El primer fill a la primera i el segon no arriba
El primer fill a la primera i el segon no arriba
Hola! No sabia si obrir aquest post aquí o a reprodcció assitida, però al final ho faig aquí a veure si algú es troba o s'ha trobat en la mateixa situació
Jo tinc 33 anys i el meu marit 37 i tenim una filla de 3 anys i mig. El cas es que amb la nena ens vam quedar com qui diu a la primera i quan va fer un any vam decidir donar-li un germanet/a, però d'aixo ja fa 2 anys i mig i res
Els primers mesos van ser una mica a lo tonto, si venia be i si no tambe, pero als 6 mesos ja ens vam començar a preocupar i vamcomenčar a pendre temperatura i amb TO, i a controalar els dies de les relacions... Quan ja feia 1 any vam anar a la ginecologa i despres d'uns mesos mes de provar vam començar amb ovusitol i andromas, i res. Despres proves, histerosalpingografia i seminograma i tot ok. Res de res. Omifin uns 6 mesos i res. La ginecologa ens deriva a reproduccio assisitida pero no ho veiem clar... Al final ens hem decidit i ara estem a l'espera de començar. Ens han diagnosticat infertilitat d'origen desconegut, que es com no dir res, que hi ha un problema pero no es detecta. Que pot ser que els espermatozoides no passin pel coll de l'uter i altres coses, no entenc com el meud cos pot haver canviat tant en 3 anys! I tampoc som tan grans...
Al meu entorn no molta gent sap que estem passsant, i de vegades sent coses com " ja en teniu un aixi que almenys...." Per tenir-ne un ja no m'ha d'afectar tit aixo? I l'aktra fase mitica es "com mes t'hi obsessionis oitjor" Aqeusta ja em treu de polleguera! Que vol dir que no m'obsessioni? Si porto dos anys i mig esperant que arribi es pq es el que desitgem,.
Se que puc estar contenta de tenir una nena (a qui m'estimo com a res mes en el mon), pero tinc ganes de tornar a ser mare, i cada cop ho veig mes dificil. Fins ara cada vegada que m'ha vingut la regla ha estat un cop molt dur, pero no se si podre aguantar els negatius amb reprodccio assistida..( en fi, aixo ja es un altre tema)
En fi, nomes volia saber si algu s'ha trobat en awuesta situació
Gracies
Jo tinc 33 anys i el meu marit 37 i tenim una filla de 3 anys i mig. El cas es que amb la nena ens vam quedar com qui diu a la primera i quan va fer un any vam decidir donar-li un germanet/a, però d'aixo ja fa 2 anys i mig i res
Els primers mesos van ser una mica a lo tonto, si venia be i si no tambe, pero als 6 mesos ja ens vam començar a preocupar i vamcomenčar a pendre temperatura i amb TO, i a controalar els dies de les relacions... Quan ja feia 1 any vam anar a la ginecologa i despres d'uns mesos mes de provar vam començar amb ovusitol i andromas, i res. Despres proves, histerosalpingografia i seminograma i tot ok. Res de res. Omifin uns 6 mesos i res. La ginecologa ens deriva a reproduccio assisitida pero no ho veiem clar... Al final ens hem decidit i ara estem a l'espera de començar. Ens han diagnosticat infertilitat d'origen desconegut, que es com no dir res, que hi ha un problema pero no es detecta. Que pot ser que els espermatozoides no passin pel coll de l'uter i altres coses, no entenc com el meud cos pot haver canviat tant en 3 anys! I tampoc som tan grans...
Al meu entorn no molta gent sap que estem passsant, i de vegades sent coses com " ja en teniu un aixi que almenys...." Per tenir-ne un ja no m'ha d'afectar tit aixo? I l'aktra fase mitica es "com mes t'hi obsessionis oitjor" Aqeusta ja em treu de polleguera! Que vol dir que no m'obsessioni? Si porto dos anys i mig esperant que arribi es pq es el que desitgem,.
