cullera mig sucant-li a les tortas d'arros.. I després del bistec q menjaven ells li vaig donar una tira ben grossa per xupar i q no s'ennuegues..
Ara q ja fa la pinça li dono trossets minis q ell agafa amb els ditets.. Això des de fa ben pocs dies...

Bueno jo sol Et vull donar molts ànims perque n'estic molt contenta d'estar-ho fent així i es veuen els resultats. I ara està refredat pobret, segurament no Et voldrà mes q pit i pit, ni el trocet ni la papilla, així que per jugar que es el q fan al principi al cap i a la fi, encara q sol remeni i toqui el menjar, si q li podries donar, no?

Ufff quin rollo he fotut, em sap greu, es q fa dies q Et volia contestar i ara ho he fer de patac als dos missatges últims. 

Ah! També he trobat molt de recolzament aixi com idees de receptes i demés en un grup de Facebook q es sobre Baby LED Weaning, si tens fb si vols ja et diré quin és, jo fa poc que hi soc.

En fi.. molts ànims i Bones Festes a tots!! 

[izascun79]

Bon dia melibea!

Abans d'entrar al tema, el més important de tot és que et relaxis, com tu bé dius. Precisament, la gràcia del BLW és que el moment de menjar ha de ser un moment agradable on tant tu com el peque disfruti de l'estona de seure a taula... si pensar en els àpats et suposa un mal de cap, mala senyal. Has de fer el que et faci sentir còmoda. I si prefereixes donar triturats, de moment, cap problema!!!!!!

Jo, per exemple, vaig començar amb triturats pq em feia pànic el tema dels ennuegaments. Els troços de fruita li donava amb una malla d'aquelles. El que sí feia és el que tu comentes, respectar totalment els senyals que em feia el Pau, quan ja no en volia més, quan veia que demanava del meu plat... de fet jo mai li he posat la cullera directament a la boca, li he deixat a l'abast per a que ell li dugués... i des de ben al principi ho ha fet la mar de bé! Però poc a poc vaig perdre la por als troços, tot i els comentaris de la gent... encara recordo quan a casa els meus pares feia alguna arcada els meus pares deien que estava ben boja pq tots estaven ben esbarats i jo em mantenia ben tranquil·la (de cara enfora, pq per dins estava histèrica perduda)...

Respecte el tema que dius dels dinars familiars, si et serveix d'ajuda, jo els nadals passats els vaig poder esquivar sense problemes. El Pau és del maig (un meset abans que la teva nena) i durant els àpats de nadal quasi sempre estava dormint, en els dinars gairebé sempre coincidia amb la migdiada i als sopars sempre acabava dormint abans de que comencéssim. Què vull dir? Que no vaig haver d'inventar grans coses, simplement dir-los que el Pau ja havia pres pit i s'havia dormit i que llestos... per sort la gent no va ficar-s'hi massa... i si fan comentaris, doncs dius que sí, que sí, i llestos. I si encara està refredada tens l'excusa perfecta: "és que amb els mocs, el millor que pot prendre és llet, m'ho ha dit el metge"... i s'ha acabat!

Això ho has de tenir clar (ara és normal que estiguis plena de dubtes, totes les coses noves espanten): tu manes, tu ets la mare, tu has d'estar convençuda del que fas i passar del que digui la gent. Segur que amb el tema del pit vas tenir-ho clar des del principi (o no, però ara ja no tens dubtes, oi?) i no feies cas a la gent quan et deien que havies d'esperar X hores entre tomes, o allargar tomes a la nit o... veritat? Doncs amb el tema de l'AC has de fer el mateix. Si no feies cas al que et deien amb el tema de la lactància i has pogut observar-ne els resultats i l'èxit, pq hauries de dubtar del que vols fer amb l'AC? Estigues convençuda, aquí som unes quantes que et poden garantir que el "no-mètode" funciona, que els nens aprenen a menjar abans i millor. No ho dubtis!!!!!

