Cercar embaràs i otosclerosi
Cercar embaràs i otosclerosi
Hola noies,
Alguna noia per aquí que estigui buscant embaràs i tingui otosclerosis? Anavem a començar la cerca aquest mes d'Abril i us podeu imaginar el que ha sigut quan l'otorrí m'ha dit que tinc aquesta enfermetat i m'han d'operar ja, ja que durant l'embaràs s'intensifica la pèrdua d'oïda.
Per altra banda, he llegit per altres fòrums que millor primer l'embaràs i després l'operació per posar-te la protesis... no sé que fer, estic taaaant desanimada.... tampoc sé com pot afectar l'embaràs a la pròtesis si em quedo embarassada al poc d'operar-me....
algun consell, algú que sàpiga algu? Aquesta setmana tinc visita a dos otorrins més per saber alguna opinió més i al ginecòleg... En fi, gràcies.
Alguna noia per aquí que estigui buscant embaràs i tingui otosclerosis? Anavem a començar la cerca aquest mes d'Abril i us podeu imaginar el que ha sigut quan l'otorrí m'ha dit que tinc aquesta enfermetat i m'han d'operar ja, ja que durant l'embaràs s'intensifica la pèrdua d'oïda.
Per altra banda, he llegit per altres fòrums que millor primer l'embaràs i després l'operació per posar-te la protesis... no sé que fer, estic taaaant desanimada.... tampoc sé com pot afectar l'embaràs a la pròtesis si em quedo embarassada al poc d'operar-me....
algun consell, algú que sàpiga algu? Aquesta setmana tinc visita a dos otorrins més per saber alguna opinió més i al ginecòleg... En fi, gràcies.
Re: Cercar embaràs i otosclerosi
Hola, Mum.
Sento no poder-te ajudar gaire xq no conec la teva malaltia, xo si penso que el que és important és que primer et curis tu i et recuperis. Entenc perfectament q et sentis fatal ara mateix (com et dic a l'altre post, estic en una situació similar a la teva) però trobo que és massa arriscat quedar-te embarassada sabent que existeix la possiblitat que pugui empitjorar el problema.
Desconec el temps que necessites per recuperar-te de l'operació però m'imagino que, a tot estirar, serà qüestió de mesos. Pensa-ho bé, uns mesos i tot haurà acabat. I podràs ser mare
Molts ànims i ja ens explicaràs com ha anat tot.
muak!
Sento no poder-te ajudar gaire xq no conec la teva malaltia, xo si penso que el que és important és que primer et curis tu i et recuperis. Entenc perfectament q et sentis fatal ara mateix (com et dic a l'altre post, estic en una situació similar a la teva) però trobo que és massa arriscat quedar-te embarassada sabent que existeix la possiblitat que pugui empitjorar el problema.
Desconec el temps que necessites per recuperar-te de l'operació però m'imagino que, a tot estirar, serà qüestió de mesos. Pensa-ho bé, uns mesos i tot haurà acabat. I podràs ser mare
Molts ànims i ja ens explicaràs com ha anat tot.
muak!
Re: Cercar embaràs i otosclerosi
Hola mum15! Entenc perfectament la teva situació, jo vaig passar pel mateix.
Avui estic un pèl espessa, així que espero ser una entrada entenedora.
La meva mare no sabia que patia aquesta malaltia, abans eren altres temps. Es va quedar embarassada de la meva germana i al cap de tres anys de mi. Amb el primer embaràs ja va notar pèrdua d'oïda, però no en va fer massa cas, i en el segon més. El meu pare va adonar-se que no hi sentia, que li parlava i no li contestava. El resultat de tot això una pèrdua d'oïda important que amb els anys ha anat empitjorant. Avui en dia, amb 59 anys té un pèrdua del 90% en cada oïda, però porta audifons a les dues orelles, i es defensa perfectament.
Quan nosaltres érem ja grandetes (uns 12-15 anys) es va operar, li van posar una pròtesis, però la van tenir que operar de nou perquè no hi sentia i no li anava bé, provant de nou una pròtesis diferent, que tampoc va servir. Potser va esperar masses anys a fer-se algo, i la tecnologia d'anys enrere no és la d'ara. Però ella diu que amb dues operacions en té de sobres.
Total amb aquest antecedents tan directes, i que a mi de petita em van detectar una pèrdua del 70% a l'orella esquerre, servidora estava molt cagada per quedar-me embarassada. No volia acabar com ma mare. Així que quan vaig acabar el estudis, em vaig casar... vaig decidir que era el moment d’operar-me per estar preparada quan anéssim a buscar l’embaràs.
De sempre havia fet seguiments amb l’otorrino per controlar que no hi hagués més pèrdua d’oïda, i aquesta sempre estava igual. Recordo de petita cada any, dos anys, a fer-me audiometria i visita de rigor amb l’otorrino. Amb els antecedents de la meva mare, i pels tacs que m’havien fet, tot indicava que havia heretat la malaltia de la meva mare.
Total, el 2007 em vaig operar i la sorpresa va ser que no tenia el mateix que ma mare. Es van trobar que tenia el timpà perforat per una otitis mal curada de petita. No em van fer res, van tancar de nou, i desprès em van dir que podíem anar a buscar sense cap problema, que jo no tenia otosclerosis. La ferida no va cicatritzar bé, i em van tenir que operar de nou, però això ja no ve al cas.
El 2009, dos anys desprès, vaig quedar-me embarassada. Van ser 9 mesos amb por; perquè tot hi que el metge m’havia confirmat que no era el que tenia la meva mare, tenia por que l’oïda bona, la que hi sentia bé, pogués acabar sortint lo de la meva mare. Vaig patir tot l’embaràs pensant que si afectava a l’oïda dreta no hi sentiria, ni per una ni per l’altre. Finalment res de res. Segueixo amb el 70% de pèrdua d’oïda a l’esquerra, i la dreta està perfecte.
Ara, l’otorrino que em porta ja em va avisar que és una malaltia que s’hereta, i que a vegades pot saltar-se una generació.... així que moltes vegades penso amb la meva petita Eva, el dia de demà que pot passar-li. De ben petita que la portem a l’otorrino i de moment no hi ha res...
Amb tot això, aquest rollo que he escrit, vull acabar-te dient, que no et facis mala sang per haver anat al metge i que et detectessin això. Ha sigut el millor que et podia passar. D’acord, haureu d’aparcar la búsqueda mentre que t’operes, et recuperes, i deixes passar el temps prudencial perquè tot vagi perfecte. Però pensa que el dia de demà sentiràs perfectament el teu fill/a, els primers sons, les primeres paraules, els plors de mitja nit.... Crec que val la pena sacrificar 1-2 anys de buscar l’embaràs, que passar el resta d’anys en silenci, sense sentir res de res, o sentir poc i malament.
A més, la recuperació de l’operació serà més ràpida i fàcil ara que no tens fills. Et podràs dedicar el temps per tu, per recuperar-te.
És la meva humil opinió.
T’ho dic en primera persona, que he viscut aquesta malaltia com a filla i com a mare. Com a filla la ràbia i impotència de veure que la teva mare es treu els audifons i no sent res de res. Les nits dolentes, de mal de panxa, de febres, de vòmits.... ma mare no ens sentia plorar... era el meu pare que l’havia d’avisar que passava algo, i llavors venia ella amb els audiofons posats.
Està pendent de parlar sempre a la cara de la meva mare, mai si ella està d’esquena perquè pots ser que no et senti i no es giri per si li dius alguna cosa.
Quantes vegades de petita parlava i ma mare no em contestava, i la ràbia que em feia, i era perquè no s’havia adonat que parlava. Per això, sempre hem d’estar pendents que ens miri per començar a explicar algo així ens assegurem que ens sent.
I ara que sóc mare, el patiment que tinc cada vegada que noto que l’Eva no hi sent, o em sembla que no hi sent. Moltes vegades són mocs a les orelles, d’altres que es fa la boja... Però ja pateixes... en quin moment pot començar tot? Ho haurà heretat?
En fi...espero que la meva experiència et serveixi per valorar que t’ho han detectat en el millor moment, i que no ho deixis passar, perquè empitjorarà, i llavors no podràs estar al 100% pel teu fill/a.
Qualsevol dubte em pots escriure sense cap problema.
Avui estic un pèl espessa, així que espero ser una entrada entenedora.
