La llar d'infants!

[EMAMI]

Bones!
Escric aquí perquè sempre rebo respostes magnífiques.
Bé, el cas és que la meva filla té 14 mesos i aquesta setmana va començar la llar.
Ve a l'escola on estic jo perquè em pensava que era el millor, però no ho se...
Primer de tot volia comentar que ho estic passant malament. No em pensava passar-ho així... Em sento mala mare per deixar-la i noto que m'estic perdent moltes coses (o més ben dit, em perdré). Anirà de 9 a 5 i no la veuré en tot el dia!
Cada dia la deixo plorant ( que ja sevque és normal) però em trenca el cor. I més perquè estic al pis de dalt, la sento i no puc fer res...
Per això dic que no se si és millor portar-la amb mi o no...
Ai marones, estic molt desanimada... No em vull separar tant d'ella!!! No vull que arribi el dijous!!
Gràcies per "escoltar-me".
He de dir que he crescut sense mare ( es va morir que jo era petita) i se el dur que és. No és el matex, ho se, però és per això que valoro molt els moments amb la meva filla!

[mdemare]

T'entenc molt bé. Demà el meu comença l'escola bressol. Sé que plorarà i em sabrà molt de greu deixar-lo, sento com si l'abandonés. Jo me n'aniré i no veuré ni sabré que li pasa, així que crec que per tu deu ser dur estar allà. També sento que a partir d'ara em perdré molts dels seus descobriments. No sabré si cau, si riu... Es que han set 17 mesos junts!
Però sé que al final s'adaptarà i aprendrà que després els vindrem a buscar. I el temps d'oci que estiguem junts l'aprofitarem al màxim. La teva nena sabrà que encara que tu no siguis en aquest moment et tindrà sempre que ho necessiti. Jo anava a l'escola on treballaven els meus pares. A la llarga et sents segur, perque saps que davant qualsevol problema la teva mare està al pis de dalt.
Ja veuràs com ens en sortirem! Ànims!

[sargantana:28]

Emami t'entenc perfectament, jo vaig tornar a la feina quan la meva filla tenia 6 mesos i els primers dies van ser durs, a casa mai plorava i a l'escola els primers quinze dies tenia estones de tot. Jo també em vaig sentir fatal. La meva escola és de tres classes així que jo la sentia des del final del passadís però no hi podia fer res. A la que es va adaptar als horaris es van acabar els plors. Ara que ja ha passat el curs et dic que per mi ha estat una experiència fantàstica, he pogut estar amb ella, veure com es relaciona amb els companys i disfrutar-la moltes hores al dia. A la nostra escola sortim tots junts al pati i també la veia a l'hora de dinar. Ella es va acostumar perfectament i quan era hora d'anar a la classe marxava sense problemes. Al migdia, com que jo anava a dinar a casa me l'emportava amb mi i dormia a casa. Quan arribava a l'escola i veia la porta ja es posava contentíssima i aquest estiu quan hem trobat companys de l'escola els abraçava i reia. És una nena molt sociable i activa i ha gaudit molt de totes les activitats i jocs que es proposaven a l'escola i suposo que el fet de poder compartir amb mi algunes coses encara li ha agradat més. També és cert que a les seves mestres les ha vist des de que va nèixer perquè són amigues meves de fa molts anys i mentre jo estava de baixa ens veiem sovint i anàvem de visita a l'escola.
Demà tornem a començar després de les vacances d'estiu, ara ja té 16 mesos i no sé si serà tan fàcil com el curs passat peró qan li preguntes si té ganes d'anar a l'escola et diu que si.
Molts ànims i disfruta, jo em sento afortunada de poder fer la feina que m'agrada i amb la meva filla aprop.

[feeling]

Hola,
Jo vaig començar a treballar quan el meu nen tenia 5 mesos i no em va quedar mes q portar-lo a la llar. (jo no treballo alla).
Ara ha començat el darrer curs i si vosaltres dieu q us heu perdut moltes coses, imagineu el q ens perdem les mares q no tenim la sort d treballar a prop dels nostres petits. Penso q sou MOLT afortunades en aquest sentit, jo no el veig de les 7 del mati fins les 7.30 del vespre... ja podeu imaginar.
Però estic contenta pq sap moltisimes coses i està superespavilat, així q lo millor es pensar en tot lo q faran i aprendran en aquests anys.

