estic molt amoïnada. Algú em pot ajudar??

[saludoalaluna]

Hola guapes,

Estic preocupada i molt xof, amb el meu fill de 16 mesos.
Va començar l'escola bressol al setembre, i llevat de les primeres setmanes d'adaptació, la cosa ha anat prou bé.... fins fa 2 setmanes, que als matins sembla que no vol entrar a l'escola i plora una estoneta.

Però avui la cosa ha anat a més: m'han explicat que s'ha passat tot el matí plorant. Que quan el calmaven, s'anava on està la foto de família i tornava a plorar. La profe està preocupada perquè diu que ell mai s'havia comportat així, que sempre ha estat molt independent, i que li passa alguna cosa o s'enyora molt de nosaltres.

Desprès a la tarda està bé, content, i menja normal (excepte quan es posa amb mocs que es cada dos per tres). Sí que es veritat que està dormint una mica pitjor del que ho feia... El que sí he notat és que està més enmarat del normal...

Estic intentant analitzar els canvis que hi ha hagut darrerament... I bé, hi ha hagut cosetes: va haver dos dies que es va quedar a dinar perque ma mare (que és qui li dona el dinar) es va posar malalta. Jo he canviat els horaris de la feina i ara no el puc vestir ni donar-li l'esmorzar al matí i no em torna a veure fins que es lleva de la migdiada (quan abans el podia dormir jo a la tarda). També ha estat uns dies malalts sense anar a l'escola i això s'ha ajuntat amb els festius...
Ai, no se, Li pot haver passat alguna cosa allà a l'escola? Buffff, quin agobio...

us haig de dir que estic embarassada de 7 mesos i em fa por pensar que si estem així ara, no vull pensar què passarà quan neixi la germana???

Ai, és que em poso a plorar, amb les hormones de l'embaràs... En aquests moments, sortiria corrents cap a casa i em quedaria tot el dia amb ell. O ho enviaria tot a la merda i m'aniria a casa i el trauria de la bressol... Se'm passen tantes coses pel cap.

La unica solució que se m'acudeix és la del Carlos González, compensar per la tarda totes les hores que no estic amb ell pel matí, molts abraços, molts axuxons... No se si demanar hora per parlar amb la profe però es que no fa dues setmanes vam parlar de l'adaptació i van dir que tot anava bé
Algú s'ha trobat amb alguna cosa semblant??? Hem podeu donar consell????

[Ginger]

Hola, Saludoalaluna,

Doncs segurament és per causa d'aquests canvis que comentes...
Sens dubte, la millor opció seria poder estar més amb ell, però la feina no sempre ho permet, oi? És una llàstima que tinguem aquestes obligacions... Jo vaig deixar de treballar per poder estar amb l'Arlet, però ara em trobo buscant feina com una desesperada pq no ens arriben els calers... què hi farem.

Ànims, bonica!! A veure si torna a estar tranquil i a passar l'estona a l'escola bressol la mar de bé.

[petazetas]

Home la meva també ha passat per èpoques. Tot havia anat de perles (va a la llar d'infants des dels 4 mesos pobre) i com més gran es va fent més s'adona que es separa de tu.
Pot ser un cúmul de coses com les que comentes.
La meva va anar ahir a la guarderia de nou després d'una pneumònia on no va anar a escola durant una setmana i a més aquest pont llarguissim total que feia 15 dies que no hi anava i ahir encara però avui s'ha quedat ben xof pobre....

En fi, que quan se'ls altera la rutina ho noten i molt.
Potser plora per que ara no sap si es queda a dinar o no, quan veurà la mama. Deixa-li uns dies de normalitat de nou i vigila que passa.

[esperantabril]

Guapa, em sap molt de greu la vostra situació... jo tb estic embarassada i m'han sortit 3 llagrimetes en llegir-te...
penso que poden ser pors a ser "destronat" pensa que tothom li deu dir: ai que ve el germanet! i potser necessita parlar-ne més del tema... no ho se noia, però tan de bo ho solucioneu ben aviat!
El que em fa pensar que pugui ser això és que la meva nena, que té 2 anys i mig necessita parlar constantment de la germaneta i li hem d'anar aclarint dubtes perque no es transformin en pors... clar, amb 16 mesets pobret meu, no ho pot expresar però la imatge d'assenyalar la imatge de la família diu molt....
no ho se noia, però tan de bo ho solucioneu ben aviat!

Una abraçada,

Sandra

[CASA]

Hola reina,

Segur que té un cúmul de coses: Els dies a casa, el canvi de rutina i la germaneta....jo també estic esperant el segon i ho veig, els hi genera dubtes i inquietuds.
La feina també és important per a totes nosaltres, no et culpabilitzis.
Jo et donaria 2 consells:

-Dónali moltes explicacions de tot: sembla que no i ho capten tot i s'enteren de tot. Que entengui, que ara la mama va a treballar i torna més tard però quan torna està per ell i l'estima igual. (jo també ho vaig fer). Explicacli que el bebé serà un de més i entre tots l'estimareu molt, però que ell és el gran i com n'és de important.
-Mimos extres: doncs es clar, però amb mesura, perquè d'aqui a dos mesos els hauràs de repartir i cal ser realista. Aprofita aquest Nadal perque es senti especial.

Ànims a tu també, cuida't...ja veuràs que és passatger!

[Mari Loli]

Hola! Jo et puc parlar com amestra d'infantil, no com a mare. Crec que és normal que estigui més alterat, ja que hi han hagut molts canvis en poc temps, i a més també s'adona a la seva manera de que vindrá la germaneta. Crec que de moment t'ho has de prendre amb calma i molta molta paciencia. És petit i no sap expressar bé el que sent, només plorant i aferrant-se la fotot de la família perquè és el que ell vol i necessita. Compensa molt les estones que stiguis amb ell, i disfruta-les molt.

[saludoalaluna]

Gràcies pel suport.

L'Isaac torna a anar content a l'escola i em diuen que s'ho pasa bé novament. La profe diu que no li doni més importància. Que van ser uns dies en els que s'estava adaptant als canvis.

Bé, ja veurem la segona part com anirà, quan neixi al febrer la seva germana

Gràcies de nou