DOLOR DE PART, ES PER TANT??

[futuramare]

Hola, obro aquest post pq doneu les vostres opinios, si es un dolor inexplicable q no es pot aguantar o que, ja se que cada persona aguanta més o menys el dolor...nose expliqueu els vostres casos jejejeje, abans de que et fiquin la epi , pateixes molt?????

[Nime]

En el meu cas no vaig patir gens, de fet vaig arribar dil·latada a la clínica de 8 cm i gairebé ni me'n vaig adonar, tot val a dir que jo sempre he tingut regles molt bèsties en quant a dolor i el part em va semblar fins i tot una mica més suau. Però com tu dius, depèn del llindar de dolor de cada persona

[rateta2013]

Jo he tingut un part natural, i si tot va bé el proper fill també neixerà així.

No hi ha 2 parts iguals. Hi ha dones que es moren de dolor i dones que ho viuen com una molèstia "aguantable".

És importantíssim que les dones sàpiguin que les contraccions fan molt més mal si estàs estirada al llit. I encara molt més mal si portes oxitocina artificial. Si pots estar dreta, moure't, etc, el dolor és molt menor.

El meu cas: 12 hores de dilatació SENSE DOLOR. S'ha de dir que jo estava sola en una habitació, em podia moure, em podia donar dutxes, beure, menjar, etc. Jo no havia trencat aigües, així que la pròpia bossa feia de "coixí" i evitava el dolor.
Després, al trencar aigües i estar de 8 cm, vaig anar al paritori. Allà vaig estar 2-3 hores. I sí, aleshores em feia molt mal. Però també vaig tenir les sensacions i els sentiments més brutals que he tingut en tota la meva vida. Va ser un viatge molt més intens i profund del que jo em podia esperar.

Amb epidural m'hagués evitat aquella darrera estona de dolor, però per a mi poder viure totes les sensacions al 100% era més important. És un tema molt personal.

[saludoalaluna]

Hola futuramare,

Parir es doloros pero suportable. Pensa quantes dones han tingut fills en la historia de la humanitat i moltez, a mes, repetim amb dos, tres o mes fills jejeje. En serio, no pateixis pel moment del part i el dolor pq les dones biologicament estem preparades per aixo.

I t ho diu una persona que ha tingut dos parts que no van ser idilics.precisament. Pero tot i aixi, a les poaues hores t oblides del part.
Per mi va ser molt mes dur el postpart.

No t amoinis gens que anira molt be i el dolor es moolt portablr

[catalanna]

doncs òbviament depèn de la persona, però jo personalment ho vaig portar molt bé fins que vaig trencar aigües. Suposo qur perquè ja m'havia fet a la idea que allò era molt suportable, no m'esperava aquell dolor tan bèstia després i no vaig saber relaxar-me... i vaig acabar demanant l'epidural.

Edito per dir que vaig gaudir molt del meu part amb epidural! o sigui que segurament, si veig que no aguanto, la tornaré a demanar.

[Vesnà]

Doncs jo penso que no es pot definir ni quantificar, perquè no hi ha dones més o menys valentes sinó parts més o menys dolorosos. Depèn de la teva fisiologia, de com dilates i de la posició del nen (si té el cap mal posat diuen que fa molt mal). I de moltes altres coses, segurament.
Jo només he tingut un part i els primers centímetres de dilatació van ser sense adonar-me'n, però hi ha dones que abans no han arribat a un cm ja han vist totes les estrelles...

Espero que el teu sigui ràpid i bonic.

[crissie]

El dolor no es pot medir, i menys en un part, tot depen de moltissimes coses:
- Posició del nen
- Posició de la mare
- Ambient del lloc
- intervencions
- Ment de la mare
- Us de tècniques: cant, ioga, massatges, etc...
- Medi: a casa, hospitalari, aigua
- Llindar del dolor...

Hi ha dones que amb 2 cm es moren del dolor i altres que fins els 8cm no noten res...altres que la dilatació és mortal i altres que només és l'expulsiu..tot depen de tot, el que si que et puc dir és que és un tipus de dolor molt diferent a qualsevol altre, ja que saps que al darrere hi va la GRAN RECOMPENA. no és dolor perdut, sinó que saps que cada mica de dolor és un pas més.

