3 mesos sense bolquers i encara es fa la caca a sobre

[minimandarina]

Noies,

començo a estar desesperada. Portem 3 mesos sense bolquers i continuem fent-nos la caca a sobre.
Durant uns dies (quan feia cap a 1 mes i mig) va semblar que fèiem el tomb i ara tornem a portar 20 dies que es torna a cagar a sobre cada vegada.
I a més la tia es queda tant ample, ni avisa ni li fa cosa anar cagada. Hem de ser nosaltres quan s'acosta que li sentim l'olor!
Què ouc fer????? Necessito els vostres consells!!!!!!!!!!

Moltes gràcies!!!!!!!!

[jllt]

Minimandarina, jo ni et puc ser de gran ajuda ni tampoc et voldria desanimar amb la nostra experiència però... el nostre nen ja fa gairebé un any que va sense bolquers i amb el pipí controladíssim tant de dia com de nit, però la caca se la segueix fent a sobre. Tot just ara, que ha començat P3, fa els primers intents de voler seure al vàter quan diu que té ganes de fer-ne. Com et pots imaginar, no estic gaire contenta ni satisfeta d'aquesta experiència, però cada cop que ho comento amb la seva doctora em diu el mateix: li treu importància i em repeteix que li he de donar temps, que d'un dia per un altre farà el canvi, tal com va fer amb el pipí.

Ah, i per aquí al nostre entorn no és pas l'únic que conec que uns quants mesos després de treure-li els bolquers es resisteix a fer la caca al lloc on cal fer-la. Vull dir que tant la seva doctora com experiències més i menys properes d'altres nens em fan veure que no és tan estranya, aquesta situació.

[soclamarga]

Hola!
Nosaltres estem més o menys igual, però crec que sabem quin és el motiu en el seu cas. Li vam treure 1 setmana després de fer 2 anys, tot i que portava des de l'any i mig que feia pipis de tant en tant a la gibrelleta i uns 2 mesos abans de treure-li els feia quasi sempre al vater, i la caca també. Li va costar molt més del que m'esperava que no se li escapés el pipi ni la caca (lo normal era 1 cop cada dia, o algun dia cap) no avisa ni d'una cosa ni de l'altra, pràcticament mai (ara tampoc). Cap a l'agost va estar 5 dies seguits sense fer-se cap pipi ni caca a sobre, i quan ja pensàvem que ho teníem controlat, va i hi torna altre cop! Però llavors sí que vam veure que ho feia sempre quan no estaves gaire per ell (si estàvem jo i el seu pare per casa però cadascun amb coses nostres, aprofitava per fer-se la caca a sobre), i a més moltes vegades reia i feia tonteries com sentint-se orgullós del que feia! Fins i tot mltes vegades em diu/deia "que estàs contenta mama??" El cas és que ara (3 mesos despré d'haver-li tret) ja portàvem 9 dies seguits DE GLÒRIA! però aquest dimarts va tornar-hi, i en aquest cas ha coincidit amb que s'ha quedat a dinar i dormir a l'escola bressol. Fins i tot ahir es va cagar a la banyera, i ho va fer expressament (havia fet uns pets i quan li vaig dir que no es fes caca a la banyera va apretar fins que va sortir!). Em vaig enfadar moltíssim, i avui de moment anem bé.

Els "trucs" que últimament he fet servir i no sé si hi tenen a veure o no però hem millorat, han sigut:
- Penjar un calendari al labavo i al final del dia hi enganxem un gomet segons com hagi anat: una estrella verda que li dibuixo una cara contenta si no hi ha hagut cap escape; un gomet groc (pipi), negre (caca) o vermell (pipi i caca) amb cares tristes. Al principi de començar amb el calendari va estar-se 5 dies seguits pixant-se a sobre, i després de cop i volta va començar la ratxa de fer-ho bé!

- Com que és un nen que es mou molt per interessos, quan posem el gomet verd diem que el Pare Noel estarà súper content i li portarà joguines si continua així. I quan ho fa malament també li diem que el Pare Noel ho està veient i també s'ho apunta... (encara no té consciència que falten mooooooooooooolts dies perquè arribi el Pare Noel jeje).

- L'altra cosa que hem provat 1 parell de cops és que quan es fa caca posar-li un bolquer dient-li que si es fa més caca a sobre li haurem de posar el bolquer, que no passa res. Al principi li sembla molt bé, fins i tot li agrada, però quan porta una estona diu que pica o bé quan va ser hora d'anar a dormir ahir per exemple que tb ho vaig fer, em va dir "el bolquer" i dic "què?", "he fet caca", jo em pensava que s'havia fet caca al bolquer però després em va dir: "pq he fet caca a la banyera" (Com entenent que haver fet allò tenia una conseqüència), i em va dir "tinc pipi", vam anar al vater, el va fer (i tb caca) i em diu "dóna'm el bolquer, està sec" i li dic "i ara què hem de fer? posem el bolquer per anar a dormir o els calçotets?" i em va dir " els calçotets". O sigui que en realitat sí que li molesta portar bolquer...

Això del bolquer m'ho va dir ma germana, que una vegada va llegir que quan els nens fan alguna cosa que ens molesta, hem de fer que el problema el tinguin ells, no nosaltres, ja que si el tenim nosaltres no tenen perquè esforçar-se per millorar la situació. Per exemple en aquest cas, no ens molesta que porti bolquer a nosaltres, però a ell sí (calor, picor, molèstia...), i després s'espavilen més a solucionar-ho.

Bé, tothom ens diu que paciència, que són molt petits encara... ja arribarà el dia que ho faran bé! Sort!

[entrerius]

Normalment sempre els hi costa més controlar la caca que el pipí. No us amoïneu. N’hi ha fins i tot que se la retenen durant dies i acaben patint molt restrenyiment perquè no la volen fer i és un problema també perquè desprès tenen molta por i cada dia es fa la pilota més gran... pobrets.... és que son petits.
Veig que els hi heu tret aviadet i el control d’esfínters és més complicat del que ens pensem. No ho fan expressament ni per reclamar atenció ni per cap malèfica idea que se'ls pugui acudir... no arriben a tant. Simplement són petits i és un procés maduratiu, i l'únic que necessita és temps.
De vegades volem córrer molt perquè han d'entrar a P3 sense bolquer, però no tots porten el mateix ritme ni maduren el mateix mes de l'any..... estigueu tranquil•les i arribarà un dia en que tot estarà controlat.

I si veieu que ells mateixos no en demanen cap, se'n fan la meitat a sobre, qualsevol canvi representa un pas enrere.... és que encara els hi falta temps. I sobretot si els veieu patir i els veieu angoixat pel tema no dubteu en tornar-los-hi a posar els bolquers sense cap problema. Estigueu tranquil•les que un dia us els demanaran tots ells mateixos

Nosaltres vam esperar fins els 3 anys complerts per treure-li el bolquer perquè veiem que ell no ho demanava mai, li feia molta por fer servir l'orinal i s'angoixava.
Vam esperar a que ell mateix donés signes de maduresa per treure-li i en una setmaneta ho vam tenir controlat. Vam començar aquesta primavera passada i ara al començar l'escola va tornar a tenir escapaments nocturns.
Ja veieu que fins i tot de més grans, el control encara no és absolut..... molta paciència i molts ànims.

[DHANA]

hola!!

us explico la nostre experiència.

No et vull desanimar però penseu que el nostre fill ha començar a fer caca al water dos mesos abans de fer el 4 anys!.

Tema pipi ho varem controlar super ràpid, però tema casa, li feia molta vergonya i fins fa poc per fer caca ell mateix em portava un bolquer perquè li poses, fer caca i canviar-lo.

L´única manera que volia fer caca!! i a classe li anava preguntat a la senyoreta i MAI durant p3 va fer caca a cole, ell esperava arribar a casa i agafar el bolquer.

I ja us dic, fins fa molt i molt poc. Li explicavem que quan començes p4 que no podia ser..que això que allò i el que ens va FUNCIONAR SUPER BÉ, va ser que cada cop que anés a fer caca li posavem un gomet a la tassa del water fins que el dia que arribessin a d'alt de tot tindria un regal.

També va molt bé, que vegin que els altres nens fan casa al water i explicar-li, mira en o la ha anat a fer caca...ja sigui com venen a casa els nostres amics o quan es va a casa d'ells...

Els dies que ho aconseguiem com no, els papes estavem SUPER CONTENTS, que ja és un nen gran...etc. Però els dies que no ho feia i ens demanava el bolquer no el forçaven, li posavem el bolquer...és a dir, una mica que anés fent al seu ritme....FINS EL DIA QUE MAI MÉS HA TORNAT A DEMANAR EL BOLQUER

Cada nen té el seu procés, crec que no s'ha de forçar molt, i així arriba el dia que ells mateixos s'adonen que el que fan no és correcte.

petons!!

[neuetes]

Estic d'acord amb la entrerius. Nosaltres també hem tingut una odissea amb el control dels esfínters i ara puc dir que està solucionat als... 4 anys i mig. De fet, el control real dels esfinters no s'assoleix fins a aquesta edat.
I al final te'n dónes compte que ets tú com a pare/mare que els forçes més a seguir unes normes socials que ells encara no estàn preparats per assumir-les (com el P3 sense bolquer), per tant el problema el tens més tu (com a pare/mare) que ells. En el nostre cas va ser al revés, era el pipí el problema, la kk la va controlar des del primer dia.
Hem parlat amb un parell de psicòlegs infantils sobre el tema (sobretot per la pressió social que et comporta que a l'escola dia si dia també et cridin l'atenció que la nena es pixa a sobre) i tots ens han dit el mateix: no la forçem, no la castiguem, no li fem xantatge, ... simplement, hem de canviar-la, recordar-li que s'ha de fer al wàter i prou. Arribarà un dia que tot es solucionarà i assolirà el canvi per si sol/a. I us asseguro que és veritat.

[minimandarina]

Ei, gràcies noies!

Llegir les vostres vivències m'ha tranquil·litzat. Ja sé que la situació no millora (ara per ara) però m'ho heu fet veure des de la seva perspectiva que potser és la que tenia oblidada (pensem més en que cada cop hem de canviar, rentar roba, cul, portar mil calces al bolso a la llar d'infants...) i potser no pensava tant amb ella.

De veritat, merci!!!!!

[soclamarga]

Veig que els hi heu tret aviadet i el control d’esfínters és més complicat del que ens pensem. No ho fan expressament ni per reclamar atenció ni per cap malèfica idea que se'ls pugui acudir... no arriben a tant. Simplement són petits i és un procés maduratiu, i l'únic que necessita és temps.

Sí, sí, jo també penso el mateix la majoria de vegades que sento pares que parlen dels seus fills dient que "és dolent" per exemple, penso que només és que són nens petits i fan tremenderies, i tal i qual.... Però en el cas concret del meu nen, no és que no controli els esfínters. Si fos això no hauria fet el comentari que vaig fer. Ell a la nit pot aguantar sense fer pipi ni caca, des de ben al principi de treure-li el bolquer. Al cotxe o al cotxet no se li ha escapat MAI, perquè sap que no es pot fer. Si estem al carrer sí que demana que té pipi o caca. I de dia no se'l feia, potser no ho demanava, però sí que s'esperava la majoria de vegades fins que el portaves al lavabo. (és clar que al principi sí que no se'ls aguantava i hi havíem d'anar més sovint, però això ja sé que forma part de l'aprenentatge). PERÒ des de fa un temps cap aquí coincidia sempre que en el moment que agafaves el telèfon i no podies estar per ell, o coses així es feia la caca a sobre, i sí, ho feia/fa expressament (excepte moments molt puntuals, en els quals no li donem importància, el canviem i no el renyem ni res, clar).

Un exemple: ja vaig comentar que vaig fer el calendari dels gomets, doncs bé, després de 9 dies super bé, va ser començar a quedar-se a dinar i dormir a l'escola bressol i començar a fer-se caca i o pipi 1 o 2 cops al dia a sobre, fins dilluns, que després de 8 dies així li vaig dir que faltaven molt pocs dies per anar a la festa dels súpers, però que si hi volia anar havia de fer totes les caques i tots els pipis al WC per posar tot d'estrelletes verdes al calendari, no se li podia escapar cap a sobre. Doncs bé, dimarts ni un escape, i avui dimecres tampoc. No vull cantar victòria, però demostra una tendència molt bona per aconseguir l'objectiu que vol: anar a la festa dels súpers. Ara li interessa, i ara ho fa bé... PERQUÈ VOL.

[entrerius]

Hola soclamarga

El teu fill encara no té 3 anys no? Encara és petitó.... el control total no arriba fins més tard (4-5 anys i encara no el 100% dels nens...)

El control d’esfínters és un procés emocionalment molt complicat per ells. No tant sols és tracta de sí físicament estan preparats o no.... n’han d’estar també emocionalment i això costa tant o més que el procés físic. Qualsevol canvi els afecta molt i això repercuteix tant en el control d’esfínters, com en el dormir, com en la demanda.... son molt sensibles als canvis pobrets...

Quan vaig escriure: "no volen cridar l'atenció" (que de fet ho fan sempre) em referia a que totes les coses que fan son necessàries pel seu desenvolupament, formen part de l'aprenentatge i de la maduració. No hi ha mala intenció al darrera, simplement ho fan perquè ho han de fer i és el que toca en aquell moment. Ells no saben perquè ho fan, ni perquè tenen aquelles pataletes tant grans que sembla que els matis per una simple galeta trencada....... no controlen les seves emocions, no saben comunicar-se de cap altra manera i ho fan com poden: demanant atenció constant i cridant i plorant.
Pensa que si a nosaltres els adults ens resulta difícil molts cops controlar les emocions i parlar amb serenitat quan estem nerviosos, pels petits és impossible. El problema és que molts cops, nosaltres els adults, ho interpretem com una lluita de poder i no ho és. Pensem que ells saben perfectament el que es fan i perquè, quan en realitat, molts cops ni nosaltres mateixos, en situacions similars, no sabem perquè hem actuat així... no és cert?....

Els nostres fills son molts llestos i naixen amb uns recursos que els asseguren la supervivència, i entre ells hi ha la necessitat de demanar atenció continua.
El meu, que ara té uns 3,5 anys, i encara no entén que a part d'ell hi ha molta gent al voltant de la mama i que de vegades s'ha d'esperar. Parlar per telèfon encara resulta impossible sense que ell es posi a cridar que ell també vol, que vol penjar, que vol parlar.... en fi... primer, ell, desprès ell i finalment ell també..... és l'etapa de l'egocentrisme.

Si el teu fill es fa caca o pipi quan parles per telèfon és la forma que té de que tu deixis de fer el que fas i estiguis per ell. Son els seus recursos i els fa servir. Ho necessita!
El teu petit continuarà demanant-te aquesta atenció encara durant una bona temporada, ja sigui d’aquesta manera o d’una altra...... però desprès d’aquesta etapa en començarà una altra i ja no ho necessitarà.
El fet que coincideixi l’etapa de l’egocentrisme (fins al 5 anys) amb el control d’esfínters ( fins 4-5 anys és ben bé normal) provoca aquestes situacions no pas la seva maduresa mental per saber exactament el que està fent i el perquè.

Molta paciència noies i sobretot molta comprensió cap als petits campions, que molts cops els hi volem atorgar més capacitats de les que realment tenen, els volem fer grans molt ràpid i encara son petits, els nostres petits