Maleït Mètode Estivill

[picdeladona]

Mara17 quines perles el ditxós Estivill.. tela tela..
Per mi amb el ME els nens aprenen a resignar-se i punt, "no em fan cas.. deixo de plorar".
Aquesta resignació és la sol•lució per a molts pares que están desesperats i volen dormir. Ho puc arribar a entendre. Però fins a quin punt això emocionalment afecta al nadó o no per mi està força clar i és evident que SÍ. No parlo de trastorns de personalitat, etc.. simplement penso que el meu fill sentiría que ningú està amb ell quan se sent sol, perdut, etc.. La seva única manera de manifestar-ho es plorar.. i jo com a mare vull estar al seu costat i paliar la situació tot el que pugui. Vull que senti tota la nostra tendressa i el nostre amor. I si se l'ha d'agafar mil vegades l'agafo.
Però també és evident que d'altres pares no tenen aquesta visió i potser no li donen tanta importància a tot això. Estic segura que també estimen amb bogeria als seus fills. Jo Martina no crec que siguis cap maltractadora ni molt menys.. Però està clar que tenim visions superdiferents de la importància dels plors en un nadó.
Me n'alegro que descanseu millor i hagis trobat la sol•lució, però em fa molta peneta que hagi estat seguint el ME. Encara que estic segura que no l'has seguit a rajatabla..
Una abraçada a totes. Totes volem el millor pels nostres petits
Per cert, ma mare és una persona que ni ha llegit el Estivill, ni la Jové ni el González, etc.. Quan li explico els debats que s'obren aquí al SP em repeteix una vegada i un altra que seguim el que ens dicti el cor i punt. Que les "doctrines" no cal seguir-les amb els ulls tancats.
En el nostre cas ni nosaltres com a pares, ni ma mare i mon pare que fan de iaio-cangurs ens veiem capaços de utilizar el ME. El cor ens diu que no..

[martina13]

Karma mha encantat el teu comentari
Tenim opinions contraries xo no passa res cadascu fa el k pot

[charito]

Kabbisa gracies per aportar informacio i encarrilar el debat! Feia dies que no volia entrar pero estic en una sala de espera i he pensat mirar per on anava el tema.

Mara realment no se que busques que et diguin deu ser algo molt concret. Per cert que dius que vols debatre pero el titol del post ja diu força de com esta enfocat el tema

Intentare respondre a veure si es aixo el que t'interessa, jo el que pretenc aconseguir quan el meu fill no s'adorm i decideixo no agafarlo a braços ni ferli festes ni obrir el llum etc (tinc una llum suau q no estigui fosc del tot) es que entengui que es l'hora de dormir. No es hora de jugar sino de quedarse al llit i descansar. Com diu la kabbisa entrare un moment l'acaronare o li fare una mica de copets al culete que el relaxa i tornare a marxar.

Crec que cada nen ha de trobar la seva manera de relaxarse, i no vull justificarme per enesima vegada pero el meu com la de la martina no s'adormia a braços ni al nostre llit on nomes volia festa. Per ell seguiria la gresca indefinidament si no l'obligo a estar una estoneta tranquil. I aixo es el que crec que apren.

Per mi seria similar a quan tenen una rabieta perque volen x i no els hi dono per molt que plorin, i mira que sembla que s'hagin de morir.... pero no em cabria al cap consentir en el que volen nomes perque no plorin.

[Mara17]

Els meus també volen gresca a l'hora de dormir, cada cop menys, però. El que fèiem nosaltres eren posar-nos a "dormir" amb ells. I s'acaben adormint (amb el meu home més ràpid que amb mi; deia que els matava d'avorriment ).

Vull dir, nosaltres també volíem el que vol tothom, que dormin, que s'adormin ràpid... i això amb el temps i una canya ha passat (hi ha gent a qui li costa més, ho sé del cert). La nena fa molt que s'adorm molt de pressa, però el nen ha estat un calvari la majoria de dies fins fa poc, però, mira, paciència, ara ja normalment amb un quart s'adorm, i quan anem al llit ja s'estira al seu bressol i com a molt parla una estoneta.

