I nosaltres, com estem?
Re: I nosaltres, com estem?
Hola noies!
Martiluinga...t'entenc perfectament...tot i que del dolor físic, per sort no en puc parlar gaire, siq ue em sento esgotada...
El que em passa a mi uñtimament és que sento com que he perdut el fil...Que m'he separat de la meva "cadena"...Estic com recluida en un cercle...No tinc vida social (la del SP i del FB només)...Ja no faig res del que solia fer abans...Tot em fa amndra...no tinc ganes de fer res ni de quedar amb ningú...Bé, menteixo, si que en tinc ganes, però quan arriba el dia, em fa molta mandra i solc trucar anul.lant el que hagi planificat...
Vaig deixar la meva feina, i amb ella també vaig deixar el meu hobbie...no tinc temps per fer res...
Avui pensava que els "cuidadors" sovint solen descuidar-se...i aquesta reflexió m'ha fet veure que realment és així... Estic descuidant la meva salut mental, física, estètica i de parella...HO estic fent tot lo bé que puc amb els nens, pe`ro amb mi ho estic fent fatal...lo pitjor de to és que no hi veig solució...no veig la llum...quina merda eh! (he de dir que avui tinc un dia gris....potser demà ho veig una mica més clar tot plegat
)
Martiluinga...t'entenc perfectament...tot i que del dolor físic, per sort no en puc parlar gaire, siq ue em sento esgotada...
El que em passa a mi uñtimament és que sento com que he perdut el fil...Que m'he separat de la meva "cadena"...Estic com recluida en un cercle...No tinc vida social (la del SP i del FB només)...Ja no faig res del que solia fer abans...Tot em fa amndra...no tinc ganes de fer res ni de quedar amb ningú...Bé, menteixo, si que en tinc ganes, però quan arriba el dia, em fa molta mandra i solc trucar anul.lant el que hagi planificat...
Vaig deixar la meva feina, i amb ella també vaig deixar el meu hobbie...no tinc temps per fer res...
Avui pensava que els "cuidadors" sovint solen descuidar-se...i aquesta reflexió m'ha fet veure que realment és així... Estic descuidant la meva salut mental, física, estètica i de parella...HO estic fent tot lo bé que puc amb els nens, pe`ro amb mi ho estic fent fatal...lo pitjor de to és que no hi veig solució...no veig la llum...quina merda eh! (he de dir que avui tinc un dia gris....potser demà ho veig una mica més clar tot plegat
)
VISITA EL MEU BLOG: http://maretameva.wordpress.com/
[b][color=#0080FF]EL PART DE LA MARIA: viewtopic.php?f=115&t=27419&p=1388186#p1388186
Re: I nosaltres, com estem?
Crissie, em sento totalment identificada amb el que has dit. La veritat és que amb el primer, tot i haver nascut per cesària i ser el post-part més dur (si més no, físicament), estic pitjor ara, totalment esgotada tant física com mentalment. Tinc pendents trobades amb amigues (algunes ni coneixen encara a l'Emma) i no m'hi veig amb esma; d'una banda, tinc moltes ganes de fer vida social, però de d'altra, només de pensar-hi, ho deixo còrrer. El poc temps de que disposo, l'aprofito per a fer quatre coses a casa (l'imprescindible, vaja) i per a "descansar" una mica (normalment, davant de l'ordinador); se'm passa el dia volant i només faig que anar amunt i avall amb els nens, la compra, àpats, banys i rentadores.
Em fa mal l'esquena i necessito descansar i dormir, i la veritat és que, ara mateix, veig molt lluny el dia que pugui fer-ho.
El Takito fa el que pot, però és clar, treballa i arriba molt cansat (8 hores seguides en torn de matí o tarda); quan treballa en torn de matí, m'ajuda a les tardes, però quan treballa de tarda, arriben les 22h i ja no puc amb la meva ànima i, a sobre, estic de mala lluna, perquè em trobo fatal.
Em fa mal l'esquena i necessito descansar i dormir, i la veritat és que, ara mateix, veig molt lluny el dia que pugui fer-ho.
El Takito fa el que pot, però és clar, treballa i arriba molt cansat (8 hores seguides en torn de matí o tarda); quan treballa en torn de matí, m'ajuda a les tardes, però quan treballa de tarda, arriben les 22h i ja no puc amb la meva ànima i, a sobre, estic de mala lluna, perquè em trobo fatal.
Re: I nosaltres, com estem?
Noies.... ànims!!!!!!!! 
Què és això d'estar tan desanimades?????
Jo el tema del cansament físic no el noto especialment, per mi era molt pitjor l'embaràs. Però el cansament mental també hi és, clar. A mi també em passa que això de quedar em fa molta mandra en general. De vegades faig esforços per socialitzar-me, i sobretot si és als matins, amb alguna amiga que també està de baixa o algo, sí que ho faig. El meu moment fort de socialització és al parc. A la tarda sortint de la llar d'infants anem al parc i allà hi van tots els nens de la classe de la meva filla, i les mares. I mira, comentem coses, que si la preinscripció, que si fa rabietes, que si no sé què...
A mi el que em passa és que estic tan centrada en això dels nens, entre SP i els nens en sí, que perdo altres temes de conversa. I amb depèn de qui és que no tinc cap novetat més a explicar, només coses de nens, diguéssim que se'm fa més petit el món... però bé, quan torni a treballar suposo que això canviarà altre cop. Sembla que no però et permet tenir més temps pel món exterior, eh..
Què és això d'estar tan desanimades?????Jo el tema del cansament físic no el noto especialment, per mi era molt pitjor l'embaràs. Però el cansament mental també hi és, clar. A mi també em passa que això de quedar em fa molta mandra en general. De vegades faig esforços per socialitzar-me, i sobretot si és als matins, amb alguna amiga que també està de baixa o algo, sí que ho faig. El meu moment fort de socialització és al parc. A la tarda sortint de la llar d'infants anem al parc i allà hi van tots els nens de la classe de la meva filla, i les mares. I mira, comentem coses, que si la preinscripció, que si fa rabietes, que si no sé què...
A mi el que em passa és que estic tan centrada en això dels nens, entre SP i els nens en sí, que perdo altres temes de conversa. I amb depèn de qui és que no tinc cap novetat més a explicar, només coses de nens, diguéssim que se'm fa més petit el món... però bé, quan torni a treballar suposo que això canviarà altre cop. Sembla que no però et permet tenir més temps pel món exterior, eh..
Re: I nosaltres, com estem?
ànims guapes!!!!
Ara llegint l'a_fer he recordat que jo al principi de ser mare, potser durant 3 o 4 mesos em sentia totalment fora de lloc quan feia coses "de persona normal" com quedar amb amics, anar a un dinar, participar en converses de temes "no-infantils"... Estava en el meu món de bolquers, criança, teta etc i la resta em quedava moooolt lluny. Suposo que mica en mica això va anar canviant i recordo perfectament el dia que vaig agafar un llibre de criança a la mini-biblioteca que tenien a l'espai nadó on anava i a l'arribar a casa me'l vaig mirar i vaig pensar: estic fins al monyo de llegir sempre del mateix tema. I vaig tornar el llibre sense ni obrir i vaig adonar-me'n que allà havia acabat el meu puerperi real (el Bernat devia tenir uns 8 mesos).
Sobre el tema de cuidar-se a una mateixa, que diu la Crissie, és ben cert, però també és ben veritat que costa molt, i tenint-ne dos ja ni m'hi imagino. Jo ara estic començant a fer exercici, cosir, cuinar, quedar amb amigues... de forma una mica una mica regular, però fins ara tot era NEN, NEN i NEN, i si hi havia sort, temps i els astres estaven alineats, una mica de JO...
Ara llegint l'a_fer he recordat que jo al principi de ser mare, potser durant 3 o 4 mesos em sentia totalment fora de lloc quan feia coses "de persona normal" com quedar amb amics, anar a un dinar, participar en converses de temes "no-infantils"... Estava en el meu món de bolquers, criança, teta etc i la resta em quedava moooolt lluny. Suposo que mica en mica això va anar canviant i recordo perfectament el dia que vaig agafar un llibre de criança a la mini-biblioteca que tenien a l'espai nadó on anava i a l'arribar a casa me'l vaig mirar i vaig pensar: estic fins al monyo de llegir sempre del mateix tema. I vaig tornar el llibre sense ni obrir i vaig adonar-me'n que allà havia acabat el meu puerperi real (el Bernat devia tenir uns 8 mesos).
Sobre el tema de cuidar-se a una mateixa, que diu la Crissie, és ben cert, però també és ben veritat que costa molt, i tenint-ne dos ja ni m'hi imagino. Jo ara estic començant a fer exercici, cosir, cuinar, quedar amb amigues... de forma una mica una mica regular, però fins ara tot era NEN, NEN i NEN, i si hi havia sort, temps i els astres estaven alineats, una mica de JO...
Re: I nosaltres, com estem?
holas noies!!!
jo poso el meu granet de sorra per donar-vos la meva opinio..
tinc un bebe d'11 dies i encara estic atabaladissima i suposo que no m'he parat a pensar com em sento,ni tan sols m'ha donat temps de sentir-me malament ni be perque fa molt poquet,pero la meva germana te una nena de 7 mesos i si que ho hem comentat,el sentir-se buit peruqe tu no ets tu,nomes ets mare i ja no ets ni dona,ni parella de..ni res de res.
xerrant vam arribar a la conclusio d'anar obrint cami cap a retrovar-nos amb nosaltres mateixes,coneixe'ns de nou ja que essent nosaltres mateixes a l'hora som altres persones peruqe a vida ens ha canviat completament i les nostres prioritats i les ganes de fer les coses han canviat.
la meva proposta es per començar decidir una hora a la setmana,nomes una horeta que segur que totes trobem i no cal sortir amb amigues ni a sopar ni res,aixo per començar i dedicarnos aquesta hora a nosaltres,com ara un bany relaxant,pintarse les ungles,fer-se un peeling,llegir un bon llibre o sortir a caminar,pero soles o acompañades pero sense canalla,mica en mica voldrem trobar mes horees per nosaltres,ens trobarem mes guapes i mes en forma tant fisica com mentalment i no ens fara tanta mandra desenganxar-nos dels nostres petitons,perque en el fons estem enganxades,son la nostra droga de cada dia(beneida sigui peruqe es magica)pero hauriem de didicar-nos que menys que una horeta a la setmana?segur que una horeta sñgu pot quedar-se amb els nens!!!
que us sembla el meu pla??despres podem explicar-nos a que hem dedicat la NOSTRA HORA!!!
Anims noies!!una abraçada!
jo poso el meu granet de sorra per donar-vos la meva opinio..
tinc un bebe d'11 dies i encara estic atabaladissima i suposo que no m'he parat a pensar com em sento,ni tan sols m'ha donat temps de sentir-me malament ni be perque fa molt poquet,pero la meva germana te una nena de 7 mesos i si que ho hem comentat,el sentir-se buit peruqe tu no ets tu,nomes ets mare i ja no ets ni dona,ni parella de..ni res de res.
xerrant vam arribar a la conclusio d'anar obrint cami cap a retrovar-nos amb nosaltres mateixes,coneixe'ns de nou ja que essent nosaltres mateixes a l'hora som altres persones peruqe a vida ens ha canviat completament i les nostres prioritats i les ganes de fer les coses han canviat.
la meva proposta es per començar decidir una hora a la setmana,nomes una horeta que segur que totes trobem i no cal sortir amb amigues ni a sopar ni res,aixo per començar i dedicarnos aquesta hora a nosaltres,com ara un bany relaxant,pintarse les ungles,fer-se un peeling,llegir un bon llibre o sortir a caminar,pero soles o acompañades pero sense canalla,mica en mica voldrem trobar mes horees per nosaltres,ens trobarem mes guapes i mes en forma tant fisica com mentalment i no ens fara tanta mandra desenganxar-nos dels nostres petitons,perque en el fons estem enganxades,son la nostra droga de cada dia(beneida sigui peruqe es magica)pero hauriem de didicar-nos que menys que una horeta a la setmana?segur que una horeta sñgu pot quedar-se amb els nens!!!
que us sembla el meu pla??despres podem explicar-nos a que hem dedicat la NOSTRA HORA!!!
Anims noies!!una abraçada!
Re: I nosaltres, com estem?
Hola noies, avui entro per expressar una frustració. Fins ara no he tingut temps de pensar-hi, però avui he anat a comprar-me un banyador per la piscina, que el meu està fet pols... i m'he frustrat molt. No n'he comprat cap, perquè havia d'agafar una talla molt gran, quje a sobre em venia molt justa i em feia molts michelins, se'm veia molta panxa i uns pits immensos 
Ostres, és que m'he vist horrible... (el bikini és com el cotó, que no enganya). L'altre cop ja em va passar que fins que no deixes el pit no et desinfles, però clar, no deixaré de donar el pit per això ni molt menys. Però és que amb aquests pits de vaca lechera em trobo molt lletja (i la resta d'elements com la panxa, clar).
Feu gimnàstica hipopressiva d'aquesta? Què puc fer per almenys rebaixar la panxa? També intentaré fer bondat amb el menjar, no règim, clar, però sí bondat... ufff....
Ostres, és que m'he vist horrible... (el bikini és com el cotó, que no enganya). L'altre cop ja em va passar que fins que no deixes el pit no et desinfles, però clar, no deixaré de donar el pit per això ni molt menys. Però és que amb aquests pits de vaca lechera em trobo molt lletja (i la resta d'elements com la panxa, clar).
Feu gimnàstica hipopressiva d'aquesta? Què puc fer per almenys rebaixar la panxa? També intentaré fer bondat amb el menjar, no règim, clar, però sí bondat... ufff....
Re: I nosaltres, com estem?
A_fer, jo al principi anava amb el banyador d'embarassada a la piscina (i això que el Bernat ja tenia 3 o 4 mesos!!) 
El tema del pit (que jo ja els tinc grossos de normal) a mi m'ha agobiat bastant perquè res em quedava bé, tot m'apretava... ara començo a tenir els pits de la meva vida i hi ha alguns sostens d'abans de l'embaràs que em comencen a anar bé, i ja no em va vergonya portar samarretes escotades
De la panxa passo-palabra perquè l'altre dia encara em preguntaven si estava embarassada!!!
És terrible que ens sentim així, és el cos de mama-recent-parida (o no tant recent ), i forma part del cicle vital d'una dona tenir aquest cos. Maleïdes actrius de Holiwood que pareixen i als dos mesos llueixen tipito d'escàndol!! 
Potser tenim panxa, les tetes enormes, estries a la panxa i cara de zombies, però el nostre cos tot solet ha creat una vida i ara l'està alimentant!
El tema del pit (que jo ja els tinc grossos de normal) a mi m'ha agobiat bastant perquè res em quedava bé, tot m'apretava... ara començo a tenir els pits de la meva vida i hi ha alguns sostens d'abans de l'embaràs que em comencen a anar bé, i ja no em va vergonya portar samarretes escotades
De la panxa passo-palabra perquè l'altre dia encara em preguntaven si estava embarassada!!!
És terrible que ens sentim així, és el cos de mama-recent-parida (o no tant recent
), i forma part del cicle vital d'una dona tenir aquest cos. Maleïdes actrius de Holiwood que pareixen i als dos mesos llueixen tipito d'escàndol!! Potser tenim panxa, les tetes enormes, estries a la panxa i cara de zombies, però el nostre cos tot solet ha creat una vida i ara l'està alimentant!
Re: I nosaltres, com estem?
Ponioleta ha escrit:Potser tenim panxa, les tetes enormes, estries a la panxa i cara de zombies, però el nostre cos tot solet ha creat una vida i ara l'està alimentant!
Jo tb. em veig fatal però amb les teves paraules m´has aixecat molt i molt els ànims Ponioleta!!
:love
Re: I nosaltres, com estem?
Noies si us serveix de consol jo encara porto els pantalons de premamà i el meu nen té 7 mesos 
el millor o pitjor depèn de com es miri és que ja tinc el pes previ a l'embaràs..però als meus pantalons d'abans no hi entro! Això sabeu si té solució? 
el millor o pitjor depèn de com es miri és que ja tinc el pes previ a l'embaràs..però als meus pantalons d'abans no hi entro! Això sabeu si té solució? 
Re: I nosaltres, com estem?
Hola!! Em puc unir amb vosaltres?
Des de que va néixer el gran que té ja 7 anys he deixat de fer tot allò que m'agradava i m'he dedicat als nens, la feina, la casa, la compra, la cuina etc etc ... vaja com totes... i no trobava moment ni per anar a la pelu ni per donar un vol sola i mirar les "musaranyes".
Ara estic embarassada de 30 setmanes i em sento esgotada amb els dos nens de 7 i 5 anys i la panxa i bufff!!!!! no sé... hi han dies que no tinc paciència per gaires coses.
A més ara començo amb el mal d'esquena horrible que em fa estar fins i tot de mal humor!! Penso que quan neixi la petita em cantarà les quaranta per no haver fet res per estar més tranquila durant aquest embaras.
En fi... que ja he deixat anar una part... em sap greu pel rotllo.
En Nimo treballa molt fora i poc a casa, això d'arribar tard es un pal!
Cuideu-vos molt
Des de que va néixer el gran que té ja 7 anys he deixat de fer tot allò que m'agradava i m'he dedicat als nens, la feina, la casa, la compra, la cuina etc etc ... vaja com totes... i no trobava moment ni per anar a la pelu ni per donar un vol sola i mirar les "musaranyes".
Ara estic embarassada de 30 setmanes i em sento esgotada amb els dos nens de 7 i 5 anys i la panxa i bufff!!!!! no sé... hi han dies que no tinc paciència per gaires coses.
A més ara començo amb el mal d'esquena horrible que em fa estar fins i tot de mal humor!! Penso que quan neixi la petita em cantarà les quaranta per no haver fet res per estar més tranquila durant aquest embaras.
En fi... que ja he deixat anar una part... em sap greu pel rotllo.
En Nimo treballa molt fora i poc a casa, això d'arribar tard es un pal!
Cuideu-vos molt
Vivint una vida d'aventura amb tres fills 
Re: I nosaltres, com estem?
Altra que no és troba a si mateixa quan es mira al mirall Encara em queden uns quilets per perdre i tinc una panxa... però encara que vull tornar al meu pes se que és aviat i més fent LME, el que em porta " por la calle de la amargura" son les estries durant l'embaràs em vaig posar totes les cremes que em deien Trofolastin, nivea, oli de atmelles, rosa mosqueta... però em va sortir mooolta panxa, la gent al·lucinava, i al l'últim més d'un dia per l'altre em va sortir moltes estries, la meva panxa sembla una teranyina. Cada vegada que penso en el biquini m'entra la depressió.
Encara em queden uns quilets per perdre i tinc una panxa... però encara que vull tornar al meu pes se que és aviat i més fent LME, el que em porta " por la calle de la amargura" son les estries durant l'embaràs em vaig posar totes les cremes que em deien Trofolastin, nivea, oli de atmelles, rosa mosqueta... però em va sortir mooolta panxa, la gent al·lucinava, i al l'últim més d'un dia per l'altre em va sortir moltes estries, la meva panxa sembla una teranyina. Cada vegada que penso en el biquini m'entra la depressió.
Re: I nosaltres, com estem?
azalais ha escrit:Altra que no és troba a si mateixa quan es mira al mirall
Azalais reina! Jo estic igual! Només pensar en el biquini... Buff! A mi tb. em va sortir una panxa enorme (vaig acabar mesurant 107 de diametre) i tot i quasi he recuperat el pes previ al part (em falten dos kg. que no hi ha manera) la panxa m´ha quedat fatal. Però com diu la Ponioleta el nostre cos a creat una vida i ara l´alimenta i escolta que això es increíble!
Vam necessitar nou mesos per preparar el cos per tal de rebre els nostres petits ara al nostre ritme i poc a poc tot anirà tornant a lloc, o això espero!
Molts ànims preciosa!Nima!! Reina no m´extranya que vagis cansada! Dos peques i amb la panxu! Saps què? Trobo que hauries d´agafar-te festa un dia a la tarda i anar a fer-te un massatget de cames i peus relaxant i fer un cafetó amb unes amigues... No pots deixar als peques una tarda amb algú? Que també has de pensar en tú i cuidar-te guapi! Molts d´ànims reina!
Sonne ha escrit:Noies si us serveix de consol jo encara porto els pantalons de premamà i el meu nen té 7 mesos
Sonne si algú et dona una solució: Comparteix-la please!! Jo estic igual!
Noies molts de petonets i ànims a totes!
-
carbasseta
- :: zebra
- Entrades: 1042
- Membre des de: dl. des. 27, 2010 11:56 am
- Contacta:
Re: I nosaltres, com estem?
Hola noies!!
una q s'uneix al post! gràcies Crissie, per obrir-lo!
Doncs jo sempre dic q el meu postpart està essent fantàstic, però com vosaltres, he tingut els meus altibaixos!
per mi el pitjor era el no poder anar al lavabo quan ho necessitava, pq llavors veia les estrelles amb les morenes q em van sortir...i quan sortia de la dutxa i l'aina estava plorant i el carbassonet amb cara de "ja et val haver marxat"...
despres el tema social...em costava sortir de casa...tot el dia tenia l'aina enganxada i no sabia quant temps duraria...però vaig aconseguir buscar activitats per fer les dues i despres la meva mare es va trencar la cama, així q he acabat sortint cada dia! em fa mandra segons q, però és q estic encantada amb la meva nena! m'ha encantat el comentari de la ponioleta en q va deixar de llegir llibres sobre criança, jo crec q arribarà el dia q digui el mateix, però de moment a gaudir-ne!ara el tema mes xungo per mi és tornar a la feina...començo demà passat...i no em puc queixar pq essencialment treballaré des de casa, però em fa tanta peneta...
i respecte al cos...he de dir q els primers dies em sentia fantàstica! em mirava al mirall i em sentia orgullosa del meu cos, q havia fet créixer l'aina i l'havia parit com jo volia, vaginal i natural. ara em veig pitjor q abans, però intento recordar aquest sentiment q tenis fa 4 mesos i mig...tot anirà tornant al seu lloc...intento fer, almenys els kegels pel sòl pèlvic...les hipopressives em costen més, tot i q vaig fer unes classes unes setmanes...els pantalons tampoc em van, només un parell i me'n vaig comprar un parell més i es fa el q es pot...quan em veig les xixes penso en les reserves per la meva filla i...es lo q hay...
ale, ja us he fotut el meu rotllo!molts ànims a totes!!
una q s'uneix al post! gràcies Crissie, per obrir-lo!
Doncs jo sempre dic q el meu postpart està essent fantàstic, però com vosaltres, he tingut els meus altibaixos!
per mi el pitjor era el no poder anar al lavabo quan ho necessitava, pq llavors veia les estrelles amb les morenes q em van sortir...i quan sortia de la dutxa i l'aina estava plorant i el carbassonet amb cara de "ja et val haver marxat"...
despres el tema social...em costava sortir de casa...tot el dia tenia l'aina enganxada i no sabia quant temps duraria...però vaig aconseguir buscar activitats per fer les dues i despres la meva mare es va trencar la cama, així q he acabat sortint cada dia! em fa mandra segons q, però és q estic encantada amb la meva nena! m'ha encantat el comentari de la ponioleta en q va deixar de llegir llibres sobre criança, jo crec q arribarà el dia q digui el mateix, però de moment a gaudir-ne!ara el tema mes xungo per mi és tornar a la feina...començo demà passat...i no em puc queixar pq essencialment treballaré des de casa, però em fa tanta peneta...
i respecte al cos...he de dir q els primers dies em sentia fantàstica! em mirava al mirall i em sentia orgullosa del meu cos, q havia fet créixer l'aina i l'havia parit com jo volia, vaginal i natural. ara em veig pitjor q abans, però intento recordar aquest sentiment q tenis fa 4 mesos i mig...tot anirà tornant al seu lloc...intento fer, almenys els kegels pel sòl pèlvic...les hipopressives em costen més, tot i q vaig fer unes classes unes setmanes...els pantalons tampoc em van, només un parell i me'n vaig comprar un parell més i es fa el q es pot...quan em veig les xixes penso en les reserves per la meva filla i...es lo q hay...
ale, ja us he fotut el meu rotllo!molts ànims a totes!!
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca, has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia
http://instintmaternal.blogspot.com.es/
http://instintmaternal.blogspot.com.es/
Re: I nosaltres, com estem?
Molts ànims a totes!! a mesura que els peques van creixent tot passa
El meu postpart (especialment els 2 primers mesos) van ser horribles. A nivell físic tenia una episiotomia amb 2 punts que em van saltar i m'havia de curar varies vegades al dia, a més al moment del part el coxis es va esguinçar i cada cop que m'asseia o m'aixecava veia les estrelles. La lactància xunga les 2 primeres setmanes, que vaig haver de treure forces de flaquesa per no passar-me a la llet artificial (els mugrons amb clivelles i la nena popant a cada hora). A nivell psicològic em sentia com un 0 a l'esquerra, perquè tan ma mare com ma sogra i una tieta a donar-me consells i més consells,..., sobretot ma mare,..., que s'agraeixen molt, però el sentiment de poqueta cosa que tenia em feia plorar i plorar,... A nivell de relació de parella doncs ens vam plantejar separar-nos,..., no ens enteníem, només discusions i més discusions,.... A part totes les visites de família i amics,... Total: UN CAOS.
Arran d'aquest període de malson el meu home no vol tenir de cap manera un segon fill, cosa que m'entristeix molt. De moment procuro pensar en el bé que estem ara els 3, en com en som de feliços. Ara mirant des de la distància (fa 2 anys) m'adono que abans de parir m'imaginava el postpart idíl·lic i la patacada va ser grossa. Crec que als cursos prepart també haurien de preparar per la realitat psicològica del postpart.
Tot passa noies!!! d'aquí uns mesos tot serà diferent!! ànims!
El meu postpart (especialment els 2 primers mesos) van ser horribles. A nivell físic tenia una episiotomia amb 2 punts que em van saltar i m'havia de curar varies vegades al dia, a més al moment del part el coxis es va esguinçar i cada cop que m'asseia o m'aixecava veia les estrelles. La lactància xunga les 2 primeres setmanes, que vaig haver de treure forces de flaquesa per no passar-me a la llet artificial (els mugrons amb clivelles i la nena popant a cada hora). A nivell psicològic em sentia com un 0 a l'esquerra, perquè tan ma mare com ma sogra i una tieta a donar-me consells i més consells,..., sobretot ma mare,..., que s'agraeixen molt, però el sentiment de poqueta cosa que tenia em feia plorar i plorar,... A nivell de relació de parella doncs ens vam plantejar separar-nos,..., no ens enteníem, només discusions i més discusions,.... A part totes les visites de família i amics,... Total: UN CAOS.
Arran d'aquest període de malson el meu home no vol tenir de cap manera un segon fill, cosa que m'entristeix molt. De moment procuro pensar en el bé que estem ara els 3, en com en som de feliços. Ara mirant des de la distància (fa 2 anys) m'adono que abans de parir m'imaginava el postpart idíl·lic i la patacada va ser grossa. Crec que als cursos prepart també haurien de preparar per la realitat psicològica del postpart.
Tot passa noies!!! d'aquí uns mesos tot serà diferent!! ànims!
- cigronet11
- :: puça
- Entrades: 36
- Membre des de: dt. des. 28, 2010 11:43 am
Re: I nosaltres, com estem?
Hola noies, bona nit!!!!!
Després de mesos d'stres total avui es un dls primers dies q puc seure tranquileta a llegir-vos i m'he animat.
El meus post.part va ser xunguissim pel tema q varem tenir al peke 15 dies a la uci pq sens moria, ara te 9 mesos i esta perfecta i fet un torete.
Vaig tenir part vaginal, i la veritat tot i portar un tall enorme ( van tallar dues vegades) no vaig tenir ni temps de sentir el dolor.
Les morenes horribles, m'ha mare es va espantar i tot al veureu. A mi la gine hem va donar una crema q va ser "mano de santo", es diu ANSO i hem va anar genial, inclus ara quan tinc mala epoca per anar al bany me la posu i molt b, pel tema lactancia no hi ha cap problema.
La relacio d parella s'ha vist una mica afectada, i en molts moments molt, pro poquet a poquet anem remontant.
Jo el q si hem notu son els anims molt baixos, tinc moltes pors, sobretot q al meu petit li pasi alguna cosa. Estic com obsesionada paranoica, penso q li pasara alguna cosa en qualsevol moment i aixo en te molt engoixada :S.
M'he tingut q tornar a pendre flors de bach, pro ni per aquestes...
En fi, perdoneu pel rotllo q us he fotut. Petonets per totes
Després de mesos d'stres total avui es un dls primers dies q puc seure tranquileta a llegir-vos i m'he animat.
El meus post.part va ser xunguissim pel tema q varem tenir al peke 15 dies a la uci pq sens moria, ara te 9 mesos i esta perfecta i fet un torete.
Vaig tenir part vaginal, i la veritat tot i portar un tall enorme ( van tallar dues vegades) no vaig tenir ni temps de sentir el dolor.
Les morenes horribles, m'ha mare es va espantar i tot al veureu. A mi la gine hem va donar una crema q va ser "mano de santo", es diu ANSO i hem va anar genial, inclus ara quan tinc mala epoca per anar al bany me la posu i molt b, pel tema lactancia no hi ha cap problema.
La relacio d parella s'ha vist una mica afectada, i en molts moments molt, pro poquet a poquet anem remontant.
Jo el q si hem notu son els anims molt baixos, tinc moltes pors, sobretot q al meu petit li pasi alguna cosa. Estic com obsesionada paranoica, penso q li pasara alguna cosa en qualsevol moment i aixo en te molt engoixada :S.
M'he tingut q tornar a pendre flors de bach, pro ni per aquestes...
En fi, perdoneu pel rotllo q us he fotut. Petonets per totes
Re: I nosaltres, com estem?
I nosaltres, com estem? doncs ni ho sé...
què fort, ni temps de plantejar-ho! i ara que hi penso....doncs no gaire bé, molt feliç però molt agobiada i amb una morena que em sagna CADA DIA!!! i sort que prenc molta fibra i no tinc gens de restrenyiment que sinó crec que moriria al lavabo jo 1% dels dies m'hi poso Hemorrane, però potser provo la crema aquesta que dius cigronet, pq n'estic farta, vull tenir un cul normal.
A part d'això no em puc queixar massa dels meus post-parts, simplement el que comenteu, estar desbordada i una vida social igual a zero, hi ha moments que ho trobo a faltar i moments que em fa tanta mandra qualsevol cosa, que només penso en tornar a dormir una nit sencera....
Jo els dos cops després de parir m'he aprimat molt, més que abans d'estar embarassada, per mi fer LME és una dieta d'aprimament i tinc a tota la família preocupats perquè dono el pit a les 2 nenes i diuen que no pot ser, que la gran que té 2 anys ja l'hauria de desalletar... però també saben que no ho faré i crec que en el fons els hi agrada.
A-fer, jo m'he apuntat a un taller de gimnàstica hipopressiva perquè la llevadora em va dir que tenia el periné fatal i que si no m'ho currava una mica quan tingui la menopausa faré pena. Hi vaig una hora a la setmana i està molt bé, jo a casa no faig res de res, i quan s'acabi el taller d'aquí a 2 setmanes segur que no trobaré temps per fer-ho però mentrestant hauré fet alguna cosa. Suposo que si ho fas regularment redueixes panxa però crec que l'objectiu sobretot és treballar els abdominals transversals, però no hi entenc gaire, no em facis gaire cas.
què fort, ni temps de plantejar-ho! i ara que hi penso....doncs no gaire bé, molt feliç però molt agobiada i amb una morena que em sagna CADA DIA!!!
i sort que prenc molta fibra i no tinc gens de restrenyiment que sinó crec que moriria al lavabo jo 1% dels dies m'hi poso Hemorrane, però potser provo la crema aquesta que dius cigronet, pq n'estic farta, vull tenir un cul normal.A part d'això no em puc queixar massa dels meus post-parts, simplement el que comenteu, estar desbordada i una vida social igual a zero, hi ha moments que ho trobo a faltar i moments que em fa tanta mandra qualsevol cosa, que només penso en tornar a dormir una nit sencera....
Jo els dos cops després de parir m'he aprimat molt, més que abans d'estar embarassada, per mi fer LME és una dieta d'aprimament i tinc a tota la família preocupats perquè dono el pit a les 2 nenes i diuen que no pot ser, que la gran que té 2 anys ja l'hauria de desalletar... però també saben que no ho faré i crec que en el fons els hi agrada.
A-fer, jo m'he apuntat a un taller de gimnàstica hipopressiva perquè la llevadora em va dir que tenia el periné fatal i que si no m'ho currava una mica quan tingui la menopausa faré pena. Hi vaig una hora a la setmana i està molt bé, jo a casa no faig res de res, i quan s'acabi el taller d'aquí a 2 setmanes segur que no trobaré temps per fer-ho però mentrestant hauré fet alguna cosa. Suposo que si ho fas regularment redueixes panxa però crec que l'objectiu sobretot és treballar els abdominals transversals, però no hi entenc gaire, no em facis gaire cas.
-
Esperançada
- :: tigre
- Entrades: 742
- Membre des de: dl. nov. 22, 2010 4:58 pm
Re: I nosaltres, com estem?
Ostres noies,pensava que era la única que està feta una piltrafa,però es un consol llegir que algunes esteu com jo.Com algunes de vosaltres la setmana vinent farà 4 mesos que vaig tenir a la petita i encara porto la roba d'embarassada. Com no em va pujar la llet vaig començar de seguida a donar-me massatges a la panxa i corrents a les cames per així com a mínim reduir una mica la panxa ja que encara era massa aviat per anar al gimnàs.Encara em queda molta feina per fer.
Això que comentaveu de dedicar una horeta per a nosaltres,jo intento fer-ho almenys un cop per setmana (o em vaig a donar un massatge per que últimament em fan mal els peus) o vaig a fer-me una neteja facial o només el fet d'anar a depilar-me ja es una estoneta que tinc per a mi.
Això que comentaveu de dedicar una horeta per a nosaltres,jo intento fer-ho almenys un cop per setmana (o em vaig a donar un massatge per que últimament em fan mal els peus) o vaig a fer-me una neteja facial o només el fet d'anar a depilar-me ja es una estoneta que tinc per a mi.
Re: I nosaltres, com estem?
A_fer, crec que et queda una mica lluny de casa i tan sols queden 2 sessions, però si t'animes a venir digue-m'ho i ens coneixem!!
http://www.casserres.cat/data/cartellsa ... iuspdf.pdf
http://www.casserres.cat/data/cartellsa ... iuspdf.pdf
Re: I nosaltres, com estem?
Sí, no em ve massa de pas... Però ja buscaré per aquí si fan alguna cosa similar... gràcies igualment, sareti!
Però ja buscaré per aquí si fan alguna cosa similar... gràcies igualment, sareti!Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |