1 setmana i plora 3h cada vespre !

[bruneta]

Hola nòies,

la meva nena té 13 dies però des de la setmana que cada vespre de 21h a 24h té una crisis inconsolable de plors. Durant el dia mama molt poquet, entre 10 i 15 minuts, però aguanta bé 2/3h entre àpats. Però a la que arriba la pressa de les 20/ 21h, comença el show: plora, s'adorm 1minut, es desperta molt agitada, demana cada hora teta ( i mama 2 minuts ), es baralla amb la teta, s'adorm 1 minut, es tranquilitza, torna a bramar..i cada vegada està més nerviosa i no sabem com calmar-la. L'agafem,la bressolem, la tenim amb nosaltres, la deixem a les fosques, li posem musiqueta, m'estiro al llit amb ella, li fem massatges per si són gassos ( que en té )..però no es tranqulitza, i és taaaaaaaaan petitona que fa angoixa de veure!

Què puc fer ? La pediatra em va dir que era gana i que l'havia de fer mamar 30 minuts mínim, però és del tot impossible, es cansa i si la desvetllo aconsegueixo amb sort 5 minuts extres. No m'importa donar-li el pit cada hora, però no la vull veure tan agitada..

Gràcies mamis !

[Julyet]

M'agradaria esplaiar-me més,però no tinc temps...

Així que molt ràpid: em sona a adaptació a vida fora de l'úter. Aniria súper bé tenir-la en contacte tot el dia: fular, bandolera... Pit a disposició, no esperis mai a que plori, si es llepa els punyets, la veus mig desperta... teta! Jo crec que per un bebè tan petit arribar a 3 hores és massa...
Perquè buidi bé el pit caldria comprovar que està ben agafada, i si s'hi queda adormida pots fer compressió del pit: mantenir-lo apretat per la base fins que surti un bon xorret de llet rica en greixos.

Intenta anticipar-te a l'hora que comencen els plors i tingues-la ja en contacte, ambient tranquil, sons blancs (l'extractor de fums és genial), balanceig constant (per això et deia un fular). Tot el que recorda a l'úter tranquil·litza.

Intentaré escriure més tard amb més calma. Si tens algun dubte, dispara!

Ah... i moltes felicitats :).

(per cert, jo no crec que sigui gana...)

[Helia]

Jo tampoc crec que sigui gana, Bruneta. És l'hora (hores!) crítica, mira't aquest enllaç, que en parla: http://criatures.ara.cat/somlallet/2010 ... ra-bruixa/

Estan més nerviosos, han rebut molts estímuls al llarg del dia, i necessiten tranquilitat. S'han d'adaptar a la seva nova vida fora de l'úter, com diu la Julyet, on tot era calma i tranquil·litat les 24 hores del dia. Per això, el mateix et dic... aconsegueix un bon fular, si no en tens, o una bona motxilla ergonòmica, i abans que comenci l'hora crítica te la poses, si que sigui per estar per casa mentre fas altres coses. Si no has de fer res, molt millor, estira't al llit amb ella, però ja et dic, abans que comencin els plors i nervis.
Moltes vegades noten que estem nervioses i ells se'n posen més. El que m'anava bé a mi és que l'agafés el seu pare, que és molt més tranquil que jo, jeje.... La posava en posició boca avall, aguantant-li la panxa amb el braç, i hi estava la mar de bé!

Però no pensis que és problema de lactància, perquè no ho és. I si és nena de mamar ràpid, doncs haurà de mamar més sovint. No esperis que plori o remugui... a la que es mogui una mica ja te la pots posar al pit.
Ànims, tot passa, i forma part de l'aventura!

[aire]

i no poden ser colics?

[sol]

hola bruneta!!!!!!!!!!!!
mi hija mayor hacia exactamente lo mismo durante el dia mamaba cada 2 horas y solo 10-12 minut cuando tenia 1 mes.
cuando cumplio el segundo era cada 2 horas y solo 3 minutos!!!!!!!!!!!
y hacia las 20h festival!!!!!!!!!todos los santos dias!!!!!!!!!!!menudo veranito me dio!!!!!!!!!!(nacio en julio), yo estaba desesperada, angustiada, triste y decepcionada con la maternidad. ademas me preocupaba pensar que en 3 minutios cada 2 horas pudiera comer lo suficiente mientras otros bebes oia que estaban media hora al pecho y en cada pecho!!!!!!!!!
mi pediatra que es una maravilla lejos de preocuparme me dijo tu tranquila que tu hija es muy espabilada y en 3 minutos tiene suficiente para hacer lo que a otros les cuesta media hora!!! y si, la niña iba engordando!!!!!!!
los llantos no pararaon en varios meses yo creo que era una mezcla de todo adaptacion, sueño, hambre, y que es una niña llorona como yo
no te agobies poco apoco la cosa mejorara y no es por nada que hagas o que no hagas, relajate cojela cuando puedas, mimala cuando puedas, quierela mucho y eso no quiere decir que la tengas que tener encima hasta en el lababo, y cuidaros las dos madre e hija y todo ira perfecto!!!!!!!!!!!!!1
un saludo!!!!!!!!!!

[marta1974]

Hola, I no podrien ser còlics? Perque nosaltres amb el gran ens passava, si que es veritat que ell estaba al pit molta estona, però cap el vespre començaven els plors inconsolables... es possava molt rigit.... era deseperant perque no sabiem que fer... ho provavem tot gana, bolquers,... pero sobretot el que acabavem fent tenir-lo en braços intentar calmar-lo, donant-li calor i "carinyo", també li possaven la panxa en els nostres braços. Amb la nena, que va tenir una miqueta de gasos, i el que ven comprar era un coixinet amb herbes al seu interior (en farmacies i tendes puericultura), que s'escalfava al microones i li possaven calor a la panxeta... i li anava molt be.

Anims!!!

[PILIJAPS]

Hola!

Jo també ho vaig patir i la meva llevadora ens va explicar que cap al vespre hi havia una davallada imporant en la producció de la llet per tornar-se a recuperar durant la nit. Hi ha nens que no ho noten, però d'altres moltíssim i a més si li sumes com nosaltres còlics, nervis teus, del pare, les visites que us poden colapsar, el consellets de torn, les iaies, i parents varis que creuen que són ninots i poden agafar-los, fer i desfer,... aquí ho tens.
Només donar-te molts ànims i encara que et pugui semblar "tonto", agafala tooooot el que vulguis (potser ja t'han dit la fantàstica frase de que es malacostumen!!!! l'odio a mort la frase famosa!)), te la penges si cal amb un fular, molta tanquilitat durant el dia per tú i per ella i a veure que passa.
A vegades ni nosaltres mateixes ens adonem que esperem que tot sigui fàcil (perquè de portes enfora a tothom que sents li va toooot perfecte, els seus nens nomès dormen i mengen i la teva sembla una boleta vermella ploriquejant gairebé tota la tarda, quina sort que té la gent pensava jo! ja ja ja!) i per això també es fa més difícil!. Segur que ho fas com millor tú saps i la teva filla ni ho jutjarà ja que ets la seva millor mare "del mundo mundial" (això em diuen les meves nenes i em cau la baba).

Ànims i una abraçada que segur que la necessites en moment de crisi!

[bruneta]

..gràcies per les vostres respostes !

Julyet ja faig això de comprimir la teta, però tampoc és que mami gaire més..suposso que és ganduleta..
Helia molt xulo el conte! Tranquilitza saber que no sóc l'única que té pànic a l'hora del vespre..

Jo també he pensat que poden ser còlics, però diuen que comencen a les 2 setmanes..
marta1974 m'agrada això del coixinet, però crec que ara, amb la calor que fa..potser empitjoraria el malestar.

Tinc una motxileta i aquest vespre miraré de fer el que em recomaneu, portar-la i anar fent cosetes, a veure com va..la veritat és que cada vegada necessita més consol i braços per adormir-se, i SÍ, em diuen que NO ho fagi, que la malacostumo i QUE LA DEIXI PLORAR ! És cert que em fa una mica de por que sigui tan dependent..voldria poder sopar i anar al wc si cal..però la prioritat és ella ara. Espero que això es calmi a mesura que creix, o potser no ?

Aniré provant, merci guapes !

[Helia]

Bruneta, ni cas dels comentaris de la gent. Com es pot "malacostumar", si només té 11 dies!! el que tenen quan són tan petits és necessitats de contacte! Fa res estava dins teu, i ara et vol molt i molt a prop! punyeta, quina mania la gent de ficar-se a tot arreu! A tu què et diu el teu instint? Tu tens ganes d'agafar-la i de petonejar-la i de sentir el seu contacte? doncs és això el que val!!

Si tens el llibre Un regalo para toda la vida, del Carlos González, parla dels còlics, te'l recomano molt. En podem dir de moltes maneres, i en podem parlar molt, però només vull apuntar que hi ha moltes cultures on el contacte amb la criatura és continuat i ininterromput i no tenen ni paraula per denominar el "còlic", perquè no existeixen...!

No tinguis por de si la malacostumaràs, o de que sigui dependent... pots sopar amb ella al fular (jo ho havia fet mil vegades), o fins i tot anar al wc (això ja més difícil... jeje), i t'asseguro que la meva filla és totalment independent, sociable amb tothom, tot i que encara pren pit i sempre ha tingut tots els braços que ha demanat. Jo la veig feliç i això és el que més m'omple del món!

quin rotllo he fumut, no?

[aire]

Bruneta, com t han dit, tant petits no s acostumen a res, la Mariona va tenir colics desde casi al principi als 3 mesos, començaven a les 00h i duraven 4-5 hores... Era una tortura, pobreta no li calmava res, nomes estar bocaterrosa a sobre la mami, doncs em vaig passar 3 mesos dormint asiduament al sofa( el papi es lleva a les 5 i no era plan de despertar-lO pobre...) dormia amb ella, al meu costat abraçades o sobre meu, ara, amb 5 mesos i mig dorm al seu bressol, o a la hamaquita, i ho fa sola, per el q vaig poder disfruar de la meva peque i no es va malacostumar... Jo no l he deixat plOrar mai, i l he agafat quan jo he volgut, i m en alegro, pq desde les 16 setmanes q treballo i no la puc disfrutar tant a tope. La meva pediatra em va dir q no patis, q tant petits no es mal acostumen, aixi que llibera't de tabus, frases fetes i tot el que vagi en contra del que tu vols fer, es la teva filla i nomes tu! Saps el que li conve! Sort i molts anims!!!!!

[catalanna]

Bruneta, jo et recomanaria que fessis el que et surt de dins i només escoltis els consells que vagin amb el teu parer. A mi també em feia por la frase de que si l'agafava el malacostumaria al principi!! Poc a poc veuràs que aniràs trobant el teu estil, fent un mix del que llegiràs, el que et diran... Però sobretot escoltant el teu instint!!
Per solucionar el teu problema actual, jo també et recomano un porta nadons, tot i que per res del món sóc tan experta com les noies que ja t'han contestat. I a la que vegis que belluga, teta a la boca!! Tranquil.la que la situació anirà millorant, no tant perquè ella sigui més independent (em temo que per això falta molt!), sinó perquè tu sabràs manejar millor la situació! Ànims!!!

[Julyet]

Tampoc tinc gaire temps, però:

- Tema malacostumar: ja anem tard, dins de l'úter ja es malacostumen a estar abraçats, tranquils, a no tenir gana... Així que com no pots tornar enrere i gestar-la en un moisés, si vols atendre les seves necessitats l'hauràs de tenir molt en braços i donar-li molta teta :P.

- El còlic explicat resumidament és un nadó sobrepassat. Si fos un problema "intestinal" tindria dolor en qualsevol moment del dia, no al vespre.

- Avui m'ha vingut al cap que amb la meva petita (té 4 mesos i ho tinc recent) quan va tenir dies així m'anava súper bé per calmar-la fer pell amb pell mentre li donava el pit, es relaxava força. I crec que ja et vaig parlar dels sons blancs (jo anava molt a l'extractor de la cuina, o posava el del lavabo, però també pots fer servir una radio desintonitzada...).

Sobre atendre el plor, TOTES les comunitats científiques serioses estan d'acord en que no s'ha de deixar plorar mai. Fa dos dies per exemple vaig trobar això (no és sobre el plor desconsolat, però també parla dels prejudicis socials): http://www.famiped.es/en/node/460

[bruneta]

..moltes gràcies guapes, sóu uns sols !!!

Ara em sento molt més segura i convençuda, veig que no hi ha una "fòrmula" indiscutible a seguir i que no he de culpabilitzar, sinò estar més atenta a les seves necessitats..aquesta petita és tota una mestra !

Ja us explicaré més endevant com anem, de moment vaig a menjar-me' la a petons !

[bruneta]

julyet m'expliques què són els sons blancs..? No ho he acabat d'entendre..

[Julyet]

perdona :P. Aquests sons tipus l'extractor de la cuina, assecador de cabell... que són monòtons i greus. No sé si és que els recorda a l'úter o què però els calma moltíssim.

[bruneta]

..gràcies! Doncs aquest vespre la posso sota l' assecador ! Què fort, jo que em tanco bé al wc quan m'asseco els punts per no molestar-la..

[Julyet]

bruneta, jo algun cop havia fet combinació de fular+teta+extractor :P

[sargantana:28]

La meva filla a la setmana no però quan en tenia 3 vam descobrir que el que volia era trnaquil.litat. Jo anava amb el moises per tota la casa, però enganxat a mi eh, no t'exagero, pensa que hi havia llocs que l'havia de doblegar perquè passes per la porta i ella al vespre estava més neguitosa,es despetava sovint i jo prnsant q tenia còlics quan plorava i resulta q el que volia eren menys sorolls ( entre la tele, els sorolls de la cuina, nosaltres parlant, ufff ) va ser posar-la cap a les 8 amb el moises a la nostra habitació i tranquilitzar-se i començar a allargar les estones de son.

No sé, cada nen és un món i adaptar-se a la vida fira de l'úter ha de costat

[entrerius]

bruneta, el petitet acaba de sortir de l'ou i el món exterior és immens, infinit, i s'hi perd. La única guia i el que li dóna seguretat absoluta és bàsicament la teta i la mami que la porta enganxada
Tal com ja t'han dit moltes mamis el que necessiten és tranquil•litat i seguretat.
A aquesta hora, fins passats bastants mesos, per no dir anys, l'únic que volia el meu petit era estirar-se (no servia una altra posició) al meu costat, xumar i dormir. Tenia un radar estupend que l'avisava en quan la mami es separava un pam del seu costat. Immediatament posava en marxa la sirena d'alarma general a màxima potència i havia de fer com si no hagués passat res i tornar a la posició correcta (pegadeta al seu costat). Si volia deixar-lo (per fer alguna cosa) havia d’assegurar-me’n que estava com un tronc, sinó no hi havia manera de separar-me’n. I sembla mentida la capacitat que tenen de sentir el nostre estat d’ànim!!!! Si estem nervioses perquè volem anar a fer alguna cosa i se’ns tira el temps a sobre, ells ho noten i encara estan més a l’aguait i no ens deixen marxar!!!

Pensa que us esteu coneixent l'un a l'altre i l'adaptació ha de ser mútua. En temes de criança, deixa't guiar per ell i pel que et demana, més que par cap consell de ningú, inclosos els provinents dels pediatres i professionals sanitaris (a no ser per temes de salut, no cal dir-ho), així segur que encertaràs. Ells saben el que necessiten, com i quan. Nosaltres hem de saber interpretar-los, i no pateixis que amb els dies segur que ja entendràs perfectament el que et demana.
El que millor funciona sempre es anar provant, assaig - error... segur que dones amb la clau

Molta sort.

[bruneta]

..entro per dir-vos que aquesta nit he provat l'extractor de la cuina i un mini ventilador i ha funcionat ! Això no ha tret la "rabieta" prèvia però l'ha calmat al moment i s'ha pogut relaxar als meus braços i finalment dormir..espero que segueixi funcionant ..gràcies a totes pels consells !