Massa permissiu

[GemmaMM]

Hola noies,
us escric per parlar-vos d'un tema que m'inquieta i no se com tractar.
El meu petit te 17 mesos i sempre ha estat, i continua sent, molt bon nen. El "problema" és que es deixa prendre les joguines i el menjar sense oposar cap mena de resistència. Quan algun nen o nena li pren alguna cosa seva es limita a dir "home!" i a mirar-nos al seu pare o a mi i a continuació demana si us plau a qui li ha agafat l'objecte en qüestió que li torni, però sempre obté un no per resposta i hem d'intervenir els adults.
He llegit per aquí que a algú també li passava això i que ho treballaven des de casa i des de l'escola. En el nostre cas, el petit no va a l'escola bressol i jo no sé com ensenyar-li a defensar allò que és seu i que vol sense impulsar-lo a actuar de manera poc generosa amb els altres.
Potser m'hi capfico massa i quan vagi a l'escola bressol "n'aprendrà", però no m'agradaria que el meu fill es quedés impassible davant les coses que no li agraden i fos "l'ase dels cops". No se si l'he de deixar evolucionar tot sol i esperar a veure què passa o he d'actuar d'alguna manera...
Què en penseu noies??
Ajuda!!!

Gràcies.

[turuleta]

No tinc reaposta,ho sento...pero tinc un dubte.com ha estat la vostra,educacio amb el vpstre fill?vull dir,te el pis adaptat x,tocarho,tot i moures lliuremwnt?o heu fet servir parque?o quan toca coses o pren iniciatives lheu renyat o dit no sovint?ja et dic q ea curoositat nomes

[VespresVerds]

Hola Gemma,

Jo el que faria és anar insistint cada vegada que es produeixi una situació així, ajudar-lo a verbalitzar el què passa. Són 17 mesos, pensa que els nens d'aquesta edat acostumen a pegar quan volen alguna cosa i entre la llar, la família i la societat en general (en situacions al parc o on sigui) els ajudem a mediar i a posar paraules a allò que creiem que passa i senten els infants.
Crec que no t'hauries de preocupar més del compte, tens un bon nano, simplement ajuda'l a posar paraules si ell encara no en sap i a fer-li veure cada situació. Més aviat, haurien de ser els pares dels altres nens qui haurien de parlar amb els seus fills i dir-los que les coses no es prenen, no creus?

[Menudeta]

A mi no em sembla que el teu fill es quedi impassible no? ell ja fa entendre que no li agrada però necessita la "intervenció" vostra, i mi això em sembla molt normal i natural, i bo. D'aquí a que sigui l'ase dels cops, doncs trobo que és fer-ne un massa, no?

No serà que tens un nen tranquil, que no "necessita" conflictes i que comfia amb vosaltres?

La nostra també és bona nena, i a la llar a l'inici d'aquest curs (primer any a aquesta llar i 3 anys) ens deien que era massa bona, que segons a quina escola patiria... jo ni cas, però clar, t'hi fa pensar...

Al juny la mateixa mestra ens va dir que era una nena molt estimada, pq que no pegava, evitava conflictes i sempre reia, que no es deixava pegar tampoc i que era molt "respectada".

Jo crec que amb nens així, com els nens que peguen o es barallen, l'únic, i molt important, que podem fer és dir "estàs enfadat" "ara li direm a aquest nen que no et prengui el menjar", "als nens no els agrad que els peguin"....

També he de dir que el meu marit estava més preocupat ja que ell de petit, i per l'educació i tracte dels seus pares, era una mica l'ase dels cops, el que sempre es deixava dur pels altres, etc.

Ara ha vist que la nena gràcies a ell també no va per aquest camí.

A més, segons a quines edats el parc és un gran conflicte!!! jo ara estic en la fase "fins que no vegi sang no pernso intervenir!" ha ha ha ha

[jllt]

La Menudeta ha dit coses molt encertades. Hi ha poques coses que avui dia siguin tan injustes com que et diguin que tens un nen "massa bo" i que segons en quina escola o en quin entorn estigui pot patir molt. Ens passem amb tantes coses... Hi ha criatures bones i criatures que necessiten pegar. Jo us puc posar l'exemple del nostre nen de 5 anys. És un bon nen, rialler, que va a la seva, que mai a l'escola no ha pegat a ningú, que fuig de les baralles... però que quan va començar P3 (no havia anat a guarderia), era dels que sempre rebien per part dels que sempre pegaven. A casa sempre li déiem que ell no havia de tornar-s'hi pegant però que sí que s'havia de defensar. I encara li ho seguim dient ara. Té a classe un parell de nens (són una quinzena en total) que necessiten estar permanentment barallant-se i pegant (és com si no sabessin jugar a una altra cosa) i jo al nostre sempre li he dit que sigui com és ell, que no perquè durant una època tots juguin a barallar-se ell ho hagi de fer, ja que nosaltres sabem i la mestra també ho ha notat, que no és un nen que li agradi barallar-se. Però sorprenentment, no és un nen que quedi apartat de la resta per no voler formar part de les baralles diàries al pati. Al contrari, com que és rialler, gairebé sempre està content, i li hem recalcat que passi dels que disfruten pegant, s'ha creat com una certa distància amb els 'pegadors' oficials i quan estan al seu costat fins i tot es tranquil·litzen. Cada criatura és un món, i tots els càracters tenen trets positius que cal potenciar. Jo havia sigut molt vergonyosa i patidora de petita, i em costava reaccionar quan em xinxaven, i ho passava malament. Per això insisteixo a dir-li al meu fill que no hi ha cap nen que estigui per sobre o per sota d'ell, i que els que peguen no vol dir ni que siguin millors ni més forts, i dos anys després forma part d'una colleta que estrany és el cop que algú deixa anar un bolet.

També tinc una nena de 4 anys que és un altre estil: ella tampoc ha pegat mai cap company però té molt més caràcter i sap imposar-se com vol i quan vol.

Però bé, amb 17 mesets encara queda molt camí per recórrer i crec que tampoc t'hi has d'amoinar gaire. Tot va arribant i es troba la manera d'anar-ho afrontant.

[Albercoca]

Hola! Com a suggeriment, jo provaria de preguntar al teu fill "si li està bé" quan li prenen el que té a les mans. Si et diu que no, que no li està bé (que suposo que serà el cas) li pots dir que pot dir "No" o pot dir al nen "no vull que m'ho prenguis". Fent servir l'empatia, pots posar-te a tu d'exemple i dir-li que a tu quan no t'agrada una cosa dius "No" o "No m'agrada"...
Trobo que encara és petit i que tot just a aquesta edat comencen a tenir "conflictes" amb altres nens, i que amb l'edat, poc a poc agafen la força suficient i troben la seva manera de defensar-se. Però també depèn del caràcter del nen... Si prefereix deixar passar, crec que tard o d'hora veurà què és el que més li convé.
No sé si t'ajudo gaire, jo parlo per la meva experiència.
Jo ara amb 30 anys començo a dir "No" i he tingut (tinc) fama de ser "massa bona".
Al meu fill no és que el reforci a no ser "massa bo", si no que a cada conflicte que he pogut acompanyar-lo he intentat ajudar-lo a que exterioritzés el sentiment, el reconegui (que és difícil) i li he proposat que pot dir "no ho vull" o "no m'agrada" És un procés llarg i dur pel nen i per tu que també ho vius i vols ajudar-lo.
Molts ànims maca!

[Mara17]

Hola Gemma,

Jo el que faria és anar insistint cada vegada que es produeixi una situació així, ajudar-lo a verbalitzar el què passa. Són 17 mesos, pensa que els nens d'aquesta edat acostumen a pegar quan volen alguna cosa i entre la llar, la família i la societat en general (en situacions al parc o on sigui) els ajudem a mediar i a posar paraules a allò que creiem que passa i senten els infants.
Crec que no t'hauries de preocupar més del compte, tens un bon nano, simplement ajuda'l a posar paraules si ell encara no en sap i a fer-li veure cada situació. Més aviat, haurien de ser els pares dels altres nens qui haurien de parlar amb els seus fills i dir-los que les coses no es prenen, no creus?

Molt d'acord. Dir les paraules que ells no saben dir soluciona molts conflictes. Com a mínim a casa ens passa.

Hi ha criatures bones i criatures que necessiten pegar

Ostres, jo no hi estic gens d'acord, amb aquesta afirmació.

[VespresVerds]

Jo tampoc crec que hi hagi nens que necessitin pegar, simplement és la resposta que a hores d'ara saben donar a una determinada situació, per això els hem d'ajudar a posar paraules a aquell acte que els agrada o no els agrada, quines emocions sentim/senten, etc...

[jllt]

Necessiten pegar en el sentit que és la seva manera d'expressar el que senten en aquell moment. N'hi ha que criden, n'hi ha que piquen fort de peus a terra, n'hi ha que ploren desesperats... Però no em direu ara que no hi ha criatures que tenen més tendència a pegar que d'altres.

[Mara17]

Sí, ara t'entenc, però el que vas dir era que hi havia els nens "bons" i els nens "que necessiten pegar". I no em sembla gaire just pel que se'n pot desprendre (que no són bons). Potser els "bons" simplement estan reprimits i no s'atreveixen a mostrar sentiments perquè els ho han negat sistemàticament. Vés a saber. Jo per sort, amb el tema pegar no m'hi trobo, però amb altre coses sí, i crec que, a aquestes edats, qualsevol actuació d'aquest estil té un motiu "noble", però que no se saben fer-ho d'una altra manera.

[GemmaMM]

Hola noies, durant aquest temps he anat observant les reaccions del nen davant dels conflictes (que sincerament han estat pocs) i he pogut veure que mica en mica va defensant allò que vol. El que més m'agrada és que no reacciona picant o donant empentes, simplement s'aparta del nen o nena que li vol prendre el que ell té o subjecta amb força l'objecte en qüestió.
Encara reclama força la nostra ajuda quan algú li pren alguna cosa però, seguint els vostres consells, li diem que digui al nen o nena que no li agrada el que li ha fet o que no es pica ni es donen empentes i sembla que mica en mica es va espavilant més sol.
Segurament em vaig esverar massa ràpid i no vaig donar temps al nen a fer la seva pròpia gestió davant dels conflictes. Us vaig escriure de seguida perquè sempre que ho he fet m'he tranquilitzat bastant i aquesta vegada no va ser diferent. Sempre he pensat que l'educació es cosa de tothom i que ningú té la veritat absoluta de quina és la millor manera d'educar un fill per això demanar-vos consell m'és enriquidor.

Moltes gràcies a totes!
Gemma.