SOC UNA MES

[littlenahia]

Hola a totes, us acabo de trobar, fa dies que mirava la web de socpetit i avui he trobat el forum, he entrat i me llegit un munt de les vostres histories.
M'he sentit tan identificada amb cada una de vosaltres, en els sentiments, en un munt de coses que ens pasen i que ningú enten...
Si, jo també vaig perdre la meva primera filla. De 41 semanes, un 9 de juliol de 2006, a la 1 de la matinada em posava de part, eren uns dolors diferents al es tipiques contraccions, era un dolor intens i constant, vaig trucar a comadrona de guardia (era un dissabte nit) i li vaig explicar, a l'hopital em van fer unregistre i em van dir que tot anava bé, que estava de part pero que podia tornar a casa que ben bé fins l'endemà res, havia de tornar l'endemà a les 11 del mati, vaig passar les seguents hores amb molt de dolor, sense dormir i com vaig poder... a les 11 vam tornar a l'hospital i la nostra petita ja no hi era... va ser tan... doloros, no m'ho creia... em va dir: no hi ha batec... i jo li dic: m'estas dient que s'ha mort??? no vull allargar-me, vaig tenir un desprendiment de placenta, amb la mala sort de no tenir sangrat vaginal, tenia una forta hemorragia interna i em van practicar una cesaria d'urgencia. No us explicaré tot el que ja sabeu que em va passar... el dolor, les llàgrimes, un nus al cor, els dies llargs... la gent pesada... explicacions... en fi... es molt complicat, vaig esta buscant consol a internet, buscant histories com la meva, per no sentir-me sola, per no pensar el tipic: perque jo? perque som moltes. Aquestes histories ajuden a sentir-te acompanyada, animar-te i a tirar endevant, que es el més important. Amb el temps el dolor es disipa, desapareix, pero no el record, no desapareix el sentiment, sempre serà allà amb nosaltres, per les meves setmanes tinc grabades al cap les seves patades, els seus moviments, les seves ecografies, mai l'oblidaré, sempre penso en ella. L'any passat em vaig tornar a quedar embarassada i el passat 10 d'abril va néixer el meu tresor, la meva vida, la petita nahia. Ara ja té 7 mesos i sóc la mare més feliç del món (com totes) es el millor que he fet en aquesta vida, i crec que malgrat el pitjor moment de la meva vida, un embaras es la cosa més màgica del món, sempre dic que he tingut dos filles i la primera la vaig perdre, no tinc problemes en explicar (sense detalls) el que em va passar, crec que es bo parlar-ne perque t'ajuda superar-ho, a la nahia li parlo de la seva germaneta i sempre li dic que la cuida des d'on sigui. La vida e smolt dura i està plena de moments molt dolents, pero també de moments molt bons. Només volia animar-vos totes, a les que esteu tristes, a les que no veieu la sortida del túnel, a les que esteu embarassades de nou, sigueu felices idisfruteu-lo, ells ho noten, penseu que després d'una tempesta, més aviat o més tard, sempre, sempre torna a sortir el sol. Us envio molta força per tirar endevant. Un petonàs a totes!
javascript:emoticon(':-)(-:')

[lila]

Ostres, què dir...

Senzillament sigues molt benvinguda i enviar-te una abraçada ben forta!

Ah, i trobo que Nahia és un nom preciós, no l'havia sentit mai.

[Laure]

Que maca,littlenahia,m'has fet plorar, però alhora les teves paraules desprenen una força molt gran. Un petó molt fort, esperem compartir amb tu moltes experiències

[Churrito]

Littlenahia,

Com m'has fet plorar!!!
Ets una mare fantàstica i BENVINGUDA AL SP!!!!!

[laucob]

f

[ANNNA]

Se m'ha encongit el cor amb la teva història, me n'alegro molt que ara ja tinguis la teva petita Nahia, un nom preciós.

[mamavi]

Felicitats per la Nahia, quin nom tan bonic.

[mireiafor]

Littlenahia, les que heu passat per això us heu enfrontat a la por més forta de qualsevol mare i us n'heu sortit, de segur que sou persones molt especials.

I mil felicitats per la petita Nahia, amb ella ha tornat la felicitat a la vostra casa... MIL PETONS!!!

[Vilma]

Reina benvinguda al sóc petit!!!!!!!!!!!!!!
Quin fart de plorar que m'he fet ostres ostres!!!!!!!!
Per cert som del mateix lloc, de Munt o de Mar!!!
Un petó molt fort al teu petit tresor la Nahia i moltes felicitats guapa!!!!!!!!!

