La meva experiència acaba aquí (fins ara però.....)

[Marta_79]

Hola guapetones, vaig escriure fa poquet pk estaba espantada pk el citomegalovirus el tenia positiu, dir-vos q no era res important, alguna infecció q he passat i per això tinc els anticossos.
D'altra banda ahir vaig tenir la meva eco de les 12 setmanes i em van dir que portava bessons però q no els latia el cor a cap dels dos :( Ens vam quedar de pedra la meva parella i jo, no ens esperàvem per res aquesta notícia, i tampoc sabíem q portavem besson pk a la primera eco només va bategar un cor, per tant deduïm que l'altre ja estava mort i no el van veure :(
Ara divendres m'han d'ingresar per fer-me un legrado, estic espantada pk m'han de fer dilatar fins a 6cm que medeix la bossa amb els 2 embrions, i bueno després em baixaràn a quiròfan i sí q em sedaran, però suposo q passaré un mal rato mentre dilato :( Si algíú per desgracia ha passat per això em faria un favor molt gran explicat-me la seva experiència....
I res noies, dir-vos q dintre de 2 mesos ho tornarem a intentar el quedar-nos embarassats i tornaré a escriure-hos explicant que estem molt bé i molt feliços!!!!!
Gràcies a totes!!!!

[rela]

Molta forca i anims marta!

[Raqueleta]

Ànims! És molt dur però veig que ets positiva i això fa molt.
Espero que ben aviat ens puguis explicar que tornes a estar embarassada!

[Marta_79]

Gràcies noies, moltes gràcies :)

[idith]

Molta força i molts ànims guapetona!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

[mama2010]

GUAPAAAAAAAAAAAAA!!!!!!

T'explico segons la meva experiència :)

Nosaltres vam tenir el nostre possitiu a l'agost, tornavem del viatge de nuvis i haviem tingut el millor souvenir que es pot tenir, un bebé!!!! Tot va anar súper bé, exceptuant que l'embaraç em provocava migranyes. Al començament no m'ho cabava de creure, però a mesura que van passar les setmanes, doncs anava venit la il·lusió. Quan ja m'ho vaig acabar de creure, i vam anar a mirar a una tenda de mobles, lo típic pel ratolí i ja era conscient que portava el nostre fillet a la panxa, patapum!

Feia uns dies que ens havia arribat l'angelsounds i em passava el dia escoltant el coret que ens faria molt feliços. Però es va deixar de sentir. Vaja... deu estar girat... deu estar mal ficat. Al dia següent tampoc es sentia res. Vam anar a urgències i ens van confirmar el que jo sospitava... s'havia parat. Estàvem a la setmana 18.

Em van ingressar i em van dir que havia d'expulsar-lo per mi mateixa pq ja tenia ossets. El procés va ser ficar-me una pastilla de forma vaginal, ara no recordo el nom. Al cap de 8 hores m'haurien d'haver ficat la segona. Van deixar passar 18 hores. Com si tornéssim a començar. Una altra pastilla. Ens vam queixar i la 3a me la van ficar a les 8 hores i es va acabar d'activar tot. Les primeres contraccions eren normaletes, feia broma mentre mirava els simpson. La cosa va anar a més i a sobre em va pujar la febre a 39 (la medicació era la culpable) però contraccions fortes i febre... Va arribar un punt que les contraccions eres molt doloreses, eren les últimes i vaig sentir una sensació d'empenyer molt gran. El metge, quan em va fer la visita pel matí, em va dir que no empenyés, que ja sortiria sol, però vaig empenyer i vaig notar com sortia el seu capet. És una sensació que mai podré oblidar. Vam cridar a les enfermeres i me'l van acabar de treure. Em vaig quedar taaaaaaaaaan tranquil·la, taaaaaaaaaan alleujada de saber que el "petit calvari" ja havia acabat. No podia treurem del cap que portava les nostres il·lusions dins de la panxa i sense vida. Algú que no ho ha passat, no ho pot entendre. Va venir el gine i em van baixar al quiròfan i ja em van sedar. Un cop sedada em van ficar l'epidural (ja me l'haguessin pogut ficar per no tenir els dolors de les contraccions!!!) jo no ho vaig saber fins al dia següent. Ens van dir que es veia ben format però que portava una volta al coll. Que li van intentar separar el cordó amb les pinces i els hi va costar. Ha sigut un accident. Jo vaig estar ingressada 3 nits