[Nubuis]

La meva escola tb té llar d'infants, i d'aquí a un parell d setmanetes tb hi començarà a anar la meva nena (ara estic gaudint del permís d lactància compactat)... la meva filla tot just tindrà 6 mesos acabats d fer, i el cert és q si m'aturo a pensar-hi se'm fa un nus a la gola... sé q cal ser positius i pensar q hi estarà a gust, i q tindrem molts moments x compartir juntes, però és duret d pensar-hi ara com ara... Molts ànims mutus!

[sargantana:28]

Emami, com va??!

[EMAMI]

Hola sargantana:28 i totes les altres evidentment!
Quin pal això de la llar...
Li va prou bé! Plora moltíssim quan la deixo però després el dia sel passa bé. Menja i dorm sense teta!!! Jajaja
El que passa és que després, a les 17 quan la vaig a buscar tot és teta i braços... Bufff!!!
I per una altra part em trenca el cor deixar-la tantes hores... Ho estic portant una mica malament la veritat perquè entre que he d'agafar el cotxe i cada dia 20 minuts d'anar i de tornar, les hores que estic sense ella i tot se'm fa dur...
Suposo que m'acostumaré però em costarà.
Moltes gràcies per preguntar!!!

[noemidb]

molts ànims per les mames que deixeu els fills a la llar d.infants...
jo vaig treballar quasi 10 anys. us entenc... però penseu que ells estan bé i quan els teniu aquest temps val per molt...tot ho condenseu allà i els nens ho aprofiten... per això el nen s.enganxa a tu... et vol el temps que li pots dedicar... mes val qualitat que quantitat... ademes si el tinguessis tot el dia tampoc estaries les 24 hores amb ell.

com dius, ja t.acostumaras... és així,.. us costa molt... i és normal... però paren de plorar de seguida... són llestos... ploren quan els deixes perquè saben que et sap greu... i això es veu molt clar quan estas a l.aula amb ells.
intenta pensar que li dones una experiència positiva, confia amb la mestra i l.escola i gaudeix molt dels moments que estas amb ell... de cada moment...
cuida.t molt i aviam si aquests sentiments tan normals minven.
jo no estic a la teva situació, la meva filla no hi va encara però el sentiment d.abandonament l.he tingut quan va nèixer i la vaig haver de deixar a la incubadora... no és el mateix però em sentia amb necessitat de recuperar aquell temps fins que em vaig adonar que havia de gaudir del temps que tenia amb ella en aquell moment... encara que per a mi era poc... suposo que és el que us pasa.

[sargantana:28]

Emami i no tens la possibilitat d'anar-la a veure una estoneta? Jo ho he fet així des de que vam començar el curs passat i es queda molt trnquil.la a classe. Avui és la primera vegada que l'he deixat a dormir al cole i jo he anat a dinar a casa, i tot i que està amb les profes que són amigues meves de tota la vida jo estic patint com una boja i ja les he trucat i tot a veure que fa. A més l'anyoro moltíssim i em sento malament d'estar jo a casa i ella allà, però en el meu cas és el millor perquè quan jo puc marxar ella ja dorm, no pot esperar-me per anar a casa perquè esta feta pols després de dinar.
A la tarda, de moment, no em reclama més ni la noto diferent però clar, ja et dic que ens veiem varies vegades al dia perquè amb una escola tan petita tampoc ho puc fer de cap altre manera, i de fet tan ella com jo n'estem encantades.

Mica en mica i paciència i mimitos

[EMAMI]

Doncs si que la podria veure ja que jo dino a l'escola pero quan jo plego a la una ella es al dormitori ja. I di la vaig a veure a tres quarts de tres fins les tres em sembla que serà pitjor perquè la deixaria plorant igusl que al mati... Jo m'escapo si puc a veure-la però ella a mi no em veu!