Vaga de mestres

[nius]

és tant trist i tant real, tot això, i tant bucòlic....

[Toni]

Al nostre cole la sisena hora implica que els nens sortin 1/2 hora més tard, no una hora.. si l'objectiu era coinciliar amb la vida laboral ens hem quedat a mitjes.. i a tots els coles que conec del barri es així.. hi ha una hora més però el que fan es retallar mitja hora del pati de desprès de dinar..

Per cert... aquest pròxim dilluns dia 23 de febrer no tindrem on aparcar els nens, els mestres agafen festa... perqué? la explicació és que com que no hi han ponts en aquest semestre i igualment s'han de fer una sèrie de dies festius doncs han escollits alguns dies...

Aquest dilluns un dels dos pares perdrà el dia de feina i el podrar dedicar a l'educació dels fills... esperem que em toqui a mi i marxem a esquiar

[Marta_fp]

Hola socpetitons/es mestres!!!!! avui per correu he rebut aquest missatge d'una mestra!!!! ia una canya!!!!!

VAGA INDEFINIDA, ES HORA DE MOURE'T!!

No volem estatus tan diferenciats a les escoles. Convertir les escoles en graus d'eficàcia, mata als alumnes i discrimina l'ensenyament.

* Que no ens ensarronin dient que ens donaran una setmana de festa durant el mes de Febrer retallant-la de l'estiu, perquè ens coneixem i el que en un principi es un canvi equitatiu acabarà sent una presa de pèl i no ens mantindran aquesta setmana del Febrer.

Aquest punt no l'entenc. Canvi equitatiu per què? Com ho sap que no es mantindrà la setmana de febrer?

Doncs a mi no em sembla malament que s'avaluï les escoles.

Espero que la persona que ha escrit això no sigui mestra de català. Si no, estem arreglats! M'ha fet pensar en l'anècdota del Quim Monzó. La seva filla li va portar una nota del mestre demanant-li permís per treballar menys i el Quim Monzó va corregir totes les faltes de la nota, va respondre que "no" i la va tornar amb un "necessita millorar".

[tahisona]

Marta ja ens avaluen ja!!!!!!!!!!!! si t'explico tots els sedassos que he agut de passar i estic passant per ser mestra és un no parar i de fer paperassa i més paperassa, perquè ve el senyor inspector!!! paperassa que després no et serveis de res perquè van canviant les lleis i els decrets cada dos per tres!!!
Si conto totes les hores de feina que faig a casa entre setmana i els caps de setmana em surten més de 37h de les que hem pagen!!! en faig unes 16 o 17 més!!! i això sense contar les reunions extres de consells escolars, els cursets que fem a les tardes a l'escola que acaben a les 20h, la gasolina del cotxe 30€ la setmana, el perill a la carretera d'una nacional que fa pena, o una autopista carregada de camions i en plenes obres d'ampliació de carrils!!! ah i que et fan pagar per fer cua i estar parats!!! no poder fer un pipi tranquila o un canvi de tampax...perquè no pots deixar els alumnes sols...i haver de demanar permís a una altra mestra perquè et vigili els teus 26 alumnes més els seus 26 almunes!!!

Però saps que??? jo cada dia treballo amb un munt de personetes meravelloses, amb uns ullets que et miren il.lusionats pel que els expliques, o et fan una abraçada perquè m'estimen...o estan tristos perquè aquella setmana els seus pares s'han separat i ara el papa no viu a casa!!!! i els haig de consolar!! nens i nenes que tenen tot per endevant i que nosaltres les mestres i els mestres compartim, vivim, disfrutem moltes hores plegats...i cada dia em llevo amb tota la il.lusió del món per veure els meus barrufets i barrufetes, i preparo les classes amb tot el meu amor i coneixements, i si ve un senyor inspector que no em coneix de res i em diu que si no sóc el perfil ja em puc buscar un altre feina que a la NIssan ara hi ha 2000 plaçes...doncs mira!!! o que si quan entri ell a la classe els meus alumnes es giren per veure qui és ...és que sóc una mala mestra i que no sóc prou seductora!! doncs mira que em foti fora!!! jo he
lluitat molt per ser mestra!!! mentres estudiava, treballava per pagar-me la carrera!!! com la majoria de persones que volen tirar endavant la seva vida en aquest país on la cultura, l'educació i el respecte ja no són interessants...

No sé quina mestra o mestre ha estcrit aquest escrit i poser si que hi ha algunes faltes d'ortografia o no està del tot ben argumentat!!! com tot és millorable!!!

Cada feina té els seus inconvenients i les seves cosetes bones... però quan parlem d'avalució de centres hem d'anar molt en compte amb el que estem reclaman!!! si és per putejar a les persones que cada dia ens esforçem per millor la societat que tenim!!

[Marta_fp]

Tahisona, jo insisteixo que no vull posar-me a discutir si els mestres estan poc valorats i quines feines són millors i qui està més putejat a la vida. Perquè et facis una idea el peatge que hem hagut de pagar nosaltres, tota la família perquè el meu marit pugui treballar en el que li agrada és viure a l'estranger i no poder tornar a casa. Així que no sé si té gaire sentit comparar feines ni la gratificació que comporten perquè això també va a gustos i és molt relatiu.