La recuperació física ha estat bé, tot i que al fer el legrat es van deixar cosetes per dins i m'he hagut de medicar, però ja em van fer la segona eco post-legrat i tot ok! M'han fet anal·lítiques, un estudi hormonal i un estudi de trombofilia. Tot ok (em sembla) el de de trombofilia m'ho miraran el dia 17, però no hi ha res raro als resultats. Així que només podem dir que ha sigut un accident. El metge ens ha dit que per prevenir, que per si de cas, al pròxim embaraç em donaran heparina. He llegit mooooooooltes opinions possitives de l'heparina en embaraços i ara si em diguessin que no me la recepten, em sabria molt greu!

Emocionalment és més dur. No hi ha dia que no hi pensi. Vaig ser conscient del que havíem passat, un mes després del legrat. Em va agafar un baixon molt fort. Que també és normal. Ara ja estic més animada i esperem que el dia 17 ens donin llum verda per tornar-ho a intentar. Tindrem mooooooooooolta por durant tot l'embaraç, però després la recompensa serà molt i molt gran :)

Et recomano que ho parlis molt amb el teu company i que ell ho parli amb tu. Als homes se'ls deixa una mica de banda, i pobrets, també ho passen molt malament. Tb són els seus nens!!! Ja veuràs que quan s'apropi el dia que el donin llumverda les coses es veuen diferents, molt més optimista. Un parell de mesets i estaràs més animadeta.

A mi m'ha anat mooooooooolt bé estar en aquest forum i veure que "todo lo bueno se hace esperar, pero llega"

Un besito molt i molt i molt gran!!!! ANIMS GUAPISSIMAAAAAAAAAA!!!!!

[flit]

anims guapa!!!

[nucosa]

m'encanta qe siguis positiva !!!!anims preciosa.

[cindy]

Hola Marta,
Primer de tot donar-te molts ànims i una forta abraçada, són moments durs però tot es supera...
Jo vaig tenir el meu positiu el 14 de febrer. Em van fer la primera eco el 16 de març i estava tot perfecte. La segona la teniem el 20 d'abril i estava de 13 setm segons els calculs del gine, segons els meus de quasi 15... i vet aquí la sorpresa, s'havia parat a la setmana 9... la sensació és la d'un gerro d'aigua glaçada... l'endemà em van ingressar per fer el legrat. La pastilla vaginal me la vaig posar a les 7 del matí a casa i dps cap a l'hospital. El legrat va ser super ràpid, estava totalment sedada i no em vaig enterar de res i la recuperació perfecte, gens de dolor. Està més ben explicat al post de malaltia trofoblastica gestacional (mola).
Espero que et serveixi, només dir-te que en el meu cas va ser super senzill i no vaig notar gens de dolor. Llavors les coses es van complicar però per una altra cosa... i aviat ens donaran l'alta i podrem tornar a la cerca del bebito... que en tenim unes ganes boges.
Si necessites parlar-ne o simplement desfogar-te m'envies un privi i en parlem.
Ànims guapa i pensa amb el nostre lema: "Dona legrada... dona prenyada!!!!"... encara no he trobat cap cas que no s'hagi complert!!!!
Un petonet

[MARUXA]

Hola Marta,
Em sap molt de greu, molts i molts ànims!!

[eli75]

Molts Ànims Marta! Ja veuràs que ben ràpid tornaràs a estar embarassada i sortirà tot bé!

Una abraçada ben forta

Eli75

[yana.0]

ànims guapa!!

Jo he tingut dos aborts, tots al voltant de la setmana 12, però de forma natural, és a dir, a les poques hores de saber que el cor ja no bategava vaig començar a sangrar i vaig expulsar el fetus sense necessitar legrat, així que en aquest tema no et puc donar cap consell.

El que si que et puc dir és el que ja t'han dit: parla molt amb la teva parella, sont moments difícils i crec que es superen millor si en pots parlar amb algú.

Ja veuràs com desseguida et donaran l'alta i podreu tornar-ho a intentar, que de segur que desseguida us hi torneu a quedar. Això sí, com diu la mama2010, es un patiment tot l'embaràs però al final val moooolt la pena!!!

[Marta_79]

Sou totes molt maques, no sé com agraïr-vos el que compartiu les vostres experiències amb mi. Gràcies de veritat!!!! D'aquí 2 mesos espero tornar a escriure explicant-vos q tornem a estar embarassats jeje i així poder animar a moltes dones que per desgracia passin pel mateix q nosaltres.
Un petó molt fort per totes, sou unes panxulines fantàstiques!!!!!
Muak
Marta

[CISCA]

Molts anims. Quan te'n donarás compte ja podrás tornar a intentar-ho!!!

[anet30]

Hola Marta, jo també vaig tenir un abort es va parar el batec del cor a la setmana 9, ara torno a estar embarassada de 10 setmanes i espero que vagi bé...em sap molt de greu el que t'ha passat perquè és literalment una putada (sorry per l'expressiò), pero tranquila que li passen a moltes noies i més tard o més d'hora s'acaba superant, tot i que penses molt sovint...Anims preciosa!!
Mira pel legrat, sé que deus estar acollonida pots estar ben tranquila...jo també em vaig conectar a internet per saber el que era estava amb molta por...doncs res, et fan dilatar però et donen analgésics i si no els demanes...Jo vaig nar al hospital a primera hora del matí, em van posar la pastilla per dilatar l'úter, i el suero...i em venien cada dos per tres preguntant si feia mal...home fa com si t'ha de venir la regla...però jo no vaig sentir tan mal...i les infermeres em van dir que no havía d'aguantar dolor...així que em van donar analgésics així que ni em vaig enterar...únicament vaig sentir com escalofrios, i fred i em van posar una manteta. A les 12 em van posar al quirófan i al anestesista li vaig dir que em dongués alguna cosa per no enterar-me gaire i efectivament va ser arribar al quirófan, colocar-me i em va posar algo pel suero que em va deixar KO!!així que quan em vaig despertar ja ho havien fet tot rebé i sense cap dolor ni res...i t'ho dic jo que soc molt poruga!!!
Així que dintre del desconeixement ves tranquila guapa que serà el que t'estalviaràs!
Molts ánims guapa i pensa que no estàs sola que som moltes les que em patit un avort...anims que en un no res ja estaràs B!

Anet

[mogudet]

Jo tambe vaig tenir 2 aborts, un a la setmana 9 i laltre a la setmana 12.... El de la setmana 9 gairebe no em vaig ni enterar k estava embarassada xo el k si va ser molt doloros haver-lo dexpulsar, k finalment va acabar amb raspat... i el de la setmana 12 si k no ens l'esperavem... tot anava tan be.... dpres de veure q el cor no bategava lendemà em van ingressar i em van fer un altre raspat....Les recuperacions dels raspats son ràpides fisicament... psicologicament et deixen x terra xo l'il·lusió de tenir un peke fa k ho intentis una vegada i una altra fins que com jo ho aconsegueixis!!! Per si et serveix d'ànims jo ara tinc un petitó de quasi 2 mesos i a la tercera va anar la vençuDA!va anar tot molt be tot i k vaig haver de fer molt repos durant lembaras i el part va ser durillo ja no me'n recordo quan el miro! aixi k molts ànims a totes, sé q es molt dur i k no veus mai el final del tunel xo arriba, us prometo q arriba!!! jo tampoc m'ho creia, de fet encara sem fa raro ser jo la q escric aixo ja q sempre ho sentia dels altres xo mai marribava a mi el moment!
petons a totes i molts ànims, sigueu fortes i ho aconseguireu!!!