Se que puc estar contenta de tenir una nena (a qui m'estimo com a res mes en el mon), pero tinc ganes de tornar a ser mare, i cada cop ho veig mes dificil. Fins ara cada vegada que m'ha vingut la regla ha estat un cop molt dur, pero no se si podre aguantar els negatius amb reprodccio assistida..( en fi, aixo ja es un altre tema)
En fi, nomes volia saber si algu s'ha trobat en awuesta situació
Gracies
Re: El primer fill a la primera i el segon no arriba
Hola
Si es d la mateixa parella i amb la nena no va haver cap problema es impossible crec jo q nhi haigi cap però també cal dir q la naturalesa es savia... la obsessió i encara q fa rabia q ho digui la gent fa molt...hi ha parelles q no en poden tenir i almenys em d donar gràcies a deu q almenys teniu una nena...
sort
Si es d la mateixa parella i amb la nena no va haver cap problema es impossible crec jo q nhi haigi cap però també cal dir q la naturalesa es savia... la obsessió i encara q fa rabia q ho digui la gent fa molt...hi ha parelles q no en poden tenir i almenys em d donar gràcies a deu q almenys teniu una nena...
sort
Re: El primer fill a la primera i el segon no arriba
Hola noe80,
Mira jo només t'escric per a donar-te molts ànims! i per comentar-te què t'entenc i que és molt difícil no angoixar-se ni entristir-se, doncs, quan tens un gran desig i no arriba... cada cop s'hi pensa amb més insistència... I sí, és d'aquelles situacións que es fa de molt difícil animar... La gent et fa comentaris (amb les millors intencions) però fins què algú no viu el mateix que tu sents no t'acaba d'entendre ben bé del tot.... i a la vegada, també és molt usual veure que al teu voltant la gent sí que ho aconsegueix o té allò que tant desitgeu vosaltres i no arriba...
El nostre cas és molt diferent al vostre, però pot tenir alguna similitud, tenim una filla de 2 anys, i des de que va cumplir l'any vam plantejar la idea de buscar un segon/a fill/a... però al fer lactància materna no m'ha tornat la regla, per tant, en un principi vol dir que no ovulo, però nosaltres anem probant i insistint, en algún moment he de fer la primera ovulació, i se suposa que a mesura què passa el temps hi estem més aprop...
I sí, mira és el més normal del món capficar-s'hi... És com un procés... I per, molt què et diguin i es sàpiga... com més costa més s'hi pensa... primer es comença "provant", al no sortir, controles dies i temperatures, si no surt, fas Test... i així fins que es considera la possibilitat de la reproducció assistida... doncs, al ser un desig molt gran es fa tot el possible per aconseguir-ho i s'intenta tot. Sí, tots ho sabem que els nervis fan i influeixen molt en el nostre cos... però com podem deixar de pensar en una cosa que tant estem lluitant per aconseguir-la?
I sobre els comentaris de la gent.... mira, pensa que ells realment no saben com et sents... i des de fora les coses es veuen diferents des de dins... i es diuen moltes frases buides... Doncs, evidementment que és una gran sort tenir un fill, però això no extreu tenir el desig de tenir-ne més, ni que no valoris la filla que tens.... així que paciència amb els comentaris de la gent....
Ja, t'he comentat, que nosaltres no estem a la mateixa situació que vosaltres... però a mi també hi ha molts comentaris que em fan bullir la sang.... De quan comento que busquem un segon i no arriba... "ui! no tinguis pressa dona! amb dos sí que s'atacaba el poc descans que tens!!" .... "Si tarda una mica, millor! més que disfrutes la filla que tens, amb dos no els hi pots dedicar tant temps!".... i coses per l'estil.... I sí mira! quan pasejo pel carrer o estem el parc i veig famílies de quatre membres, amb dos fills petits d'edats força seguides, no puc evitar pensar que a mi també m'agradaria estar en la seva situació... etc... i també m'afecten els comentaris de l'estil: "Ui! sí els meus es porten 18 mesos, nosaltres el segon no el buscàvem va venir...."
Bé, amb tot això només vull expressar-te què no ets gens estranya de sentir-te com et sents i què molts ànims!! I el que et diré sé que és la típica frase que no et soluciona res... però... Seguiu intentant-ho i ja veureu que més tard o d'hora sereu una família de quatre ben contents amb un fill molt i molt desitjat, conjuntament amb la vostra primera estimadíssima filla!
