Com canvia la vida en un any

[NidiaGi]

Hola guapes

Al octubre de l'any passat vaig perdre a les 9 setmanes "l'això".... el forum em va ajudar moltíssim a exterioritzar e dolor que sentia i a poder compartir el buit que em va deixar.

Igual que em va ajudar compartir la tristesa també us vull transmetre l'alegria... el dia 19 de setembre va néixer l'Èlia!!!!! ha estat un embaràs ple de pors neguits, dubtes, paranoies ... i el cert és que compensa enormement!!! (durant l'embaràs vaig desconnectar del fòrum per no agafar més pors al llegir altres pèrdues)

Tot i que vegades ens sembla que el dolor ens matarà quan perdem el nostre petit no és així el parlar, compartir, sentir-te recolzada ... va fer que agafés forces per el segon intent i ara tinc el resultat dormint al meu costat.

L'això formara part sempre de la meva vida i té un lloc especial al meu cor i ara l'Èlia n'ocupa un altre troç i les bones amigues que vaig fer aquí (ehh positives...) n'ocupen un altre.

No perdeu mai l'esperança de ser mares!!!! que el dolor i la por a tornar-hi passar no us freni

[nessy]

Ja t'ho vaig dir al post de l'Elia, al de floretes de maig (que no vam ser, el meu es va precipitar a les 34 setmanes, tot i que ara està fet un toro) i no sé si en algún més,

però FELICITATS DE NOU.

Jo també vaig passar pel mateix, després de tenir una pèrdua així, el següent embaraç tot son por, si fa mal pq en fa, si no fa mal pq no en fa, etc etc, semnbla que tto sigui un patir, però el cert és que tto i que el segón camí sempre és més patidor, només els em de mirar ara quan dormene (cosa que el Biel no fa gaire, tot s'ha de dir), per respirar alleugerides.

ÀNIMS A TOTES AQUELLES QUE EN ALGÚN MOMENT HA ANAT MALAMENT, PQ SOM L'EXEMPLE DE QUE TOT TORNA A COMENÇAR I ACAVA BÉ.

Tonets

[Sandie74]

Hola Nidiagi,

m´ha agradat molt el teu missatje. Jo espero poder fer-ne un de semblant al febrer quan, si tot va bé,neixeran les meves bessonetes.Jo n´he tingut dues de pèrdues,al novembre 2009 i al gener 2011, totes dues de 8 setmanes, i, tot i que encara no coneixia el SP en aquells moments, em va anar molt bé desfogar-me amb companyes i amigues que havien passat pel mateix.Estic gaudint molt poc de l´embaràs, estic de 20 setmanes, pq estàs tot el dia morta de por i això només ho entenen dones que ho han viscut.

Jo al SP no entro mai als post que parlen de pèrdues o de quàn les coses no van bé.

Moltes gràcies pels ànims que trasmets a totes les dones que hem passat per pèrdues i moltíssimes felicitats per l´Èlia!

[Melba]

Moltes felicitats!! Tenir un fill és una experiència increible,eh?
Jo també vaig patir un avortament, el 9 d'abril del 2010 i el més curiós és que quan em vaig quedar novament embarassada la meva DPP era el 09/04/2011, i tant si canvia la vida en un any!! Al final va néixer un 14.
Va molt bé parlar-ne, per buidar el pap i trobar consol, i en el meu cas va servir perquè la meva cosina que ho ha passat ara, vingués a casa a explicar-m'ho perquè clar sabia que jo ho havia passat, no ho ha dit a ningú de la família però necessitava a algú que l'entengués i que a més li pogués dir amb un bebè als braços!! Perquè hi ha final feliç!!
Enhorabona i a disfrutar de l'experiència!!!

[mogudet]

buufff noies m'he emocionat al llegir-vos, em sento molt identificada amb vosaltres! jo tambe vaig tenir 2 pèrdues, una a les 7 setmanes i l'altre a les 12... i si, a la tercera va ser la vençuda i tinc entre als meus braços el tresor mes gran que mai he tingut!
L'Àlex aviat fara 1 anyet...com passa el temps, em sembla ahir quan em pensava que mai podria passar del primer trimestre d'embaràs, em sembla ahir quen estava cagada de por perquè notava un pes enorme a la panxa, sembla ahir quan la cosa anava avançant be xo l'angoixa no em deixava disfrutar de l'embaras...total, que val la pena lluitar, que al final s'aconsegueix i això ens serveix per valorar molt més moltes coses que altre gent mai valorarà...ànims a totes les que ho intenteu i felicitats a les que, com jo, ho HEM ACONSEGUIT!!!!