[Anna26]

Uf, littlenahia! Quin fart de plorar....
Llegint el que et va passar és del tot impossible no emocionar-se amb la teva experiència. La meva, al final va acabar bé però durant uns minuts la vida de la meva petita Ona va perillar. Van ser uns minuts en què tothom corria (metges, infermeres, llevadora...) i el batet de la meva petita disminuïa molt ràpidament. Al final cesàrea d´urgència i esperant que no hi haguès seqüeles, que per sort no n´hi van haver. Però durant aquells moments pensen el pitjor i la sensació de buidor i d´una esgarifança freda és brutal. Tens ganes d´endarrerir el rellotge dues hores i fer com si res no haguès passat.
Crec que totes les persones que heu passat per aquest tràngol sou molt fortes i molt valentes. Llegint el forum he vist que hi ha bastanta gent que li ha passat el mateix que a tu, perdre el nadó. Sembla impossible que actualment això pugui succeir.És increïble...
Bé, no ens possem trascendentals que acabarem tots plorant. El passat queda enrera però no s´oblida però cal mirar el futur amb esperança i tirar endavant, com tu, i com moltes ho heu fet.

[df]

Gracies littlenahia per compartir la teva historia, és molt dificil llegir la teva historia sense llàgrimes als ulls, però m'agrada veure la força de les persones i com és torna a tenir il.lussió per un nou embaràs.
Una abraçada

[littlenahia]

bueno, ara he plorat jo... no m'esperava una rebuda tan càlida, es molt agradable la veritat, he tornat a plorar rellegint la meva pròpia història, perquè ja no em dol, pero m'emociona molt i això em fa sentir molt aprop d'ella, de l'Alex (aixi s'havia de dir). Està superat i ara tenim la Nahia, pero ella sempre estara dins el meu cor. Adjunto una foto de la meva petita, perque la conegueu un pèl més, quan va neixer i ara. A les que us ha agradat el seu nom, encara us agradarà més el seu significat, Nahia significa Desig en vasc.

Després d'una experiencia tan dolenta, aquesta segona vegada i un cop nascuda la nahia, les emocions i la felicitat es tornen infinites, perque tens tant d'amor guardat dins, tant que donar...i no tenir a qui donar-ho... em mirava pel carrer les dones embarassades i les envejava, necessitava sentir una altre vegada aquella coseta dins meu, l'anyorava tant... veia bebes nascuts com l'alex i pensava, l'Alex seria així, tinc la sort, entre cometes, de que el meu marit la va veure i me la va descriure, em va dir que era preciosa, moreneta i que semblava que dormis...com a moltes de vosaltres la gent em deia, tranquila en tindràs un altre... no en vull un altre! vull la meva, vull l'alex! en fi... tot va passant... els primers dies li deia Alex a la Nahia, perque estava visquen molt moments que mels havia imaginat amb l'Alex durant l'embaràs, amb la Nahia no ho vaig fer, només m'imagina el dia que nasques, només imaginava sentir-la plorar, era tot el que volia, sentir-la, la resta no m'importava...el dia que va neixer la nahia i la vaig sentir plorar, buffff. casi no la vaig veure de les llàgrimes que negaven els meus ulls, la vaig veure uns segons (em van fer cesària programada per evitar-me el patiment de que es repetis la historia) i se la van endur a nursery... vaig trigar com 1,30h a poder-la veure bé, estava esperant als passadisos de quirofan, plorant en un mar de llàgrimes, a que em donessin habitació, els infermers em deien, pero porque lloras tanto?? deberias estar feliz... i jo els deia, no sabes lo feliz que soy (clar! no s'havien la meva història, excepte els que em van atendre) estava caient de son i no volia dormir-me pensant en ella...

A les que heu de viure això properament, us aseguro que us espera molt felicitat, disfruteu-la molt perque passa volant, pero (es fort dir-ho aixi) pero crec que les que hem passat per això tan dolent, quan per fi ens arriba el moment, la felicitat que sentim, crec, es molt més gran que la de qualsevol persona que no ha tingut cap problema, no ser.. potser es una sensació meva, però es que he sigut tan, tan feliç aquests últims mesos... desitjo que aviat, molt aviat, les que encara no heu tingut el vostre moment, sigueu molt felices, bueno, no us ho desitjo, us aseguro que sereu molt felices. I sobretot, mireu endevant, sempre endevant, sense oblidar mai, el passat.

