Part respectat, un dret!!

[llunalluneta]

Noies, és molt interessant aquest fil i els vostres comentaris ajuden molt.
Jo volia demanar-vos quin creieu que és el secret per aconseguir un part natural i no deixar-se endur per la por i el dolor i acabar demanant a crits una epidural.
La informació? Fer una dilatació a casa?
Ara amb temps i perspectiva aquest és el part que m'agradaria tenir però tinc molts dubtes de si en el moment del part, amb els dolors, la por, la incertesa em deixaré endur i perdré les forces. Conec noies que volien un part natural i al minut 1 van demanar epidural.

[rateta2013]

Noies, és molt interessant aquest fil i els vostres comentaris ajuden molt.
Jo volia demanar-vos quin creieu que és el secret per aconseguir un part natural i no deixar-se endur per la por i el dolor i acabar demanant a crits una epidural.
La informació? Fer una dilatació a casa?
Ara amb temps i perspectiva aquest és el part que m'agradaria tenir però tinc molts dubtes de si en el moment del part, amb els dolors, la por, la incertesa em deixaré endur i perdré les forces. Conec noies que volien un part natural i al minut 1 van demanar epidural.

El primer és estar convençuda que vols un part natural, independentment del dolor. El dolor és una cara del part, però no pot ser el protagonista. És clar que hi és, i que l'hauràs d'afrontar, però el part té més aspectes. Si basem la idea del part només en el dolor, és impossible no demanar epidural.

En el meu cas, estava convençuda 100% que volia part natural per evitar a tota costa l'oxitocina. Estava disposada al dolor, si a canvi el meu fill neixia sense cap tipus d'injerència externa.

T'he de dir que la dilatació no em va fer gens de mal. Tenia habitació privada, em podia moure, dutxar-me, beure... això va ajudar moltíssim. Però l'expulsiu va ser llarg i amb molt dolor. Encara que hagués volgut epidural, ja no hagués estat a temps. Però vaig tenir el part desitjat: el meu cos va fer la feina, no m'havien de dir quan empenyer, em posava en la postura que el cos em demanava, etc.

Jo mai m'atreviria a recomanar algú el part natural "sí o sí". Crec que és una cosa que ha de sentir-se a dins. Has de sentir que vols viure-ho "a pèl", que és un fet únic i no vols tapar-lo amb anestèsia. Si no ho sents així, millor l'epidural.

Jo poso un exemple molt tonto, però que crec que és gràfic. Potser el primer cop que fas l'amor fa mal, però...seria millor fer-ho amb anestèsia i no sentir res? Ja sé que no és el mateix!!!!! el dolor de part és infinitament més intens, però em refereixo a que algunes persones prefereixen sentir (amb el bo i el dolent) i altres prefereixen viure les experiències d'una altra manera més suavitzada.

I també penso que l'epidural està molt bé i és un gran avenç! si jo tingués un part induit, o difícil, o m'haguessin de fer intervencions, i tant que la demanaria!!!

[crissie]

EL part natural és una de les opcions que tenim ara mateix per triar.
LA medicalització als parts: Oxitocina, epidrual, forceps, episiotomia, monitorització interna o una cesàri, etc es van "inventar" per patologies en els parts, és a dir, no perquè la dona parís més a gust, sinó per casos greus i intervencions, per tant: OLE LA TECNOLOGIA! S'han evitat moltes morts i molts desastres gracies a això. Però com sempre els humans no en tenim prou, van veure que "gracies" a aquesta medicalització els parts s'acceleraven i per tant podien atendre més dones amb menys temps i oer variar, els últims anys, on el més important ñes el temos i els diners, s'ha fet un abús exessiu de totes aquestes eines i ens ha dut al part tal i com el coneixem avui: Un part pensat per la comoditat de la sanitat i el ginecòleg ben assegut a la seva cadireta sense encorbar l'esquena...peeeeroooooooooooo, això també ha donat les opcions que hi ha avui en dia, com per exemple que TOTA DONA pugui disposar d'una eanestesia si ho desitja, i no al inrevés!!!! El concepte s'ha transformat a no demanar una epidural si la dona ho desitja, i hem passat a ser "les locas del parto natural".