Jo crec que quan els deixes plorar no entenen que és hora de dormir ni res, entenen que no hi vas. No sé, suposo que aquesta és la diferència, que qui ho aplica està convençut que ensenya realment que és hora de dormir i que el nen el que aprèn és això, no que no val la pena plorar, no? Sí, potser era una pregunta xorra, però m'ha costat veure-ho. Tu l'has aplicat, per exemple. Mai t'has plantejat que s'hagués pogut sentir així com diuen els estudis, el teu nen? De debò que no va amb mala llet, eh? Jo sé que us estimeu molt els vostres fills, si no de què tanta preocupació per tot el que els passa, però és que en aquest cas concret, em sembla més que poden les ganes de dormir que res. Jo també he pensat algun dia "fa hora i mitja que sóc aquí, el nen no dorm, ara se'm despertarà ella i ja l'haurem liat, segur que si el deixo plorar s'adorm", però, no sé, no m'ha sortit perquè llavors penso com em sentiria jo i no m'agrada (és el mecanisme que faig servir per treure paciència d'on sigui, ni que sigui de les pedres ).

Ja sé que el títol és molt marcat, i convida poc al diàleg, realment l'autora no volia pas debatre res sinó desfogar-se i també em sembla lícit. Sóc jo que l'he liat una mica. Perdoneu-me.

[martina13]

Mara no crec k thaguem de perdonar res
Es un tema dificil k convida a opcions radicals i aixo fa dificil el dialeg xo no crec k sigui teu cas ni el nostre ja tho he dit en altres comentaris

Xo seguim aixi discutint sense mes problema k es la finalitat del socpetit no??

[arlet78]

Gràcies Mara pel link!!ja tinc un argument per les q em recomanen estivill una i altre vegada!!

[charito]

Hola mara gracies per la teva resposta es veu que intentes no jutjar ;) doncs realment no, si no no ho hagues fet, ja he explicat algun cop que a casa meva els meus pares i germans amb els meus nebots ho han fet aixi sense que fos ME sino per costum potser per aixo mai m'ha semblat tan estrany ho he vist algo natural.

Tambe voldria afegir que fer el ME no vol dir per sempre mes no posar el teu fill a dormir amb caricies etc. Fa temps que al Quim li explico 5 contes (hem arribat a aquest pacte) i m'estiro una estona amb ell a fer mimitos a vegades s'adorm i a vegades marxo. Ara si vol festa i fa el burro saltant etc me'n vaig.

[rita2013]

Mara, he llegit l'article del link que has posat i si el llegeixes fins al final diu que no, que al final no es va retractar! Que es veu que diu que el seu mètode no és adequat per menors de tres mesos (no tres anys). De fet, al final de l'article hi un link a un altre article on ho expliquen detalladament.

[kabbisa]

Jjajajaja ho sento, noies, però no he pogut deixar de pensar en vosaltres mentre llegía aquest link (humor anglès o redneck)
http://m.tickld.com/x/the-best-craigsli ... vil-genius

Pd: per evitar malentesos, pensava en el debat aquest i en com reaccionariem totes, no que algunes ho apliqueu, eh?

[charito]

La veritat que fa gracia, no em sento pas ofesa

Per cert que el llibre del Estivill diu a partir dels 6-7 mesos.

[Elma]

Hola mares!
He vist el títol del post i no puc contenir-me, ho sento. Abans de continuar, aclarir que intentaré donar la meva opinió sense jutjar a cap mare ni pare, i si algú se sent ofés...ho sento, no és la meva intenció.

Em declaro antiestivill, totalment, no puc amb aquest home ni la seva metodologia (copiada, per cert).
Amb la maternitat he aprés moltes coses, com moltes de vosaltres, i m'he tornat molt més empàtica. Sóc defensora de la supervivència familiar, i que per garantir-la de vegades hem de fer coses que, a priori, no contemplavem. M'agrada sentir els motius perquè altres pares fan les coses diferents a com les faig jo, crec que és important tenir altres punts de vista i altres opcions a considerar. Però amb el ME...ho sento, però em costa molt més de tolerar, entendre i empatitzar. Suposo que per què no conec a cap pare que, en la seva explicació, no deixi anar en algun moment la frase "es dur al principi però al final compensa...". Tots els pares recorden aquells moments en que el cor es trenca, per tant a l'infant algo li deu quedar en el subconscient,o allà on sigui. Potser alguna sessió d'hipnosis a aquest nens ens aclararia alguna cosa...