JO en el meu cas vaig tenir una dilatació molt dolça fins el final, i un cop completa, amb el trencament total de la bossa em volia morir del mal, això si, van ser 20 minuts i vaig tenir la Maria en braços. Acte seguit ja no notava res de mal. Ara tind´re un altre fill i en cap moment dubto repetir l'experiencia del patrt natural...suposo que mab això ja et dic molt no?

[SòniaBanyoles]

Totes les primerenques solem pensar molt en el dolor del part, com serà, ho aguantarè, etc....i és una cosa normal ja que és una cosa totalment desconeguda, no hem parit mai i no es pot preveure.

El que si es pot fer jo crec és preparar-se pel dolor o "sensacions" q m'agrada més dir-ho així, jijiji. Jo no sè com serà el meu part, no sè com tolararè el dolor, el que sí sè és com m'agradaria que fos el meu part i vaig treballant el meu cos per arribar a aconseguir aixó. Fent vàries coses, mira et posso la llista a veure si a tu tb et pot servir, ja et dic no sè com serà però almenys em quedarè molt satisfeta per haver fet tot el possible per aconseguir el que jo sento:

- Buscar el millor lloc per parir: on jo em senti còmode i sè que em donaràn llibertat de moviments sense obligar-me a certes coses i tenen un filosofia 100% natural. En el meu cas m'he acabat decidint per parir a l'Hospital d'Olot.

- Treballo amb afirmacions positives. Tinc una paret de pissara a casa i hi apunto afirmacions referents al dolor, com per exemple "el dolor és el camí cap a tu", "jutnes ballarem la dansa de les contraccions on cada pic de dolor serà una pujada en la nostre melodia"....aixó es inspirar-se i apuntar el que et surti. :D

- I per últim hi ha 3 llibres que m'han agradat molt i un em miro sovint. "El parto seguro", "el dolor del parto" i "parir en movimiento". Aquest últim me'l miro sovint pq hi ha molts dibuixos i m'encanta ja que explica què passa en cada moviment que tu fas i com pot alleugerir el dolor, Sòc fisio i m'agrada molt entendre la anatomia humana

- Ah i un reforç que em va molt bé és pensar que la meva mare n'ha tingut 3 sense epidural, per tant jo tb podrè!

Petons**

[neuetes]

A part del que t'han dit les companyes, que ho comparteixo, afegiré que a la nostra societat està acostumada a evitar el dolor. Tens mal de cap, aspirina; tens mal d'esquena, pens algo; mal de regla, ibuprofè,... associem dolor amb patiment i no crec que vagin associats. Per afrontar un part cal un canvi d'actitud. S'ha d'assumir que sense contraccions no hi ha dilatació i aquest procès requeix un canvi físic que evidentment és dolorós. I no sempre la epidural és la solució.

[kabbisa]

En el meu cas, vaig estar tota la nit amb contraccions i entre una i altre dormia. A mesura que es feien seguides (vam estar dos hores amb contraccions d'un minut cada 5min), seguia adormint-me entre una i l'altre, i quan la contracció em despertava, em col·locava damunt la pilota de pilates i de conya! Feia mal, però era molt assumible.
Em va trencar una mica el rotllo el trajecte en cotxe (30min)

I sobretot em va desconcentrar, un cop a l'hospital, el haver d'esperar estirada per a que em fessin el tacte. Ja no vaig tornar a tenir del tot el "control".

El primer pujo, en que TOT el meu cos empenyía menys el meu cap ("no, no! Encara no, que no hi ha ni la comadrona!") va ser definitiu!
Quan vaig veure que no tornava a agafar les regnes, i que tot es precipitava i que havia perdut aquella "calma" amb que havia aguantat tota la nit, vaig demanar la peridural. (A l'Hosp. de Barcelona posaven la peridural en qualsevol moment, no hi havia allò de "ara o mai").

Abans, però, em van trencar la bossa amniòtica i el següent pujo va ser horrorós! Seguit per dos o tres (res d'intermitència). Crec que el tercer va ser més suportable. Per fí l'anestesista va poder-me xutar (sense sonda ni res, directament) la peridural.
Aquest tros és el moment en que ho vaig passar pitjor: el del trencament de la bossa! Uff... Notava òs contra òs!
I vaig agraïr mooolt deixar de sentir-ho!!

Total, que un cop posada l'anestèsia, i dos pujos després, ja tenia al nen amb mi.