Mira jo només t'escric per a donar-te molts ànims! i per comentar-te què t'entenc i que és molt difícil no angoixar-se ni entristir-se, doncs, quan tens un gran desig i no arriba... cada cop s'hi pensa amb més insistència... I sí, és d'aquelles situacións que es fa de molt difícil animar... La gent et fa comentaris (amb les millors intencions) però fins què algú no viu el mateix que tu sents no t'acaba d'entendre ben bé del tot.... i a la vegada, també és molt usual veure que al teu voltant la gent sí que ho aconsegueix o té allò que tant desitgeu vosaltres i no arriba...
El nostre cas és molt diferent al vostre, però pot tenir alguna similitud, tenim una filla de 2 anys, i des de que va cumplir l'any vam plantejar la idea de buscar un segon/a fill/a... però al fer lactància materna no m'ha tornat la regla, per tant, en un principi vol dir que no ovulo, però nosaltres anem probant i insistint, en algún moment he de fer la primera ovulació, i se suposa que a mesura què passa el temps hi estem més aprop...
I sí, mira és el més normal del món capficar-s'hi... És com un procés... I per, molt què et diguin i es sàpiga... com més costa més s'hi pensa... primer es comença "provant", al no sortir, controles dies i temperatures, si no surt, fas Test... i així fins que es considera la possibilitat de la reproducció assistida... doncs, al ser un desig molt gran es fa tot el possible per aconseguir-ho i s'intenta tot. Sí, tots ho sabem que els nervis fan i influeixen molt en el nostre cos... però com podem deixar de pensar en una cosa que tant estem lluitant per aconseguir-la?
I sobre els comentaris de la gent.... mira, pensa que ells realment no saben com et sents... i des de fora les coses es veuen diferents des de dins... i es diuen moltes frases buides... Doncs, evidementment que és una gran sort tenir un fill, però això no extreu tenir el desig de tenir-ne més, ni que no valoris la filla que tens.... així que paciència amb els comentaris de la gent....
Ja, t'he comentat, que nosaltres no estem a la mateixa situació que vosaltres... però a mi també hi ha molts comentaris que em fan bullir la sang.... De quan comento que busquem un segon i no arriba... "ui! no tinguis pressa dona! amb dos sí que s'atacaba el poc descans que tens!!" .... "Si tarda una mica, millor! més que disfrutes la filla que tens, amb dos no els hi pots dedicar tant temps!".... i coses per l'estil.... I sí mira! quan pasejo pel carrer o estem el parc i veig famílies de quatre membres, amb dos fills petits d'edats força seguides, no puc evitar pensar que a mi també m'agradaria estar en la seva situació... etc... i també m'afecten els comentaris de l'estil: "Ui! sí els meus es porten 18 mesos, nosaltres el segon no el buscàvem va venir...."
Bé, amb tot això només vull expressar-te què no ets gens estranya de sentir-te com et sents i què molts ànims!! I el que et diré sé que és la típica frase que no et soluciona res... però... Seguiu intentant-ho i ja veureu que més tard o d'hora sereu una família de quatre ben contents amb un fill molt i molt desitjat, conjuntament amb la vostra primera estimadíssima filla!
Re: El primer fill a la primera i el segon no arriba
Hola Noe,
Només et volia donar molts ànims, crec que us heu d'aferrar a la idea que no teniu cap problema detectat. Si em trobés en la teva situació no sé què faria, si aniria a reproducció assistida o no, perquè, sincerament, no sembla que hi hagi d'haver cap impediment físic. Sé que et fan ràbia totes les frases que has de sentir, que tu ets la primera que voldries estar super relaxada esperant que arribi aquest positiu tan desitjat.
No em puc ficar a la teva pell, però et puc explicar que nosaltres la primera vegada també va ser molt ràpida, jo em pensava que havia sigut a la 2a, però després vaig començar a informar-me de com va això dels cicles i va ser a la 1a. El segon embaràs, que va acabar en avortament, va ser a la 4a, i ja se'm va fer llarguíssim. No vull pensar en més d'un any o dos. Només tenia al cap quedar-m'hi, no podia evitar-ho. I pensava que no em feia cap favor amb aquesta ansietat de quedar-m'hi, però molts cops és inevitable.