Jo també sóc de les que te un fill poc dormidor, des del primer dia, també he passat èpoques de no dormir mes de dues o una hora seguida, de plorar amb ell cada nit, de desesperar-me, d'anar dormida a la feina què és tan important com les altres, de no rendir i a més haver de justificar les meves opcions de collit i pit. Vaig llegir a La Jové, a la Hogg, a la Pantley i a l'Estivill (per criticar amb coneixement). LA Jové explica al seu llibre què passa al cos quan patim una situació d'estrés similar a la que pateix el nadó quan plora, i perquè podem arribar a vomitar (i no és perquè el nen vulgui manipular els pares ni cridar l'atenció). Com que la Rosa Jové és el contrari de l¡Estivill vaig buscar en internet i en una web de fisiologia vaig trobar el que passa en l'adult quan plorem molt, i succeeix lo mateix que en el nadó, amb la diferència que l'adult sap la situació que l'ha portat allà i que el plorar, l'allibera tot i que no ho solucioni. Com ha d'entendre el meu fiill, de 6, 8, 12 o 18 mesos que els seus pares que tant amorosament 'atenen durant el dia...a la nit és diferent??? Si sóc partidària de respectar el seu ritme per caminar, per menjar, per crèixer...com no ho he de fer en el dormir??? Em sembla incoherent, forçat, antinatural. Malgrat tot, entenc que la societat no està adaptada al ritme dels nens, i que el despertador no s'atura si has tingut una mala nit. Per això, als 12 mesos, vam decidir fer algo però molt més respectuós amb el nen. Ara no explicaré les meves penuries, però al final vam aplicar 3 coses a casa: El "ooohhhmmm" i respirar fons, el Pla Pare i treure el pit de la nit. Es despertava igual, però almenys cada vegada es despertava un i dormiem, mínim, una hora i mitja seguida. Amb el temps va millorar i ara, amb 21 mesos, es desperta entre 2 i 4 vegades només.

Potser per nosaltres hagués estat més fàcil deixar-lo plorar fins resignar-se (perquè, perdoneu, però tot i entrant cada x minuts...el nen es resigna), però a mi no m'agradaria plorar i que ningú em fes cas o que em donessin una palmadeta al cul o em diguessin quatre parauletes i prou, i com a mi no m'agradaria intento no fer-li al meu fill. I tampoc ho comparo amb les rabietes, perquè quan el meu fill en te una no el deixo plorar sol, sino que l'acompanyo i intento explicar-li com se sent i perquè.

Jo vaig trigar 4 anys en poder dormir sense plorar, m'havien de pujar al cotxe i fer 4 voltes pel carrer, i de més grandeta tenia molts terrors nocturns. Jo ho recordo com una etapa molt dif´cil perquè no volia anar a dormir, em feia por. Però també recordo com ma mare o mon pare venien al meu llit i es quedaven amb mi fins que m'adormia, totes les vegades que fes falta. Potser perquè tinc aquests antecedents, i perquè si l'Estivill hagués arribat a les llibreries fa 30 anys no se que haguessin fet els meus pares, no vull fer passar al meu fill per això i jo recordant sempre "que va ser durillo però al final molt be", ja que aquests 21 mesos també han estat durillos però el final segur que també em compensa.

No entraré en si és maltractament perquè em sembla massa fort per dir-ho en un fòrum, però per mi és antinatural, i no faré al meu fill passar per això. A aquells que ho heu fet...doncs be, a cada casa es fa el que es pot però a mi que no me'l venguin com algo meravellòs i infalibles perquè el preu a pagar és massa alt.

i per acabar...heu vist el nou mètode que ha tret per "educar en el menjar", us ho heu llegit? Us deixo un resum...i jutgeu. Jo, de moment, la meva opinió me la guardo per un altre post.

http://www.eimenuts.com/CONTENIDO/C0000010U.htm

[Mara17]

Mare de déu... aquest home no té ni idea de tractar amb persones...

[kabbisa]

Elna, per nosaltres, aplicar el Pla Pare era una mica aplicar el Me... El nen seguia plorant, el pare l'acaronava, l'abraçava, el passejava, i mentres, jo amb el cor encongit i el nen plorant cridant "mamaaaaaa".... Total que al final vaig decidir que, per estar desperta igual, que el pare seguís dormint i ja m'aixecava jo.

Nosaltres vam començar a fer collit a l'any (abans dormia al seu bressol als nostres peus, i com que al llit n'aixecava igualment,...), i primer només el portava al nostre llit si quan teniem nit molt moguda (de portar més de tres despertars i que no fossin les 2am).

El que sí, tot acaba. Ara te 3 anys i segueixo despertant-me 1 o 2 cops cada nit. Ara és pel pipi

[Violeta]

Elma, m'ha agradat el teu escrit, tot i que per mi si que es pot considerar un tipus de maltractament en el moment en què els pares l'apliquen havent llegit sobre el tema i tenint prou informació. Lleu, però maltractament. Per mi és com qui tapa el nas a un infant per entaforar-li el menjar a la boca, el mateix. I dir això no té cap mena de penalització legal, com deia la Martina, és una opinió personal i és ben lícita. Va, que sembla que estiguem al Sálvame, home...

