Obsessió per una companya

[maria2010]

La meva filla ha comença P3 aquest any. Mai no havia anat a la llar d'infants i tenia moltes ganes d'anar a l'escola. La seva adaptació ha estat excel·lent. Val a dir que té dues germanes grans i el tema escola, amics i deures l'ha viscut de ben aprop. Jo estic molt contenta amb l'escola, m'agrada el tracte que de moment i fins ara he anat respirant.
El cas és que la senyoreta ens ha comentat que la nena està massa a sobre d'una altra nena de la mateixa classe i el passat divendres fins i tot la va haver de canviar de taula i separar-la d'ella a la rotllana. L'altra nena és una nena cegueta total i té un any més, tot i que fa p3 com ella. La meva filla sempre n'està pendent, li dóna la mà, l'ajuda a fer la fila, l'acompanya,... Però el que en principi semblaria una actitut d'altruisme i de gran maduresa tenint en compte que té 3 anys, la nena cegueta ho viu negativament, la rebutja i fins i tot ha arribat a mossegar-la, dient que ella vol estar sola.
Jo he parlat amb la meva filla per a fer-li entendre però ella només diu que és la seva amiga i que ella l'ajuda. No sé què he de fer ni com actuar però l'aire que vaig respirar després de parlar amb la senyoreta va ser que la meva filla agobia a la nena en excès i que es passa de proteccionisme i l'altre n'està ben tipa.
Com puc fer entendre i convèncer a la meva filla que jugui amb altres nenes, que només li ofereixi ajuda si li demana i que li deixi espai?

Necessito consells!!! Moltes gràcies!

[Albercoca]

Ostres! Qué difícil que deu ser això per totes! I vols dir que no se li passarà amb el temps aquesta sobre protecció?
No sé qué és el millor en aquest cas, però jo potser li diria a la teva filla que és molt maco ajudar els altres, que valores les seva bona intenció, però que la millor manera d'ajudar a la seva amiga és esperar a que ella li demani. Que si la nena li diu "necessito ajuda" llavors que sí que la pot ajudar. O que li pregunti a la nena "necessites ajuda" i si li diu "no" que la deixi estar.
És fàcil dir-ho, però deu ser complicat per la teva filla... Pot ser és qüestió de temps.
No sé, espero que algú del socpetit pugui donar-te algún Consell útil. Que vagi tot bé!

[Susana82]

Hola
Estci totalment d'acord amb tú Albercoca. Potser una altra solució seria q la tutora parlés amb la teva filla i fer-li entendre q la nena no vol q estigui a sobre... es difícil aquesta situació son tan petits q es difícil fer-li entendre una cosaa així...

[kabbisa]

Li hauries de fer veure a la teva filla que la seva amiga és cega, ok, però no cal que li faci tot.
Aix, si ja és complicat explicar-ho a grans...!

Que sigui cega no vol dir que no pugui fer les coses. Vol dir que les fa d'una forma diferent a com les fem nosaltres.

[maria2010]

Moltes gràcies noies pels vostres consells! El com aconseguir-ho és el que més em costa. M'estic plantejant el tema de les estrelles i els premis tot i que ho trobo aberrant, si més no en aquest cas.

Estic tan angoixada que a vegades m'imagino la meva nena, que per altra banda és molt dòcil i tranquil·la, com el monstre estressant de la classe; com l'alumne que la mestra no pot ni veure amb pintura, que sé jo!!! Però si només té 3 anys!!!!

Ja començo a veure-ho tot negatiu i em fa pànic que arribi el dilluns... Què fàcil que era quan anava al parc i no tenia problemes amb ningú o tots el conflictes els podia valorar des del meu punt d'observació i no a partir dels punts de vista dels altres,...

M'he passat el cap de setmana parlant amb ella però al final sempre acaba preguntant: "però em puc sentar al seu costat?" Veig que no ho entén perquè per a ella no hi ha mala intenció i per tant no és conscient del problema. És molt petita per a aquest nivell d'empatia!

Buf... Quin drama! Perdoneu i de nou moltes gràcies.

[ada_bcn]

Li pots llegir algún conte en el que surti algúna persona cega, o alguna altra discapacitat, i que ensenyi que pot fer les coses sol, sense ajuda, i que no la necessita ni la vol si no la demana, que "ajudant-la" d'aquesta manera no la ajuda, pq ha d'apendre a fer les coses sola igual que la resta de nens. N'hi ha bastants de contes... et deixo un llistat. http://adoptivanet.info/empezando/neces ... grafia.php
Un papá especial potser estaria bé, està en català.

[rundi]

Hola,
Si li agraden ela dibuixos del Caillou busca a veure si trobes un capítol que arriba una nena nova a classe que es diu Emma i és diabètica.
El Caillou li està molt a sobre i l'atosiga, fins que la nena li fa veure que la seva malaltia no la fa diferent.
Potser et pot ajudar a enfocar el tema!
Ànins i no t'atabalis. És lloable l'actitud de la teva filla, s'ha de corregir perquè molesta a l'altra nena amb tanta atenció però el que seria un problema seria que la marginés o actituds similars!

[petitaemma]

Ostres, Maria,
l'actitut de la teva nena és molt bonica! no ho vegis pas com quelcom negatiu!
T'explico el nostre cas, jo tinc bessones molt prematures, una no té cap problema, a part que no parla taaant com els altres, per mi és un lorito...
L'altra té una discapacitat, encara no camina sola,fa 4 ó 5 passets i en quant a parla, tot sona a: papa, tata, caca, mama, yaya.
Aquest curs hem començat a P3 en una escola rural, són 27 en tota l'escola.
A mi una de les coses que em fa por, em feia, millor dit; era el rebuig dels altres...
Doncs imagina't un dia que ens quedem a berenar al pati de l'escola (el deixen obert pels nens i el poble) i les nenes grans, li treien el berenar de la bossa, li rentaven la boca, l'ajudaven a baixar del banc, a tirar el paper del berenar a la paperera i fins i tot li feien un massatget!
Aquell dia vaig flipar, i vaig marxar emocionadíssima cap a casa, em van marxar totes les pors!
Quan arribem a l'escola, casi tots s'esbarallen per donar-li la mà i ella com una reina dient: no!
Però el repetir-se cada dia taaanta ajuda per coses que ella a casa fa soleta d'una manera o altra em va fer parlar amb la mestra, que ja n'era conscient i va parlar amb les nenes; clar que elles són més grans i ho entenen millor.
No sé donar-te cap guia, a part d'explicar-li que si la nena no li demana ajuda és que no la necessita, però clar, és petita, pobra...
Només vull fer que et sentis orgullossa de la teva nena, és molt bonic això que fa, segur que és un encant!
Segur que poc a poc amb la senyoreta ho acabaran d'afilerar i la teva nena acabarà veient que l'amigueta també sap fer les coses, ni que sigui d'una altra manera.
Molts petons a la teva filla preciosa n'has d'estar orgullosa!

[Libèl.lula]

Si tinguessis l'oportunitat, potser us aniria bé quedar les dues famílies amb les nenes fora de l'escola. Podrieu veure com és la relació i si li expliques a la teva filla com pot actuar,en el moment, potser ho entendrà millor. A més, la mare o pare de l'altra nena segur que li poden donar estratègies!
Sóc mestra i treballo amb nens que tenen discapacitat i també estan integrats dins l'aula i t'asseguro que quan veuen que la resta els tractem amb igualtat els nens també ho fan. És un aprenentatge!
Penso que la forma d'actuar de la teva filla és positiva però ha de trobar l'equilibri, sinó ho passaran malament totes dues.

[arlet76]

Caram petitaemma, m'has emocionat!!! Cuan hem d'apendre dels nens!!!

[petitaemma]

arlet
És que tendim, en general, a pensar que quan algú té una discapacitat no pot fer les coses o "pobre", jo sempre que em diuen "pobreta" per l'Abril, dic, pobreta no! ella ha de fer el doble d'esforç per fer el que vol i el que hauria de fer! ella és molt forta i valenta!
I també és molt bonic i lloable el que fa la nena de la maria, demostra tenir interés i empatia pels altres i que és sensible.

[entrerius]

digues-li que busqui una cosa en que la seva amiga la pugui ajudar.... segur que en trobarà moltes
Això potser li canviarà el xip..... i potser també a l'amiga, ja que quan t'has sentit "assetjada" és molt possible que la rebutgi, d'entrada.


El meu fill es va sentir "assetjat" per una companya que desprèn amor per tot arreu. Era el seu peluix de carn i ossos i contínuament el volia estimar. Ell no volia i s'enrabiava, i com més s'enrabiava, ella més amor li volia donar
Era una situació frustrant pels dos. El meu fill, dins l'escola, aguantava i aguantava, però quan sortia, rebutjava tot el que venia d'aquella nena amb molta contundència, i ella és sentia fatal.
A classe els van separar i poc a poc les coses van anar tornat al seu lloc. Ara son amics i fins i tot s'han convidat mútuament a dormir a casa.

[ada_bcn]

Al meu fill li passav, ja fa un parell d'anys, que un amic que tenia més gran que ell però que és cec entre altres discapacitats, que de vegades el portaven agafat de la mà, no sempre, el veia com un bebé, em deia "el bebé dels ulls grisos" tal i tal cosa, i li volia donar la mà i portar-lo com un bebé, fins que li vaig dir que tenia 5 anys més que ell i que no era un bebé, sino que no hi veia, però que pels llocs que coneixia no necessitava que li donèssin la mà... dubto que ell s'hagués adonat que no hi veia, només s'havia adonat que anava sempre agafat de la mà, potser que portava bolquers, i per tant era un bebé, i per tant l'havia de tractar com un bebé. Un cop va estar amb ell a casa jugant i va veure que feia les coses com ell, que menjava sol, que caminava sol i tal ja no el va tractar més com un bebé.