Rondina i plora mentre mama

[laureta]

Hola!
Tinc una consulta per fer aviam si algú s'ha trobat amb el mateix. Fa unes quantes nits que la Camil·la es queixa i es mou molt mentre mama. Ho fem estirades al llit, i normalment ella es quedava tranquil·la i ens adormíem inmediatament. Però darrerament fa això, està inquieta i no s'adorm gens (de fet porto 3 nits que déu n'hi dó!). Ës més, fa moltes més glopades que abans. Sembla com si mengés d'ànsia i no de gana i llavors es quedes incòmoda... No ho sé! Fins ara ha menjat sempre molt i el pit sempre ha servit per calmar-la, però sembla ser que aquestes vegades no és així...
Algú em podria donar algun consell??
Gràcies!
L.

[Ayrs]

A mi em sembla que es un cas de crisi de lactància, normalment es pasen soles en uns dies

¿Que es una crisis de lactancia?
Suele sucedernos que a los 30 o 45 días de nacido, nuestro bebé que solía mamar a intervalos mas o menos regulares, comienza a pedir teta cada media hora, llora entre mamadas y nos parece que nada será capaz de calmar el llanto de nuestro querido retoño, y no encontramos la manera de enfrentar este "ataque de hambre". También sentimos que nuestros pechos están blandos o flojos otra vez, nos sentimos agotadas y no sabemos de que manera "volver a la normalidad" con las tareas de la casa; sumado a esto en nuestro entorno se comienzan a escuchar cosas tales como: "llora de hambre" "tu leche no le alcanza" "¿otra vez quiere teta?", comentarios o sugerencias que no hacen otra cosa más que llenarnos de dudas, incertidumbres e inseguridades. Pues bien, estamos ante una "Crisis de lactancia", el bebé está en continuo crecimiento y necesita más cantidad de leche para quedar satisfecho. Y es por eso que llora, y pide más seguido; de esta manera si respondemos a sus necesidades poniéndolo al pecho, lograremos que nuestros pechos produzcan más cantidad de leche y veremos que las mamadas en pocos días vuelven a su ritmo normal, que es único e independiente en cada bebe. Es bueno saber que estas "crisis" pueden repetirse al mes, a los 45 días ó cuando la madre vuelve a ovular ó a menstruar y que muchas veces pasan desapercibidas ó pueden no presentarse nunca.

¿Qué podemos hacer?
* Tranquilizarnos: tengamos confianza en que nuestra leche siempre sirve y va alcanzar si nuestros pechos son adecuadamente estimulados; que no se va a morir de hambre nuestro bebé mientras transitamos esta crisis que dura dos o tres días.

* Aumentar la ingesta de líquidos ayuda también a reestablecer la producción de leche, tomemos la rutina de tener siempre líquidos a mano (NO café, té, bebidas colas o alcohólicas) y recurrir a ellos haciendo caso a nuestra sed, en especial durante el momento de dar el pecho.

* Saber que la leche materna es digerida rápidamente por el bebé y que no es necesario hacer esperar al bebé 3 horas entre una mamada y otra, pues al cabo de pasados los 30 ó 40 minutos de terminada una mamada, el bebé vuelve a tener hambre; debemos poner al bebe a mamar más seguido, adelantarnos a su pedido de comida y estar atentas a que la misma sea efectiva y cambiar al bebé de lado si vemos que espacian las succiones o comienzan a dormirse.
* Pedir ayuda para los quehaceres domésticos: siempre contamos con una flamante abuela, tía o muy buena amiga que nos quieren ayudar y no saben como. Debemos descansar y dedicarnos a nuestro bebé, las cosas de la casa pueden esperar, y siempre hay alguien con quien contar que sin duda nos ayudará si nos permitimos a nosotras mismas pedir una mano.

* No incorporar mamaderas: muchas veces creemos que es la gran solución... pero no resulta así: el bebé al tomar mamadera no estimula el pecho y esto nos lleva a que la producción de leche vaya bajando; también es bueno saber que la succión de la mamadera no representa ningún trabajo para el bebé, llevando a debilitarle la fuerza de succión y que cuando lo pongamos al pecho no logre extraer la cantidad de leche necesaria. Si el pediatra ha indicado la incorporación de otra leche, modalidad que adoptan algunos profesionales en estos casos, no es necesario dársela en mamadera, existen diferentes maneras de ofrecer este complemento: una vez prendido al pecho, con un gotero darle la otra leche de manera que caiga en la comisura de los labios del bebé, con esto lograremos que nos estimule la teta, no perdiendo producción y el bebé recibe el complemento y nuestra leche; en vasito o cucharita: esto requerirá de mucha paciencia y debemos adelantarnos a el pedido de leche del bebé, ofreciéndole siempre primero la teta. Saber que esta situación es momentánea y transitoria, que el hecho de haber agregado complemento no significa que no podremos volver a alimentar a nuestro bebe solo con nuestra leche. Si estamos convencidas e informadas nada hará torcer el rumbo de nuestro objetivo: brindarle lo mejor "nuestra leche".

* Buscar ayuda en algún grupo de apoyo a la lactancia materna: rodearnos de madres que cuentan con la experiencia de haber o estar amamantando puede sernos de mucha ayuda. Una vez que hemos puesto en practica estas sugerencias antes mencionadas, nuestros pechos comenzarán a aumentar la producción leche que necesitamos para el bebé. Saber que esto es algo común en la lactancia y que tiene una pronta solución hará que el camino de la lactancia sea placentero para nosotras y nuestro bebé.

Silvia -Mamá de Eliana & Iara- Integrante de Amamanta -Grupo de Apoyo a Lactancia Materna-

[cocosong]

Tranquila perque segur que seran uns dies. L'Emma també ha tingut temporades en que no sabia que li passava i sempre es torna a la normalitat. A tot en diem crisi d'alletament i si penses això estaras més tranquila. A vegades s'empipen per que no els hi surt la llet com ells volen, o massa o massa poc...

[laureta]

Hola!
Gracies per les respostes!
Doncs em sembla que no deu ser una "crisi de creixement"... D'aquestes ja n'ha passat dues, segons la llevadora que em portava el postpart. Es va passar un parell de dies (quan en tenia 10 i quan en tenia 40), mamant cada mitja hora amb ansietat.
No pateixo per la meva "producció de llet", estic feta una font, i la nena s'ha engreixat més de 2 kgs en 6 setmanes (!!).
Més aviat em sembla que la nena mama inquieta quan no té més gana i no sap ben bé què fer per calmar-se. Mama perquè vol succionar (crec) però no li vé de gust menjar (em sembla...). Per això després també fa glopades.
No ho sé, crec que més aviat va per aquí la cosa, però seguiré observant...
Fins aviat!
L.

[Visitant]

laureta,
pot ser aixo que expliques. la joana quan tenia mals de panxa tb li passava. anava ben tipa pero estava nerviosa i volia mamar, suposo que tenen un malestar i per aixo s'enganxen a la teta

[Colometa]

Laureta, jo també penso que és això que expliques. A la Laia també li passava. Ha arribat a mamar amb tanta ànsia, que fins i tot, m'ha vomitat tot el que havia mamat. Ara ja la conec, i quan veig que està tan nerviosa mentre mama, la faig parar i li faig fer el rotet, encara que es queixi, i moltes vegades aquesta és la manera perquè deixi de mamar perquè ja no en vol més; segur que està ben tipa!!

[Monfran]

Laureta a mi m'esta passant el mateix... ho he possat a un post que hi havia que es diu "Plora mentre mama".
Estic molt rallada amb el tema...

[vak]

De vegades volen teta però no volen llet, i fins que no aprenen a enganxar-se al pit sense succionar, s'enfaden perquè els surt llet. A l'Enzo també li passava, i de vegades li passa quan està molt neguitós, però ara sap acabar de menjar i continuar al pit "mamant" peò sense xuclar.

[Monfran]

POTSER SI QUE ES AIXO PERQUE ARA MATEIX M'ACABA DE FER-HO I MENTRE PLORAVA I MAMAVA HA ACABAT ESCOPINT LA LLET SENSE DESENGANXAR-SE DEL PIT, COM DIENT NO EN VUI MÉS I LA QUE EM SURT NO ME L'EMPASSO.
CLÀUIDA FES-TE GRAN!!!

O SIGUI QUE QUAN PLORA ES QUE NO EN VOL MÉS... AIXO JA M'HO HAVIA SEMBLAT PERO COM QUE CONTINUAVA MAMANT...

[vak]

Si utilititzes xumet, quan es posi així li ofereixes i segurament continuarà dormint "a pierna suelta". Bon nadal!!

[pitina]

Existeix la crisi de les 3 setmanes??? L'Aleix quan li dono el pit no plora, però està molt inquiet, m'estira del pit, el deixa anar, el torna a aagafar... i des d'ahir que demana més sovint.
Que en penseu? És normal?

[Monfran]

Si Pitina, hi ha la crisi de les 3 setmanes, del mes i mig i dels 3 mesos.

[Liula]

Ui, em penso que hi ha crisis cada quan li pica a això de donar el pit.... suposo que s'ho va inventar algú que cada cop que tenia un problema deia: la crisi de les quatre setmanes i mitja......... noies, és que és difícil, i francament, a mi m'ho arriben a jurar i no m'ho hauria cregut, es veu tan fàcil des de fora...!! però quan te'n vas sortint és tan o més gratificant que compensa tot l'aprenentatge mutuu... ara pot ser que tinguin còlics, que hagin de fer un rotet, que no trobin la postura adequada...... si passeu pels posts que vaig posar a la primera pàgina del post de dubtes i satisfaccions de la LM veureu que moltes han passat pel mateix, recordo especialment els plors de l'Abril de l'Aqualata... i com li costava, però gràcies a la seva obstinació se n'anava sortint i disfrutant cada nova etapa, a mi em va ajudar molt anar llegint-la a ella i algunes més que m'aconsellaven perquè veies que tot el que passava és normal... és qüestió d'intentar disfrutar-ho al màxim, i anar trobant el què... si plora, calmar-se, provar-ho de nou al cap d'una estona, canviar de postura (ells i tu...).. no ho sé... prueba i ajuste!!

Per cert, Montse, que a mi encara hi ha dies que es tira entre mitja hora i una hora mamant... rares vegades ho fa amb cinc o deu minuts, però francament, ara donant el pit (tret de la nit), si ell està més o menys relaxat m'encanta...... me'l miro, ell em mira... és genial... però ara aquest petardo no para quiet (de fet no para mai quiet), amb la cama sempre enlaire, des que tenia pocs mesos, i sense parar de moure-les, i ara ja s'aixeca sol quan vol parar, he d'insistir perquè mengi una mica més perquè es distreu amb tot, però quan mama a gust és una delícia.........

[Monfran]

Es veritat Anna, aixo de les crisis és una "excusa" per explicar qualsevol cosa rara que fan els nens amb la lactancia.
Al grup de suport qualsevol cosa que explico que em passa la resposta sempre és: crisi. O sigui que em sembla que la meva experiencia amb la làctancia és una crisi continua. A més no ajuda que jo sóc molt nerviosa de mena (i segur que ho encomano a la Clàudia).
La Clàudia no s'està massa estona al pit, ultimament podria dir que s'està 5 minuts i es deixa, jo insisteixo perque penso que a mamat poc i llavors després d'agafar i deixar-se anar varies vegaes, es fica histerica perque no vol més.
El xumet si que el vol i fins i tot a vegades al moises fica la cara cap a terra buscant-lo, sempre em queda el dubte si busca el pit o el xumet, pero quan ho he provat no vol pit... és possible que facin el gest de buscar el xumet també?????

[Monfran]

La historia de l'Aqualata em sona... on és exactament?

[Liula]

Mira Montse, aquí en aquest enllaç hi ha els enllaços, crec que el tema aquest com molts d'altres era a : Problemes per donar el pit o un altre que va obrir l'Anna2007...

http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?t=4409&start=0

Ostres noia, tan de bo pogués fer alguna cosa per animar-te, em sap greu veure't així, tan il·lusionada com estaves abans per donar-li el pit, i animant-nos també alguns cops!! Escolta, si no disfrutes tampoc és cap obligació donar el pit, jo trobo que és una cosa molt bonica si es disfruta, sinó pot ser fins i tot angoixant... t'esperono a que aguantis si pots als tres mesos a veure si canvia una mica la cosa, amoïna'ns per aquí tan com vulguis però sinó no has de donar explicacions a ningú... has de fer el que et sembli millor per a la nena però també per tu, i ja li has donat el pit un temps, t'ha anat bé a tu i a ella, i moltes noies que han donat el bibi des del primer dia et diran també que també se'n poden treure moltes satisfaccions... sobretot no t'agobiïs i intenta pensar que la Clàudia també intenta aprendre'n, com tu, cada dia n'aprenem tots , d'ells, i si plora no t'està castigant perquè no ho facis bé... només et diu que ella no està del tot a gust... diuen que si ells senten que els comprens és el millor que pots fer... intenta dir-li que no plori, que la mama és amb ella i que li ensenyarà moltes coses, jo de vegades li deia que la mama encara no en sap prou... o tranquil, no ploris, que ara sortirà......

Ànims guapa, tinc moltes ganes que d'aquí poquet ens diguis que tot funciona molt millor, sigui amb bibis o amb el pit, sobretot aprofita ara que tens temps i pots estar amb la petita Clàudia...

Un petó

[Monfran]

Moltes gràcies Anna, a vegades penso que us puc ser molt pesada... ..
Ahir la pediatra em va dir que la nena estava tant bé i no agafa res perque: no té germans, no va a la guarde i a més li dono el pit. Amb això em sentiria fatal deixar-ho. Esperaré als 3 mesos per veure si tot millora...

[Colometa]

Anna!!!! jo no havia vist el post que poses a l'enllaç fins ara!!! quina currada!! jolin nena, ets molt i molt trempada!! ja m'hi aniré passant. Veig que els canvis que va fent la Laia a l'hora de mamar els puc anar consultant perfectament perquè hi ha molta informació i molts enllaços. Gràcies solet!!