La meva mare no sabia que patia aquesta malaltia, abans eren altres temps. Es va quedar embarassada de la meva germana i al cap de tres anys de mi. Amb el primer embaràs ja va notar pèrdua d'oïda, però no en va fer massa cas, i en el segon més. El meu pare va adonar-se que no hi sentia, que li parlava i no li contestava. El resultat de tot això una pèrdua d'oïda important que amb els anys ha anat empitjorant. Avui en dia, amb 59 anys té un pèrdua del 90% en cada oïda, però porta audifons a les dues orelles, i es defensa perfectament.
Quan nosaltres érem ja grandetes (uns 12-15 anys) es va operar, li van posar una pròtesis, però la van tenir que operar de nou perquè no hi sentia i no li anava bé, provant de nou una pròtesis diferent, que tampoc va servir. Potser va esperar masses anys a fer-se algo, i la tecnologia d'anys enrere no és la d'ara. Però ella diu que amb dues operacions en té de sobres.
Total amb aquest antecedents tan directes, i que a mi de petita em van detectar una pèrdua del 70% a l'orella esquerre, servidora estava molt cagada per quedar-me embarassada. No volia acabar com ma mare. Així que quan vaig acabar el estudis, em vaig casar... vaig decidir que era el moment d’operar-me per estar preparada quan anéssim a buscar l’embaràs.
De sempre havia fet seguiments amb l’otorrino per controlar que no hi hagués més pèrdua d’oïda, i aquesta sempre estava igual. Recordo de petita cada any, dos anys, a fer-me audiometria i visita de rigor amb l’otorrino. Amb els antecedents de la meva mare, i pels tacs que m’havien fet, tot indicava que havia heretat la malaltia de la meva mare.
Total, el 2007 em vaig operar i la sorpresa va ser que no tenia el mateix que ma mare. Es van trobar que tenia el timpà perforat per una otitis mal curada de petita. No em van fer res, van tancar de nou, i desprès em van dir que podíem anar a buscar sense cap problema, que jo no tenia otosclerosis. La ferida no va cicatritzar bé, i em van tenir que operar de nou, però això ja no ve al cas.
El 2009, dos anys desprès, vaig quedar-me embarassada. Van ser 9 mesos amb por; perquè tot hi que el metge m’havia confirmat que no era el que tenia la meva mare, tenia por que l’oïda bona, la que hi sentia bé, pogués acabar sortint lo de la meva mare. Vaig patir tot l’embaràs pensant que si afectava a l’oïda dreta no hi sentiria, ni per una ni per l’altre. Finalment res de res. Segueixo amb el 70% de pèrdua d’oïda a l’esquerra, i la dreta està perfecte.
Ara, l’otorrino que em porta ja em va avisar que és una malaltia que s’hereta, i que a vegades pot saltar-se una generació.... així que moltes vegades penso amb la meva petita Eva, el dia de demà que pot passar-li. De ben petita que la portem a l’otorrino i de moment no hi ha res...
Amb tot això, aquest rollo que he escrit, vull acabar-te dient, que no et facis mala sang per haver anat al metge i que et detectessin això. Ha sigut el millor que et podia passar. D’acord, haureu d’aparcar la búsqueda mentre que t’operes, et recuperes, i deixes passar el temps prudencial perquè tot vagi perfecte. Però pensa que el dia de demà sentiràs perfectament el teu fill/a, els primers sons, les primeres paraules, els plors de mitja nit.... Crec que val la pena sacrificar 1-2 anys de buscar l’embaràs, que passar el resta d’anys en silenci, sense sentir res de res, o sentir poc i malament.
A més, la recuperació de l’operació serà més ràpida i fàcil ara que no tens fills. Et podràs dedicar el temps per tu, per recuperar-te.
És la meva humil opinió.
T’ho dic en primera persona, que he viscut aquesta malaltia com a filla i com a mare. Com a filla la ràbia i impotència de veure que la teva mare es treu els audifons i no sent res de res. Les nits dolentes, de mal de panxa, de febres, de vòmits.... ma mare no ens sentia plorar... era el meu pare que l’havia d’avisar que passava algo, i llavors venia ella amb els audiofons posats.
Està pendent de parlar sempre a la cara de la meva mare, mai si ella està d’esquena perquè pots ser que no et senti i no es giri per si li dius alguna cosa.