Jo no sé quin sistema d'avaluació hi ha actualment. Només sé que avaluar no és necessàriament fer molta paperassa. És posar exàmens estàndards a tots els nens de Catalunya per veure quins centres estan més preparats. És posar exàmens als mestres o professors per veure si tenen els coneixements necessaris tan en la seva matèria com en les altres perquè penso que algú que treballa en l'educació ha de tenir uns mínims de cultura general. Avaluar els centres també és fer enquestes als nens, als pares i als docents per veure quines pedagogies s'utilitzen, quin és el grau d'implicació i de satisfacció de tot el col·lectiu. És avaluar els recursos de què disposa el centre i quin és l'aprofitament real d'aquests recursos. És estudiar quines són les mancances i els objectius de millora i què cal per arribar a complir aquests objectius.

En fi, aquest és la mena de debat que em sembla interessant a mi. Pel que fa a això que deia de la cultura general, en el camp de la llengua catalana que és el que a mi m'interessa, veig que el nivell dels mestres és molt i molt baix. Insisteixo que m'és igual si el docent en qüestió és especialista de matemàtiques. Penso que qualsevol docent ha de tenir un nivell mínim de català i ha de demostrar certa cura i exigència amb la feina que fa, si no, quina cultura de l'esforç ensenyarà als seus alumnes? La persona que va escriure l'escrit que jo criticava, va redactar aquell text conscient que el llegiria molta gent, però hi ha faltes molt bàsiques d'ortografia. A mi em demostra que no ha tingut la cura que calia en la redacció o que no es mereix el nivell C que li devien en acabar el batxillerat.

[paola]

Hola, em presento, soc la paula i soc mestra de primaria, de segon curs aquest any tot i que tambe he treballat dos anys en un IES.

Marta fp, estic convençuda que la noia que ha escrit aquesta carta no ha fet ni una sola falta d'ortografia, simplement deu ser que qui ho ha picat s'ha equivocat, de la mateixa manera que jo quan escric a un foro "passo" de ficar tots els accents i geminades i tot aixO...

Cal recordar que també hi ha escoles d'elit per als qui no estan d'acord amb l'escola pública i consideren que els mestres i professors no estan prou preparats.

I parlant de preparació...es culpa dels mestres la poca preparacio que tenim? Per començar, la nostra carrera ( fins al pla Bolonia,crec) és de 3 anys, una diplomatura. Si tant hem de saber i ser especialistes en tot, potser hauriem de fer una carrera de 5 anys. És impossible dominar-ho tot i menys els professors de secundaria que fent el CAP que dura uns tres mesos es dona tota la psicologia i pedagogia necessaria per treballar amb adolescents.

Jo crec que l'avalució dels mestres hauria de ser continuada, només faltaria ara passar enquestes als pares...llavors els professors diriem a tots els pares que els seus fills son encantadors...aixi es com es tenen als pares contents.Quan dius a uns pares algo negatiu que no s'espera del seu fill es tornen quasi boijos...aixi que si volem valoracions positives fiquem-nos a llepar sabates.

ES IMPOSSIBLE fer examens comuns a totes les escoles i instiuts.
Que nomes hi ha una tipologia d'alumnat o de poble-ciutat? NO es el mateix i seria totalment fals. Per exemple, una escola o IES té un 5% d'immigració i una altra escola o IES té un 50% o 45% d'immigració MAi podran tenir els mateixos resultats.NO ESTEM EN UNA EMPRESA!TRACTEM ,TREBALLEM AMB PERSONES
També s'ha dit que els docents rebrem un extra per aprovats a les aules, doncs genial, perfecte, acabo d'aprovar amb un 7 a tots els meus alumnes.Ja tinc el meu extra!

Toquem de peus a terra si us plau! No podem ficar a totes les escoles i IES de catalunya en un sac!!!

Deu ser que des de fora es veu tot diferent i des d'una persepectiva totalment equivocada. Jo per exemple, tinc molta tirria al col.lectiu dels metges! A sobre que cobren uns 5000 euros al mes, han de fer vaga? Quina mania els hi tinc! Pero segur que tenen les seves raons que jo no entenc i segur em costaran d'entendres, mes aviat em queixare perque vaig a urgencie si m'he desperar 3 hores perque m'atenguin.

Perdona les faltes, no vaig tenir temps de treurem la carrera de filologia catalana, nomes magisteri i psicopedagogia. No puc treurem el D de catala perque arribo a casa a les 6 i pico de la tarda a no ser que tinguem claustres, aleshores, arribo a les 8 passades i a no ser que vagi als cursos de formació de professorat, com els que estic fent ara de nens hiperactius i de ciencies aplicades a l'aula de primaria.

[tahisona]

Paola has posat paraules al que jo també penso...però no sabia com explicar i donar resposta!! gràcies... la carta que vaig rebre per correu electronic la vaig copiar tal com la vaig rebre: copiar// pegar ja vaig veure que hi havia alguna falta!! però vaig pensar el mateix que tu...que qui la va escriure per fer-la correr pel correu..ho va fer com la majoria de gent que escrivim ràpid i no mirem gaire l'ortografia en els missatges de mobil o hotmail...l!!! més amunt del post la vaig penjar però l'he tret...perquè penso que només el gremi de mestres comprenem el que realment vol expresar!! si vols te l'envio per privat!! però soposo que l'has rebut per correu electronic!! i ja saps quina és!!

[tahisona]

Al nostre cole la sisena hora implica que els nens sortin 1/2 hora més tard, no una hora.. si l'objectiu era coinciliar amb la vida laboral ens hem quedat a mitjes.. i a tots els coles que conec del barri es així.. hi ha una hora més però el que fan es retallar mitja hora del pati de desprès de dinar..

Per cert... aquest pròxim dilluns dia 23 de febrer no tindrem on aparcar els nens, els mestres agafen festa... perqué? la explicació és que com que no hi han ponts en aquest semestre i igualment s'han de fer una sèrie de dies festius doncs han escollits alguns dies...

Aquest dilluns un dels dos pares perdrà el dia de feina i el podrar dedicar a l'educació dels fills... esperem que em toqui a mi i marxem a esquiar

Toni l'objectiu de la sisena hora no és conciliar la vida laboral i familiar...l'objectiu és equiparar-se a l'horari de les escoles privades amb l'excusa que els alumnes necessiten una hora més cada dia de classe per pujar el seu nivell academic!!!! ah i per aconseguir vots socialites dels pares i mares!!! l'any que es va aprovar la sisena hora era l'any de les eleccions!!!

I per cert a tots els pobles de catalunya i zones rurals de menys de 5 mil habitans encara no s'ha aplicat la sisena hora...no vegis com estan els pares d'enfadats i cabrejats...!!! cada any el departament diu que l'aplicarà però això vol dir més mestres...més recursos!! i amb escoles on el nombre d'alumnes no supera els 20 o 25 o dos o tres mestres a l'escola...el departament no vol invertir!!! ni en materials ni en professionals!!

[Marta_fp]

Ara sí que hem encetat el debat!

Abans de res, sembla que jo no formi part del col·lectiu de docents. Doncs, des que vaig tenir a la meva filla que no treballo, però abans sempre havia fet classes tan en una escola pública com en universitats públiques i privades.

Jo no estic ni en contra ni a favor de la vaga. No he aprofundit gaire en els motius que han portat a convocar-la. Tot just algun article de diari o alguna discussió per la ràdio que tocaven el tema sense gaire profunditat. Simplement l'educació m'interessa i em semblava que en aquest fòrum es podia parlar amb gent a favor i en contra amb molta més proximitat de la que ofereixen els mitjans de comunicació.

Ara no em puc referir a la carta, però quan vaig dir que tenia errors greus, ho vaig fer tenint en compte el tipus de faltes que hi havia. Si no recordo malament, la carta tenia la majoria dels accents (o sigui que podríem dir que era prou acurada), però també en faltaven en algunes paraules que es repetien sovint. Amb aquest aspecte i d'altres que no recordo i que no puc citar perquè ja no tinc la carta, vaig arribar a la conclusió que la persona que l'havia escrit hi havia posat una certa cura, però simplement no tenia uns coneixements gramaticals bàsics (ni un corrector, per cert).

De tota manera, per mi la carta només era un exemple del que no m'agrada en un docent: que no tingui uns coneixements mínims de català. Com tampoc m'agradaria que un professor de català no sabés resoldre una simple divisió de fraccions. Es van penjar dues cartes en aquest post. La que va penjar la Indai també té errors, però em sembla que té un nivell de català acceptable. Tot i així em sap greu haver criticat una persona que suposadament no és del fòrum i no es pot defensar. Si ho vaig fer és perquè no tenia cap persona de referent. No sé si m'explico: criticava una autora desconeguda, i per això "impersonal", d'una carta. En cap moment vaig voler fer un atac personal a ningú i demano disculpes si això és el que ha semblat.

Ara anem al que em sembla realment important.

Paola, a mi m'interessen relativament les escoles d'elit, perquè a mi el que m'interessa és la majoria del país. M'interessen sobretot les escoles públiques.

El que volia dir quan criticava el nivell de català (i de redacció) de la carta és que em sap greu trobar-me mestres o professors que no tenen uns coneixements que són els que s'exigeixen al final de l'ensenyament obligatori. Quan això passa trobo que el docent no és un bon exemple per a l'estudiant i que se'n recent tot el col·lectiu. Per això estic d'acord amb tu que la formació dels mestres hauria de ser continuada.

Reconec que quan ahir em vaig posar a escriure vaig acabar fent pluja d'idees sense aturar-me a pensar gaire les implicacions del que deia, però em basava en l'experiència que tinc d'haver treballat en una escola pública de Washington, DC. Aquella escola, tot i ser pública estava molt ben valorada pels pares. Els pares no avaluaven els mestres dels seus fills, sinó les instal·lacions, els serveis, la proximitat mestres-famílies. Aspectes que no serveixen per fer xantatge a un mestre perquè aprovi a un nen, sinó per reflectir un grau de qualitat i de satisfacció de les famílies en relació amb el centre.

També sóc conscient del grau d'immaduresa dels alumnes com més avall anem, però bé que se li pot preguntar a un estudiant d'institut quantes vegades ha anat a la sala d'ordinadors o a la biblioteca, per posar algun exemple. Insisteixo que les enquestes a què em referia no necessàriament havien d'avaluar el docent, que ja es faria en la formació contínua mitjançant cursos que calgués aprovar (no n'hi ha prou amb l'assistència). Tot això són coses que se m'acudeixen. No sé exactament com s'haurien d'aplicar aquestes mesures i com es podrien fer (En podem parlar. Aquí hi ha la gràcia d'una discussió), però pel que jo sé, mesures semblants se'n fan a altres països, com els EUA.

Estic d'acord que la situació de cada centre és diferent, però penso que sí que hi pot haver exàmens estandarditzats que no siguin d'aprovar o suspendre sinó d'avaluar el grau de coneixements que un nen té quan acaba un curs determinat. El concepte d'avaluació que tinc al cap no és tan per fer una classificació de "millors i pitjors", sinó de veure quin són els punts febles d'un centre i estudiar com es poden millorar. A la meva escola, a cinquè es dividia la classe de matemàtiques en dos grups que en principi havien de ser de nivells semblants, però el director, que feia un dels grups, va triar els millors de la classe amb l'excusa que era més bo en matemàtiques. Resulta que en un examen el grup del director va treure pitjors notes que l'altre grup. Quan van preguntar als nens van saber que el director exigia respostes tan ràpides a la classe que els nens es col·lapsaven. Com que mai tenien prou temps per fer els exercicis, el director els acabava resolent sempre ell a la pissarra i els nens, només mirant, no aprenien. Amb això vull dir que ja sé que tractem amb persones, però de les avaluacions se'n poden treure resultats que serveixin per analitzar problemes que en últim terme se'n beneficiïn els estudiant. T'asseguro que els primers beneficiats en aquell examen van ser els nens.

Pel to dels últims missatges ja veig que ficar-me amb les faltes d'ortografia d'una mestra aliena al fòrum ha enrarit una mica l'ambient. No em pensava que ningú s'ofendria per això, però ja veig que m'he equivocat. Demano disculpes si he dit alguna cosa que ha pogut ferir la sensibilitat d'algú. Insisteixo que en cap moment he volgut convertir aquesta discussió en un atac personal contra ningú. No hi havia cap mala intenció per part meva en res del que he dit, sinó, en tot cas, només ganes de provocar debat (Hi ha dos aspectes que em preocupen especialment: la formació dels docents i trobar la manera de millorar l'escola pública de Catalunya encara que sigui amb pocs recursos). Reconec que amb aquest afany de provocar debat potser no me n'he sortit triant el to o les paraules i torno a demanar perdó per la meva falta d'encert. Tampoc volia atacar el col·lectiu de docents, perquè com ja he dit, em sento part d'aquest col·lectiu, perquè en això he treballat (encara que a l'estranger), per això estic estudiant i en això vull tornar a treballar el dia que ho torni a fer.

Per cert, jo tampoc he estudiat filologia catalana.

[tahisona]

Hola Marta no pateixis pel que fa a mi no me sentit ofesa ni res semblant ...i m'encata poder parlar de tot aquests temes tant obertament i sobretot amb l'objectiu de contrastar idees noves amb les que ja tinc per poder-les canviar, millorar, engrandir...
Durant aquest curs a la meva escola, escola de nova creació que de moment només tenim dos linies o cursos de Pàrvuls 3 anys, 4 anys i 5 anys en total 150 nens i nenes de l'educació infantil, les 10 mestres de l'escola, hem iniciat un curs de Comunitats d'Aprenentatge i estem meravellades i molt animades i tant és així que totes, amb un Claustre, hem descidit aplicar-ho a la nostra escola...és una nova manera d'entendre el sistema educatiu, ja que el que tenim ara no ens serveix, sigui pels canvis en la societat, l'arribada a les aules de nens i nenes d'altres cultures i llengües, o mil raons més!!! i d'implicar les families, tots els col.lectius d'un barri, poble o qui vulgui participar-hi. Fins ara a Catalunya només hi ha un nombre reduït d'escoles Comunitats d'Aprenetatge unes 10...però el Departament d'Educació està apostant molt fort per aquesta nova manera d'entendre l'escola!!! A d'altres comunitats com el País Vasc ja fa molts anys que ho apliquen en moltes escoles i realment els resultats dels alumnes, tant els "bons" com els que no ho són tant o tenen condicions desfavorides fan una gran millora!!
Aquí et deixó l'escrit del notre formador i impulsor a catalunya però són un equip de professionals de diferents materies els que fan el curs Ramón Flecha...un crack de professional i com a persona!!!!

També dir-te que fins que a l'escola no ens ho van proposar, jo no havia sentit a parlar de les Comunitats d'Aprenentatge, ni a la Universitat, ni a les oposicions, ni en cap escola on he treballat...i moltes de les meves amigues mestres tampoc no en tenien ni idea!!!

A veure que et sembla i si per EUA has pogut viure alguna experiència semblant!!

Perdona si hi ha alguna falteta d'ortografia o alguna coseta mal explicada ho he revisat però segur que m'he deixat alguna cosa per corregir, les presses!!!!


COMUNITATS D’APRENENTATGE: UNA ALTERNATIVA EDUCATIVA
Ramon Flecha

El projecte de Comunitats d´Aprenentatge

Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (Valls 2000: 8).

Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objetiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.


Societat de la informació i educació

El model vigent d’educació té moltes mancances a l´hora de fer front al fracàs escolar i la conflictivitat a les aules, de manera que l’escola, enlloc de contribuir a la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes, en ocasions es converteix en un agent reproductor de l’ordre social. Davant d’aquesta situació, les Comunitats d’Aprenentatge constitueixen una alternativa educativa que promou la superació de les desigualtats socials mitjançant una pràctica educativa solidària, participativa i basada en un diàleg igualitari. De fet, el projecte s’està mostrant com una experiència d’èxit a les 17 escoles de l’estat espanyol (6 a Catalunya, 7 al País Basc i 4 a l’Aragó) on s’està portant a terme.
El pas de la societat industrial a la societat de la informació ha implicat enormes canvis no només en l’àmbit econòmic, sinó a la societat en general. El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha tingut influència a tots els espais de les nostres vides, des de la producció industrial fins a les pràctiques quotidianes.

L’arribada de la societat informacional va anar acompanyada, en una primera fase (des de 1973 fins 1995 aproximadament), d’un procés de polarització o dualització social que accentuava enormement les desigualtats socials, ja que s’establia una enorme escletxa digital (Elboj et al. 2002: 15) entre les persones que no podien accedir a les TIC i les que sí tenien recursos per fer-ho. Aquest segon grup era conformat per les classes dirigents, amb les competències necessàries per impulsar l’arribada de la societat de la informació, mentre que a la resta els esperaven els llocs de treball amb menor qualificació o, fins i tot, l’atur i l’exclusió. Des del sistema educatiu, es va promoure l’accentuació d’aquestes desigualtats defensant l’adaptació a la diversitat, la qual cosa suposava adaptar-se a les necessitats dels individus, però també a les seves situacions de desavantatge, marginació o exclusió.

La segona fase de la societat de la informació, en la que ens trobem avui, ha frenat en certa manera aquesta tendència. La voluntat del capitalisme informacional de trobar nous mercats en els sectors i països fins ara exclosos de la societat de la informació i la pressió exercida per aquests mateixos països i moviments socials igualitaris, junt amb els problemes derivats de l’exclusió, han provocat que avui es plantegi l’objectiu d’una societat de la informació per a tots i totes. De fet, les polítiques europees també van en aquesta línia.

L’escola no pot continuar essent la mateixa que a la societat industrial, quan el professorat, com a dipositari dels sabers culturals i de la informació rellevant, traspassava aquests continguts a un alumnat que no disposava de cap altra via per a accedir-hi. L’objectiu de l’educació consistia, doncs, en l´extensió d´aquests coneixements a la majoria de la població. Avui, les TIC posen tota aquesta informació i molta més a l’abast de tothom i fa que, entre altres factors, l’educació es trobi davant d’una nova realitat que l’obliga a redefinir el seu paper. L’alumnat ja no necessita que se li transmetin uns coneixements inaccessibles, sinó recursos per a gestionar, seleccionar i analitzar críticament els enormes volums d’informació.

De fet, l’educació cada vegada depèn menys del que succeeix a l’aula i més de les interaccions que estableixen els nens i les nenes a les seves cases, al barri, a l’esplai, al club esportiu... En aquest context, tenir un esperit crític o ser capaç de reflexionar i d’establir uns criteris inequívocs per argumentar i actuar esdevenen avui eines més importants que la capacitat d’emmagatzemar moltes dades. És per tot això que el sistema escolar no pot continuar amb els mateixos tipus d’escola, formes d’organització i mètodes d’ensenyament que a la societat industrial. Malauradament, moltes escoles segueixen mostrant-se impermeables a les transformacions profundes que s’han donat en tots els àmbits socials. El repte amb què avui es troba el sistema educatiu és, doncs, el de transformar aquesta estructura obsoleta i constituir les escoles com els centres en què tota la comunitat participa i col•labora per a que els nens i les nenes puguin adquirir els coneixements i habilitats que necessiten per a no quedar exclosos.


Elements pedagògics de les comunitats d´aprenentatge

El desenvolupament comunitari

La participació de la comunitat és imprescindible per a dur a terme el projecte. Aconseguir una societat de la informació per a totes les persones implica superar els problemes del fracàs escolar i la conflictivitat, que es relacionen íntimament amb l’exclusió social, per a construir una educació de qualitat que, com demostren els fets, el sistema educatiu actual no pot oferir. De la mateixa manera que l’educació en la societat de la informació no es pot circumscriure només a l’espai que ocupa l’aula, els i les mestres no poden ser els únics responsables de la formació dels nostres infants. Cal la implicació de tots els agents educatius de la comunitat (família, voluntariat, associacions veïnals, institucions del barri...) per a que aquesta tasca tingui èxit.
En les Comunitats d’Aprenentatge aquesta participació es concreta en el canvi de l’estructura jeràrquica tradicional de l’escola cap a una escola oberta al barri. Pares, mares, familiars, voluntaris o qualsevol persona de l’entorn proper a l’escola que hi estigui interessada entren a formar part, junt amb el professorat, dels òrgans directius de l’escola, de manera que la supervisió i coordinació del projecte es porta a terme amb la participació de tots els sectors implicats, per sobre d’una direcció unipersonal. Per a la gestió i organització del centre educatiu a tots els nivells, es creen comissions mixtes (formades per professorat, familiars, voluntaris...) que desenvolupen tasques concretes, des de les presa de decisions referents al projecte educatiu de centre o als continguts del currículum que cal prioritzar fins a l’organització de festes o altres activitats lúdiques.

La participació de la comunitat en tots els nivells de decisió del centre escolar suposa una transformació radical de la mentalitat passiva vers l’educació que portava a moltes persones a concebre-la com un servei públic que havien de rebre els ciutadans i ciutadanes. Quan les persones prenen part en el projecte, s’identifiquen a elles mateixes com a protagonistes en l’educació dels seus infants, en la gestió del centre i, per extensió, en la millora de la vida comunitària. De fet, d’acord amb el que es deia a la primera part, tots els àmbits en què els infants interaccionen tenen influència per a la construcció dels seus coneixements i és per això que la transformació que es proposa des de les Comunitats d’Aprenentatge no pretén reduir el seu abast a l’interior del centre escolar, sinó que pretén tenir un impacte també sobre l’entorn com a agent educatiu.

L’aprenentatge: centralitat dins el projecte

D’acord amb la finalitat, que es comentava abans, d’aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, resulta imprescindible que tothom desenvolupi al màxim les seves capacitats, sobretot en aquelles escoles de zones deprimides. Es tracta, doncs, de potenciar al màxim l’aprenentatge, de que l’alumnat participi contínuament en activitats formatives i que s’aprofiti al màxim el temps que s’hi dedica. Això només és factible, novament, amb la participació de la comunitat per a buscar tots els recursos que calguin en cada cas. Per exemple, introduint a l’aula persones voluntàries per a ajudar a aquells infants amb més dificultats o a aquells que presenten necessitats educatives especials.

El criteri que preval no és el de treure a l’alumnat amb dificultats de l’aula per fer classes de reforç, sinó el de buscar tots els recursos que calguin per a compensar aquestes dificultats sense perdre el ritme de la resta de companys i companyes. Així, per exemple, en els casos de l’alumnat immigrant que no domina la llengua autòctona, enlloc de fer classes paral•leles a part de la resta, es programen classes de reforç fora de l’horari escolar (al migdia, a la tarda...).

En la mateixa línia, des del projecte de Comunitats d’Aprenentatge s’advoca per la implementació dels grups interactius, una forma d’organització de l’aula en grups heterogenis (en quan a gènere, nivell d’aprenentatge i origen cultural) de 4 ó 5 alumnes en què es realitzen activitats de 20 minuts de durada tutoritzades per una persona adulta voluntària que sol ser algun familiar. En total es realitzen 4 activitats amb 4 persones voluntàries diferents durant una hora. En alguns casos, l’organització en grups interactius ha suposat quadruplicar el treball que abans es feia a l’aula en el mateix temps. No es tracta, però, només d’accelerar els aprenentatges, sinó de fomentar el diàleg igualitari, la solidaritat i la cooperació entre companys i companyes. L’alumnat aprèn a explicar les coses de la manera més intel•ligible, a discutir, a col•laborar, a adoptar el rol del que ensenya en un moment i del que aprèn en un altre, a sentir-se responsable i protagonista del procés d’aprenentatge propi i de la resta... Es consuma, en definitiva, l’aprenentatge dialògic.

Potenciar l’aprenentatge implica també flexibilitzar els espais i el temps dedicat a les activitats formatives. Aquestes no s’organitzen de forma compartimentada, sinó que el clima general de l’escola s’orienta cap a l’aprenentatge. En aquest sentit, la Comunitat d’Aprenentatge no respon només a les demandes formatives dels infants, sinó també a les de tota la comunitat. Així, per exemple, en algunes de les escoles que han portat a terme la transformació s’han organitzat classes per a preparar l’examen del carnet de conduir, d’alfabetització, tallers d’informàtica... Fins i tot en alguns casos s’ha constituït formalment una activitat anomenada “Escola de Pares i Mares”, on les persones participants han millorat el seu nivell de lectura o s’han preparat per a l’obtenció de títols oficials. Igual que en la formació de nens i nenes, aquesta escola per a persones adultes potencia l’aprenentatge instrumental d’aquelles habilitats demandades al mercat laboral sense oblidar la formació integral de la persona adulta. Així, es fomenta la solidaritat, la reflexió sobre la pròpia condició de mare o pare, sobre les relacions de parella, sobre les necessitats i possibilitats de participació social...

Expectatives positives i optimisme pedagògic

En les Comunitats d’Aprenentatge es treballa mirant cap a les més altes quotes. Adoptar aquesta postura resulta imprescindible per a que el projecte esdevingui realment transformador i aconsegueixi superar qualsevol dificultat vers una societat de la informació per a tots i totes. Això implica posar l’accent sobre les capacitats i no sobre els dèficits, sobre les possibilitats i no sobre les dificultats. No es tracta, doncs, de què l’alumnat vagi consumint els seus anys d’escolaritat obligatòria sense generar conflictes a l’aula i superant els mínims establerts de qualsevol manera, sinó de, com s’ha dit abans, desenvolupar al màxim les capacitats de tots i totes.

Les altes expectatives vers l’alumnat es reflecteixen en un currículum de màxims, és a dir, un currículum ambiciós, que inclou aquells continguts que permeten l’adquisició d’aquells aprenentatges més valorats socialment o més demandats en la societat de la informació. Cal no oblidar, però, la participació de tots els agents de la comunitat. També en aquest cas les altes expectatives contribueixen a tenir més confiança en les pròpies possibilitats i més força per afrontar els reptes plantejats per aquest currículum de màxims.