Jo ara, que el Pau ja té any i mig, ho veig claríssim, comparant amb els fills de les meves amigues que han seguit un mètode d'introducció d'aliments més guiat i tradicional. Alguns d'ells encara no masteguen, no han après a gestionar els troços a la boca, no saben empassar bé, s'ennueguen... un d'ells encara no pren carn ni peix a troços, el rebutja... amb un any i mig!!!!! El Pau fa mesos i mesos (ja he perdut el compte) que menja bistec de vedella (i tot just fa dos mesos que té queixals)... Vaja, que t'asseguro que amb els mesos veuràs que el camí que has emprès és el millor per tu i la teva filla.

[melibea80]

Moltes gràcies, noies! Sí que m'interessa el grup Facebook! Perquè veig que quan algú com vosaltres em diu "no passa res, ho estàs fent bé" tot sembla més fàcil. És que jo sola portava uns dies fent una muntanya de tot...

No és que l'hora de menjar sigui un moment de tensió ben bé, però sí que és cert que he estat tota la setmana que no m'he tret del cap el tema. Em venia al pensament cada dos per tres. Coses de mares, suposo.

La meva intenció sí que és aquesta, que mengi el que mengem nosaltres o gairebé el mateix i que s'acostumi a fer-ho com nosaltres amb normalitat i sense pressions. També faig això que comenteu, quan ella tanca la boca i no vol ni aigua ni cullera ni fa intenció d'agafar res de la trona, ja no insisteixo mai. Però ja us dic que he tingut poques oportunitats de provar, per ara.

Al nadal teniu raó, possiblement no hi haurà tants moments en que hagi de menjar davant de tothom i sempre es pot esquivar amb el tema del pit i el refredat.

Ah! I jo també faig això de fer cara de pòquer quan ella fa una arcada davant del meu marit (que és súper patidor, tot i que em recolza molt). Així ell veu que jo estic tranquil·la, la nena gestiona l'embús com pot.... i el cor em va a cent, però finalment tots tranquils.

Tinc un dubte pel que fa a la carn: li vaig donar ahir per primer cop pit de pollastre fet a la planxa per xuclar. O jo pensava que només xuclaria. Però va aconseguir fer un mos que després no sabia seguir mastegant. Clar, fins ara li he donat coses que un cop mossegades pràcticament es desfan i el pollastre sí que caldria que el mastegués millor abans de tirar-lo cap a dins. Per sort va anar tot fora de la boca. Com ho heu fet vosaltres? Ho continuo fent igual?

Gràcies de nou!!!! Sou fantàstiques!!

[izascun79]

Bona tarda melibea.

Sobre això que expliques del tros de pollastre: tranquil·la, és totalment normal. Pensa que això és el que fan, en el procés d'aprendre a empassar. Van experimentant i quan veuen que tenen dins la boca un objecte que no saben gestionar el treuen cap a fora... és part del procés, ho està/s fent de conyaaaaaaaaaa!!!!!!

Veuràs que poc a poc començarà a fer el gest de mastegar el trocet, i l'acabarà treient fins que un dia, després de mastegar se l'empassarà... i pel camí s'ennuegarà algun cop, fins que ella aprengui quin és el tamany de trocet que és capaç d'empassar... per nosaltres el fet de menjar, mastegar i empassar és molt natural però ells ho han d'aprendre tot des de zero!!!!!

[dalmuti]

Jo amb el pollastre he fer el mateix que tu.. Trs gran que xupi, Fins que he vist que fa la pinça i li encanta agafar trossets minis aixi que ara li tallo trossets petitets del pollastre..

[dalmuti]

El grup d fb es diu Aprender a Comer Solo (ACS)
Es un grup privat però demanes permís i te'n donen ;)))

[melibea80]

Avui s'ha ennuegat durant uns segons (eterns) amb una mica de poma!! Que malament ho he passat!! Finalment ha vomitat una mica de baba i poma i tan feliç, però ho he passat fatal. Novament ha sigut per culpa dels mocs, que com no sap què fer amb ells, acaben sempre donant guerra.




Poma caca

No li tornaré a donar poma de moment si no és al vapor. I això que estava molt tova, era una d'aquestes fofes de color groc...




Súper mal!

[Julyet]

La poma és de les més difícils, jo la tallava com si fos pernil ;)

[Rossinyola]

La poma també em feia molta por! jo li ratllava i de conya