AVORTAMENT ESPORADIC

[Peixet]

Hola totxo !!

Ser molt be com et sents, jo hem vaig sentir igual, hem semblava que tots al meu voltant s'havien oblidat, tots reien, i jo hem sentia fatal, fins i tot hem vaig enfadar amb la meva germana quan al cap de dos ens vam reunir amb la familia per dinar, ella tant contenta rient com si res hagues passat, i jo per dins hem moria. Hem sentia buida i sola, la veritat es que no tenia ganes d'estar amb ningú tret del meu marit.
Això passarà, mica en mica, be no ser si passa, però si que et sentiras mes forta, tot i que ha vegades et costarà, a mi hem costa molt quan vec alguna embarassada, m'agafen unes ganes de plorar terribles, l'altre dia hem vaig anar a fer una analitica, i havia allà varies noies embarassades, i hem va agfar una mala llet i sortir d'allà corrents.
Però ja veuras que aviat estaràs millor. Recoltzat en el teu marit, i fes'li cas ell tb ha perdut alguna cosa, no és el mateix, però tb l'ha perdut, el meu marit hem deia que tothom havia preguntat per mi, i que ningú li havia perguntat com es sentia ell, i a mi hem va saber greu, pq jo hem vaig tancar en mi i el meu dolor i no li vaig fer gaire cas, així que un cap de setmana sols i tranquils, en que vam plorar i parlar molt nes van anar molt be, et recomano un bon cap de setmana.

Un petò molt fort i molts anims, has de tenir paciencia i aviat tornaràs a estar embarassada.

[Neu]

Hola Totxo,

entenc molt bé com et sents i què vols dir quan parles de la necessitat de no negar "aquest fill" que no ha pogut néixer i la ràbia que fa quan la gent en parla amb lleugeresa, com "si no havia d'anar bé, doncs millor que no hagi nascut". Uf, la gent... Entenc que alguns ho diuen amb la millor intenció, jo mateixa a vegades també em consolo amb aquest argument...., però quan hi penses t'envaeix la tristesa i penses en tots aquells trets teus i del teu company que el nen havia de tenir i que cap altre podrà tornar a tenir, almenys en aquella combinació.

Jo n'he perdut tres, però sempre dic que són dos perquè la gent no entén que l'avortament bioquímic una setmana després de veure el positiu sigui un avortament real i igual de sentit. Jo n'he tingut tres de diferents en un any: al primer se li va parar el cor i em van fer un legrat, el segon va ser el bioquímic i el tercer un ectòpic. Aquest últim sí que m'ha deixat més tocadeta i malgrat que intento estar optimista i la gent no nota res, reconec que estic bastant desanimada. Vull dir que continuo amb les gràfiques i desitjant que vingui un altre positiu ja, però malgrat torni a veure'l aviat no sé si estaré contenta. No tinc gaires esperances que el proper torni a anar bé i només de pensar que puc tornar a perdre'n un altre i en un estat més avançat... buf, no m'imagino poder superar-ho fàcilment...

Jo et vaig seguir quan vas preguntar pel Pessarrodona de la Mútua, crec que no hi vas acabar anant. Jo fa poc hi vaig anar per tenir una segona opinió... Bé, és una mica animal però suposo que un bon professional. Em va dir que encara tinc una trompa que endavant que etc etc.....i bla bla bla.. El pitjor de la visita va ser la sala d'espera, tot de panxes, una parella il.lusionada que acabava de saber-ho... uf, que dur va ser estar allà tota sola...

Pel que fa a la gent trobo més consol en la gent que no conec massa o de la feina, ja que noto en les mirades més comfort i més respecte que amb la família. Amb qui no puc és amb la sogra. Quan ens va passar això de l'ectòpic va dir que ens oblidessim del tema, que no calia continuar, que primer era la salut ... Què sap ella!!! Jo vaig comentar la possibilitat d'adoptar i ella ja va dir alguna cosa del tipus "no surten bé" Ahrrrghhhh! I per postres va i li diu a la meva mare (que no té néts però moltes ganes) que a ella li era "igual" si nosaltres no teníem fills perquè ella ja "en tenia dos". La meva mare, és clar, va contestar-li que a ella sí que no li era igual... i que esperava que d'una manera o altra ens en sortíssim. És clar que la delicadesa de certes persones brilla per la seva absència...