Ja veus que jo tampoc no t'aporto cap solució. Jo, quan pugui tornar a la càrrega, si veig que m'estresso molt amb el tema, potser aniré a fer acupuntura o alguna altra tècnica per relaxar-me, perquè crec quan n'hi ha tantes ganes i ho tenim tot tan controlat, costa més quedar-s'hi, almenys a mi. Moltes parelles que tenen dos fills que es porten poc temps és perquè pel primer van tardar molt, i en el segon, quan estaven mentalitzats que els costaria, patam!
Bé, guapa, espero que ens puguis donar bones notícies aviat. Una abraçada!
Només et volia donar molts ànims, crec que us heu d'aferrar a la idea que no teniu cap problema detectat. Si em trobés en la teva situació no sé què faria, si aniria a reproducció assistida o no, perquè, sincerament, no sembla que hi hagi d'haver cap impediment físic. Sé que et fan ràbia totes les frases que has de sentir, que tu ets la primera que voldries estar super relaxada esperant que arribi aquest positiu tan desitjat.
No em puc ficar a la teva pell, però et puc explicar que nosaltres la primera vegada també va ser molt ràpida, jo em pensava que havia sigut a la 2a, però després vaig començar a informar-me de com va això dels cicles i va ser a la 1a. El segon embaràs, que va acabar en avortament, va ser a la 4a, i ja se'm va fer llarguíssim. No vull pensar en més d'un any o dos. Només tenia al cap quedar-m'hi, no podia evitar-ho. I pensava que no em feia cap favor amb aquesta ansietat de quedar-m'hi, però molts cops és inevitable.
Ja veus que jo tampoc no t'aporto cap solució. Jo, quan pugui tornar a la càrrega, si veig que m'estresso molt amb el tema, potser aniré a fer acupuntura o alguna altra tècnica per relaxar-me, perquè crec quan n'hi ha tantes ganes i ho tenim tot tan controlat, costa més quedar-s'hi, almenys a mi. Moltes parelles que tenen dos fills que es porten poc temps és perquè pel primer van tardar molt, i en el segon, quan estaven mentalitzats que els costaria, patam!
Bé, guapa, espero que ens puguis donar bones notícies aviat. Una abraçada!
Re: El primer fill a la primera i el segon no arriba
Moltes gràcies pels vostres comentaris... La veritat es q de vegades em sento malament perque penso q puc donar gracies q tinc una nena estupenda i q l'estic gaudint a tope, i altres parelles no ho poden aconseguir, pero el desig de ser mare un altre cop es igual o mes gran q amb la primera...
No se si fer un descans i tornar a recuperar una mica la normalitat, fer l'amor quan realment en tingui ganes i no estar pendent de si avui toca o no. Dos anys aixi acaba afectant molt a la parella, almenys en el meu cas
En fi, ja us explicare com acaba tot
Per cert Aly, q sapigues q encara q no tinguis la regla t'hi pots quedar igual eh? Aixi q , sort!!
No se si fer un descans i tornar a recuperar una mica la normalitat, fer l'amor quan realment en tingui ganes i no estar pendent de si avui toca o no. Dos anys aixi acaba afectant molt a la parella, almenys en el meu cas
En fi, ja us explicare com acaba tot
Per cert Aly, q sapigues q encara q no tinguis la regla t'hi pots quedar igual eh? Aixi q , sort!!
Re: El primer fill a la primera i el segon no arriba
Hola noe80
Ultimamente solo leo en el foro y no escribo para nada, pero esque ahora si tenia que escribirte, estoy exactamente en la misma situacion que tu y te entiendo perfectamente, cuando te estaba leyendo parecia que lo habia escrito yo. Tengo una nena de 3 años y 2 meses y tenemos casi 2 años intentandolo, he estado tomando ovusitol y mi esposo andromas pero nada de nada, este sera mi primer mes con omifin y espero que con esto acertemos ya! Aunque tenemos un viaje con la nena justo en la sw y no se yo si podra haber algo, asi que lo mas probable es que este mes lo dejemos de descanso. Tenia la histero este mes pero lo he tenido que cambiar por el viaje para mayo y mi marido se ha hecho su seminograma y parece ser que esta dentro de lo normal asi es que bien, ahora falta espavilar un poco mis ovulos a ver si asi... espero que con el omifin tenga mas que suficiente.
Es muy dificil y desgastante estar buscando tanto tiempo y ya parece que echamos pinxitos casi por obligacion, y seguimos al pie de la letra todas las indicaciones rigurosas y nada... es frustrante...
Solo espero que pronto estemos las 2 cantando el positivo y que no tengamos que recurrir a ningun otro tipo de procedimiento, porque estando con la misma pareja y demas parece imposible pensar que no venga el 2do. Pero la esperanza es lo ultimo que muere y debemos estar positivas y pensar que en los proximos meses son los ultimos de esta forma.
Animo y seguimos conectadas.
Ultimamente solo leo en el foro y no escribo para nada, pero esque ahora si tenia que escribirte, estoy exactamente en la misma situacion que tu y te entiendo perfectamente, cuando te estaba leyendo parecia que lo habia escrito yo. Tengo una nena de 3 años y 2 meses y tenemos casi 2 años intentandolo, he estado tomando ovusitol y mi esposo andromas pero nada de nada, este sera mi primer mes con omifin y espero que con esto acertemos ya! Aunque tenemos un viaje con la nena justo en la sw y no se yo si podra haber algo, asi que lo mas probable es que este mes lo dejemos de descanso. Tenia la histero este mes pero lo he tenido que cambiar por el viaje para mayo y mi marido se ha hecho su seminograma y parece ser que esta dentro de lo normal asi es que bien, ahora falta espavilar un poco mis ovulos a ver si asi... espero que con el omifin tenga mas que suficiente.
Es muy dificil y desgastante estar buscando tanto tiempo y ya parece que echamos pinxitos casi por obligacion, y seguimos al pie de la letra todas las indicaciones rigurosas y nada... es frustrante...
Solo espero que pronto estemos las 2 cantando el positivo y que no tengamos que recurrir a ningun otro tipo de procedimiento, porque estando con la misma pareja y demas parece imposible pensar que no venga el 2do. Pero la esperanza es lo ultimo que muere y debemos estar positivas y pensar que en los proximos meses son los ultimos de esta forma.
Animo y seguimos conectadas.
Re: El primer fill a la primera i el segon no arriba
hola mamicris!
si, estem en la mateixa situacio, ja pensava que aixo no li passava a ningu mes.... per desgracia a mi l'omifin no em va funcionar, i ja no en puc pendre mes, aixi que no sabem que fer... es molt frustrant veure qe no t'hi quedes, i que ningu et sapiga donar una solucio...
en fi, espero que tinguis molta sort!!
si, estem en la mateixa situacio, ja pensava que aixo no li passava a ningu mes.... per desgracia a mi l'omifin no em va funcionar, i ja no en puc pendre mes, aixi que no sabem que fer... es molt frustrant veure qe no t'hi quedes, i que ningu et sapiga donar una solucio...
en fi, espero que tinguis molta sort!!
Re: El primer fill a la primera i el segon no arriba
Noe, ho sento molt guapa. Deu ser desesperant veure passar els mesos i no aconseguir la desitjada panxeta. Nosaltres hem començat a plantejar-nos donar-li un germanet@ a la Martina, encara no ens hi hem posat. Espero de tot cor que ho aconseguiu.
Re: El primer fill a la primera i el segon no arriba
No se com estaràs ara però quan t'he llegit m'he sentit molt identificada. Jo m'hi he quedat a la primea, tinc una nena preciosa que ha fet tres anys, però des de gener que ens hi vam tonar a posar, i també m'hi vaig quedar a la primera, va acabar amb un avort a les 7 setmanes, no se pas què ha passat. Vaig estar dos mesos a la banqueta, per tema d'espera post raspat, i després de maig fins ara res, i ja m'està pujant la mosca al nas la veritat, perquè nosaltres no som tant joves, i no volem ser pares tant grans...jo en tinc 39 i la meva parella 44...M'estic agobiant molt la veritat, tot i que ja hem iniciat les proves per veure si hi h algun problema o que...
Boira
15/12/2010: TE positiu comença el viatge
19/08/11: neix la meva filla després d'un embaràs perfecte
13/02/14: TE positiu i avort espontani
juny 14: TE positiu i bioquímic
5/12/14: TE positiu
15/12/2010: TE positiu comença el viatge
19/08/11: neix la meva filla després d'un embaràs perfecte
13/02/14: TE positiu i avort espontani
juny 14: TE positiu i bioquímic
5/12/14: TE positiu
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |