DOLOR DE PART, ES PER TANT??

[neuetes]

Clara, el primer que et diria és no escoltar les històries de terror, que en dic jo. Moltes vegades, es tendeix a explicar el part com si fos una competició de "a veure qui la diu més grossa" i si t'hi fixes una mica, tot es descriu negativament "que si a mi em van fer un tall així o a mi aixà". En canvi, si llegeixes o alguna mare t'explica el seu part natural, viscut conscientment i voluntàriament, el dolor es descriu d'una altra manera, molt més positiu. Com tot en aquesta vida, depèn amb l'actitud. La por només es fruit de la desconeixença i aixó només es combat amb la informació. Llegir relats de part natural ajuda molt moltíssim (millor si són a casa o a cases de naixement, on el part és 100% respectat), on cada dona explica les experiències, les sensacions, les inquietuds, les pors, els bloquejos... veure també parts naturals, els de l'aigua són molt bonics. I sobretot, llegir d'anatomia i del procès fisiològic del part, ajuda a entendre com funciona tot. Jo també tenia por al primer embaràs, no t'ho nego, però amb tota aquesta informació anava una mica més "preparada". I per últim conèixer el lloc on pariràs, per mi és fundamental. Tenir la confiança que sigui com sigui el part, serà respectat és molt important. I per últim, ser conscient que independentment si es vol epidural o no, un embaràs normal, de baix risc, no és una malaltia, en absolut. Al no ser una malaltia, no caldria cap intervenció mèdica més enllà de l'acompanyament de les llevadores. Si se li deixa fer, el cos de la dona fa tot el procès ell solet, al seu ritme.
I una altra cosa, no passa res per arribar dilatada als 7 cms a l'hospital i no hi ha cap problema per posar la epidural, si la demanes. És un altre exemple del que et dèia d'explicar les coses des d'un punt de vista negatiu. Jo en els dos parts hi he arribat dilatada de 6-7, al primer part la vaig demanar i al segon, no. I no hi ha color, definitivament, trio part natural i el recomano al 100% a totes. Tal i com tu dius, no s'ha de mirar el dolor del part com algo negatiu, negatiu seria que t'agafés un atac d'apendicitis, però parir, sentint totes les contraccions i sentir com neix la criatura és l'experiència més increïble i poderosa per qualsevol dona, si es pot, es vol i la deixen.
Espero que t'hagi animat una mica a treure't la por del damunt.

[Clara13]

Moltes gràcies pels ànims, de veritat!

Soc plenament conscient que el procés ha de ser més maravellós que res, pel fet en si de poder donar vida. Si una es para a pensar-ho és una autèntic miracle. El que passa és que de vegades noto com si la gent volgués espantar-te molt més del que toca. Ja imagino que és un procés dolorós, però com bé dius la teva actitud fa molt. Quan la gent comença a explicar-te la sangria que ha viscut, o això sembla a jutjar per les seves paraules, comences a dubtar i a pensar que no podràs soportar tan mal.

A mi em fa ràbia pensar això, de fet sempre que surt el tema penso que faré el que podré per que tot vagi bé, amb un enfoc positiu, però sempre et trobes algú que t'aixafa una mica la guitarra quan detecten "tant positivisme", i més encara si veuen que ets primerenca.

No sé, no voldria ficar a tothom al mateix sac ni molt menys, però encara no he trobat, tret del foro, ningú que en persona et digui que és una experiència maravellosa i inoblidable, i francament, és una pena que es transmetin aquest tipus de missatges perque així la roda de temors infundats no acaba mai...

Moltes gràcies de nou pels consells, s'agraeixen moltíssim!

[Ayrs]

No sé, no voldria ficar a tothom al mateix sac ni molt menys, però encara no he trobat, tret del foro, ningú que en persona et digui que és una experiència maravellosa i inoblidable

http://donallum.com/acerca-de/grup-de-suport

[Clara13]

Moltes gràcies guapes!

[stela]

Aysss noies aquí una altra amb un pànic.... Estic de 23+3 i bueno cada vegada que veig que s'acosta el moment em posso malalta... Jo ja no tant al dolor perquè crec que sóc una persona que suporta bastant bé el dolor per altres casos que he tingut si no per por al desconegut... Soc primerenca i el fet de no saber el que passarà em fica molt nerviosa... Deu ser un moment inoblidable però tant de mal fa com diuen??

[Saris]

Stela, estic com tu i com moltes altres primerenques. A més, jo he sigut de les que ha tingut regles doloroses, i dos abortaments on et donen la pastilleta vaginal, i mare meva quin mal... i a sobre el meu gine em va dir... bah!! això no és res, és només el principi del dolor de part... Suposo que aleshores el nivell de tolerància és menor, no deu ser el mateix tenir contracions perquè van a treure't el teu petitó que no ha pogut seguir endavant, que tenir dolor perquè neixerà el teu petitó i en breu el tindràs en braços... al menys a mi això em consola....

[rateta2013]

Aysss noies aquí una altra amb un pànic.... Estic de 23+3 i bueno cada vegada que veig que s'acosta el moment em posso malalta... Jo ja no tant al dolor perquè crec que sóc una persona que suporta bastant bé el dolor per altres casos que he tingut si no per por al desconegut... Soc primerenca i el fet de no saber el que passarà em fica molt nerviosa... Deu ser un moment inoblidable però tant de mal fa com diuen??

Com ja s'ha dit al post, el dolor depen de cada dona. Per tant, no ho sabràs fins que t'hi trobis. Sí que fa mal, però al post s'han posat moltes indicacions que ajuden a reduir el dolor (com estar en ambient privat, poder-te moure, pilota, dutxes calentes...).

Ara, si el que t'espanta és la por al desconegut, difícilment et podem donar cap consell.

L'únic que jo et diria és que t'informessis bé del procés de part: com son les contraccions, què passa dins del teu cos, com funciona l'expulsiu, etc. Més que res, per saber quines fases passaràs i anar més preparada.

I una altra cosa molt imporant: la por és enemiga del part. La por multiplica el dolor. No sé com pots evitar la por, potser relaxan-te i pensar que no hi ha cap dona que no sàpiga parir. És a dir, no vagis pensant si ho sabràs fer o no, o si sabràs empenyer o no... si el part va bé, el nen surt sol (tu empenyeràs quan el teu cos t'ho demani, t'asseguro que és així). I si el part és difícil, estàs a un hospital i t'ajuden.

O sigui que en un cas o altre, no t'ha de preocupar perquè la natura fa el seu camí i si no funciona, tens als metges.

[rateta2013]

Stela, estic com tu i com moltes altres primerenques. A més, jo he sigut de les que ha tingut regles doloroses, i dos abortaments on et donen la pastilleta vaginal, i mare meva quin mal... i a sobre el meu gine em va dir... bah!! això no és res, és només el principi del dolor de part... Suposo que aleshores el nivell de tolerància és menor, no deu ser el mateix tenir contracions perquè van a treure't el teu petitó que no ha pogut seguir endavant, que tenir dolor perquè neixerà el teu petitó i en breu el tindràs en braços... al menys a mi això em consola....

Aquest gine és un cenizo! El que t'hauria d'haver explicat és que les contraccions provocades són més doloroses que les naturals. A més no es pot comparar l'estat d'ànim que tens en una situació i en altra. Al part s'hi va amb il·lusió, amb forces, i això ho fa tot molt més aguantable.

Si has tingut regles molt doloroses, estàs entrenada pel part. El dolor de la regla prové de les contraccions uterines, per això moltes dones descriuen el part com un dolor de regla molt fort. Jo era de regles super doloroses de joveneta i el part no va ser pitjor, a nivell de dolor, el que passa és que tot és més intens, has d'empenyer, notes la criatura com baixa, tens una barreja d'emoció i por... no és com la regla! La regla no té premi i el part sí!!!!

[stela]

Doncs ara estic una mica més tranquil·la jeje!!! Perquè les meves regles eren super doloroses.... Casi no em podia ni aixecar del llit... Bueno això que tinc adelantat

[Saris]

Stela, estic com tu i com moltes altres primerenques. A més, jo he sigut de les que ha tingut regles doloroses, i dos abortaments on et donen la pastilleta vaginal, i mare meva quin mal... i a sobre el meu gine em va dir... bah!! això no és res, és només el principi del dolor de part... Suposo que aleshores el nivell de tolerància és menor, no deu ser el mateix tenir contracions perquè van a treure't el teu petitó que no ha pogut seguir endavant, que tenir dolor perquè neixerà el teu petitó i en breu el tindràs en braços... al menys a mi això em consola....

Aquest gine és un cenizo! El que t'hauria d'haver explicat és que les contraccions provocades són més doloroses que les naturals. A més no es pot comparar l'estat d'ànim que tens en una situació i en altra. Al part s'hi va amb il·lusió, amb forces, i això ho fa tot molt més aguantable.

Si has tingut regles molt doloroses, estàs entrenada pel part. El dolor de la regla prové de les contraccions uterines, per això moltes dones descriuen el part com un dolor de regla molt fort. Jo era de regles super doloroses de joveneta i el part no va ser pitjor, a nivell de dolor, el que passa és que tot és més intens, has d'empenyer, notes la criatura com baixa, tens una barreja d'emoció i por... no és com la regla! La regla no té premi i el part sí!!!!

Ja m'havia fet la idea, llegint aquest foro, però ara que m'ho dius que les contraccions no són les mateixes, em quedo més tranquil·la!! I a intentar moderar aquesta por!!

[cositina]

pujo el post. A la pagina anterior vaig comentar q després de l'experiencia de la ILE estava convençuda de demanar epidural pero despres d'informar-nos bastant hem decidit intentar part natural, o com a minim intentar aguantar sense epi tot el temps possible. Aixi q m'interessa seguir llegint les vostres experiencies

[kitty07_ninu08]

que valenta cositina!!!
jo encara no estic embarassada però ni m'ho plantejo , a mi nomes arribar q me la fiquin si potser jejejejejeje....clar q això es cadascú i t'animo a perque tiris endevant lo q vols clar q si!!!! ja ens anirás explicant. q vagi molt be

[Tutty29]

Estic embarassada de poquet, el primer embaraç les contraccions eren doloroses i vaig demanar la epidural, despres ja no vaig sentir dolor res, ni quan em posaven els punts.

[Coloma32]

Dolor de part? Jo no sóc valenta i no volia un part natural per por al dolor. Espanten les històries de les carnisseries que algunes expliquen, jeje. Tenia clar que volia epidural però volia viure el part com jo volia.

Les primeres hores les vaig passar a casa i allà gairebé no me n'adonava del dolor; tenia contraccions però anava fent amb la pilota, de quatre grapes.... Quan vaig anar a l'hospital vaig seguir amb el dolor de les contraccions, em van donar pilota vaig demanar que no em monitoritzessin perquè em molestava la cinta i tot bé fins que em van dir que ja estava de 8 cm i que si volia epidural doncs era el moment. I contenta la vaig acceptar. L'expulsió la vaig poder veure amb mirall i tot va ser molt emocionant.
Ara que ja no recordo el dolor i que si l'intento a recordar doncs no em sembla tan, doncs mira, no descarto tenir un part natural si tinc un segon fill.
Com heu dit algunes, el que fa por no és el dolor sinó a allò desconegut.

[carbasseta]

Aqui una altra q va tenir un part natural. Com ja us han dit depen de cada dona, de cada part, de l ambient, etc.en el meu cas vaig estar 24 hores per dilatar 3 cm i 5 horetes de part. Com la kabbisa, per mi el pitjor va ser el trasllat (nomes eren 10 minuts!) i el temps q vaig tardar a tornar a concentrar-me en el meu dolor. No es tracta de ser mes valentes o menys, es tracta deconeixer el prpces fisiologic del part i tenir la ment oberta, sabent q si no aguantes el dolor hi ha metodes pal.liatius q et poden ajudar. Anims a les primerenques sobretot i deixeu-vos portar pel q us demani el cos i apagueu la ment tant com pugueu!

[Ninu78]

Crec k no diré res nou pero vull animar a les futures mamis. Jo també tenia molta por a lo desconegut i al dolor. El més important és k tingueu confiança amb els professionals k us atendran.
Jo vaig trencar aigues sense estar de part aixi k inducciö. Les primeres contraccions de veritat van ser el dolor més fort k jo he tingut a la vida (no tinc regles doloroses ni mals de queixal ni m'han operat mai) pero gracies a la epidural vaig poder gaudir del meu part i ho recordo com un dels millors moments de la meva vida.
Amb la meva experiencia vull dir k mai es sap com anira la cosa. Jo pensava que aguantaria més el dolor i no va ser aixi i vaig demanar de seguida la epidural i no me n 'arrepenteixo.

