Necessito suport moral...

[novella]

Necessito suport moral. No demano res mes. Sé q el tema de la son pot ser un procés complicat. Sé que es qüestió de temps, sé que tard o d'hora millorarà...però sóc una mama zombi! I el meu home un papa zombi. El xic sempre ha sigut difícil per dormir, tant de dia com de nit, i ara, amb poc més de 4 mesos continua igual. No ens ha regalat cap nit de treva! Es desperta molt! A vegades cada hora! Normalment es torna a adormir, però fins i tot dormint es mou molt. Fem collit per supervivència (encara q ara ja el trobaria a faltar si no dormís amb nos) però sovint és incòmode perquè ens desperta amb tant de moviment!
Anem cansats i algunes nits són molt desesperants! Avui ha dormit fatal, es despertava cada 2x3 i li costava adormir-se... des de les 3 l'he tingut enganxat al pit, però jo no em podia moure, ni treure-li el mugró, pq es despertava. M'he aixecat cansada, feta un 4 i pelada de fred de dormir destapada!!!
No crec en mètodes per dormir, ni penso deixar d'atendre al meu fill sempre q ho necessiti de dia o de nit, sé que és un procés biològic i q em cal paciència, per això avui demano suport moral! Per no sentir-me tan sola en el procés i alhora dir-vos, a les q tb ho esteu vivint, que no esteu soles.

[nacom]

Doncsí, no estàs sola.. per sort la meva petita va dormir com un liró fins als 6m des de llavors fina ara que està a les portes dels 2 anys, ens passem les nits recorrent passadís, portant-la al llit, dormint contursionats.. destapats.. amb el seu peu al clatell, casi fora del llit, ni coixñi ni llencols... ufff Avui sense anar més lluny, no es va dormir fins les 23.50h al nostre llit i amb mi al costat, no volia.. cantava cancons als seus ninos i per més que jo m'enfadés no li donava la gana... A les 00h l'hem passat al seu llit. Abans de les 02h ja he fet le 1r viatge pq crida mama, plora., perd el xumet o el nin o... A les 05.15h m'ha demanat bibe . Li he donat una mica de llet. Entre les 02 i les 05h hi hauré anat uns 3 vegades més, A les 05.45h tornava a estar al nostre llit... jo ja desvetllada del tot.. a les 06.30h m'he donat per vençuda i m'he llevta. A les 7h ella dormia tranquil.la i despré sno es vol llevar de l ason que te.. NOrmal, oi??? Semmbla mentida però ens acostumem a dormir per fascicles... ânims!!!

[almon]

Ufff, el meu nen ja té 2,5 mesos però recordo que els primers 6 mesos ho vam passar fatal. Ell va neixer el juliol i recordo que fins al gener no vaig domir més de 3 hores seguides...Era matador!!! A sobre anaves zombi tot el dia i amb molta mala maror...
No sé com es dóna suport moral, nomès dir-te que no hi donis voltes i que tot canvia...Aprofita per dormir quan ell dormi...Fes-te "mimos"quan puguis i oblida't si la casa està feta un desastre o s'ha de plegar la roba...Les estones que dormi aprofita per dormir o descansar!!!
Jo llegia llibres de tots colors per trobar la solució...i al final no hi ha solució, són ells que canvien el son...

[soleilua]

Hola nesbb!
Aquí una altra que no dorm una nit seguida des de fa més de 15 mesos. (13 mesos que té la nena + últims mesos d'embaràs que no sabia com posar-me).

La veritat, per totes les experiències que conec d'altres mares, no em puc queixar gaire, perquè tot i que l'Arlet es desperta mínim dues vegades a la nit (ara, que té 13 mesos, amb 4 potser es despertava 6 o 8...), agafa la teta i es torna a dormir de seguida.

Què passa? Que jo no dormo seguit perquè no estic còmoda, perquè es mou i ja em desperto, i per mil motius més...

Peeeero, m'he acostumat a dormir així, i no tinc gens de son ara com ara... També t'he de dir, que tinc la sort (o la desgràcia), que el meu marit treballa en un restaurant a les nits i marxa de casa a quarts de 8, així que per estar sola, me'n vaig a dormir amb ella, i molts dies a les 10 ja estic dormint...

Per mi la solució va ser posar-me-la al llit... El primer mes i mig que dormia al seu bressol, era un continuo aixecar-se i passejar, una vegada la vam posar a dormir amb nosaltres es despertava però com que ja no m'havia d'aixecar, va ser un gran avanç.

Veig que tu ja dorms amb el bebé... Així que només em queda donar-te ànims, dir-te que el cos és savi i t'acostumaràs a dormir a trossets, i el millor de tot, el dia que el teu fill dormi una nit sencera (o 5 horetes, que ja és molt!), et despertaràs sola pensant si li ha passat alguna cosa!

Relaxa't i gaudeix del moment, per més dur que sigui, és únic, mai tornarà a ser així de petit, i encara que les nits siguin dures, val la pena!

Una abraçada!

[martetablau]

I tan que no estas sola.Jo solucions no puc donar,te,n cap , ja m,agradaria.
Però t.entens perfectament .Jo també tinc molt clar que el son éss un procés maduratiu que cada nen és un mon i que els em d,acompanyar en aquest procés però no dormir és molt dur.I t,ho diu una que fa nou mesos que dorm malament.Tan jo com el pare.
La meva filla té 9 mesos i mig i sempre ha dormit malament.També fem collit i tambés es desperta molt sovint .Quan era més petita cada hora i moltes nits dormia enganxada tota la nit al pit.
Ara potser fa la primera tirada de tres hores i no sempre i després es desperta cada dues hores i això si no té res .
Jo vaig optar per posar el llit de baranes enganxat el de matrimoni sense la barana i quan es desperta agafar.la donar.l.hi el pit i tornar.la a posar al seu llit pq si la tenia enganxada a mi no em deixava anar el pit en tota la nit i jo agafava molt mal d,esquena. A més si es desperta al cap d'una hora d,haver fet pit l.agafa el seu pare i l.adorm ell i així també em aconseguit que allargui una mica.
Aixi que paciència.. jo m.he llegit mil llibres sobre el son infantil pq al principi em rallava molt i estava convençuda que era jo que feia algo malament...
molts ànims

[PETRA]

Hola,
doncs jo us entenc perfectament.... tinc dues filles que es porten molt poc...una de tres anys i 4 mesos i que no va dormir bé fins que va tenir 18 mesos que va ser quan va néixer la segona, la petita no dorm i es desperta un munt de vegades , ara ja té 21 mesos i ja no sabem que fer...el final ens hem resignat.
Jo no dormo 8 hores seguides des del Setembre del 2009 !!! o sigui que el meu cos ja s'ha acustumat a dormir poc i despertar-se un mínim de dos cops cada nit, per donar-li el bibi o calmar-la perquè plora i ens reclama... El matí a la feina és dur però a la tarda amb les dues a vegades és pitjor...és molt esgotador !!
He llegit un munt de llibres i res ha funcionat, també hem fet homeopatia però seguim igual. Ara estem esprant que faci els dos anys fa un canvi... però vaja no tenim gaires esperances.
Crec que si només té 4 mesos es molt petit..has de tenir paciència..Crec que el meu cas és bastant extrem.
A més al meu voltant i les nostres amistats tots tenen nens i nenes que dormen un munt d'hores la qual cosa és bastant frustrant ja que després de probar de tot i que res funcioni... així que ànims !!!

[MIRJAN]

Aquí una mama amb experiència en el tema...
La Jana ara te 5 anys. Va començar a fer les nits seguides als 3 anys.
La Clara ara te 2 anys i 8 mesos: encara es desperta, però ara ja només un cop cada nit. S'acosten els 3 anys i confio en que farà el mateix patró que sa germana.

Es molt dur, bé, ha estat molt dur...ara ja no em queixo. Fíns i tot aquí vaig obrir fa anys un post que es deia SOS DORMIR o algo així. Noia, no se que dir-te. S'ha de passar com es pugui, que arriba el dia que dormen...

TAmpoc crec en metodes. Vam probar homeopatia i res, només la maduresa del son, anar aprenent a no despertar-se, i res mes.

Molts ànims!

[Ponioleta]

Hola bonica.

Si tinc un record dels primers mesos del meu bebé és cansament extrem. Em recordo cansadíssima, amb ulleres...

Et dic coses que ens van anar bé a nosaltres:

-un llit ample per fer collit. Com a mínim que no estigueu estrets. Nosaltres tenim un llit de 1'50 i un de 90 enganxats (mateix model de somier i mateix model de matalàs, així l'alçada és exacte).
-En el meu cas (no sé si en el vostre és possible) el meu fill solia despertar-se cap a les 7h o quarts de 8h i llavors el meu company l'agafava i se l'enduia al menjador, estava un ratet amb ell, normalment es tornava a adormir, i cap a les 9 o així que es tornava a despertar i volia teta ja me'l portava. He de dir que aquesta hora que dormia jo sola, sense nen, em cundia com 3h de son. Si els dies laborables no ho podeu fer, intenteu com a mínim el cap de setmana.
-Per què el teu company no pot dormir tampoc? el teu fill plora a les nits? és que en el meu cas el meu company ni s'enterava que es despertava. Que és cert que a vegades em feia ràbia que ell dormís 8 hores seguides i jo em despertés cada hora, però mirat fredament no cal que els dos ens morim de son si el meu fill al final el que vol és teta... Ara, les primeres nits que plorava i no hi havia manera de calmar-lo, llavors si que ens ho "repartíem".


Per cert en el cas del meu fill, no he fet res (vull dir cap intervenció), segueix dormint amb nosaltres i segueix fent pit a la nit, i ara cap als 30 mesos ha començat a fer alguna nit sencera, i habitualment dorm des de les 22h fins les 6h aprox que es desperta i s'enganxa a la teta fins les 8h que ens llevem.
-L'actitud. Per mi va ser fonamental prendre-m'ho el millor possible. Normalment quan em despertava als matins em cagava en tot, no ho negaré. Quina son i tot el dia per davant!! Però m'ajudava molt prendre-m'ho bé, agafar el dia amb ganes, fer coses per molt cansada que estigués, sortir a passejar, anar a la piscina amb el meu fill, a l'espai-nadó... M'agradava també quan a mig matí es tornava a adormir, seure en una terrasseta, esmorzar amb calma, llegir el diari... era el meu moment neujor

I per últim t'he de dir que el cos s'acostuma i cada vegada estaràs menys cansada i ho portaràs millor.

[Aellitta]

Hola nesbb

Aquí una altra mama zombie! L´Ona farà el divendres 15 mesos o sigui que fa 15 mesos que no dormo una nit seguida. També val a dir que hem tingut èpoques millors i d´altres de pitjors. Ara mateix estem atravessant-ne una realment complicada i no dormim massa, la veritat. Em passa com a tú, que es passa la nit enganxada al pit i si li trec es desperta i fot uns plors! Però bé, tot son etapes i mica en mica segur que la cosa millora. Jo tampoc crec que s´hagi d´ensenyar als petits a dormir. Penso que es un procés i que cada petit va seguint el seu camí fins que aconsegueix dormir seguit. Així que ja veus, no estem soles. Molts ànims reina!

[ter10]

Aquí una altra que encara no ha dormit una nit sencera i que t'enten perfectament. Al principi no m'importava però ara hi ha dies que mossego i porto una mala llet a sobre...... Vam probar homeopatia, osteopatia, infusions,.... però res... el Jan continuava despertant-se mil cops cada nit. Al final vam decidir fer collit per poder sobreviure a la situació i la cosa va millorar bastant, o al menys a mi m'ho sembla perquè com no m'he de llevar em trec la teta i ja està. De vegades també m'aixeco amb mal d'esquena i com sovint passava fred vaig agafar una manteta de llana i quan no em puc tapar del tot amb el nórdic em tiro aquesta manta a les espatlles i així al menys estic tota tapada.

Un dia rellegint el llibre de la Rosa Jove, Dormir sense llàgrimes, vaig decidir demanar-li visita. Ens ha costat i ens esta costant però seguint les seves indicacions hem aconseguit que el Jan dormi unes horetes seguides i hi ha nits que només es desperta 2 cops (aixó per mi és un luxe, tot i que ja gent que es posa les mans al cap).

Ja veus que consells no en tinc gaires només dir-te que paciència i que si creus que has de buscar solucions o consells fes-ho.

Sort!

[jpc]

Hola a totes,
anima molt veure que no estem soles en això de ni dormir!!
El meu fill va dormir molt bé els primers 8 mesos de vida, no em puc queixar. Es despertava oer prendre llet però s'adormia al moment. La cosa va canviar als 8-9 mesos. Va coincidir amb l'estiu, les vacances, després l'inici de l'escola bressol i més tard el canvi a la seva habitació. Jo no sé si és per tots aquests canvis (cosa que em costa de creure perquè ja fa prou mesos) o perquè són coses de l'edat però em desperto 1000 vegades cada nit.
Primer no vol dormir, i ens poden donar les 11 o 11:30 amb el nen rondant pel pis com si fossin les 5 de la tarda. Finalment s'adorm però cap a la 1 ja hi tornem a ser. Es desperta!! I a les dues, i a les tres i al quatre. Es desesperant. Ell dorm en un llit de 90 perquè mai ha volgut bressol així que al menys tinc la sort de poder estirar-me amb ell a dormir, però tampoc descanso. Només s'adorm si em toca els cabells, quan no nota cap cabell entre els seu dits es desperta. Estic per comprar-li una perruca!!!
Després arriben les 8 del matí i no hi ha qui el desperti, l'altre dia s'em va adormir de peu.
En fin!! Cadascú té la seva història però al menys és bo veure que no estem soles en aixó.

