Començar P3 sense haver anat a la llar d'infants

[mariayfran]

Hola!

La meva filla té dos anys, i no l'he pogut portar a la llar d'infants perquè fins ara s'ha quedat amb la meva mare (la guarde ens queda molt lluny de casa, al poble no hi ha transport públic interurbà i la meva mare no té cotxe... i als horaris que la puc anar a recollir jo, encara sóc a la feina ). Ara estic una mica amoinada perquè al setembre, amb dos anyets (farà 3 al novembre) haurà de començar l'escola i no sé si ho portarà pitjor que els nens que sí han anat a la guarderia...

M'estava plantejant buscar algú que, pagant-li, la portés a la guarderia i l'anés a recollir, no perquè jo ho necessiti, sino perquè crec que potser li aniria bé a ella. Tot i així, el pediatra m'ha dit que no m'aconsella que en aquests moments la comenci a portar, ja que és quan comencen els refredats, les grips, etc.

Les mares que no heu portat als vostres fills a la guarderia ( i que han tingut molt poc contacte amb nens, perquè a aquest poble no hi ha molts nens al parc ni tenim familiars de la seva edat), com heu viscut l'inici de l'escola dels vostres fills?
Em recomaneu que porti a la meva filla a la guarde, encara que sigui només al mes de abril, maig i juny?

Gràcies pels vostres consells noies!!!!

[quinfu]

Jo vaig passar per aquests dilemes i per aquesta situació l'any passat.

El meu fill no va anar a la garde perque va esta sempre amb les iaies, ell s'hi quedava super feliç i les iaies encantades de la vida i jo tambe... em vaig plantejar portar-lo a la guarde pero despres de parlar amb varia gent i entre ells varies mestres varem decidir que no. Em van dir que aixo de que la adaptacio sigui mes o menys facil no depen de si han anat a la guarde sino del caracter del nen, de la situacio personal, emocional del nen...etc... no ho ser, a mi es el que em van dir i suposo que en aquest tema no hi ha una raò absoluta, sinó que hi influeixen molts factors... Be el cas es que la nostra adaptacio a P3 va ser lenta, no feia molt drama, pero jo veia que no s'hi trobava agust, tambe s'ha de tenir en compte de que el meu, té un caracter força introvertit i li va costar bestant fer amics i trobar-s'hi ve.. ell ho va passar malament i jo tambe pero es un procés que hi haviem de passar igualment..
Jo vull pensar que amb aquesta decisió ens varem estalviar una mala estona, ja que hauria hagut de fer dos cops adptacio al de la guarde i el de l'escola. d'aquesta manera nomes ho varem passar un cop....

No ser que dir-te en aquest sentit no hi ha una opció bona i una dolenta, només dir-te que fagis el que fagis, estarà be segur... anims!!!

[mamavi]

jo més o menys igual que la quinfu. L'adaptació va ser dura també, no va plorar però es notava que allò no li agradava massa. Va tenir la mala sort de posar-se molt malaltó moltes vegades i el vaig treure de piscina que era la seva tortura. Llavors va estar super content i ja va anar amb ganes al cole.
Jo vaig fer que anés a l'esplai del seu cole l'estiu anterior. Així va entrar en contacte amb els seus futurs companys en unambient super lúdic i només de matins. Van ser 3 setmanes.
Amb paciència i mimant-lo molt ho van superant.

[Santandria]

Jo no m'he trobat en el cas perquè els meus, tots 2, han anat a l'escola bressol. Però conec molts casos de nens que han començat P3 sense haver anat a l'escola bressol i tots han estat encantats d'anar a l'escola. Jo sempre he pensat que és perquè ja comencen a necessitar experiències diferents i per això hi van tan contents. Amb això no vull dir que hi hagi nens que els hi costi, sinó que tots els casos que jo conec, ho han agafat amb molta il·lusió. Però facis el que facis estarà ben triat.

[DHANA]

Hola!
Nosaltres també varem passar pel mateix dilema, però varem optar per començar directament a p3.

Tot depèn del caràcter del nen, però també pensa que l'adaptació també l'haura de fer el maig i juny a p2 i quan s'hagi adaptat, au, canvi de lloc i professora i torna a començar....

El nostre fill no li va costar gens, el segon dia ja hi anava feliç com una perdiu, i fins ara que està encantat per anar al cole de "grans". La nostra classe som 21 nens i només 3 no havien anat a l'escola bressol, i pensa que els que havien anat a l'escola bressol també ploraven, pel que et deia canvi lloc, professora, companys...Els 3 que no, 1 ha plorat cap dia, el meu el primer dia i l'altre, és el que li va costar més, unes dues setmanetes...

Si algun dia torno a ser mare i m'ho puc combinar com he anat fent amb el primer, amb avis...no m'ho pensaria, directament a p3!!!

i nosaltres també vivim en un poble, no té ni cosins, és a dir tenia poc contacte amb nens.
Espero haver-te ajuda't

Petons!

[judi]

totalment d'acord amb el que t'han comentat ja: directament a P3!!!!!!!

jo en tinc dos i no van a la guarde ni hi aniran, directes a p3. Durant els 3 primers anys de vida el que millor els hi va és estar amb la mami o iaia o qui sigui i poca gent més, encara no estan preparats per sociabilitzar-se tant. Estar sempre amb les mateixes persones que els cuiden els hi dóna molta seguretat i autoestima. Una altre cosa és que no hi hagui més remei i s'hagin de dur a la guarde, on tb estaran super ben cuidats, és clar!!!!!

t'explico dos experiències de nebodes meves: una va anar l'últim any a la guarde, li va costar una mica adaptar-se però bé. Quan va haver d'anar al cole li va costar un munt adaptar-se perquè ella el que volia era anar a la guarde, que ja ho coneixia i li havia agafat carinyo. O sigui que va ser pitjor! L'altra no va anar mai a la guarde perquè sempre estava malalta i quan va haver d'anar al cole, super bé, va ser la que millor es va adaptar del grup, no va plorar cap dia.

espero haver-te ajudat i pensa que ets una privilegiada per poder criar la teva filla a casa!!!!!!

ptns

[arlet76]

Hola!!!
jo també hem vaig trobar amb la mateixa situació que tú... la meva nena no va anar a la llar i a part també va començar p3 que encara no havia fet els tres anys... i per a més complicació el cole on va començar no està al nostre poble i directament la vaig tenir que posar a l'autocar ... així que ja et pots imaginar la meva angoixa... pero el resultat de tot plegat : la nena és va adaptar al cole com cualsevol altre nen i la mestra sempre ens va dir que no és notava que no hagúes anat a la llar... Si tingués un altre fill tornaria a fer el mateix ( si les circumstàncies son les mateixes , es clar) jo vaig passar un mal estiu pensant en que la pobreta ho passaría malament i ja veus !!!!

[janona]

Hola!!!
Jo també la vaig portar directament a P3.... fins que va fer dos anys la va cuidar la meva mare, i llavors jo vaig agafar una excedencia per a poder-la disfrutar plenament el ultim any. Ens passavem el dia al parc (les dues soles), a la piscina ... molt tracte amb altres nens tampoc no tenia, perque fins i tot els cosins sòn molt grans, però també t'he de dir que és molt i molt sociable!!! Ella fa els anys al octubre, per tant va començar que encara en tenia dos. El primer dia quan la vaig deixar a la classe ella alucinaba, estava super contenta, jo vaig sortir plorant... quan la vaig anar a recollir va sortir encantada, volia tornar! No va plorar ni un sol cop en tot els curs, al principi li costava una miqueta el tema de "compartir", però per la resta perfecte.... també t'he de dir que va tenir una molt bona mestra de la que jo n'estava encantada i ella mès. Nomès et diré que quan la castigavem li deiem que no aniria més a l'escola, i així feia cas a tot!!!
Suposo que depen molt del nen, la mestra, l'escola, l'entorn... tot influeix!!! Crec que en principi no has de tenir cap mena de problema, tant de bó els adults ens adaptessim tant bé als canvis com els nens i moltes d'altres coses.... oi???

Molta sort!!!

[macri.lg]

Jo el porto a la llar, perquè li agrada jugar amb altres nens i nenes i a part, perquè té una energia inesgotable: ni perquè no el pugui anar a buscar ni perquè la meva mare no el pugui guardar.

Responent al que dius, penso que no té res a veure.. Crec que si fa directament P3, començarà una nova etapa i s'haurà d'adaptar a la nova forma de vida i a una nova rutina que serà anar a escola cada dia.

Si han anat a la llar, s'han d'adaptar a l'educació infantil que implica més d'independència per part del nen/a i crec que això potser és més complicat i tot.. Parlant, moltes mares m'han dit que el canvi de la llar a l'escola és bastant notable..

[Su_]

mariayfran estem a la mateixa situació, la Maria no ha anat a la llar d'infants i començarà P3 aquest setembre (fins desembre no farà els 3 anys), el que jo no dubto es en el tema de portar-la un temps a la llar. El meu germà (amb el que em porto 18 anys) no va anar a la llar d'infants perque el cuidavem entre tots, no tenia contacte amb molts nens... mes que res perque tots erem adults.... quan va començar el cole estava super content, es va espantar quan va veure plorar als companys de clase (que si havien anat a la llar), pero li va costar un no res adaptar-se!

Facis el que facis segur que ho fas perque sigui feliç i no pateixi.

Ja parlarem quan els portem i ens sorprenguin!

[zenia]

Nosaltres hem començat P3 aquest curs, si que haviem anat a la llar d'infants 2 cursos i l'escola ha anat genial, no hem tingut cap problema, però hi ha hagut nens de la llar d'infants de la meva filla als que els ha costat moltissim adaptar-se a P3, així que crec que depen més dels nens i els caracters que res mes, a mes les mestres son coinciens que son molt petits sobretot els de final d'any i hi posen molt de la seva part perque l'adaptació sigui molt bona.

[wana]

La nostra intenció és que el nostre fill vagi directament a P3 però tinc un dubte respecte l'idioma. Els iaios li parlen castellà, i només jo li parlo català, ara no hi ha problema perquè diu paraules (té 17 mesos) però el meu dubte és que vagi molt perdut a p3 si tot el dia li parlen català. No ho sé, estic molt confusa, perquè vull portar-lo directament a p3 però penso que potser si va a la llar ara que és petitó interioritzarà millor el català.
Què en penseu?

[wana]

Si, segurament no tindrà cap problema a l'hora d'entendre, tens tota la raó, a més diuen que els petitons són una esponja amb els idiomes. El que em preocupa més és que no sàpiga relacionar-se amb altres nens per no parlar el català ja que està cada dia amb els iaios, per desgràcia amb nosaltres només està 3 o horetes de res...