Quantes vegades de petita parlava i ma mare no em contestava, i la ràbia que em feia, i era perquè no s’havia adonat que parlava. Per això, sempre hem d’estar pendents que ens miri per començar a explicar algo així ens assegurem que ens sent.
I ara que sóc mare, el patiment que tinc cada vegada que noto que l’Eva no hi sent, o em sembla que no hi sent. Moltes vegades són mocs a les orelles, d’altres que es fa la boja... Però ja pateixes... en quin moment pot començar tot? Ho haurà heretat?
En fi...espero que la meva experiència et serveixi per valorar que t’ho han detectat en el millor moment, i que no ho deixis passar, perquè empitjorarà, i llavors no podràs estar al 100% pel teu fill/a.
Qualsevol dubte em pots escriure sense cap problema.
Guia de càmpings per anar amb nens: http://www.campingambnens.cat/
Quadres personalitzats: http://masesmes.blogspot.com.es/p/baby-map.html
Re: Cercar embaràs i otosclerosi
l'augment de l'acúfen, això si que és una tortura. L'otorrino em va comentar que al Hola Mum,
Jo tinc una enfermetat molt semblant a la teva, tinc timpanoesclerosi auditiva a les dues oïdes. Té els mateixos síntomes que l'otosclerosi amb l'afegit d'un acúfen (un soroll constant de fons). He anat a uns quants otorrinos i mai he trobat una solució. El meu problema no es pot operar, a diferencia del teu. Pel que tinc entès l'otoesclerosi s'opera col·locant una pròtesi de martell artifical, un dels ossets que transmeten les ones sonores al cargol. És veritat que l'embaràs fa empitjorar la malaltia, segurament t'augmentarà la pèrdua d'audició. Els metges no tenen clar si és per l'augment hormonal del propi embaràs o bé per l'augment de la pressió sanguínea. En el meu primer embaràs em va disminuir l'audició d'una oïda del 60% al 40% però el pitjor per mi no va ser això sinó parir tornaria als seus nivells normals i si que és veritat que va tornar a baixar però mai al nivel d'abans de l'embaràs.
El que està clar és que amb l'embaràs et disminuirà l'audició però si tens previst operar-te, jo et recomano de totes totes que ho facis despres de tenir fills, ja que si l'operació surt bé recuperaràs l'audició. Però si t'operes abans de queda-te embarassada, corres el risc de danyar la protesi, i això si que seria un problema. També és important saber si tens l'enfermetat desembolupada ja a les dues oïdes o només a una, si només és a una pensa que pots viure perfectament amb una sola oïda, és el meu cas ja que de moment encara hi sento per una orella.
Ara torno a estar embarassada i torno a tenir augment de l'acúfen. Suposo que també hauré perdut audició, això ho haurem de veure uns mesos despres de tenir el nen.
Per tant, jo et recomano que no t'operis abans de l'embaràs sinó després.
Et vull donar molts ànims, ja sé que ara estas molt espantada però no pots deixar el teu somni per aixo! Jo m'hi vaig llençar de caps i és la millor decisió que he près a la meva vida. Tenir fills és el millor que m'ha passat. Compta amb mi pel que necessitis!!!!
Una abraçada
Jo tinc una enfermetat molt semblant a la teva, tinc timpanoesclerosi auditiva a les dues oïdes. Té els mateixos síntomes que l'otosclerosi amb l'afegit d'un acúfen (un soroll constant de fons). He anat a uns quants otorrinos i mai he trobat una solució. El meu problema no es pot operar, a diferencia del teu. Pel que tinc entès l'otoesclerosi s'opera col·locant una pròtesi de martell artifical, un dels ossets que transmeten les ones sonores al cargol. És veritat que l'embaràs fa empitjorar la malaltia, segurament t'augmentarà la pèrdua d'audició. Els metges no tenen clar si és per l'augment hormonal del propi embaràs o bé per l'augment de la pressió sanguínea. En el meu primer embaràs em va disminuir l'audició d'una oïda del 60% al 40% però el pitjor per mi no va ser això sinó parir tornaria als seus nivells normals i si que és veritat que va tornar a baixar però mai al nivel d'abans de l'embaràs.