[xiulet]

ànims jo també vaig passar pel mateix!!! va ser molt i molt dur
al meu entorn semblava que gairebé tots dormien la mar de bé.
però va ser una temporada i ara ja és història i dormim moooolt bé!

[noviachuky]

Guapa anims. jo estic igual. Els bebes que dormen tota la nit son una sort, el meu gran dormia força be pero el petit fa com el teu.
Nomes puc dir-te que paciencia
Petons

[carbasseta]

hola nesbb!
m'apunto a donar-nos suport moral!
he de dir que a l'aina li costa adormir-se, pero despres durant la nit, tot i que es va despertant, no triga gens, generalment, a seguir dormint, i jo moltes vegades me l'enxufo i segueixo dormint.
estic amb la ponioleta amb aixo del teu company. el carbassonet dorm d'un tiron tota la nit des de que vam posar a l'aina al nostre llit. a mi tb em feia rabia, pero almenys un que dormi seguit i quan sigui mes gran ja canviarem els papers.

quan a solucions que jo he emprat per fer-ho tot una mica mes facil ha estat:
1. posar el seu llit enganxat al nostre i jo nomes me l'acosto, despres no l'aparto perque segueixo dormint, pero si alguna vegada vull que es mogui ella, l'emprenyo una mica posant-me una mica sobre les seves cames. sense fer-li mal,eh?! tambe depen de l'edat de la criatura. si encara no es mou es un altre tema...
2. pel fred, m'he fabricat el meu pijama de lactancia, amb una samarreta de polar tallada a l'alçada de sota el pit. et deixo l'enllaç on ho explico
http://instintmaternal.blogspot.com.es/ ... -o-no.html

anims bonica que poc a poc una s'acostuma a dormir a ratos! jo sempre dic que amb una sola nit de dormir 8 hores seguides ja en tindria prou, tot i que l'aina me n'ha regalat alguna de 6 o 7 i llavors, com diu la sole et despertes a veure q passa...

[soleilua]

carbasseta no havia entrat mai al teu bloc, he entret avui i me l'estic llegint sencer!

M'agrada molt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

[novella]

Si carbasseta!! A mi tb m'està encantant el teu blog!! Me'l fitxo a favorits!!

[Ponioleta]

Carbasseta m'ha molat el teu invent pel fred però hi ha una solució millor: fer un tall a la samarreta transversal bé, dos, un a l'alçada de cada pit, que et permet treure el pit pel forat però la samarreta segueix arribant fins la cintura i tapa panxa i ronyons.

Jo el que faig és posar-me sota el pijama una samarreta de tirants vella i una mica donada que em permet treure el pit per sobre l'escot. Així la panxa i els ronyons segueixen estant abrigats. També serveixen les samarretes de lactància però com que només en tinc dues, faig servir també samarretes normals.

[carbasseta]

Gràcies boniques! Ara us convido també a comentar!!

Ponioleta! jo vaig optar per aquesta opció perquè a èpoques passava molta estona amb el pit a fora i per tant no em podia tapar amb el nòrdic (m'encanta tapar-me amb el nòrdic fins les orelles) llavors passava fred. Per això la samarreta de polar, perquè em quedessin tapades les espatlles tota la nit sense haver-me de preocupar. Perquè de fet els pijames que tinc són oberts per dalt. Sempre els busco amb botons fins a una alçada considerable xD

Ara, la teva és molt bona opció també, sobretot per pijames que són tapats o per la primavera quan el polar em faci calor!

[Aellitta]

Carbasseta!! Una altre fan per al teu post!! M´agrada molt!!!

[nutella]

Ja sé que fa temps d'aquest post, però avui em sento com la novella...tinc un peque de quasi 8 mesos i molt mal dormidor...a sobre cadaa vegada anem a pitjor...intento tenir tota la paciència del món i fins i tot gaudir de la situaciò, però em noto desbordada...amb el cansament no tinc ganes de res, tot el contrari tinc una mala llet i unes ganes de contestar malament a la gent els seus comentaris: q si l'has malacostumat, q si el nen no vol estar sol pq estas tot el dia amb ell...bla,bla, bla...aix nenes...ja m'he desfogat que segur que aquí moltes m'enteneu!!!! Gràcies!