Al neuropediatra perquè no camina

[poma28]

El meu fill té 18 mesos i només camina si se l'agafa de les mans. Fins a l'any tot anava bé (gatejava, s'aixecava agafat d'un moble, feia 3-4 passes sense agafar-lo,...), però s'ha estancat i fins i tot ha deixat de fer coses que abans feia.
El pediatra l'ha derivat al neuròleg. Hi ha algú que li hagi passat el mateix i ens pot explicar com ha anat i quines proves li fan concretament?
Gràcies.

[montses]

Hola Poma28.

La veritat es que jo no et puc ajudar, a veure si alguna altre noia de foro t'explica la seva experiència...si que he vist nens que els ha costat mes mesos que d'altres possar-se a caminar, però a cap d'ells li han enviat al neuropediatra. L'únic que no entenc del teu missatge es que dius que gatejava i que donava algunes passes...però que vol dir que s'ha estancat??? Encara gateja, fa passes i s'aixeca agafat al moble???? o es que ja no fa aquestes coses???

Si puc, demà intento parlar amb una mare que conec del parc que el seu fill va trigar molt en caminar, potser ella té més experiències que et puguin ajudar.

[poma28]

Gracies per la resposta.
Doncs la veritat és que el meu fill ha anat com enrera. Ara ja no s'aixeca ell sol, li costa més gatejar i ja no fa passes sol.
No sabem que pot passar.

[Elidé]

La meva filla va al neuropediatra periòdicament perquè va néixer microprematura i l'han d'anar seguint. Ella va caminar als 19 mesos corregits, fins als 18 mesos es considera normal, fins i tot en nens nascuts a terme. Crec que la derivació en el vostre cas es justifica més perquè el nen ha deixat de fer coses que abans feia, més que no pas perquè encara no camini. Suposo que volen descartar que no tingui cap patologia...
Per la visita no us preocupeu, el farà jugar, li mirarà els reflexos i, en general, observarà com es mou i com es comporta. Si no li han fet ja, és possible que demani una ressonància o un electroencefalograma.
On us porten?

[poma28]

Elidé, ens han derivat a Can Ruti. I suposo que sí que ens han derivat pel tema del retrocés. En fí, gràcies per explicar-me quin tipus de proves els hi fan. Ja us explicaré.

[entrerius]

Poma, no haurà tingut una caiguda forta que hagi fet que s'espanti i ara té por a deixar-se anar?
Ma mare sempre diu que ma germana es va deixar anar molt aviat (10 mesos) i va caure i desprès no hi havia manera de fer-la caminar.

Espero que no sigui res.
Ànims.

[Elidé]

Entrerius, a la meva mare li va passar el mateix, i va acabar caminant quasi als 2 anys...
Poma, a banda del gateig i el posar-se dempeus, has observat algun altre retrocés? Vull dir que els metges a vegades pequen per excés (tot i que és millor pecar per excés que per defecte). Tu com veus al nen?
Per cert, ahir em vaig oblidar de dir-te que a la meva filla també li van demanar un cariotip per descartar síndromes (posats a descartar ), no t'espantis si us el demanen perquè és de rutina.

[montses]

Hola Poma28,

He parlat amb la mare que et comentava ahir. M'ha dit que efectivament el seu nen tambè ja tenia 18 mesos, però que va fer un curs de psicomotrocitat, ella diu "intensiu" perque anava tres dias a la setmana i en molt poques sesions (creu recordar que 4 ó 5) el nen no nomès va començar a fer les primeres passes agafat de la mà si no que va controlar perfectament aixecar-se ell sol. El pediatre va considerar que amb això potser ja tindria prou i efectivament no va haber-hi cap altre problema, encara que va trigar un mes mes.

Potser no t'ajuda gaire, però es la seva experiència. Pensa que ella tambè es va espantar la primera vegada que el pediatra li va insinuar d'anar al neuròleg.

[poma28]

El meu fill el veig feliç i que, a part del caminar, fa tot el que s'espera que faci un nen d'any i mig. A veure si amb el neurolog descobrim el misteri de perque no camina sol. I sí que pot ser que agafes por per culpa d'una caiguda, perque va caure molt, pero dubto que sigui el motiu principal.
Pel que fa aquests cursos de psicotricitat trobo que és una bona idea, ja buscaré on en puc fer un.
Moltes gracies per les respostes!

[poma28]

Finalment li han trobat un tumor cerebral. Era tan gros que li afectava al cerebel... Ara estem a l'hospital i estem posant-hi solucio.
Espero que aquest forum pugui servir-li a d'altres families que els hi passi el mateix.
Nosaltres hem estat molt al limit, per aixo recomano que si veieu que el vostre fill/a fa un retroces en qualsevol aspecte, aneu a l'especialista i no pareu fins que us facin cas. Mes val patir d'exces de prudencia...

[CISCA]

Hola bonica. T'envio tota la força del mon i un munt d'energia positiva per aquesta etapa tant dura que esteu passant. Espero que el petit es recuperi molt aviat.
Per altra banda, donar-te les gràcies per compartir-ho, molts cops no donem importancia a moltes coses.

[entrerius]

Em sap greu que finalment hagi estat això.......molts ànims Poma i gràcies per compartir-ho

[Menudeta]

Molts ànims família!

[Elidé]

Ho sento moltíssim Poma, mai del món m'hauria imaginat que us donarien una notícia com aquesta...
Per causes molt diferents, jo també vaig "viure" a l'hospital durant cinc mesos. Esteu a Can Ruti o us han derivat a algun altre hospital? Quin és el camí a seguir a partir d'ara? No sé si tens ganes de parlar-ne o tot el contrari, però si necessites desfogar-te en algun moment, som aquí per escoltar-te.
T'envio tota la meva energia positiva, estic convençuda que la meva filla és en aquest món pels pensaments i pregàries de tota la gent que va patir per ella els primers mesos de vida.
Una abraçada.

[poma28]

Gracies pels ànims

[montses]

Ostres...avui he recordat aquest tema perque he tornat a veure la mare de la que us vaig parlar i per això torno a entrar aqui... No m'esperava llegir això Poma, ho sento molt. Però has fet molt bé explicant-lo, per si pot servir per altres casos. Molta força i a lluitar, segur que el teu fill de seguida estarà molt millor. Ànims!

[littlenahia]

Seguia el post pq el meu peque tb estava que em deixo anar, que no.....quina P*** Santa Merda! osti!... poma, ho sento amb l'ànima, tinc un germà amb uns distrofia muscular i em superen aquestes situacions totalment injustes! osti! no pot passar la vida sense enfermetats??? amb crisis, amb problemes, pero sans!... joder!... molts, molts ànims! entenc que volguis estar tranquila, només espero entrar un dia i veure un post teu que tot ha passat, passarà ja veuràs i quedarà en un mal record. Molta força.

[Takita]

Molts, molts ànims, Poma28. Espero que ben aviat puguis entrar a donar-nos bones notícies i, si necessites desfogar-te, aquí estem