Acabar amb el collit

[magrana]

Hola!

Tinc una filla d'un any amb la que fem collit. La veritat és que el collit m'ha salvat la vida i m'ha permès dormir més del que hagués dormit. Ha estat còmode i senzill per a totes dues. Però ara noto que ens comencem a fer nosa... Jo em moc i ella es desperta, ella es mou i jo em desperto... Em començo a plantejar d'acabar amb el collit i dormir separades, però no sé com fer-ho.

Com ho vau fer, vosaltres?

Gràcies!

[Bertha]

Hola magrana!

Mira, jo no et puc donar massa bones esperances sobre aquest tema, perquè la meva filla gran (que té 5 anys) fins fa poquets mesos encara dormia amb mí. Vam fer collit amb ella per decisió meva ja que m'era molt més còmode, i també perquè m'agradava dormir amb ella. Al principi pensava que no n'hi havia per tant quan molta gent em deia que no sabia què estava fent de posar-me la nena al llit, que després no me la podria treure. Ara sé per què m'ho deien tot allò!!! Quan va tenir un any i pico que ja la vem voler posar al seu llit, no hi va haver manera. Ens plorava moltíssim, venia corrents cap al nostre llit, es despertava a mitja nit... total, un fracàs!!!! Ara farà uns 2 o 3 mesos que vem aconseguir que se n'anés a dormir al seu llit, perquè vem passar a l'altra meva filla al llit gran i li vem explicar que si venia al meu llit la deixaria soleta i tindria por. Al principi venia a les nits al meu llit, però mica en mica ha anat perdent la costum i ara ja dorm tota la nit al seu llit.

Amb la meva segona filla, els primers mesos també me la posava al llit, però de seguida la posava al seu llitet, i mai ha volgut dormir amb nosaltres.

Espero que a tu no et costi tant com a mí, i que aconsegueixis que dormi tota soleta!!! Tant de bò pugui entrar algú per aquí i donar-te algun bon consell que et pugui ajudar, que a mí m'hagués anat de conya!!!!! Perquè com més grans es fan, més malament es dorm!

[itzel]

A mi també m'interessa aquest tema perque també faig collit. No la puc possar al seu llit ni per fer la migdiada. Ara te 7 mesos i si intento possar-la al seu llit comença a plorar i no hi ha manera. Ara li posso uns coixins al costat si la deixo una estona sola però ja em veig a venir que quan deixi de mamar tant per la nit i la vulgui passar al seu llit serà un problema i llavors hauré de sentir els regrets de tothom que m'està dient que l'estic malacostumant al dormir amb mi.

[Calongina]

Noia, ja ho veus. Fins que no ho provis no ho sabràs.
En el teu lloc, el que faria és, primer de tot, explicar-li la idea, encara que et sembli que no entén res. Si només s'adorm amb tu, fes-ho així, però un cop adormida posar-la al seu llit. Si es desperta, vés-la a atendre, és clar.
I a veure què passa.
Una altra cosa que se m'ocorre, és que dormi al seu bressol, però a la mateixa cambra que tu. És això el que vols fer? O la idea és canviar-la a una altra habitació?

T'explicaré la meva petita experiència. Jo encara co-allito amb la meva filla, que té 2 anys i 4 mesos. Fa poc vaig mirar de passar-la al seu llit, perquè estic embarassada i em vull preparar per l'arribada del petit. Vaig comprar-li uns llençols ben vistosos, i semblava que li feia il·lusió dormir al seu llitet nou. La cosa començava a funcionar, però va venir un refredat llarguíssim, i hem fet un pas enrera. Ara ho tornaré a provar, els dos darrers dies ha estat impossible.

[ametista]

magrana, i posar el bressol en sidecar? nosaltres ara dormim així i ens va molt bé, és casi com si seguissim fent collit però cadascú té el seu espai!

[magrana]

Hola, gràcies per les respostes!

M'agrada molt saber les vostres experiències. A veure si ens en sortim bé, sense que patim ni els pares ni els fills.
La meva idea és traslladar-la a un bressol que tinc a l'habitació. El canvi d'habitació el deixaré per a més endavant. El tema del sidecar ja ho havia pensat però l'estructura del meu llit no ho permet (fa un sortint lateral que fa que quedi un forat gran entre bressol i llit, cosa que pot ser perillosa).
Adormir-la directament al bressol és complicat, ja ho he provat. S'aixeca, em mira, riu... Per ella és com un joc i no ho associa al dormir. Però crec que tenim un punt a favor: la migdiada no la fa mai amb mi ni al meu llit. O la fa al cotxet o la fa al bressol que hi ha a l'habitació. Al cotxet la gronxo i canto una cançó i es va adormint. I per fer-la dormir al bressol primer l'he d'adormir amb el pit al llit gran i quan s'ha adormit la passo al bressol. Rondina una mica, la gronxo i es torna a adormir sense problemes.
Però això mateix ho he provat a la nit i de moment no ho he aconseguit. No es torna a adormir, sinó que es desperta del tot i plora... Ho continuaré provant, a veure...

Itzel: dius que quan deixi de mamar tant a la nit la voldràs passar al seu llit... La meva experiència és que no deixen de mamar tant, potser perquè ho tenen tan a mà. La meva filla encara es desperta molt per mamar. Quan era més petitona la migdiada també la feia amb mi i al cap de 20 minuts es desperta i vol mamar. Ara que dorm al cotxet o al bressol, fa unes migdiades d'una hora o hora i mitja, sense despertar-se per mamar ni res de res. Per això penso que dormir separades potser també faria espaiar les preses de pit...

Bertha: jo també espero que no em costi tant com a tu, perquè també m'he hagut de sentir comentaris de la parentela per parar un tren... A veure si hi ha sort i mica a mica va acceptant dormir al bressol...

Calongina: gràcies també per explicar-me la teva experiència. Els nens ho fan això, ara endavant, ara endarrere... Ja ens explicaràs si aconsegueixes que dormi bé al seu nou llit. Sort!

A veure si algú ens dóna la solució definitiva...

Ja us ho aniré explicant!

[kuk]

Hola a totes,
Fa mesos que segueixo el forum i encara no m'havia decidit a escriure, suposo que en primer lloc per falta de temps doncs en Marçal no m'ha deixat massa temps lliure!
Nosaltres també collitem, per decisió de tots dos i fins ara ni m'havia plantejat poder canviar la situació. De fet jo no ho he pensat fins que m'ho ha dit la meva parella.
Ara mateix ja estic en condicions de dir que en Marçal no sap dormir si no és al pit, a la motxilla o al cotxet, sempre que he provat de dormir-lo en braços i deixar-lo al bressol o al llit familiar s'ha despertat, mai mai ha dormir tot solet amb la nostra companyia i prou i ja té més de sis mesos.
Que en penseu, s'ha de provar de posar-lo encara que només sigui per fer la migdiada al bressol? Mai m'hauria pensat que em faria aquestes preguntes, fa riure oi?

Gràcies per endavant!

[itzel]

QUe compicat és tot! de moment també sóc jo la que no em vull separar de la meva nena però no se si tanta addicció a ella pot ser bo. Es que no em puc separa d'ella. Vagi on vagi me l'emporto. no tinc ganes de deixar-la ni amb la sogre ni amb ma mare ni amb ningú. No se si tant pot ser bo perque el dia que m'hagi de separar d'ella de veritat tindré problemes. El dia que decideixi que ja hem coallitat prou serà difícil perque veig que igualment l'ahuré de deixar plorara i era just el que no volia fer. Però si ve un germanet/a (quan trobi feina clar) hauré de començar a acostumar-la a dormir al seu llitet i llavors es posarà gelosa no? bueno això encara no ha arribat. QUin rotllo us he fotut!

[magrana]

Hola, kuk! Benvinguda!

Veig que el teu fill i la meva filla estan fets pel mateix patró... Ella era igual. Quan vaig començar a canviar el tema de les migdiades, ja em vaig sentir més alleujada, perquè no depenia tant de mi per dormir (almenys de dia!). Em penso que és millor fer els canvis mica a mica i jo sí que he començat per fer-la dormir la migdiada al bressol on m'agradaria que dormís a les nits. Si t'agradaria que s'acostumés a dormir d'una altra manera, ho podries provar.
Jo al bressol li he posat dos ninots seus que li agraden molt. Durant el dia, si som a l'habitació, m'indica que vol que la posi al bressol. No per dormir, sinó per jugar. Vaig llegir a Felices Sueños (E. Pantley) que està bé que associïn el bressol amb coses bones i no només amb el terrible moment de separar-se de la mama.
Les nits continuen sent força terribles. Nosaltres portem un seguit de nits de mil despertars... Estic tan cansada... A veure si mica a mica anem millorant.