Potser no ho sembla, però ho recordo tot molt bonic i agradable (fins i tot quan tenia allà l'anestesista, que ell, pobre, em deia que no tenia pressa, que em relaxés,...).

La unica pega és que crec que anava molt tranquila pel dolor (normalment el tolero bastant be), però no em vaig preparar gens per si "perdia la concentració"!!! I sabent que van ser dos pujos amb peridural, em sap greu no haver-me preparat per si això passava...

[Gran-Quima]

Doncs jo soc la nota discordant....per mi ha estat el dolor mes contondent de la meva vida....i jo pensava q era forta i pensava q aguantava el dolor....doncs no.Va ser moooolt doloros , la questio es que a mi no em feia mal l.uter m.havien dit q era un dolor de regla pero molt mes fort i res d.aixo a mi nomes em feian mal el ronyons no podia ni caminar ni aguantarme d.empeus de fet pensava q tenia un colic nefritic.....el dolor no em donava treva ni contraccions ni res....un mal de ronyons!!!!per mi la epi va ser un descans i vaig poder gauidir del part

[Tutty29]

Jo vaig tenir un part super be (amb tema dolors), vaig tenir contraccions al arribar al hospital, estava dilatada de 4, fins que no em van posal la epidural ho vaig passar bastant malament amb les contraccions.

[futuramare]

i la epidural la fiquen quan tu la demanaes, o quan ells creuen oportú??
o sigui que si per mi el dolor ja es inaguantable hem respectarien i hem ficarien la epi??


gràcies a totes x contestar

[crissie]

Si, L'epidural te la solen oferir si no la demanes abans. Si la demanes, mentre no estiguis a més de 8-10cm te la solen posar sense problemes.

[damir]

Ja ho han dit i vinc a dir el mateix, és un dolor suportable sobretot si tu estàs mentalitzada i predisposada a passar-ho, jo sóc una persona que de normal no aguanto bé el dolor i en canvi he tingut un part natural i ni per un moment vaig pensar en demanar epidural.

El més important és la confiança, creure que ho podràs aguantar i conèixer el procés, és un dolor positiu.

Jo crec que dolor de les contraccions és fa més suportable pel fet de què és un dolor intermitent, té pics de dolor molt forts però quan s'acaba la contracció despareix el dolor. jo em sentia molt bé i tenia temps d'agafar forces en els dos-tres minuts de temps que tenia entre contracció i contracció.

[kabbisa]

Lo habitual és que a partir dels 8cm de dikatació no et posib l'epidural. Però al H. Barcelona no tenien aquesta limitació.
Evidentment si el cap està a la vista (per dir algo), no t'aturaran x posar-te la peridural...

Pq lo habitual és que et posin una sonda a l'esquena per suministrar l'epidural, i has d'estar molt quieta molt quieta durant el temps que trigui l'anestesista en posar-la.

[damir]

Hi ha gent que li posen l'epidural tot i estar en dilatació completa. Tinc una amiga a qui li hi ha passat, ella volia part natural però després d'estar moltíssimes hores dilatant, quan va arribar a 10 cm estava ja molt cansada i el nen estava molt amunt i no tenia ganes d'emputjar encara, així q previent q li quedava molta estona per acabar i q ja no tenia forces la va demanar i li van posar.

[neuetes]

Si no estàs almenys de 4 cm no te la possen abans.

[kabbisa]

Hi ha gent que li posen l'epidural tot i estar en dilatació completa. Tinc una amiga a qui li hi ha passat, ella volia part natural però després d'estar moltíssimes hores dilatant, quan va arribar a 10 cm estava ja molt cansada i el nen estava molt amunt i no tenia ganes d'emputjar encara, així q previent q li quedava molta estona per acabar i q ja no tenia forces la va demanar i li van posar.

A mi tb me la van posar estant del tot dilatada

[Chewi]

En el meu cas no vaig patir gens, de fet vaig arribar dil·latada a la clínica de 8 cm i gairebé ni me'n vaig adonar, tot val a dir que jo sempre he tingut regles molt bèsties en quant a dolor i el part em va semblar fins i tot una mica més suau. Però com tu dius, depèn del llindar de dolor de cada persona

Sempre va bé veure un cas com el teu Nime!

Això fa que ens animem les novates!!