[yeide]

Molts anims i continua amb el positivisme! Petons

[mica77]

Bufona,
t'entenc i et vull donar forces...és un procés dur i llarg però te'n sortiràs.
A mi em van fer legrat al juny. Estava de 10 setmanes a les 8 va deixar de bategar. Vaig començar a tenir filets de sang al netejar i vaig trucar a la matrona i em va dir que fins que no taqués el salva-slip que no anés a urgències....
El vaig tarcar i hi vaig arnar...
Em van fer passar sola i les doctores (molt jovenetes) no em deien res....ja veia per les seves cares que alguna cosa no anava bé. Em van dir que el cor no bategava...va entrar el meu marit i després va seguir el malson (era un hospital públic i estava rodejada de dones embarassades que anaven a ecos...o a parir...)
Em van fer anar l'endemà pel matí. Després d'esperar gairebé dues hores...
Em van posar unes pastilles per la vagina i em van deixar en una sala on estavem sols el meu marit i jo...
no parava de plorar....no pel dolor....per la pena, La nit a casa tampoc havia pogut dormir....


Vaig entrar al quiròfan pel propi peu...caminant..la anestesista em va parlar durant 3 segons i després em van adormir i no em vaig enterar de RES:
DEsprés de nou a l'habitació unes hores i cap a casa...

També t'he de dir que després de 2 mesos ho vam intentar de nou i a l'octubre he tornat a tenir un positiu.
Estic de 14 setmanes i de moment tot va bé però la prudència ha fet que no ho diem a molta gent i he tingut moltes moltes pors

Poc a poc es va superant i he parlat amb més persones que han passat pel mateix que nosaltres.

Ah!! jo també tenia un Citomegalovirus ....però no sé si va ser això o que la natura és sabia i quan ha de néixer un nen/A o dos...amb poques possibilitats de viure....doncs es moren abans...
Jo prefereixo pensar així però m'ha costat molt arribar a això.

Molts ànims...plora el que calgui.
Aquí trobaràs suport i ajuda que a vegades al carrer costa de trobar.
Una abraçada

[NidiaGi]

Sols et desitjo molta enregia positiva... i unió en parella

En el meu cas estava de casi 10 setmanes, vaig coemnçar a perdre i al anar a urgencies em van programar el legrat, a la nit m'havia de posar les pastilles per dilatar el coll de 'úter, en el meu cas em van començar a donar contraccions amb dolor i vam anar cap al hospital on ho vaig treure casi tot de manera natural i van fer després una sapiració per fer net (amb anestesia).

la recuperació física molt ràpida i la psico pues depen del dia, en parella tenim clar que és una cosa normal que passa en un de cada 5 embraços i no ens n'amaguem i al parlar-ho comences a coneixer molta gent en la mateixa situació i que ara tenen fills i això anima moltíssim!!!

Una abraçada molt forta, que vagi molt bé i ens veiem aviat al post de buscadores :)

[Marta_79]

Primer de tot, donar-vos les gràcies a totes una vegada més, sou molt i molt maques, i em sento molt acollida amb els vostres missatges, GRÀCIES!!!!!!

Bueno, ahir ja m'ho van fer tot i dir-vos q em van tractar molt bé els metges, el cirurgià, l'anestesista, les infermeres, etc i això em va ajudar molt a passar per aquests moments. Ara ja estic a casa, sense dolors i pensant que passin ràpid els 2 mesos per tornar-ho a intentar. No us mentiré i avui em sento com buida i se'm fa molt raro pensar q avui ja no estic embarassada dels 2 pekes, però així és la vida i si així ho ha volgut es pk era el millor.

Noies i panxulines meves, un PETONÀS molt i molt fort i GRÀCIES per les vostres paraules q no us imagineu com m'han ajudat.

MUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAK