Desanimada... No m'acostumo...

[EMAMI]

Bones! Recorro al fòrum ja que estic convençuda que m'entendreu!
La meva filla té 15 mesos i al setembre va començar la llar.
Des dels 6 mesos que la deixo a casa i ho portava prou bé. Però des de que he començat a treballar a jornada sencera que cada dia ho porto pitjor.
Porto a la peque de 9 a 17 a la llar... Quan està malalta la deixo a casa amb una amiga però se'm fa molt dur.
Cada dia la deixo plorant. Tot i saber que després li passa em costa.
No m'havia passat mai estar pensant sempre amb quan hi ha pont o vacances per estar amb ma filla. No treballo a gust...
A algú li ha passat?
M'anirà passant?
Moltes gràcies!

[FloR]

Jo ja fa un any que treballo i estic igual.. No et vull desanimar però és dur i has de fer mil filigranes.. I dona molta pena sí, i més quan estàn malalts, ho pasem tots malament.. Anem contranatura..

[Lisa_Cat]

Hola!
T'entenc perfectament, a mi em va passar el mateix.
Despres de tenir el meu primer fill em vaig quedar a l'atur, i ara amb la segona tambe hi estic.
Entre mig he treballat a jornada completa, no excessivament lluny de casa pero el gran s'havia de quedar 10 hores (8-18!) a la llar. Les mestres que va tenir son unes persones genials, sort d'aixo!!, pero tant ell com jo ho vam passar fatal.
Ara em plantejo si quan acabi la baixa, buscar feina a mitja jornada, tot i que ens haguem d'apretar encara mes el cinturo...

[lila]

La meva gran ja té 5 anys i jo hem segueixo sentint fatal quan penso que es passa de quarts de nou a quarts de cinc a l'escola...

Són una pila d'hores encara que ja tingui 5 anys i la petita 3...

M'entristeix pensar que s'hi passen tant de temps, sense mi...

Llavors només puc proposar-me d'estar al 100 per 100 ( o més) la resta de temps del dia, quan les recullo i als matins, abans de dur-les...

No sé, suposo que també deu anar amb els caràcters... jo sóc de sentir-me sempre força culpable en general...

Ànims!

[Alehop]

Llavors només puc proposar-me d'estar al 100 per 100 ( o més) la resta de temps del dia, quan les recullo i als matins, abans de dur-les...!

A mi tambe em fa peneta estar taaaantes hores sense ells però també m'agrada molt la meva feina i hi disfruto...Per això quan estic amb ells intento passar temps de qualitat: el 100% de la meva atencio la tenen els meus fills.

Avui he arribat a les 19 a casa (normalment els recullo jo del cole a les 16.30) i estar nomes a l'hora del bany i del sopar se m'ha fet momt estrany....

[laiaf3]

Jo tinc dos nens, 5 i 3 anys, i continuo sentint-me culpable... sempre, en tot moment, treballo a mitja jornada, i no em dona temps de fer les coses... estic passant una temporada fatal, i encara
estem amb l'adaptació del petit, que és el nen més tossut que he conegut jo (i senyoretes que veuen
molts nens al dia...), vui dir que tan si treballes a jornada complerta com a mitja jornada aquest
sentiment no ens el podrem treure de sobre fem el que fem, som aixi... i quan siguin més grans
i vagin pel seu conte, després ens sentirem culpables per no haver-hi passat més temps de petits,
jejeje, que hi farem...

[canyelladecolors]

Hola noies,

la meva petita te 5 mesos i se m'està apunt d'acabar la baixa maternal... fa 3 mesos que treballo alguna tarda al despatx ja que tb soc autònoma però la feina del mati a l'escola encara no la faig. No sabeu lo depre que m'estic posant de pensar que no podre estar al mati amb ella.

Per el meu horari minim 3 dies arribare a casa passades les 7 aixi que just pel bany, la teta i a dormir...
em fa tanta pena... ara ho deixaria tot per estar mes estona amb ella...
m'ha anat be desfogar-me!

[Susana82]

Hola
Es normal trobar-se així són petits... i més quan estàn malalts...
tot això es normal i forma part de la nostra vida. Fins q t'acostumes....

[EMAMI]

Ja vec que som unes quantes... És injust! Passa massa ràpid i no poder disfrutar dels fills com voldriem és el pitjor!
Algunes dieu que és acostumar-s'hi però no se si ho aconseguiré!
El que tinc clar és que si algun dia tinc el segons allargaré la reducció tan com pugui!
Ànims!

[carbasseta]

jo crec q mes q acostumar-se ens ressignem perque no ens queda mes remei :'(

[Aza]

Jo crec que ho hem de portar d'una manera positiva, penseu en que el temps que puguem passar amb ells sigui de qualitat, i intenteu transmitir-lis amb ells aquesta positivat, fer-li veure que alla on es queda (en el meu cas escola bressol) ho passarà be, tinguen en compte vosaltres també aixó, que ho passen be i aprenen noves experiencies, tot aixó també els hi fa creixer, Si ells veuen que vosaltres ho viviu així, ells ho faràn també, i el cap de setmana a tope amb ells.
Mireu que jo surto de casa a les 8, i arrivo a les 8 del vespre, així que imagineu, pero quan arrivo m'explica de tot, juguem, sopem, i anem junts a dormir, i quan marxo, em diu adeu mama, i fa adeu amb la maneta, i el papa s'encarrega d'ell i de portar.lo a la guarde, i ell ho te super assumit i porta molt be, es la vida, i em d'intentar ser sempre possitius per poder gaudir del moments que si podem estar junts.

[laurita6]

yo hem sento igual tinc horari partit aixi que porto a la peque a la guarde la recullu al mig dia dinem juntes i a les 4 marxo fins a les 8 que ya esta banyada i li dono de sopar juguem una mica i la poso a dormir, la trobo molt a faltar m'he perdut moltes coses d'ella i aixo hem fa sentir mala mare pero treballo per poder pagar com tots pero es una M.

[boira75]

Us entenc tant...La meva petita té dos anys, i jo treballo des de que en tenia 5 mesos i mig...ara encara se'm fa duríssim. La deixo a les 9 i la recullo a les 17.00, però el dia que tinc curs o algo que l'haig de deixar abans i haig d'enviar a la cangur per recollir-la se'm fa molt dur, ho passo molt malament, ella no tant crec, però jo...buf, fatal! no tinc gens de ganes de treballar, crec que el meu rendiment és molt més baix i tot!

[boira75]

Ara us anava llegint més, i m'hi sento tant identificada!....jo de totes maneres soc una persona molt activa, i per sentir-me be necessito fer moltes coses i per això, malgrat tot intento trobar l'equilibri, faig un màster, al qual hi dedico un parell d'hores mensuals i intento anar al gimnàs un parell de dies a la setmana i a ioga quinzenalment...penso que és important trobar espai per a nosaltres, i dedicar-nos al 100% les estones que estiguem amb ells