El part a casa, un luxe?

[ginebra]

SòniaBanyoles, poble petit, una llevadora, no puc triar... Merci, però, eh?

[ginebra]

Per fi he pogut llegir-vos una mica...
M'ha encantat la teva crònica, Caputxeta, quina campiona, haver trobat la serenor en uns moments tan bèsties per aturar la Ginesàuria!
Felicitats, família!

[SòniaBanyoles]

Noies no sè ben bé si obrir un nou post o fer la pregunta aquí però com que he vist que se n'ha parlat aquí a vegades doncs disparo

Una de les meves pors i autorestriccions que em faig alhora de decidir-me deifenitivament al part a casa és la família...la meva mare és extramadament patidora i un dia li vaig deixar mig anar i em va dir "que em vols matar!!! No facis bestiesses!!", llavors no sè què fer....per una part m'agradaria poguer-li explicar en calma i que m'entengues però sè que si li explico m'ho intentarà treure del cap, em bomberdajarà amb pors fins al mateix dia del part i no ho vull!! Ja tinc prou feina a treballar-me les meves com haver de carregar amb les dels altres.

HE llegit que hi ha que heu fet part a casa i no ho heu comunicat a la família que ho farieu. Em sembla perfecte!Però el dia del part si se us allarga i us truquen molt o venen a casa com ho feu? Jo visc casi al costat de ma mare i penso que si no contesto en aquells dies es capaç de presentar-se a casa i llavors em pot bloquejar el procès...ho sè...

Si vaig a un hospital on em respectin el part natural tots aquests dubtes s'acaben...però em fa por no trobar-me tant comode com a casa.

A veure si algu em pot explicar la seva experiència en aquest sentit de la família.

MErci

[Ayrs]

Hola Sònia, jo ho vaig fer així, tot i que a mitges, perque al primer part havia fet dil·latació a casa amb llevadora i després a l'hospital, i vaig dir que repetiria.

Opcions: desconnectar telèfon i timbre. Fer trucades quan estàs de prepart però encara pots parlar bé, en plan: tot molt tranquil, així guanyes marge d'hores fins que es preocupin, jeje. Dir que els ultims dies vols molta tranquil·litat i que no et truquin. Quan comenci el part comentar que t'en vas a passar el dia a casa d'una amiga...
Hi ha coses que son mentides, no son la meva opció favorita però també penso que és el preu de no ser capaç de respectar la teva opció.
Dir que faràs dil·latació a casa i després aniràs a l'hospital. I canviar d'opinió a l'ultim moment va ser molt ràpid, em sentia molt còmode i vaig decidir quedar-me...

Sé de casos de mares que han estat molt en contra i després han canviat d'opinió i s'han fet fermes defensores del part a casa, però cadascú coneix la seva mare.

[SòniaBanyoles]

Ayrs, sí la opciò dilatacio a casa amb llevadora i part a l'hospital ja li he dit q ho faria i li sembla b, pq ma cunyada a Alemanya ho va fer així......i tb pensava dir a ultima hora quan ja tingui la nena que va anar rapid i va acabar tot a casa...si es el cas clar!!

Pero haig de pensar una bona estrategia x evitar que vingui a casa...i m'has donat idees. Merci!!!

[damir]

Fer tota la dilatació a casa amb una llevadora ha de ser ideal, estàs en el teu entorn i et deus sentir segura i ben acompanyada. jo el problema el veig en el moment de marxar cap a l'hospital. Quan ja estàs molt avançada en el part el trajecte amb cotxe pot ser molt estressant. Jo, sense ser-ne conscient, vaig aguantar tota la dilatació a casa i el trajecte cap a l'hospital a mi em va descolocar molt, vaig arribar a hospital atabalada i em va costar concentrar-me en l'expulsiu.

[crissie]

Jo , si pogués fer un part a casa, aquest cop no ho diria...és la meva experiencia eh! i això és molt personal, però estic segura que si no ho haguéssim dit als sogres, el crisso no s'hagués rallat tant i hauria tingut la MAria a casa (ja estava tot preparat, ens vam fer enrere a la setmana 33 per la pressió de la family). PEr això sé, que ara no ho diria....és així de trist

[Ponioleta]

Jo no ho vaig explicar. Quan em preguntaven deia que pariria a St Pau (que de fet és l'hospital que em tocava ).
Per sort les més de 40h que vaig estar de part ma mare no va donar senyals de vida. Ara no recordo si potser va escriure algun sms o si li vam enviar un nosaltres... però no va trucar ni venir

Les idees que t'han donat són bones (dir que vas a passar el dia fora etc). I sí, fa pena haver de mentir però com a mínim jo no tenia cap ganes d'aguantar retrets i frases catastròfiques durant l'embaràs. Per això vam optar per no dir res.

