NO AL CANVI DE LLIT! AJUDEU-ME!

[carpe diem]

Ja fa unes quantes nits que hem intentem que el Pau dormi a la seva habitació i al llit de baranes. MISSIO IMPOSSIBLE!!

Abans anava a dormir a les 9.30h i s'adormia desseguida,gairebé tot sol,ara si son les 11h es una sort!!

Fem com sempre, bany i sopar cap a les 9h, fins aqui tot bé, pero es entrar a la seva habitació i CRIDAR, PLORAR... El posem al llit, m'assento aprop, li canto, l'acaricio... res, es dona la volta i no para de plorar...

No sé quin mètode seguir, jo no el se deixar plorar, em posa molt nerviosa i veig que ho passa realment molt malament.
Pero aixo de ficar-me'l al meu llit i acabar cedint sempre que plora tant tampoc em convenç perquè després ja sap que plorant acabemt fent el què vol...

Ajudeu-me!! com ho faig? primer pq vulgui com a minim ficar-se al llit i després pq s'adormi tot sol i si a les nits es desperta no em reclami...

Pensava que era cosa de les primeres nits pel canvi i tal... pero em sembla que aixo va per llarg, tot i estar rendit no hi ha manera...

Gracies!!

[xin76]

Hola!

Mira, jo també vaig passar pel que expliques... quan la Laia tenia uns 20 mesos més o menys.
La Laia des de l'any fins als 20 mesos normalment s'adormia amb mi al llit nostre i llavors la passava al seu llit de baranes, més que res perquè es movia molt i jo no dormia tranquil.la a la nit.
Llavors vam decidir que havia d'acostumar-se al seu llit i ... uffff! Aquí va venir el difícil ! Vam estar uns dies que plorava molt, com el que tu expliques, s'aixecava al llit i volia sortir tan si com no. Jo la solia treure i li deia, bé anem a jugar però quan tinguis son tornarem a dormir. I llavors hi tornàvem. Jo tampoc sóc de deixar-la plorar al llit i mira, l'agafava a coll quan plorava molt, li feia mimos, li cantava, tot !! i res semblava funcionar. Ho vaig passar més malament jo que ella, però el que em va anar molt bé va ser sempre cada dia seguir la mateixa rutina perquè ella sabés el que venia.
Li posava el pijama, miràvem contes i li engegava unes llumetes que té que fan llums al sostre... al principi plorava igual, però amb paciència al final si va acostumar. Això sí, van caler dies de passar-ho malament tots.

Un petó i espero que t'hagi ajudat una micona!

[carpe diem]

Gracies xin76!

Aixo que dius de les rutines tens raó, nosaltres fins que acabem de sopar ho portem molt bé.. ara un cop el tema se'ns escapa de les mans, els treiem a passejar pel passadís, l'assentem al sofa... suposo que anar tant cap aqui i cap alla tampoc l'ajuda.
Em plantejare buscar algo "fixe" per fer un cop entrem a l'habitació per no sortir-ne!
Un conte, aixo de les llumetes... aixi apendra que a l'habitació quan hi anem amb "aquestes condicions" es pq s'hi va a dormir!

[lila29]

En el meu cas la Keila dorm a la seva habitació des de ben petita, el que no sé és si quan sigui més grandeta voldrà venir a la nostra....
Potser que li possessis les llumetes amb musica només per dormir (jo ho faig)....

[RA26]

Bon dia

Crec que cambiar d'habitación i de llit de cop es massa canvi pel petit. Potser que primer en canvis d'habitació pero que segueixi dormin al bressol, i mes endevant cambiar-lo de llit. En el llit mes gran pots probar de possar-li coxints lligats, perque no trobi el llit tan gran, i anar-li treien de mica en mica. Hi ha nens que es troben extranys en el llit gran.

[estrella75]

ges, no et puc ajudar massa perquè nosaltres vam posar la Gala al seu llit de baranes a la seva habitació quan tenia 5 mesos.
Ella el canvi no el va acusar perquè quan dormia al moisès a la nostra habitació la bressolava en braços perquè s'adormís. I al llit de baranes també ho vaig fer.
Ella des que va néixer no s'adormia sola i com que en braços ho feia en un santiamés, i quan la deixava al llit, no plorava, doncs vaig fer-ho així.

Cap als 6 mesos o 7 vaig començar amb una rutina per tal de començar-la a acostumar de posar-la al llit i adormir-se sola. No va ser d'un dia per l'altre però ho va aprendre. Potser un parell de dies la vam haver de posar plorant al llit, entràvem i sortíem, tot i que mai berrejava exasperada (no deixavem que s'exités).
Ara té 26 mesos i la porto al seu llit i s'adorm sola.

Com t'han dit és qüestió de rutina, tranquil·litat i un procés fins que s'acostumi a la nova situació.
Si de cas, intenta que s'adormi amb tu al costat o donant-li la mà.
Passeu més estones durant el dia jugant a l'habitació.
Fés-li dormir les migdiades al seu llit, etc...
Explica-li amb calma.


Ah! Pel tema que no es desperti a la nit i et reclami, vés-te fent a la idea que això va per anys!
Des de l'any i mig que la Gala per fi dorm del tiron, tot i que sempre hi ha una nit o altra que ens crida. Sol passar quan té un malson o no troba el xumet, o com ara que es desperta assedegada de calor.
Quan ja dormen del tiron és genial, però has de pensar que et continuen necessitant de vegades, i que t'hauràs d'aixecar.
Vaja, la meva em reclama però estic segura que no em pren el pèl pq de vegades es desperta i no em crida i quan em crida és ben bé pq està zombie, té un malson (ostres, somnia bastant la meva) i sembla que ni em reconegui.