El que està clar és que amb l'embaràs et disminuirà l'audició però si tens previst operar-te, jo et recomano de totes totes que ho facis despres de tenir fills, ja que si l'operació surt bé recuperaràs l'audició. Però si t'operes abans de queda-te embarassada, corres el risc de danyar la protesi, i això si que seria un problema. També és important saber si tens l'enfermetat desembolupada ja a les dues oïdes o només a una, si només és a una pensa que pots viure perfectament amb una sola oïda, és el meu cas ja que de moment encara hi sento per una orella.
Ara torno a estar embarassada i torno a tenir augment de l'acúfen. Suposo que també hauré perdut audició, això ho haurem de veure uns mesos despres de tenir el nen.
Per tant, jo et recomano que no t'operis abans de l'embaràs sinó després.
Et vull donar molts ànims, ja sé que ara estas molt espantada però no pots deixar el teu somni per aixo! Jo m'hi vaig llençar de caps i és la millor decisió que he près a la meva vida. Tenir fills és el millor que m'ha passat. Compta amb mi pel que necessitis!!!!
Una abraçada
Re: Cercar embaràs i otosclerosi
No sé què ha passat que s'ha mogut el text, el torno a enganxar:
Hola Mum,
Jo tinc una enfermetat molt semblant a la teva, tinc timpanoesclerosi auditiva a les dues oïdes. Té els mateixos síntomes que l'otosclerosi amb l'afegit d'un acúfen (un soroll constant de fons). He anat a uns quants otorrinos i mai he trobat una solució. El meu problema no es pot operar, a diferencia del teu. Pel que tinc entès l'otoesclerosi s'opera col·locant una pròtesi de martell artifical, un dels ossets que transmeten les ones sonores al cargol. És veritat que l'embaràs fa empitjorar la malaltia, segurament t'augmentarà la pèrdua d'audició. Els metges no tenen clar si és per l'augment hormonal del propi embaràs o bé per l'augment de la pressió sanguínea. En el meu primer embaràs em va disminuir l'audició d'una oïda del 60% al 40% però el pitjor per mi no va ser això sinó l'augment de l'acúfen, això si que és una tortura. L'otorrino em va comentar que al parir tornaria als seus nivells normals i si que és veritat que va tornar a baixar però mai al nivel d'abans de l'embaràs.
El que està clar és que amb l'embaràs et disminuirà l'audició però si tens previst operar-te, jo et recomano de totes totes que ho facis despres de tenir fills, ja que si l'operació surt bé recuperaràs l'audició. Però si t'operes abans de queda-te embarassada, corres el risc de danyar la protesi, i això si que seria un problema. També és important saber si tens l'enfermetat desembolupada ja a les dues oïdes o només a una, si només és a una pensa que pots viure perfectament amb una sola oïda, és el meu cas ja que de moment encara hi sento per una orella.
Ara torno a estar embarassada i torno a tenir augment de l'acúfen. Suposo que també hauré perdut audició, això ho haurem de veure uns mesos despres de tenir el nen.
Per tant, jo et recomano que no t'operis abans de l'embaràs sinó després.
Et vull donar molts ànims, ja sé que ara estas molt espantada però no pots deixar el teu somni per aixo! Jo m'hi vaig llençar de caps i és la millor decisió que he près a la meva vida. Tenir fills és el millor que m'ha passat. Compta amb mi pel que necessitis!!!!
Una abraçada
Hola Mum,
Jo tinc una enfermetat molt semblant a la teva, tinc timpanoesclerosi auditiva a les dues oïdes. Té els mateixos síntomes que l'otosclerosi amb l'afegit d'un acúfen (un soroll constant de fons). He anat a uns quants otorrinos i mai he trobat una solució. El meu problema no es pot operar, a diferencia del teu. Pel que tinc entès l'otoesclerosi s'opera col·locant una pròtesi de martell artifical, un dels ossets que transmeten les ones sonores al cargol. És veritat que l'embaràs fa empitjorar la malaltia, segurament t'augmentarà la pèrdua d'audició. Els metges no tenen clar si és per l'augment hormonal del propi embaràs o bé per l'augment de la pressió sanguínea. En el meu primer embaràs em va disminuir l'audició d'una oïda del 60% al 40% però el pitjor per mi no va ser això sinó l'augment de l'acúfen, això si que és una tortura. L'otorrino em va comentar que al parir tornaria als seus nivells normals i si que és veritat que va tornar a baixar però mai al nivel d'abans de l'embaràs.