Noies, tot això és molt dur. Però hem de continuar lluitant. Totxo, ànims i endavant!! Un petó per totes!

[*RIX*]

ostres Neu... m'he quedat sense paraules!! sento molt per tot el que has tingut que passar! tot plegat es molt injust!!

et desitjo molta sort, ojala molt aviat puguis aconseguir el teu positiu que tant et mereixes i que vagi tot bé!!

anims i sort

[Peixet]

Hola Neu !!

Hem sap greu el que estas passant. Entenc com et sents amb l'incomprensió dels altres, es penses que és una cosa rapida de superar i no saben com s'equivoquen.
Jo amb la meva sogra tampoc no puc, el dia que vam saber que l'haviem perdut, no podia parlar amb ningú nomès feia que plorar, el dia següent evidentment no vaig anar a treballar, hem feien l'intervenció al vespre, però no podia anar enlloc amb el meu estat d'anim i la meva cara inflada de tant plorar, doncs va la simpatica de la meva sogra i hem trucar i hem preguntar que pq no he anat a treballar ???? que pq vaig aquella veu ?? Mira li vaig dir " A tu que et sembla ????" i li vaig pensajr el telefon, pq t'asseguro que li hagues dit de tot, uuuuuffffffff, i tot el dia "això li passa a molta gent" "es normal", ufff.
Ai noies va be explicar aquí com ens anem sentint, ningú enten a vegades el que sentim.
Neu no pots tirar la tovallola, ja veuras com tot anirà be, aviat faràs realitat el teu somni. Ja saps que aquí estem per el que necessitis.
Un petò molt fort

[*RIX*]

ostres Peixet tela amb la teva sogre... que fort!!!

a mi també em dol molt (parlant de sogres) que quant li varem dir que en la gine havia dit que en un mes ens hi podiem tornar a posar, salta ella i ens diu QUE VAAAA ENCARAA NOOO, ESPREU MÉS MESOS!!!!!! ens varem quedar... tela, tela!! menys mal que el meu home va reaccionar i va dir que no, perque coi teniem que esperar si el metge deia que ja podiam tornari i estava tot bé!! la tia diu que no es bon momet!! que passa, que l'ha de tenir ella?? no hi ha dret!!

bé ja us he fotut el meu rotllo... ho sento, pero se que nomes vosaltres em podeu entendre!!!

molta sort a totes!

[Peixet]

Noies !!

Hem de ser fortes, ja veureu que aviat estarem en l'apartat de "estic embarassada", i podrem anar comentant com creix la nostre panxulina.
La veritat es que jo tinc molta por, per mi ha sigut un cop molt dur, i tot i que tinc ganes de tornar a estar embarassada, hem fa una por terrible, el metge hem va dir que no m'hi capfiques, que tot aniria be, i que endavant.
Rix tens tota la raó amb vaya tela amb les sogres !!
Neu, totxo, rix be i la resta hem de ser fortes !!

Un petò molt fort
La veritat es que m'ha anat molt be compartir aquí el que m'ha passat, m'he sentit menys sola, i mes compresa. Gràcies

[nin]

Noies hos entenc perfectament despres del que hem passat nomes ens falten els comentaris que fa segons qui per encare posarnos mes a 100. Les sogres pel que veig es porten la palma.
Ara us esplicare la meva histora la qual amb fa sentir moltes vegades impotent , enfadade amb la vida i sobretot molt trista.
Jo amb vaig casar el maig del 2007 ia la mes seguent ja estave buscan un peque, la veritat es que no amb va costar gaire o gens al 3er mes ja estave embaraçade, era lo millor que m´´havia passat a la vida, li vaig preparar una sorpresa al meu marit, vaam fer un dinar per dir-lis als pares ( als qual lis vam regalar un pitet a uns amb el nom de nena que voliem i a l´altre el nom de nen, tot perfecte. fins que un dia a les 11 setmanes començo a perdre i al cap de 1 dia amb diuen que al meu petit se li ha parat el cor i no ha tirar endevant, m´ingrsan i amb fan un legrat( la meva vida es pa parar en aquell moment) els metges amb van dir que era molt comu que fes dos mesos de repos i ja podia tornar a buscar.La meva sogre amb diu que no tingui pressa que deixi passar el temps
Despres dels dos mesos amb vaig sentir amb moltes forçes per tornar a provar-ho, i be als dos mesos ja tornave a estar embaraçade pero aquet va durar encare menys , 6 dies. Una nova decepsio´el meu metge dessideix fer probes, tot esta be. Per tant diu que dos mesos mes , que amb prengui aspirina cada mati i hormones duran 15 dies cada mes,aquetes amb provoquen un descontrol hormonal increible i m´engueixo 8 kilos, els quals fan que amb deprimeixi i no m´agradi a mi mateixa, pero bueno penso si aixo ha de servir dons endevant , tothom amb diu no pateixis a la tercera va la vençuda, ( amb tot aixo en el grup dos es queden a¡embaraçades i a la feina la meva companya tambe) dons bueno despres del repos el meu marit m´anima a tornar a provar-ho i amb torno a quedar a la 2ª aquet cop torno a estar molt ilusionade , crec amb el tractament, ja es la tercera per tant tot a de sortir be, dons no a les 7 setamnes le metge amb diu que no ha evolucionat i el perdre, ara si que ja no podia amb res, ja no veia esperança , nomes tenia desesperació.
Dessidim fer mes proves anar a uns altres especialistes i res tot esta perfecte ja no ens poden fer mes proves.
I ara estic aqui amb tractament de nou, amb mes kilos encare, pero amb ilusio una altre vegade
Aixo si amb la meva sogre dienma que pot-ser que faci algu per no emngreixar-me tant, no m´ho poc creure ella sap perfectament com m´estic hormonan, Pero avegades crec que no val la pena fer cas ningu pot saber el que em passat nomes nosaltres podem saber el que se sent quan es per un fill .
(Noies sento haver escrit aquet mega missatge , pero amb tambe us vull dir que jo estic animade, que intento no pensar en el que va passar , que cade mes l´agafeu com el primer i amb alegria, dons aixo ens ajuda a tirar endevant, que segur que ho aconseguirem i nosaltres mes que ningu sabrem que es el millor regal que ens hagin pogut fer mai.
Petons

[towanda]

hola noies.

he llegit les vostres experiencies, i em sento molt identificada amb vosaltres, yo he perdut dos petitons un a les 11s. i l´ultim fa tot just 15 dies a les 33s. podreu llegir la meva historia al post "sentiments contradictoris" .
aixo que dieu de que la gent per consolar diu coses que sense voler ens fereixen, en el meu cas yo ya tinc dos filles , i el que a mi en diuen es que com que ya tinc dos filles que no he d´estar trista , que he de lluitar per elles, etc... ya se que ho diuen amb bona intenció pero no es donen conte de que tot i que tinc dos filles he perdut a dos que per mi ya estimaba molt i esperaba tenir en els meus brassos
i que sempre estaran en el meu cor i que m´han deixat un buit molt gran.

l´experiencia de perdre un fill es la cosa mes horrible que pot viure una dona.

una abrassada molt forta a totes.

[*RIX*]

ostres nius m'he quedat glaçada... la vida es molt injusta!!

Towanda deu ni do el que has tingut que passar... i a sobre el que t'has d'arribar a escoltar!!

noies tenim que ser positives i tirar endevant... se que es molt facil de dir... i que hi ha dies que no trobes sentit a res! pero se qe tart o d'hora aconseguirem tenir als nostres petitons als braços

un petonarru

[Cinta]

Hola precioses, jo anava buscant noticies de la RIX i us he trobat a totes aqui i m'he enganxat a llegir-vos i m'he emocionat tant en cadascuna de les vostres històries que no m'he resistit a escriure, espero que no us molesti.
Primer que tot voldria felicitar-vos per la vostra valentia, entenc el vostre dolor perque cada perdua vostra jo miro el meu petit i fa que m'adoni de com l'estimo i del fràgil i bonic que és ser mare. Jo no havia estat mai conscient de que se mare implicaria estimar tant tant tantttttttt però des del moment en que em va sortir la ratlleta rosa em va sorgir un sentiment enorme d'amor cap al meu fill que cada dia creix mes i més, per tant us entenc perfectament quan dieu que perdre un fill és el pitjor que pot passar, tant hi fa que sigui a la setmana 6 com a la 30, des del moment que ets conscient ja és el teu fill!!!!!!!!!!
Bé no me'n rotllo més només desitjar-vos a totes que aviat passeu al post d'estic embarassada!
una abraçada a cadascuna de vosaltres i un beset per cada angelet!!!!

[*RIX*]

Hola precioses, jo anava buscant noticies de la RIX i us he trobat a totes aqui i m'he enganxat a llegir-vos i m'he emocionat tant en cadascuna de les vostres històries que no m'he resistit a escriure, espero que no us molesti.
Primer que tot voldria felicitar-vos per la vostra valentia, entenc el vostre dolor perque cada perdua vostra jo miro el meu petit i fa que m'adoni de com l'estimo i del fràgil i bonic que és ser mare. Jo no havia estat mai conscient de que se mare implicaria estimar tant tant tantttttttt però des del moment en que em va sortir la ratlleta rosa em va sorgir un sentiment enorme d'amor cap al meu fill que cada dia creix mes i més, per tant us entenc perfectament quan dieu que perdre un fill és el pitjor que pot passar, tant hi fa que sigui a la setmana 6 com a la 30, des del moment que ets conscient ja és el teu fill!!!!!!!!!!
Bé no me'n rotllo més només desitjar-vos a totes que aviat passeu al post d'estic embarassada!
una abraçada a cadascuna de vosaltres i un beset per cada angelet!!!!

moltes i moltes gràcies per les teves paraules i moltes gràcies per passar-te per aqui!!! al mon i falta gent com tu! vals un imperi!! GRÀCIES

[Peixet]

Hola Noies Bon dia !!

Ahir vaig superar una prova mes !! Ahir vam quedar per sopar amb uns amics, ella és una molt bona amiga meva, i estar embarassada, te una panxa ja enorme, i jo ho vaig portar molt be, tenia por de possar-me a plorar quan la veies, però vaig ser forta, el meu marit hem va felicitar i tot !! Vaig poder parlar del tema sense possar-me a plorar.
I crec que tot és gràcies a vosaltres, he pogut parlar del tema amb gent que m'enten.
I ara ja tinc mes ganes que mai de tornar'ho a intentar !!!

Molts petons

[*RIX*]

Hola Noies Bon dia !!

Ahir vaig superar una prova mes !! Ahir vam quedar per sopar amb uns amics, ella és una molt bona amiga meva, i estar embarassada, te una panxa ja enorme, i jo ho vaig portar molt be, tenia por de possar-me a plorar quan la veies, però vaig ser forta, el meu marit hem va felicitar i tot !! Vaig poder parlar del tema sense possar-me a plorar.
I crec que tot és gràcies a vosaltres, he pogut parlar del tema amb gent que m'enten.
I ara ja tinc mes ganes que mai de tornar'ho a intentar !!!

Molts petons

uuuuoooo que bé!!! m'alegro molt!!!!!! aixo ja es un pas més!!! molt avit també tindra tu la teva panxeta!!!

[Peixet]

Moltes gràcies Rix !!

Bon cap de setmana
Un petò

[animada]

Bones a Totes!
Jo també he passat per això...vaig tindre un espontani a les 9 setmanes(ja m'havia fet ecos i semblava que tot anava bé), l'única cosa "extranya" era que tenia molt "mal de regla" però mai havia tacat fins el dia que el vaig perdre. No em van fer legrat perqué em va baixar com una regla forta, al dia següent em van fer una eco i em van dir que ja no hi havia ni sac ni res de res, i em van receptar unes gotes (methergin) perqué acabés de netejar tot.En les ultimes visites tot está correcte i ......apa! a tornar-hi!!!!!!
Malgrat que sé que és fotut, penso que millor així que no pas detectar problemes més endavant.....
Ânims a totes i......al atakeeeeee....que tard o d'hora això ha de funcionar!

[*RIX*]

Bones a Totes!
Jo també he passat per això...vaig tindre un espontani a les 9 setmanes(ja m'havia fet ecos i semblava que tot anava bé), l'única cosa "extranya" era que tenia molt "mal de regla" però mai havia tacat fins el dia que el vaig perdre. No em van fer legrat perqué em va baixar com una regla forta, al dia següent em van fer una eco i em van dir que ja no hi havia ni sac ni res de res, i em van receptar unes gotes (methergin) perqué acabés de netejar tot.En les ultimes visites tot está correcte i ......apa! a tornar-hi!!!!!!
Malgrat que sé que és fotut, penso que millor així que no pas detectar problemes més endavant.....
Ânims a totes i......al atakeeeeee....que tard o d'hora això ha de funcionar!

sento molt pel que has passat!!! t'envio molta força i molts anims!!!!!

aqui estem pel que necessitem!!!

molts i molts petons!!

[sol]

HOLA PRECIOSAS!!!!!
YO ESPERO QUE NO OS MOLESTE PERO A VECES ENTRO Y OS LEO Y CUANDO ALGUNA DE VOSOTROS ANUNCIA UN POSITIVO AUNQUE NO OS CONOZCA MI CORAZON SE ALEGRA TANTOOOOOO Y ME EMOCIONO UN MONTON!!!!!!!!!!!!!!!!
SOLO QUERIA DECIROS QUE OS ENTIENDO PERFECTAMENTE POR QUE YO HE SIDO UNA DE VOSOTRAS MI PRIMER EMBARAZO QACABO EN ABORTO ESPONTANEO A LAS 7 SEMANAS Y AUNQUE ERA MUY INCIPIENTE YO ME HABIA ECHO TODAS LAS ILUSIONES DEL MUNDO, LO HABIA ESCAMPADO POR EL SOC PETIT Y FUERA DE EL LO HABIA GRITADO A LOS 4 VIENTOS, NACERIA EN MAYO Y HABIA REPASADO UNA Y MIL VECES TODOS LOS DIAS DE ESE MES INTENTANDO IMAGINAR CUAL Y COMO SERIA!!!!!!LO SUPERE BASTANTE RAPIDO Y ME DI CUENTA QUE LEJOS DE SER RARO PASABA MAS DE LO QUE YO CREIA.............EN 1 MES ME VINO LA RREGLA Y AL SIGUIENTE MES VOLVIA A ESTAR EMBARAZADA DE MI HIJA, PERO ESTA VEZ NO HUBO AQUELLA ILUSION, NI REPASO DE DIAS Y POR SUPUESTO NO SE LO DIJE NI A MI SOMBRA CASI!!!!!!!!!!ESTABA MUERTA DE MIEDO CADA VEZ QUE HACIA PIPI REZABA POR NO ENCONTRAR UNA MANCHA, EN FIN LO PASE MAL!!!!!!!!!!
POR ESO QUIERO DEXCIROS QUE MUY PRONTO VOLVEREIS A LUCIR TRIPA SEGURO, YO ME ALEGRARE INFINITO Y VOSOTRAS Y AHORA MI CONSEJO: INTENTAR DISFRUTARLO OTRA VEZ, YO NO LO HICE Y FUI MUY TONTA ME PERDI EL EMBARAZO DE SOL SIEMPRE PREOCUPADA POR TODO, ME BLOQUEO UN ABSURDO MIEDO QUE NO MERECE LA PENA SI ALGO MALO TIENE QUE PASAR POR DESGRACIA NO SE PUEDE EVITAR, PERO EL OPTIMISMO Y LA FELICIDAD TIENEN QUE SER BUENOS COMPAÑEROS A LA FUERZA!!!!!!
BUENO GUAPIS EN FIN SOLO QUERIA ENVIAROS UN ABRAZO Y MUCHA FUERZA!!!!!!!!!!

[Exedra]

sol a mi meda muchas fuerzas cuando leo que alguna de las chicas que han pasado como yo por un aborto, vuelven a quedarse embaradas!

Y mensajes como el tuyo animan muchisimo!!!!!

[*RIX*]

Sol muchisimas gracias reina!! a mi me de mucha fuerza leer tus palabras!!!!

un beso

[Peixet]

Sol !!!

Moltes gràcies per els teus anims, a mi tb m'animar veure que gent que ha passat per el mateix que jo, dp tot anat be.

Moltes gràcies

Un petò molt fort