Programació cesària

[kitty07_ninu08]

Bones a totes,
encara no estic embarassada ni estem en ello de moment jeje, però us comento.. la meva ilusió sempre a sigut de ser mare, aquest estiu ens hem casat i ara ja començo a plantejar-m'ho...però el problema es que jo desde fa uns anys vaig tenir una depresió i desde llavors de tant en tant tinc recaigudes que me fan tenir molta ansietat etc...i o paso francament malament, i sempre e de recurrir al medicament..i clar se q embarassada no podre..i tinc molta por de fer el pas per tot això, i una altre cosa tambe es el panic que tinc al dolor del part...nomes pensari ja me fico malament, m'entra ansietat... (se q moltes no m'entendreu i hem jutjareu, però es aixi) doncs be li e comentat al gine q me pasa tot això i q tinc moltissima por, i ma dit que hi ha la possibilitat de programar una cesarea, la veritat se q molta gent esta en contra, se q es mes perillós pero crec q es de la única manera q podría tenir el bebe....per aixo no sere ni millor ni pitjor mare.

[Happy_79]

Hola wapa!

Entenc el teu patir.. jo estaba igual abans de tenir el meu petit.. i li vaig dir al gine que jo era molt poruca pel dolor i que no em veia capaç per un part i tambe em va dir lo de la cesarea. Vaig acceptar de bon gust!! i tu, oli amb un llum!! va ser una mica fred tot, aixo si... i vaig estar sola, cosa que no em va agradar.. Pero estaba amb les comadrones i el meu gine que van ser tots molt carinyosos! Si em quedes un altre cop embarassada ho tornaria a fer! Ah! i la cicatriu ni s'em veu.

Sort!

[marionilla]

Hola!
Jo he passat per 3 cesàrees, cap de les 3 va ser electiva. Crec que el millor consell que et puc donar és que abans de prendre cap decisió t’informis bé dels pros i contres de cada opció. Una cesàrea no és una qüestió banal, és cirugia major abdominal, amb anestèsia, amb més riscos que un part vaginal i sobretot amb una recuperació post-part molt més dolorosa i llarga.
En el meu cas em va fer sentir molt trista, em sentia adolorida i impotent, incapaç de cuidar els meus bebés tal com jo hauria volgut, incapaç de disfrutar en plenitud del que significa haver parit i tenir un bebé al teu càrrec. Tantes vegades que havia somniat i desitjat que arribés aquest moment!

Amb tot això només pretenc dir-te que a les cesàrees pot anar tot molt bé i molt ràpid, i és veritat que en el moment del “part” no sents cap dolor i no cal fer cap esforç, però també és important conèixer els possibles inconvenients que pots tenir després. Sé per experiència que d’això no en parlen gens a les classes de preparació al part, ni molt menys els gines. Tampoc expliquen els inconvenients que pot tenir el bebé en néixer per cesàrea programada, quan ell encara no està donant els senyals que vol sortir ni la mare està segregant les hormones necessàries per posar-se de part i crear el vincle amb el seu bebé.

Busca informació i llavors pren la decisió.
Espero haver-te ajudat, et desitjo molta sort, i triïs l’opció que triïs, no seràs per això més mala mare. Ànims!

[clareta2906]

Hola!
Pel tema de la depressio n et puc ajudar gaire pk no tinc experiencia aixi k no voldria mal aconsellar-te.
Pero crec k pel tema del panic al dolor si k puc parlar. Jo sóc desde smpre molt cagada amb el dolor, he arribat a desmaiar-me nomes de pensar k mhvien d fer alguna cosa, aixi k pots imaginarte el panic. Tb tinc panic a les agulles, de tota la vida he tingut molts problemes x ferme analitikes, estava 3 dies abans dsd dormir kuan mhvia d fer una... Doncs be, abans de kedarme tb tenia molta por, pero vaig decidir ser valenta i aki estic, embarassada.

Doncs sorprenenment, the d dir k dsd k ho estic, veig el part duna manera totalment diferent, no mha deixat d fer por del tot, li tinc respecte, pero no hi penso com un moment angoixant, ja k se k gracies a akest esforç podre coneixer al meu petit, k ara es el mes important de la meva vida.

Aixi k tanimo a que et relaxis, i kuan estiguis embarassada ja hi pensaras en totes akestes coses, no et pots blokejar abans d'hora, i potser kuan ho estiguis ho veuras tot diferent. Un embaras son uns 280 dies, un part 1 o 2 com a molt, no creus k val la pena viure akesta experiencia magnifica de manera relaxada els 278 dies restants? T'asseguro k estic vivint una d les millors experiencies d la vida, i no deixare k la por ho impedeixi!

Molts anims

[gisa]

Hola kitty!
El tema que planteges és una qüestió molt personal i al final, la decisió serà teva (i de la teva parella), però ja que demanes opinió, te la donaré. Com algú ja t'ha dit, una cessària no és una cosa que s'hagi de prendre a la lleugera... és una cirurgia major i té riscos per tu i per la criatura (per això hauria de reservar-se a causes mèdiques justificades), més que els que hi ha en una part vaginal (amb o sense epidural), per tant, informa't bé i decideix raonant, no deixant-te portar per la por al dolor. Per altra banda, és cert que no sentiràs dolor durant el part, però el post operatori pot arribar a ser molt pitjor... la companya que ha viscut una cessària en pròpia pell t'ho ha dit molt bé: després del part necessites estar al 100% pel teu petitonet i amb una cessària és difícil estar-ho: dolor, dificultats per moure't, dificultats per instaurar la lactància, les hormones fent de les seves... i bé, també hi ha el tema d'iniciar el part quan biològicament encara no ha arribat el moment.... Si el que et fa por és el dolor del part, tens l'epidural.;jo vaig parir amb epidural i no em vaig enterar de res (bé, en el meu cas això va dificultar el part...), crec que és una opció que podries valorar, no?
Per altra banda, sobre el tema que comentes de l'ansietat, sí que et parlaré amb coneixament de causa, doncs jo n'he patit durant molts anys i a més sóc psicòloga (i mestra). Desconec quin tractament segueixes, però et parlaré del meu cas: jo viure constantment amb ansietat durant molts anys, i no feia res al respecte, fins que vaig començar a tenir atacs d'angoixa, amb motiu o sense, a qualsevol lloc o moment. Quan tenia atacs d'ansietat anava al CAP i em medicaven, però com que no volia medicar-me perquè les pastis em deixaven mig atontada, em vaig deicidir a anar a teràpia. Des de que vaig començar la teràpia, no he patit mai més cap atac (tot i que si que he tingut temporades amb més ansietat...), doncs per mi va ser clau saber com funcionava el meu coco, perquè em passava el que em passava i com podia anticipar-ho o afrontar-ho. Això sí, aquest procés requereix un esforç personal important, no és tan fàcil com prendre's la pastilleta... Al cap de poc de començar-hi a anar, em vaig quedar embarassada, i vaig passar un embaràs molt bo, doncs em vaig adonar que havia de lluitar i esforçar-me a estar bé per la criatureta que portava dins, i que havia de canviar coses pel seu bé i pel meu bé, també. Amb tot aquest rotllo et vull dir, que l'embaràs i el part no tenen perquè ser un motiu d'angoixa i de pors, sinó que pots mirar de donar la volta al tema per treure'n tot allò positiu que realment té. Ànims i informa't bé!

[kitty07_ninu08]

Ja si sticbd acord q el post part es lo pitjor...i si casi n podria mourem xo x aixo deuen haver calmants n?vaja..al nose q donguis pit (no sera el meu cas) i part vaginal el tindria sempre i quant n tingues dolor...pero tinc entes x companyes q no t fiquen la epi fins els 5minim...i si t han d ficar occitocina si q encara fa mes mal. aixxxxx al gener tinc gine a veure q men diu...

[kitty07_ninu08]

I el post operatori fa molt de mal???

Hola wapa!

Entenc el teu patir.. jo estaba igual abans de tenir el meu petit.. i li vaig dir al gine que jo era molt poruca pel dolor i que no em veia capaç per un part i tambe em va dir lo de la cesarea. Vaig acceptar de bon gust!! i tu, oli amb un llum!! va ser una mica fred tot, aixo si... i vaig estar sola, cosa que no em va agradar.. Pero estaba amb les comadrones i el meu gine que van ser tots molt carinyosos! Si em quedes un altre cop embarassada ho tornaria a fer! Ah! i la cicatriu ni s'em veu.

Sort!

[gisa]

Ja si sticbd acord q el post part es lo pitjor...i si casi n podria mourem xo x aixo deuen haver calmants n?vaja..al nose q donguis pit (no sera el meu cas)

Bé, crec que no només és el dolor, sinó el no poder moure't gaire, el no poder agafar el teu fill a coll (que encara que no donis el pit necessitarà que l'agafis...), etc... i sobretot el fet de que és una OPERACIÓ, que per tant, és recomanable fer-la per causa mèdica...
En fi, cadascú té les seves prioritats, i veig que la teva és no sentir dolor per sobre de qualsevol altre cosa, i en tot cas, veig que ho tens força clar, però jo et tornaria a repetir que t'informis bé abans de decidir.
L'epidrual és cert que no te le poden posar de seguida, però pensa també que el cos està preparat per parir, i que conèixer aquest procés i abordar-lo de la manera correcta, t'ajuda a passar-lo millor. De fet, jo em vaig passar 39 hores de part, i no recordo gens el dolor (sí la desesperació de que allò no s'acabava mai...).

[atlanta]

Com t'entenc!!!! Jo porto molts anys medicant-me amb ansiolitics i antidepressius. En el primer embaras va ser saber la noticia i deixar la medidacio pero durant el primer trimestre vaig tenir varies crisis i em vaig prensre trankimazin. Dp ho vaig poder anar trempejant i finalment va arribar el dia del part: a mi em van posar l'epidural quan estava de 3cm i va ser vaginal. Per mi va ser fonamental conecentear-me i pensar q cada contraccio servien per a q nasques el xic i q cada cop faltava menys...pero he de confessar q just abans de l'epidural tenia molt dolor i em van començar a entrar tremolors d'ansietat...pensava q no ho podria fer pero l'epidural deu duur tb algo de relaxant pq al cap de pocs minuts l'ansietat va desapareixer i vaig poder tenir un part precios amb molesties pero sense dolor.
Ara torno a estar embarassada i m'he tornat a treure la medicacio, i tot i haver passat ja per l'experiencia estic nerviosa per quan arribi el moment...per aixo entenc perfectament q et plantegis una cessarea davant les pors. Dir-te el que t'han dit, que si despres de tenir tota la informacio es el que decieeixes, sera la millor opcio, i si optes per part vaginal i en el moment tens un atac d'angoixa, pensa (encara que no consoli) que no seras la primera ni l'ultima.

[kitty07_ninu08]

..

[lila]

A veure, jo no estic "a favor" de la cesària, però per desgracia meva (des del meu punt de vista, és clar) en vaig haver de viure una, amb la meva primera filla, i puc dir-te de primera mà que en el meu cas vaig tenir un post part perfecte, sense gens de dolor, i agafava la meva filla sense cap problema i li donava el pit a tot hora, perquè no feia més que reclamar...

En canvi, amb la segona vaig tenir part vaginal i haig de dir que el post part va ser horrible, vaig estar 15 dies exactes que no podia seure enlloc (em van fer episiotomia amb una pila de punts), a més es van passar amb l'epidural i els músculs de la bufeta no es despertaven i em van haver d'acabar sondant perquè no podia fer pipí...

Vaja, que no totes les experiències són iguals.... en el meu cas no canviaria el meu part vaginal per una segona cesària, però tampoc puc dir, per la meva experiència, que el post part del vaginal fos genial i la cesària fatal, sinó tot el contrari.

Més que res, perquè en anteriors opinions m'ha semblat entendre això: que amb la cesària el postpart és fatal... En el meu cas, constato que no va ser així.

Ara, com ja he dit, si mai en tinc un tercer voldria que fos part vaginal tot i saber el possible postpart que em pot esperar...

[kabbisa]

Kity, parles de que les teves depresions, ansietats,... Et venen pq ets hipocondríaca, pq penses molt en moltes coses, ...

Be, només volia dir-te que sí, que quan ets mare has de ser molt pràctica per sobre de moltes coses i se't passen moltes tonteries (sobretot fàstics), PERÒ en 2 anys i poc, he tingut un muuuunt de visions de morts, accidents, terratrèmols, separacions involuntàries, en els que estem involucrats el nen i jo! Per cada cosa que fem, m'imagino totes les desgràcies possibles...
La més habitual ultimament és que la casa ens caigui estant el nen a una banda i jo a l'altre del derrumbament!

Així que, la meva recomanació és no esperar miracles i fer alguna cosa per enfortir la teva ment. I ja pensaras en el part quan toqui.
Per experiència, l'embaras et canvia molt en aquest sentit!

[futuramami29]

Kity! Jo tampoc sóc mare i em plantejo i penso molt... Però saps el que penso?? Què quasi totes són mares i tornen!!!! Així que no ha de ser massa... I si ho és, suposo que desprès veient la careta del petitó o petitona passen tots els mals!!!!!!!

Tu tranquila i... primer has de començar la cerca!!!!!!!!!!!!!!!!!

[gisa]

Així que, la meva recomanació és no esperar miracles i fer alguna cosa per enfortir la teva ment. I ja pensaras en el part quan toqui.
Per experiència, l'embaras et canvia molt en aquest sentit!

Totalment d'acord!! Penso que el millor per tu és treballar-te a nivell psicològic... aprendre a identificar/controlar/afrontar els pensaments irracionals i les situacions que et porten a patir l'angoixa és molt important, i crec que l'única manera de poder avançar i de no dependre sempre de la medicació. Ànims!

[numa1982]

Hola!

Jo vaig tenir el nostre fill per cesàrea fa dos mesos i a contracor. Venia de natges i no em van deixar intentar un part vaginal, des de la setmana 27 q no es girava... Jo et recomanaria que no hi pensis massa i q vagis pas a pas. Jo m'havia fet la pel·lícula del part natural i no vaig gaidir del darrer mes d'embaràs pensant en evitar la cesàrea.

Quant al dolor jo fins al 3r dia no em podia ni doblegar per agafar en Pau, però això depèn de cadascú. També em va trigar a pujar la llet 3 dies i amb part vaginal acostuma a pujar abans.

[kitty07_ninu08]

aixxx tot es prou fotut jeje.
a veure si m'animo i vaig a parlar amb el gine a veure si m'ho explica tot be i mu fa veure d'una altre manera ....

[montsekit]

kitty07_ninu08 suposo que tens un terapèuta o psiquiatra que et porta. Parla-hi, hi ha molta medicació compatible per casos greus.

En quant a la cesària, jo vaig tenir al Jan així i no la recomano "voluntàriament". Com t´han dit és cirurgia major, no és cap broma i els riscos es multipliquen. A banda de que hi ha tota una sèrie de processos pel nen i per la mare que es desencadenen en el moment del part i depenen d´això precisament, de posar-te de part. Jo personalment si a la propera necessito cesària no la voldré pas programada, sino després de posar-me de part.
El meu postoperatori va ser dolent, molta dificultat per moure´m, aixecar-me, agafar al nen, etc... sort del meu home. Però una sensació d´impotència i no poder cuidar del meu fill. El recordo molt malament la veritat. Però conec moltes noies que no han tingut tantes limitacions. Cada cos i cada intervenció són diferents.

Com et diuen, pas a pas. Jo he canviat d´opinió en moltíssimes coses durant el pre-embaràs, l´embaràs, el post-part, etc... i informa´t molt per poder decidir.

[cuca1985]

Opino com la Marionilla al 100%
jo tb vaig tenir una cesària després de 3 dies intentant un part, i ara vull intentar un part vaginal.
com han dit les companyes pensa bé els peròs i els avantatges de les dues opcions i decideix quan toqui, ara potser és massa aviat
ànims i sort bonica!