Un cop dit això

SONIA789: Doncs depen! Depen d'on pareixis...
Si apreixes a un hospiatl on sàpigues "segur" que respectaran el teu part, no has de tenir por de les intervencions, perquè en tot moment t'animaran i ta'judaran a seguir, Si pareixes a un hospital sense protocol de part natural, o a un privat, com a casa nos 'hi està enlloc: A caa no duran una via, podras moure't, menjar, beure, diutzar-te , escolta musica, dormir, encendre o apagar el llum, anar vestida com tu vulguis, etc... COm més aguantis a casa, més possibilitats tens de dilatar "a la teva manera" i alleujant el dolor de manera natural.
Si et poses "no demanar l'epidural" com una pressió , jo crec que és una cagada...SI al final la demanes, que? no apssa res!!!! Tens aquesta opció! sempre la tens! I si ja no te la volen posar és pq estàs tan a aprop de l'eureka que no val la pena!

La por i la incertesa ta'companyaran durant tot el procés, ja que és el primer cop i no saps com actuarà el teu cos, pe`ro en comptes que això sigui un bloqueig, intenta interioritzar que fiorma part de tot i fes-ho servir com una arma... SI pots, assisteix a un curs de prepart natural, al missatge que li he posat a la Xop poso varios centres... Allà t'informaran tant, t'animaran tant, que part d'aquesta incertesa es convertirà en certesa...Som dones i estem preparades per parir I si en algun moment et tires enrere, demanar una anestesia no és cap fracàs, CAP!

[Xop]

El dolor és una cara del part, però no pot ser el protagonista. És clar que hi és, i que l'hauràs d'afrontar, però el part té més aspectes. Si basem la idea del part només en el dolor, és impossible no demanar epidural.

!

[Xop]

. SI pots, assisteix a un curs de prepart natural, al missatge que li he posat a la Xop poso varios centres... Allà t'informaran tant, t'animaran tant, que part d'aquesta incertesa es convertirà en certesa...Som dones i estem preparades per parir I si en algun moment et tires enrere, demanar una anestesia no és cap fracàs, CAP!

Dimarts 4 de febrer, a les 17H al Casal de Barri Congrés - Indians, Taller de Pla de Naixement a càrrec de l'Eva Carnicer, llevadora i sòcia de DONA LLUM.

M'agradaria anar, encara que em fa molt pal baixar a Barcelona, si alguna em vol acompanyar?????

[Xop]

I més informació:

http://www.elpartoesnuestro.es/blog/201 ... n-el-parto

[Xop]

Us deixo un relat molt maco...

http://hedykramer.blogspot.com.es/2014/ ... peres.html

[SòniaBanyoles]

Gracies Xop! Un relat molt maco

[SòniaBanyoles]

Bones, tal com us vaig dir us passo el relat del meu part natural. Espero q us agradi :)

EL VIATGE DE LA IVET CAP A LA VIDA

Matinada Dijous-Divendres
Tot va començar la nit del Dijous 17/4/14, ja feia dies que notava alguna punxadeta de regla, molta pressió al pubis, però res amb una freqüència concreta ni intensitat massa forta. Aquell Dijous al vespre, vaig anar al lavabo i vaig tacar marró, alguna cosa s’estava posant en marxa, podia ser tap mucós, vaig alegrar-me pq ja portàvem una setmana de retard, l’esdemà entrava a la setmana 41. A la nit mentre escrivia al diari de la Ivet, vaig notar que el dolor dels últims dies era diferent, semblava que tenia una pujada i una baixada, tot molt suportable, vaig seguir escrivint. Li explicava a la Ivet les meves sensacions els darrers dies. Un cop vaig acabar d’escriure, cap a les 00.00 vaig decidir posar atenció a aquell doloret que sentia però no el vaig contabilitzar, vai adormir-me. Cap a les 4.00 em va despertar la sensació que sentia i algun cop vaig haver de fer alguna respiració mes profunda, vaig intentar contar-lo amb el contador de contraccions de Sanitas. Eren cada 10 minuts mes o menys i tenien una durada d’uns 40 segons, no vaig poder dormir més, havia començat el treball de prepart, l’Eduard em va sentir cap a les 6.30 i tots dos vam baixar al menjador, vam posar musica i vam estar contant contraccions. De 8.00 a 9.00 vam tornar al llit ben abraçats i vam poder dormir una mica. A les 9.00 haviem de trucar al Hospital d’Olot perquè m’havien de fer corretges, els hi vaig explicar que estava amb contraccions de prepart i em va dir que pujes igual que ho miraríem. Tot era molt suportable, em feien respirar més profundament i ja estar, anava acompanyant la sensació.
A l’hospital em van dir que havia fet molt treball de prepart, tenia el coll de l’uter casi borrat del tot i estava a 1cm de dilatació. Als monitors es van marcar algunes contraccions.
A la tarda em van donar una treva i vam aprofitar per anar a fer migdiada (era Divendres de setmana Santa), vam fer 3 hores de migdiada, que ve!! El meu cos estava acumulant energia i s’havia d’aprofitar. Aquell dia no em va venir de gust ni enxufar la tele, ni mirar watsap, ni internet, ni res, volia estar centrada amb mi i les meves sensacions.
Vam anar a passejar i em va venir alguna contracció més intensa que les de hores anteriors però podia continuar caminant. Cap a les 21.00 em vaig posar a fer el sopar, crema de carbassó i peix, i seguien venint més intenses, vaig decidir contar-les i seguir amb el sopar, cada contracció ara em feia moure’m una mica i respirar més profundament, entre contraccions calma absoluta.
Desprès de sopar em vaig estar una estona a la pilota fent moviments i com que em feia una mica de mal l’esquena l’Eduard em va fer un massatge.
Vam decidir anar a dormir cap a les 23.00. Ell es va adormir de seguida, jo seguia contant contraccions, cada 5-7 minuts i duraven 50 segons. Ja no em podia estar estirada i em vaig aixecar, acompanyava cada contracció amb un moviment de 8 de la meva pelvis dreta i fent vocalitzacions tipus A-U-M, no vaig poder dormir, no em venia de gust música, només la llum de la làmpara de sal i el soroll de la font d’aigua que tinc al menjador, vaig encendre alguna espelma tb. Nomès em venia al cap una cançó, “Respiras i Yo” de Rosana, i no m’entrava cap altre.

http://youtube.com/watch?v=oLx_dMdJm9Y

Matinada Divendres-Dissabte
Cap a les 4.30 ja eren cada 4 minuts i duraven casi 60 segons, vaig decidir anar a l’habitació i despertar l’Eduard, em començava a costar estar pendent del contador, així que ell me les anava contant, vam decidir esperar una mica més perquè jo anava bé i no creia que estigués dilatada de gaire. Em vaig dutxar per veure si hi havia algun canvi en la contracció, duració o intensitat, que havia llegit que a vegades es parava, però no van continuar i a la dutxa en vaig tenir unes quantes. Cap a les 5.30 vam trucar a la llevadora d’Olot i enmig d’una contracció vaig haver de passar el telèfon a l’Eduard perquè jo ja no podia parlar, m’havia de concentrar en acompanyar el dolor a cada contracció. Ens va dir que pujessim.
Durant el trajecte en vaig tenir unes quantes i al no poder-me moure massa, les vaig sentir més doloroses, tot i que les vocalitzacions em van ajudar moltíssim.
A l’hospital la llevadora, l’Asun, em va mirar i estava dilatada de 7, uouu em vaig emocionar i tot, no pensava que estigues de tant!! I em sentia que ho portava super b!! Em va ensenyar tots els recursos que tenia, va deixar un punt de llum tènue i ens va deixar al nostre aire. Nomès em va venir de gust utilitzar el difusor d’aromaterapia amb el meu oli de relax, ni musica, ni fulard, ni pilota. Em van oferir un sac de llavors calentes per posar a la zona on notava mes dolor i això si que ho utilitzava a cada contracció. Em posava dreta, aplicava escalfor a la zona del baix ventre, ballava amb el dolor i seguia tenint aquella cançó de la Rosana al cap.

Dissabte Matí
A les 8 va haver-hi el canvi de torn l’Anna, ens la van presentar i ens van deixar anar fent.
A les 9 em van fer corretges i em van tornar a mirar, el part s’havia parat, no havia dilatat res més des de que havia arribat a l’hospital i havien passat casi 3 hores. En aquell moment hi havia la ginecòloga de guardia i em va dir que hauríem de fer alguna cosa, que no podia estar parada.....en aquell moment em va agafar mala llet, jo no volia cap intervenció, volia seguir fluint en el meu part. Ella va proposar trencar la bossa d’aigües, no em va agradar la idea, jo sabia que amb bossa trencada el dolor era més intens i jo de moment el portava bé, vaig preguntar a la llevadora si era necessari, ella no em va contestar, no tenia ni veu ni vot. Desprès d’uns minuts d’emprenyada vaig decidir fer-ho, estava a un hospital i tenien uns protocols, si no feia això podia més endavant potser proposarien posar-me oxcitocina sintètica i això si que no. Així que vaig cedir, ni ho vaig notar, vaig sentir entre les cames l’escalfor de les aigües, eren netes.
Em vaig incorporar i em va agafar molta ploranera, la ginecòloga ja no hi era i em vaig desfogar amb la llevadora i l’Eduard, un gran suport per mi!!! Necessitava treure aquella emprenyada per continuar fluint i portant jo el meu part.
Les contraccions es van intensificar en duració i intensitat, cada vegada els crits eren més animals, sortien del mes profund de mi en cada pujada de la contracció. Cap a les 10.15 ja estava en dilatació completa, m’havia centrat en acompanyar el dolor, ballar amb ella i sentir baixar la petita Ivet.
A partir d’allà el cos dreta ja no m’aguantava, em van oferir la cadira de parts i em vaig assentar, a cada contracció em deixava caure enrere sobre l’Eduard que m’anava fent aire amb un ventall i em donava aigua, seguia al meu cap la cançó de la Rosana i jo em sentia a un altre estat “planeta parto”.
L’Expulsiu va ser molt intens, cada contracció cridava molt i la Ivet no acabava de baixar, es va estancar al 2 escaló durant força estona. Va arribar un punt que em van haver de monitoritzar per observar el seu batec ja que baixava molt en cada contracció i jo havia d’esforçar-me a portar-li l’aire, l’Eduard aquí un cop més va ser el gran suport, em guiava i em donava ànims a cada minut. Va entrar de nou la Ginecòloga, i en aquell punt em va ser de gran ajuda la veritat perquè la Ivet s’havia estancat al segon escalo i no sabíem ja que fer, em van mirar i van veure que no venia del tot ben posada, venia cara amunt!! No m’ho van dir en el moment, només em van guiar entre tots de com apretar per no perdre molta força cridant i va ser de gran ajuda la veritat. Vaig parir estirada, el meu cos ja no aguantava dreta. Quan vaig aprendre com apretar i quan ens van ensenyar el cap, una intensa força de dins meu em va fer venir les ganes intenses de donar vida a la meva nena!! Ja estava aquí!! L’Anell de foc que descriuen els llibres ni el vaig sentir! Vaig sentir com un cuquet lliscant entre les cames, me la van posar a sobre pell a pell notant la seva olor petonejant la grassa amb la que anava embolicada, no li vaig veure ni la cara. Li vaig dir a l’Eduard que em fes una foto, volia immortalitzar aquell moment!!. Et vaig sentir plorar i per fi li vaig veure la carona, es preciosa! La meva nena! La nostre nena! Tenia les hormones a dalt de tot!! Va nèixer a les 11:53.
Al cap d’una estona l’Eduard, va tallar el cordó. Ens van deixar casi dos hores pell a pell, temps en el que la petita Ivet va pendre les seves primeres gotes de calostre, recordo que es posava nerviosa perquè no trobava el mugró i va plorar força.
I fins aquí el viatge de la Ivet cap a la vida. Una experiència molt fluida, tranquil.la acompanyada i amb un final molt intens. I com jo volia, natural i viscut al 100%.

[Ayrs]

Moltíssimes felicitats!! Tenia ganes de saber com era el teu part

Qué bé acabar de parir amb aquesta sensació d'haver viscut aquest moment tan important tal i com es desitjava.

[Ayrs]

Noies us deixo aquest esdeveniment!

viewtopic.php?f=126&t=44242

[Ayrs]

Un altre esdeveniment, jornada DE L'EMBARÀS AL PUERPERI, SUPORT EMOCIONAL CONTINU PER MARE I NADÓ.

Perquè per a que un part sigui respectat, cal tenir suport emocional!

viewtopic.php?f=126&t=46483