[Ayrs]

Jo , si pogués fer un part a casa, aquest cop no ho diria...és la meva experiencia eh! i això és molt personal, però estic segura que si no ho haguéssim dit als sogres, el crisso no s'hagués rallat tant i hauria tingut la MAria a casa (ja estava tot preparat, ens vam fer enrere a la setmana 33 per la pressió de la family). PEr això sé, que ara no ho diria....és així de trist

Jo en part ho vaig callar perque no volia opinions no demanades quan al cap i a la fi ho tenia molt clar, però principalment perque la meva sogra no intentés menjar-li l'olla al meu marit. Ell no es que fos el més partidari del món així que només em faltava l'altra fent pressió...

[crissie]

Exactament el que passava en el nostre cas...vaig intentar que no ho diguéssim però ell ho necessitava...necessitava rebre l'aprovació i no va ser així Una pena que la familia no es posi a la posició que toca i intervingui en decisions que no han de ser seves

[SòniaBanyoles]

Que trist q no ets puguis sentir lliure expressant el q penses-sents i vols fer amb la propia familia sense judicis i sobretot q t'intentin fer canviar d'opinio....

L'altre dia el meu sogre ens va regalar un llibre de l'Estivill, i una mica mes i caic de culs!! Li vaig dir que jo llegia el que estava mes en contre d'ell,en Gonzalez, i no sabia qui era clar...pq no es tant conegut...pero li vaig dir el que defensava i em va dir que als nens se'ls ha deixar plorar i ho haure de fer....comorrrrrrrr. En fi son d'altres temps, on els nens tenien puteria i mala llet pq ploraven....sort q cadascu a cas seva fa el q vol.

[sandrajuli]

Sí, a casa seva sí, però et recomano que ho vagis treballant durant l'embaràs, que tens + forces. La meva germana té uns sogres dels que creuen que els nens han de plorar i com que ha hagut de passar forces estones a casa seva (fins i tot viure-hi uns dies) les ha passat canutes. Fins i tot li treien els nens del pit quan creien que ja havien mamat prou. I ella en ple puerperi de bessons, i sense forces per negar-s'hi.
Nosaltres, recordo que vam matxacar molt a la família, els vam fer llegir en Gonzàlez, els vam recalcar que no els avisaríem del part fins passades unes hores o dia, i que les últimes setmanes no ens atabalessin. Alguns es van enfadar, però quan veuen al peque els passa tot.
Per això, val la pena anar-ho treballant ara...

[SòniaBanyoles]

Sí tens raó Sandrajuli, ja ho anem fent i mica en mica vaig deixant anar coses....ara haure de començar amb el tema part i convèncer la meva mare explciant-li bé tot amb calma, ara que he llegit el parto seguro tinc alguna cosa on basar-me i que m'entengui més.

[neuetes]

Jo tampoc vaig dir gaire bé res a ningú que volia una part natural. Ho vaig deixar anar algunes cops en dinars familiars i vaig veure que una de dos, la gent s'ho prenia com si els estigués prenent el pèl i d'altres que directament em prenien per boja. Sobretot ma mare que també és una mica hipocondríaca i em deixava anar perletes com: "no en seràs capaç" o "perquè vols patir?" o "ara pots dir el que vulguis, però quan siguis allà demanaràs l'epidural a crits". Vaig decidir no dir res a ningú més, no parlar més del tema i si algú em preguntava era per fer la brometa per si "ja se m'havien tret aquestes bajanades del cap". Així que no, passant de tot.
Vaig dilatar a casa, sense llevadora i quan vaig veure convenient, vaig marxar a l'hospital. Vaig arribar a l'hospital dilatada de 7 cm i vaig tenir un part natural preciós. No fa falta dir que en el meu entorn em consideren com una heroïna, ja que per aquí no se'n senten gaires que hagin parit "a pèl".
L'altre dia una cosina meva va tenir el seu fill en part natural, no perquè ella ho volgués, sino perquè el part estava tant avançat que no hi va haver temps de possar-li. I es clar, no és el mateix una mare que vagi consienciada a parir sense anestèsia que una altra que va confiada que se la posarà i al final no pot. Evidentment, ha criticat força tot el tema. I alguns familiars hi anaven posant cullerada "pobreta, mira que parir com a l'edat mitjana..." i jo no vaig poder mes i els vaig engaltar una cosa així com tenir un part natural hauria de ser el normal, no l'excepció. No cal dir que no em van entendre (o no van voler, la gent de poble és així).

Així que Sonia, tu passa de tot si no vols que et facin pressió. Si tens clar el que vols, no et cal l'aprovació de ningú. Total, quan arribi el moment ta mare no serà la que haurà de parir, sino tu. Que ningú et robi el teu part natural!!! Creu-me, no te'n penediràs.

Sandrajuli, el que comentes és molt assenyat. Si vols deixar clar el que vols i el que no vols durant el teu post-part i criança val més que ho deixeu clar ara i no que us ho trobeu després. Jo vaig tenir sort que les dues les he parit a la nit-matinada-molt de matí (i no hi havia cobertura, els vam dir a la segona filla ).

[sandrajuli]

Neuetes, sembla que expliquis el meu cas. La meva mare em deia el mateix... Pq a ella la van adormir tota x parir...

[SòniaBanyoles]

Deu ni do la teva mare neuetes!

Mira ahir vaig parlar amb la meva i sembla que va entendre el que volia...tot i que no li vaig dir al 100% part a casa però a ella li agrada molt la idea de llevadora i desprès hospital ja que és el que va fer ella en el seu moment. Jo li repetia "si tu has tingut tres fills sense epidural pq jo no puc? En certa manera és com un reforç x mi que la meva mare hagi pogut", i dit així ho va entendre millor inclús es va sentir bé que l'agafés d'exemple. Tot i q se que patirà molt en el seu moment ja que ella no porta gaire bé els parts pq se li va morir una nena d'una deformació al cor al nèixer i no ha acabat mai de fer un bon dol (eren altres temps).

Tb li vaig mig dir que la data de part me l'havien mogut una mica més tard així tindre una mica de marge de tranquil.litat

Gràcies pels vostre consells

[Ayrs]

Un nou estudi que demostra, una vegada més, que en parts de baix risc el part a casa és segur
http://www.mana.org/blog/home-birth-safety-outcomes

En l’actual revisió pel Diari d’Obstetrícia i Salut de la Dona ( JMWH ) , un estudi de referència ** confirma que entre les dones de baix risc , els naixements planificats a la llar resulten en baixes taxes d’intervencions sense un augment de resultats adversos per a les mares i els nadons.

Aquest estudi , que analitza gairebé 17.000 cursos d’atenció per llevadores , és el major anàlisi de naixement domiciliari planificat als EUA que hagi estat publicada .

Els resultats d’aquest estudi, així com les del seu article complementari sobre el desenvolupament del registre de MANA Estadístiques, confirmen la seguretat i els beneficis de salut aclaparadorament positius per a les mares de baix risc i bebès que trien donar a llum a casa amb una llevadora. A cada pas del camí , les llevadores estan proporcionant una excel · lent atenció. Aquest estudi permet a les famílies , els proveïdors i els responsables polítics per tenir una vista transparent als riscos i beneficis del part planejat a casa, així com els beneficis per a la salut del naixement fisiològic normal .

De particular interès és una taxa de cesàries del 5,2 %, una taxa molt baixa en comparació amb la mitjana nacional dels EUA del 31 % en els embarassos a terme . Quan considerem les conegudes conseqüències per a la salut d’una cesària – per no parlar dels costos exponencialment més alts – aquest estudi aporta un nou recordatori dels beneficis d’atenció per llevadores fora del nostre sistema hospitalari sobrecarregat .

Les mares que van parir a casa tenien taxes molt més baixes de les intervencions en el treball de part. Mentre que algunes intervencions són necessàries per a la seguretat i la salut de la mare o del nadó, molts són usats en excés, manca evidència científica dels beneficis , i fins i tot portar als seus propis riscos . L’utilització prudent i assenyada de la intervenció es tradueix en resultats més saludables i la recuperació més fàcil, i aquesta és una àrea en la qual destaquen les llevadores. Les dones que planegen un part a casa tenien menys episiotomies , oxitocina per l’augment del treball de part, i epidural .