Itzel, entenc molt bé la teva sensació. A mi també em costava molt separar-me de la meva filla i deixar-la a algú altre. fins i tot em costava que algú l'agafés a coll... Em penso que a moltes ens passa. A mida que la meva filla ha anat creixent i ha anat agafant ella més independència, m'és molt més fàcil. I fins i tot em va bé que algú altre de la família la cuidi una estona per poder descansar o estudiar.
El llibre que deia, el Felices Sueños, en parla, d'aquest tema del collit. Diu que abans de voler canviar la manera com dormen, hem de veure si no som nosaltres precisament les que no volem que canviïn la forma de dormir... No sé si m'explico gaire bé...

Fins ara!

[catty]

hola!! nosaltres també fem collit des dels 2mesos... que mamava cada 30min.... i va ser el millor que he fet a la meva vida... pero are farà els 11mesos i m'estic plentetjant com fer-ho, jo per a dormirla ha de ser al llit amb el pit, si no... no es dorm, de vegades la pas a bresol pero con estorna a despertar ala nit me la fico amb mi i ens quedam torrades amb el pit a la boca... jajaja i ja dorm tot el vespre amb nosaltres..jo vaig fent poc a poc lloc entre nosaltres, abans ella dormia entre mig del meu marit i jo, i are dorm a un cantò, envoltada de coixins, osigui com si l'anasim separant i aixi que no tenngues el contacte amb mi i une de les mevas primeres sol.lucions seria que fos estiu, are nota molt el cambi del llit al bresol que està molt fret, i l'altre que el meu marit l'adromis amb la motxilla i ficarla al bresol pero es que are ja pesa molt... ufff.... cada vegada ho veig mes nergre...

[trea]

Hola noies
Nosaltres també estem fent collit, tot i que no se massa be com va començar, ja que jo no n'era massa partidària, em feia por de xafar-la (la falta de dormir, m'ha fet oblidar alguns detalls del primer mes de la meva filla), a mi em van haver de posar bastants punts despres del part i gairebe no em podia aixecar a busca la nena a la cuna els primers dies per donar-li el pit, llavors era el seu pare qui s'aixecava i me la portava al llit, desprès teniem la odissea per si es tornava a dormir, altres vegades se m'adormia a sobre meu, total que era una mica desastrós, però com que eren els primers dies, suposo que ja es normal.

Des de que fem collit, la cosa ens va molt be a la meva petita i a mi, jo li dono el pit abans de dormir i ens posem a dormir totes dues juntes, es desperta un 2 o 3 cops a la nit per popar i ens tornem a dormir de seguida. El problema és que el seu pare dorm fatal i cada dia ens aixequem tots 2 amb mal d'esquena, i això que intento que ell tingui el maxim de puesto al llit possible, ja que pensa que la Bruna hauria de dormir al seu llit. No se massa bé que fer, per una part penso com ell, però per l'altra és tant còmode i agradable tenir-la allà al teu costat, tot i que es belluga bastant i segueixo tenint por de xafar-la.
Nosaltres a la familia no els hem dit res que dorm al nostre llit, per no sentir-nos comentaris com els que deieu.

Així que puguem intentare això d'enganxar la cuna al nostre llit a veure si es possible, iens funciona igual de bé a totes dues

[isa]

Trea,
nosaltres també coallitem desde que la nena tenia 15 dies...i perfecte. Fins als 10 mesos va prendre pit, es despertava uns 2 o 3 cops a la nit, mamava i altre cop a dormir. Desde que va deixar el pit que dormim del tirón tota la nit. Fins ara no m'havia plantejat treure-la del llit perque les poques vegades que ho haviem intentat era un caos, ara que veig que dorm tota la nit desde fa un parell de mesos, ja em començo a plantejar posar-nos més cómodes...i posar el seu bressol en sidecar amb el llit. Espero que em funcioni igual de bé, i que us funcioni a vosaltres també, és una bona solució, no?
I en referència als comentaris....feu bé de no dir res! Jo si ho hagués d'explicar ara a la familia tampoc no els hi diria! Es fan moooolt pesats els comentaris negatius....
Sort bonica!