Aquesta perspectiva s’oposa frontalment a aquelles pràctiques educatives que separen l’alumnat en grup homogenis o que, fins i tot , preveuen la creació d’aules “especials” per als o les alumnes que presenten un retard més accentuat. En aquests casos, es sol establir un currículum de la felicitat per a aquesta part de l’alumnat, la qual cosa implica treure l’accent sobre els aprenentatges per posar-lo sobre la prevenció de la conflictivitat a l’aula mitjançant tasques a vegades molt atractives però amb un baix contingut formatiu. Des de Comunitats d’Aprenentatge no proposem aïllar aquest alumnat, sinó, com s’ha dit abans, ficar a l’aula els recursos necessaris per a que pugui seguir les classes.

Les conseqüències de la implementació del currículum de màxims en front del currículum de la felicitat es van poder comprovar a un barri amb una important percentatge de població gitana:

Un dels CEIP del barri, aquell al qual assistien la major part dels nens i nenes gitanes, va emprendre el procés de transformació en Comunitat d’Aprenentatge. A l’inici del procés, un dels voluntaris, gitano i estudiant a la Universitat de Barcelona, va preguntar a una aula: “Què voleu ser quan sigueu grans?”. Algunes de les respostes més optimistes que van donar els nens i les nenes van ser les de venedor ambulant, drapaire o ferroveller. El voluntari, una mica sorprès, va etzibar: “És que cap de vosaltres vol anar a la universitat?”, a la qual cosa l’alumnat va respondre: “És que els gitanos també podem anar a la universitat?”... Poques setmanes després, el voluntari va tornar a formular la mateixa pregunta la classe. En aquell breu període de temps, fruït de la profunda transformació que estava vivint l’escola, les expectatives de l’alumnat havien crescut tant que es van arribar a sentir respostes com les de professor, metge o fins i tot astronauta. L’establiment d’un currículum de màxims va ampliar enormement l’horitzó d’aquells nens i nenes que, fins llavors, ni tan sols s’havien imaginat les possibilitats que s’amagaven fora del seu petit barri.

Tanmateix, les expectatives que s’havien generat només en un any a la Comunitat d’Aprenentatge van trobar un important fre en l’Institut d’Educació Secundària al qual solien assistir aquests nens i nenes en acabar l’educació primària. En aquest centre, l’alumnat gitano, només per el fet de ser-ho, era agrupat a una classe, “la classe dels gitanos”, on s’implementava un currículum de la felicitat. Dels pocs nens i nenes gitanes del barri que continuaven els seus estudis en acabar primària, la majoria els abandonaven durant el primer any de secundària en aquest centre. De fet, una noia que va cursar 6è durant el primer any de vida de la Comunitat d’Aprenentatge i que havia concebut forces esperances de continuar estudiant no va poder suportar aquell primer any a “la classe dels gitanos” de l’institut i va abandonar. La seva sentència resulta dolorosament il•lustrativa: “Per estar allà i no fer res, millor me’n vaig a casa”.

Els grups interactius dins l´aula

Els grups interactius consisteixen en organitzar l´aula de manera que hi hagi petits grups heterogenis de 4 o 5 alumnes que en col.laboració, resolen tasques de classe amb la supervisió d´una persona adulta (familiar, voluntari, etc.) que està dins el grup. El ritme de treball és alt i amés a més, solidari. La tasca del professor o professora és la coordinació de la classe. La composició d’aquests grups afavoreix la barreja de nivells, de manera que en l’elaboració de les tasques de classe, els alumnes col•laboren en la seva resolució. D’aquesta manera, els alumnes que han adquirit un aprenentatge el reforcen explicant-lo als que encara no ho han fet, que l’entenen millor confrontant l’explicació dels educadors i la dels companys. D’altra banda, la solidaritat i la fixació d’objectius comuns és un estímul per a aprendre i evitar el conflicte. L’entrada de voluntaris i voluntàries a les aules es fa molt útil a la prevenció i resolució de conflictes entre l’alumnat. El fet que el professor o professora no pugui atendre al mateix temps a tots els nens i nenes perquè obtinguin el mateix nivell d’aprenentatge fomenta l’aparició de conflictes en un alumnat que s’avorreix o que no entén que s’ha de fer.

Conclusions

Comunitats d’Aprenentatge se’ns ofereix com a exemple de com la SI permet resoldre velles i noves desigualtats. Entre les velles, destaquen les desigualtats relatives a l’accés a un ensenyament de qualitat, que ja no es veu restringit per motius econòmics o culturals, així com una escola que intervé en l’entorn al qual pertany, dinamitzant-lo i augmentant-ne les expectatives. D’altra banda, la societat informacional coincideix amb noves dinàmiques que formen part d’un món globalitzat, en què es dóna una bipolaritat entre el local i el global. La immigració demanarà transformacions a l’escola, coincidents amb una flexibilització de la seva estructura, organització i currículum perquè sigui possible admetre aquestes persones. Aquestes noves situacions també són ressoltes per Comunitats d’Aprenentatge, que permet recuperar la capacitat de l’educació d’incidir socialment.





Bibliografia

Elboj, C.; Puigdellívol, I.; Soler, M.; Valls, R. 2002. Comunidades de aprendizaje. Transformar la educación. Barcelona: Graó.

Schütz, A. 1974. Estudios sobre teoría social. Buenos Aires: Amorrortu.

Valls, R. 2000. Comunidades de Aprendizaje. Una práctica educativa de aprendizaje dialógico para la sociedad de la información. Tesi doctoral no publicada. Universitat de Barcelona.

[Marta_fp]

Hola Tahisona,

Doncs tot això de l'aprenentatge dialògic i de les comunitats virtuals ja ho coneixia del màster que estic estudiant. Precisament vaig haver de fer un treball sobre Educàlia i vaig parlar de les possibilitats que la plataforma ofereix per fer aprenentatge dialògic.

Aquí als Estats Units el voluntariat dels pares en les escoles és molt important. De fet en l'escola que vaig estar treballant a Washington, DC, tenia molt bona fama gràcies al voluntariat dels pares.

Les escoles d'aquí Los Alamos també tenen fama de ser molt bones per l'alt nivell d'estudis dels pares (gairebé tots els habitants del poble fan recerca en física al mateix laboratori). La meva filla encara és petita per començar a anar a l'escola, però em vaig informar una mica i veig que el voluntariat també és molt important. A les aules hi acostuma a haver tres o quatre mares ajudant i sovint es fan tallers de cuina, d'idiomes, de música, lectura de contes... que també es basen en el voluntariat dels pares.

Aquest tipus d'ensenyament-aprenentatge aquí té molt èxit perquè lliga molt amb el tipus de voluntariat que es fa als EUA. A Catalunya el voluntariat es basa més en l'associacionisme i funciona al marge de les escoles, per això introduir les comunitats d'aprenentatge és més difícil. A mi em sap greu perquè penso que estaria bé que hi hagués una mica de tot (veig avantatges en els dos tipus de voluntariat). És curiós perquè entre els mestres de Catalunya que conec més aviat es fuig de les AMPA i dels pares en general, en canvi aquí sempre miren d'involucrar-los molt amb el centre.

[tahisona]

Marta no sé perquè però ho sabia, ho intuia, que tot aquests temes de les comunitats d'aprenetatge i tot el que fa referència a inovació pedogogica eren del teu gust i estudi!!per la manera com t'expreses i expliques les coses i pel que demanes a l'escola i al sitema esducatiu en general...m'alegro moltíssim de coneixer algu que conegui tot això i que a mes visqui en un país on les escoles funcuinin així...

Pel que dius del voluntariat et dono tota la raó, jo no conec com funciona als EUA però és cert que aquí ho fem molt per associacions, el que conec més profundament són els Agrupaments Escoltes, des dels 8 anys he viscut i crescut en un Agrupament i de joveneta vaig ser monitora de nois i noies i fins hi tot Cap d'Agrupament...i tot tot tot era voluntari!! Pel que fa a les comunitats d'aprenentatge aquí a catalunya segons el que ens van explicar al curs...la resposta dels voluntaris és progressiva...però perquè la transformació d'una escola en comunitat també ho és...hi ha una sèrie de fases per les quals es passen i quan es van consolidan, el nombre de voluntaris i voluntaries va augmentant...sobretot de pares i mares, germans grans...i nois i noies que han crescut en un sitema comunitari després volen ser voluntaris!! per mi és extraordinari, sé que no és la panacea però hi ha moltes escoles que aquest sitema les milloraria moltíssim!!

Ah!!!!!! per cert avui el Consell Escolar de Catalunya ha confirmat i acceptat el nou calendari escolar proposat per Maragall, però amb la condició que s'apliqui el curs 2010-2011...per tal que l'aplicació sigui amb les millors condicions!!! El que no entenc és que jo formo part del consell escolar del meu Centre, on hi ha representants de mestres, mares i pares i ajuntaments...i encara no ens haviem reunit per parlar d'aquest tema i veure quines eren les diferents opinions per fer-les arribar al Consell escolar de catalunya...qui i com ho han ecceptat el nou calendari...he parlat amb companyes meves d'altres centres i tampoc s'havien reunit amb el consell...jo em pregunto quina mena de concens i confirmació és aquesta sense haver passat primer pels consells escolars de cada centres!!! és una de les raons per les quals crec que les coses no s'estan fent bé i aquí hi ha un col.lectiu de gent que està prenent descicions sense tenir en compte totes les aportacions i opinions com les dels consells escolars dels centres!!!!

[Marta_fp]

Doncs la veritat és que les meves fantasies per al dia que torni a Catalunya van en la direcció de treballar en una escola dinamitzant tan la qüestió de les TIC com activitats que involucrin més les famílies a l'escola com les que explicaves tu. De tota manera, no et pensis que als Estats Units a tot arreu funciona així. Suposo que és com tot. És qüestió de graus. Hi deu haver llocs on els pares es limiten a organitzar algun curset, o una recollida de diners per alguna causa, una festa de fi de curs... i altres llocs com aquí a Los Alamos on els pares treballen amb el mestre amb un grup de quatre o cinc nens.

[Toni]

Alguna valoració de la vaga ¿?¿?

Nosaltrem vam fer pont i vam marxar 4 dies a la neu ... per la resta, com a conseqüència de la vaga, molta gent no hi va anar a treballar i no es va connectar a internet, així que vam baixar les visites als nostres portals..

per exemple un 20% menys a GuiaNupcial.com .. interesant la cuantitat de gent que es conecta des de la feina... he,he..