El més important , els seus nadons van néixer sans i segurs . Noranta- set per cent dels nadons es van dur a terme , que van pesar una mitjana de vuit lliures en néixer , i gairebé el 98% estaven sent alletats en la visita postpart de sis setmanes amb la seva llevadora . Només l’1 % dels nadons requereix trasllat a l’hospital després del seu naixement, la majoria de les condicions no urgents . Els nadons nascuts de mares de baix risc no van tenir major risc de mort a la feina o les primeres setmanes de vida que els dels estudis comparables de manera similar embarassos de baix risc .

És important destacar que aquest estudi també fa llum sobre els factors que poden augmentar el risc. Aquestes troballes són consistents amb altres investigacions sobre les complicacions de l’embaràs , però el nombre d’aquests embarassos van ser baixes en el conjunt de dades MANA Estadístiques, pel que és impossible fer recomanacions clares . Aquest article de Citizens for Midwifery conté informació important per compartir amb les famílies que estan pensant en les seves opcions de part i un pes dels seus riscos i beneficis individuals .

Aquest estudi és de vital importància en moments en què molts estudis profundament errònies i enganyoses sobre el part a casa han estat rebent atenció dels mitjans . Estudis anteriors s’han basat en les dades del certificat de naixement, que només capta l’últim lloc de naixement ( independentment del lloc on una dona és destinada a donar a llum ). El MANA Stats dataset es basa en l’estàndard d’or – la història clínica . Com a resultat, aquest estudi proporciona un aspecte molt necessari en els resultats de les dones que tenien la intenció de donar a llum a casa ( amb independència que en última instància , transferits a l’atenció hospitalària ) . Les dades MANA Estadístiques reflecteix no només els resultats de les mares i els nadons que van néixer a la llar, sinó que també inclou els que va traslladar a l’hospital durant un part a casa planificat, la resolució d’una preocupació comuna sobre les dades de naixement d’origen.

Aquest estudi se suma a la important i creixent d’investigacions que han trobat que el part a casa planificat amb una llevadora no només és segur per als nadons i les mares amb embarassos de baix risc, però resulta en beneficis per a la salut i el cost que van molt més enllà d’un embaràs.

Per estar tan clar la perillositat del part a domicili no entenc que a l'hora de fer estudis tot vinguin a dir el contrari

[Ayrs]

Ara ha sortit a l'ABC al febrer es presentarà un estudi d'EEUU q diu q els nadons nascuts a casa tienen un risc 4 vegades major de morir els 28 primers dies de vida.

No deixa de cridar-me l'atencio la difusió que es fa dels estudis amb conclusions "en contra" del part domiciliari quan encara no hi podem accedir. I despres acaba sortint que els parts eren sense llevadora, per exemple.
Em dóna la sensació que en aquest cas les dones no complirien el cribatge necessari per sl part a casa: embaràs control.lat de baix risc i a terme a distància curta de l'hospital. Aviat ho sabrem.

[rateta2013]

Ara ha sortit a l'ABC al febrer es presentarà un estudi d'EEUU q diu q els nadons nascuts a casa tienen un risc 4 vegades major de morir els 28 primers dies de vida.

No deixa de cridar-me l'atencio la difusió que es fa dels estudis amb conclusions "en contra" del part domiciliari quan encara no hi podem accedir. I despres acaba sortint que els parts eren sense llevadora, per exemple.
Em dóna la sensació que en aquest cas les dones no complirien el cribatge necessari per sl part a casa: embaràs control.lat de baix risc i a terme a distància curta de l'hospital. Aviat ho sabrem.

Als Estats Units tenir un fill a l'hospital costa molts diners, fins i tot amb assegurança mèdica. I si et fan cesàrea o el nen ha d'anar a la incubadora, ni t'explico. Per tant, molt em temo que dones amb embaràs de risc pareixin a casa i sobretot, que moltes que pareixen a casa després no portin els nens al pediatra per no pagar.

[Ayrs]

Sí, segurament poden anar per aquí els tiros. Però una cosa es que les dones que dones que pareixen a casa no els porten als pediatra, per tant la mort es relacionaria amb el fet de no anar al pediatra, i una altra relacionar-ho al fet d'haver nascut a casa. Ja veurem per on surten els tiros, és sospitós que no esmentin la causa de la mort d'aquests nadons, i sobretot que surti a la llum abans de que s'hagi presentat l'estudi. I tant poc temps després de l'altre que deia el contrari, que no hi havia diferències, que es va difondre estant ja publicat i a l'abast de tothom http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1 ... 5/abstract