He llegit la publicació que has posat, m'horroritza, se suposa que qui aplica el mètode és un robot, no? no tracta els sentiments en cap moment...no tinc paraules...el pitjor de tot és que és una publicació d'una llar d'infants, i això si que em posa els pèls de punta, perquè ja em costa imaginar-me uns pares fent això com perquè a sobre t'ho vengui una escola, això vol dir que ho fan així allà...pobres criatures...

Estic escandalitzada, per mi a aquest home li haurien de prohibir publicar més, haurien de fer com amb el Dukan aquell de la dieta protèica.

[picdeladona]

Noies estic una mica al.lucinada..Pensava que arribar al punt que un petitó arribi a vomitar pels plors continuats utilitzant ME cap pare ho permitia. Pensava que ningú podia arribar a aquests extrems..
Pel que he anat llegint aquests dies per aqui al SP i tant que s'arriben a aquests extrems..Ho sento molt de veritat ho trobo molt trist. La meva opinió: s'està traumant a aquests petits quan més necessiten l'alè dels seus pares....que arribin al vòmit! Mare meva..

[Socatchick]

Hola, fa dies que segueixo el post i tela. També penso que abans d'arribar a un ME hi ha mil opcions més respectuoses i no entenc que hi hagi gent que ho consideri el millor per al seu fill.
és increïble lo fàcil que diuen que un bebe prèn el pèl i que es provoca el vòmit...
jo crec que la fi no justifica els mitjans i que és el camí fàcil (en una setmana ho tenen solucionat segons diuen) pels pares sense escrúpols, perquè qui deixa que el seu fill caigui vençut pel cansament després de plorar sstona i estona no e pot tenir gaires...

[Elma]

Kabissa, per nosaltres també va ser durillo, però no crec que sigui igual que el ME perquè el nen està acompanyat i no sol. Jo vaig estar formint uns dies al sofà i ells dos al llit gran, i així poc a poc. Però bueno, això és d'un altre post. Sigui més o menys durillo, es més respectuós.

Violeta, Gracies, se m'han quedat coses en el tintero però ja m'anava encenent. No si alguna mare o pare d'aqui ha arribat al punt del vòmit (espero que no) pero jo conec dos casos en que si, uns que ho van fer fa 15 anys i un altre de fa poc...i a sobre me'l defensen!!

Ho torno a dir, és antinatural i estic en contra.

Bona diada!

[PetitPrincep79]

Noies estic una mica al.lucinada..Pensava que arribar al punt que un petitó arribi a vomitar pels plors continuats utilitzant ME cap pare ho permitia. Pensava que ningú podia arribar a aquests extrems..
Pel que he anat llegint aquests dies per aqui al SP i tant que s'arriben a aquests extrems..Ho sento molt de veritat ho trobo molt trist. La meva opinió: s'està traumant a aquests petits quan més necessiten l'alè dels seus pares....que arribin al vòmit! Mare meva..

L'acceptació del vòmit (o del propi ME), com a quelcom "normal" i defensable, forma part del que en psicologia s'anomena Dissonància Cognitiva.
Basicament es tracta de, davant situacions que podem creure que no són les millors perque ens vénen informacions contràries, les autojustifiquem fins creure'ns que és el més adient possible: vomita perque són molt llestos, el ME era la millor opció perque tindria un accident etc.

Quina sort tenim que de grans ja no som tan manipuladors i maquiavèlics com aquestes criatures de mesos! (Mode ironic on)

[Mara17]

I tant que vomiten, i ho fan sense cap compassió per tocar la moral dels pares. Tolerància zero amb aquests manipuladors!

Jo ara sí que estic flipant molt! Que són persones, no marcians dolents!

[mdemare]

Com està el pati...

Jo faig collit, no en volia fer però després de tenir-me un mes sense dormir el vaig posar al llit per supervivencia i mà de sant.

Per això entenc la gent que per supervivencia faci el métode, encara que no conec ningú que ho faci a rajatabla. Que totes som mares i ens estimem els nostres fills. Hi ha mares cruels? Si, però no perque fan el mètode, sino perque no estan bé ja de per si.

Llegint-vos sembla que hi ha unes mares superwomans intransigents amb les mortals. Per lo vist hi ha graus de ser mares.
Jo vaig esfar un mes sense dormir i us dic que va estar de poc que no em quedes adormida de peu i em caigués el nen a terra. La meva solució va ser el collit però no ho ha de ser per tothom. Tinc amigues que si el posen al llit fan festa.
Reflexió: una cosa és la llibertat de expressió i una altra és, fent servir l'anonimat, dir el primer que ens surt del cap sense filtre i sense respecte.