[jaruma]

A mi ja em queda molt poquet, i la veritat és que em fa por, no ho puc evitar. Tant el dolor, com la pròpia epidural (em fa por l'epidural! ), com el tracte que pugui rebre per part del personal de l'hospital, com els tactes, una possible cesària... buf. Però confio que, quan arribi el moment, les hormones m'ajudaran a ser valenta, i d'una manera o altra me'n sortiré! (i, el més important, ell sortirà! ).

[Aly84]

El meu cas:

Fa 2 anys vaig poder gaudir d'un part natural, I m'agradaría repetir l'experiència!

Per a mi va ser un moment doloròs, I la sensació poc plaent, però aguantable I poc exagerat.

Jo vaig arribar dilatada de 4,5 I en molt poc temps ja estava a 9cm, tampoc havia trencat la bossa però sí que a cada contracció forta em quedava una mica com paral-litzada. També em podía moure la posicio que m'era + còmode era estar asseguda sobre una pilota.

El part va durar 5 hores, I no em molestaven tant les contraccions sinó unes rampes (calambres) a les canes que em van agafar, I tot I que em volia moure no podía, però a part d'això tot molt bé! I si! Es doloròs I bonic! Jo no en tinc cap dubte que si tinc una segona vegada també escolliré part natural.

També em va agradar molt la sensació d'acabar de parir I aixecar-me com si res.

[shibi]

D'acord amb tot el que dieu! El que fa por no és el dolor...sinó lo desconegut. Suposu que en un segon embaràs és diferent tot perque ja saps més o menys com respòn el teu cos.
Jo crec que sóc una persona que aguanta bastant el dolor, però el dia que va néixer la meva filla...vaig notar un dolor que mai havia sentit. Les contraccions fan mal? si. Es poden aguantar? si. Però també depèn de la persona. Jo volia un part natural...però no vaig poder controlar les contraccions ni controlar el dolor. Al principi era com un dolor de regla molt fort que podia controlar...lo pitjor és quan les contraccions van començar a anar de davant cap als ronyons. Això si que ja no ho vaig poder soportar i vaig demanar l'epidural. I uf! santa epidural! Notava quan tenia contraccions, però no feien mal. I vaig notar com la nena sortia de dins meu, sense dolor. Vaig poder disfrutar molt del meu part i tornaria a repetir sense pensarm'ho!
Ànims a totes! Fantàstic les que puguin controlar el dolor i tenir un part natural! Pq segur que serà una experiència màgica! I les que es posin epidural disfrutareu igual aquesta experiència! Que sense dubte...serà el millor dia de la vostre vida :)

[powerpuff_girl]

Jo he tingut dos parts, un per cesària i un altre natural. El natural va fer moooooooooooooooooolt moooooooooooooolt i moooooolt mal. Penso que s'ha de ser realistes i estar preparades per patir. Està clar que estem dissenyades per això, però no ens enganyem ni idealitzem els parts "ancestrals"; sempre s'han buscat remeis per pal·liar el dolor, ara el que passa que hi ha molts remeis i estan molt a l'abast i se n'abusa. Però és tant natural com antic intentar evitar el dolor.

I dit això, tornaria a repetir part natural PER LES CONDICIONS EN QUE ES FAN ELS PARTS AQUÍ. En un embaràs normal i sense cap risc,és la opció més segura per evitar altres complicacions. Crec que a banda de obessionar-nos en el dolor (que és un tema molt important, jo sóc super exagerada pel dolor), ens hem d'informar de quins riscos té cada cosa, complicacions i assumir-ho. Per ex. l'epidural pot fallar o donar reaccions, jo me la vaig posar en el 1r part per circumstàncies que tampoc venen al cas (no m'agrada parlar d'aquest part) i em va provocar tremolors i calfreds que van convertir el part en un infern, més del que ja era abans de posar-la.

Us poso la crònica del meu part natural perquè veieu que tot i fer molt mal i ser un dolor força inaguantable, un cop passat, ha passat

viewtopic.php?f=115&t=29691&start=20#p1451397