Si algú em necesita, aqui estic!

petons!!javascript:emoticon(':-)(-:')

[Susanna]

Hola bonica, ben vinguda al SócPetit !!
Quina història tant dura, però ara tens una nena preciosa i un angelet que la protegeix nit i dia
Molts petons

[Castanyeta]

littlenahia, es veu per tal com expliques les coses que ho tens força paït i que ja parles amb la serenor que dóna el temps. Afortunada tu, que ja tens una altra criatura, que no substitueix l'anterior però que segurament sí que omple una mica aquell buit que va deixar.
Benvinguda!

[virusete]

Benvinguda wapa i quina preciossitat que tens !!!!!!
Molts ànims i a disfrutar de la princesa !!!!

I aquí estem pel que necessitis !!!!!

[sònia-2]

Bona tarda noies.

Benvinguda littlenahia. El teu primer missatge on explicaves la teva experiència m'ha emocionat molt, quin dolor, em sap molt de greu. Ets un gran exemple de lluita i de tirar endavant.

Jo fa molt poquet que també estic en aquest fòrum i realment crec que és un gran descobriment.

Pel que he anat llegint, sou com una gran família, perquè esteu en els bons moments i en els mals moments, donant ànims i suport, fent costat en els dos cantons.

Espero que puguem anar compartint experiències.

[df]

Quina nena més bonica littlenahia,

Castanyeta, , igual tenim nous fills o igual no, però ningú mai ens podrà treure lo viscut al nostre ventre durant el nostre embaràs. El record sempre el tindrem, nosaltres ja som mares (però per desgracia sense els nostres bebes)

Una abraçada noies,

[GORETTI]

UFFFF, QUANTS SENTIMENTS EN LLEGIR-TE...
TANTES COSES EN COMÚ...TANTS MOMENTS DE DOLOR EXTREM...
COM DIU LA " DF", NO SÉ SI MAI TINDREM O NO ALTRES FILLS, PERÓ, ELS QUE VAM PERDRE ( JO DUES NENES BESSONES ), ENS VAN FER PASSAR MOMENTS MOLT FELIÇOS, I MAI ELS OBLIDAREM...
UN SENTIMENT QUE JO ARA TINC, I QUE HE VIST QUE TU TAMBÉ VAS TENIR, ÉS QUAN LA GENT ET DIU ALLÓ DE " TONDRÀS UN ALTRE ", " ETS MOLT JOVE"...¡¡¡ JO NO VULL UN ALTRE !!!, JO LES VULL A ELLES...A LA BLANCA I A LA ONA...I MAI LES TINDRÉ...I, HI HA MOMENTS, EN QUE AIXÓ EM PARALITZA EL COR...UFFF...

LA TEVA PETITA ÉS MONÍSSIMA,I, ESTIC D´ACORD AMB TÚ, EN QUE, ALS PARES QUE LA VIDA ENS HO POSA TAN DIFÍCIL PER TENIR FILLS,DESPRÉS, AL TENIR-LOS, APRECIEM TOT ALLÓ UNA MICA MÉS QUE ELS QUE NO HAN TINGUT MAI CAP PROBLEMA...EN EL MEU CAS, S´AFEGEIX QUE A MÉS, ELS MEUS EMBARASSOS SÓN PER IN VITRO, AMB TOT EL QUE AIXÓ COMPORTA...

PUES RES GUAPES, GRÀCIES PER TOT...

DF, ¡¡¡¡ ENS VEÏEM DIVENDRESSSSSSSS !!!!!.

PETONS A TOTES...

[df]

hola noies,
És curiós que gairebé totes que hem patit una pèrdua tenim sentiments semblants, per això és tant important poder comunicar-nos entre nosaltres.
Fins divendres Gore!

[NURIUS]

Jo m'uneixo a la littlenahia a intentar aportar un raig de llum en aquest post. El 24 de septembre del 2001 vaig perdre a la meva nena, i 1 any i 3 mesos més tard neixia el meu tercer fill a les 26 setmanes i amb un pes de 700 grams. Totes dues han estat experiències moooolt dures, però m'han ajudat a créixer com a persona i a valorar TOT el que tinc.

UNA ABRAÇADA MOOOOLT FORTA A TOTES AQUELLES DE VOSALTRES QUE ENCARA TENIU LA FERIDA TAN OBERTA QUE NO US DEIXA INTUÏR TOTES AQUELLES EXPERIÈNCIES MERAVELLOSES QUE SEGUR QUE US REGALARÀ LA VIDA.