El que està clar és que amb l'embaràs et disminuirà l'audició però si tens previst operar-te, jo et recomano de totes totes que ho facis despres de tenir fills, ja que si l'operació surt bé recuperaràs l'audició. Però si t'operes abans de queda-te embarassada, corres el risc de danyar la protesi, i això si que seria un problema. També és important saber si tens l'enfermetat desembolupada ja a les dues oïdes o només a una, si només és a una pensa que pots viure perfectament amb una sola oïda, és el meu cas ja que de moment encara hi sento per una orella.
Ara torno a estar embarassada i torno a tenir augment de l'acúfen. Suposo que també hauré perdut audició, això ho haurem de veure uns mesos despres de tenir el nen.
Per tant, jo et recomano que no t'operis abans de l'embaràs sinó després.
Et vull donar molts ànims, ja sé que ara estas molt espantada però no pots deixar el teu somni per aixo! Jo m'hi vaig llençar de caps i és la millor decisió que he près a la meva vida. Tenir fills és el millor que m'ha passat. Compta amb mi pel que necessitis!!!!
Una abraçada
Re: Cercar embaràs i otosclerosi
Que boniques que sou! moltes gràcies a totes per contestar i explicar les vostres experiències!!
Aquesta setmana tinc visita amb un altre otorrí i un ginecòleg (per tenir també el punt de vista d'un metge que tracti la maternitat i suposo que s'haurà trobat casos de dones amb otosclerosis).
Sincerament, ara mateix sento bastant bé però si que és veritat que de lluny em costa entendre el que em pregunten (soc mestra) i per això ho noto més, segur que si estigués en una oficina no "m'afectaria" igual.
Tin les dues orelles afectades, en una amb un 40% i l'altre 25-30%. Jo sempre havia pensat que primer embaràs i després operació, ja que imagina't que se'm mou la pròtesis o ves a saber amb el part i l'embaràs... no sé.
Però la sorpresa va ser quan l'otorrí m'ha dit, jo de tu m'operaria ja d'una oïda (la més afectada), després et quedes embarassada (a partir del mes diu que ja podria cercar si em trobo bé) i després de tot l'altre orella....
Clar, no sé si té "incentius" o algu per operar ja o de veritat ho necessito i l'embaràs després de l'operació no afectaria per res a la pròtesis... (que perdoni si hi ha algun metge que no tinc ni idea del món de la sanitat privada).
Ja veieu la meva preocupació, ademés m'has animat dient que després de l'embaràs torna a nivells similars als inicials...
Ja us informaré noies, dimecres otorrí i ginecòleg i dijous un altre otorrí (pel desempat jeje).
Petons! i gràcies de nou.
Aquesta setmana tinc visita amb un altre otorrí i un ginecòleg (per tenir també el punt de vista d'un metge que tracti la maternitat i suposo que s'haurà trobat casos de dones amb otosclerosis).
Sincerament, ara mateix sento bastant bé però si que és veritat que de lluny em costa entendre el que em pregunten (soc mestra) i per això ho noto més, segur que si estigués en una oficina no "m'afectaria" igual.
Tin les dues orelles afectades, en una amb un 40% i l'altre 25-30%. Jo sempre havia pensat que primer embaràs i després operació, ja que imagina't que se'm mou la pròtesis o ves a saber amb el part i l'embaràs... no sé.
Però la sorpresa va ser quan l'otorrí m'ha dit, jo de tu m'operaria ja d'una oïda (la més afectada), després et quedes embarassada (a partir del mes diu que ja podria cercar si em trobo bé) i després de tot l'altre orella....
Clar, no sé si té "incentius" o algu per operar ja o de veritat ho necessito i l'embaràs després de l'operació no afectaria per res a la pròtesis... (que perdoni si hi ha algun metge que no tinc ni idea del món de la sanitat privada).
Ja veieu la meva preocupació, ademés m'has animat dient que després de l'embaràs torna a nivells similars als inicials...
Ja us informaré noies, dimecres otorrí i ginecòleg i dijous un altre otorrí (pel desempat jeje).
Petons! i gràcies de nou.
Re: Cercar embaràs i otosclerosi
Mum! Espero que et vagin molt bé les visites, segur que t'aclariran un munt de dubtes. Ja ens diras com ha anat, a mi m'interessa molt el tema!
Petons
Petons
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 141 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |