CI a Catalunya gratuït?

[roger]

Hola companyes.
Em presento. Tinc un nen de 15 mesos a arrel d´un tractament de fertilitat, sempre havíem desitjat l´adopció i creiem que serà el millor per donar-li un germanet al meu fill.
M´interessa bastant el tema de Catalunya, em tira enrere el tema del pre-acolliment, m´imagino que com a tothom, però bé, d´aixó m´imagino que ens parlaran a les sessions informatives.
COm uns podeu imaginar tinc mil preguntes. Però poc a poc...
Primer veig que he de presentar la primera sol.licitud d´adopció, després ens diran els dies de les sessions infomratives i després es tramita el CI. el tràmit del CI és gratuït??? és complicat aconseguir el CI??
Si vols un nen amb necessitats especials, pots triar el tipus de malaltia que pots assumir (no el nen)?
M´agradaría compartir amb vosaltres tot aixó, se que es temps d´espera, però al tenir ja el meu fill crec que es portarà millor tot, aixó espero.

[ada_bcn]

el trámit per obetenir el CI per adopció a Catalunya és gratuït, per adopció nacional crec que són una mice menys de 1000euros (300+600 del curs i de les entrevistes)
crec que pots dir quines malalties o discapacitats acceptes quan fas le CI, també etnia... i no sé si alguna cosa més.
sobre le CI, doncs has de fer unes entrevistes, no pregunten res que no sápigues així que per mi trobo que no és massa complicat fer-les.

[roger]

Gràcies Ada. A veure si ens acavem d´animar i comencem aquest projecte, em fa molta il.lusió i por a la vegada, m´imagino que com tothom.

[Lau]

l'ada_bcn t'ho ha explicat molt bé... t'aconsello que passis per http://adoptiva.foroactivo.info és un foro d'adopció on trobaras molta informació.

[woman75]

Hola,

Jo també tinc un fill biològic i una filla adoptada a Rússia. La veritat és que l'experiència ha estat fantàstica!!
Fa un any i mig que tenim a la nena amb nosaltres i estem molt feliços d'haver pres aquesta decisió.
Si vols compartir alguna inquietud amb mi, endavant. A mi em va anar molt bé compartir l'espera amb una persona que estava en el mateix procés que jo. Però és cert que tenint un fill petit l'espera es fa molt més suportable...

[roger]

Moltes gràcies noies, que bé que va saber que hi ha gent que et recolza.
Ara ho tinc en ment però estic amb un problema gàstric i em fa por que em neguin el CI, potser millor que m´esperi a estar millor no??? és molt explícit el que et demanen de certificat mèdic? quentes preguntes no?

[ada_bcn]

per presentar la primera sol·licitut només amb un paper del teu metge que digui que no tens cap malaltia que t'impedeixi de cuidar d'un menor (posen que no tens malalties infecto-contagioses, ni mentals... etc...) crec que és suficient, tot i que en la reunió d'adopció a catalunya van dir que havia de ser un informe indicant l'historial médic, malaties i tractaments (jo é suqe no tinc cap cosa a posar a l'historial em sembla... potser per això no hi posa res als meus certificats)
si et decideixes per l'adopció internacional llavors has de fer un altre certificat que ha de ser en un paper oficial, i segons el pais et demanen més o menys coses, informes i firmes de metges...

[roger]

Moltes gràcies.
està clar que puc cuidar del meu fill i a sobre treballar, però no se, crec que per si de cas m´esperaré a que estigui la situació més normalitzada.
Es clar que es posposar les coses, però que hi farem.

[ada_bcn]

home... quan presentes la sol·licitut encara trigeun com un mes en trucar-te per anar a al primera sesión informativa i si és per nacional almenys no has hagut de presentar encara cap paper (ni certificat médic ni res), després tens una setmana per decidir si tires endavant el procés d'adopció o no. En el cas d'internacional crec que triguen com 1,5 mesos per començar el curs. Vull dir que no és entregar els papers i començar les entrevistes...

[roger]

Ah doncs ho tindré en compte, gràcies ada. Es que em fa tanta por fer el pas i que després ens diguin que no som idonis, seria un pal molt gros, i jo ja porto un any durillo con per que em passi a sobre aixó, però em fa molta il.lu...

[*lourdes*]

Hola Roger!

El CI per nacional (Inclou Catalunya) és gratuit, la valoració del CI consisteix en un dia i mig (divendres tot el dia i dissabte matí) en un curs amb més companys d'adopció + 1 entrevista amb psicologa + 1 entrevista amb assistent social + 1 visita a domicili.

El cost d'això són uns 900-1000 eu. si es per internacional però si es per nacional és gratiut.
Aquí heu de decidir si voleu adopció nacional o internacional o ambdues.

Els papers a presentar són: Certificat d'empadronament, certificat mèdic senzill + declaració renda.

No sé quin problema gàstric tens, però si no es important, no cal ni que el comentis. De fet el certificat mèdic sols ha de dir que "Sou aptes física i mentalment per fer-vos càrrec d'un menor"

La valoració del CI a Catalunya, l'han d'entregar en 6 mesos, desde que comences els cursos fins que acabes com a màxim són 6 mesos.

Quan et fan l'entrevista per nacional et pregunten: Si vols necessitats especials, si no vols alguna etnia en concret, marge d'edat. A nosaltres l'assisten social ens va dir: "no es tracta de ser una ONG, sino voleu alguna etnia en concret, podeu dir-ho, aquí això no es valora com negatiu. Hi ha pares q volen un nen blanquet "
Es clar q com mes obres el ventall, més rapid vas.
Això es cada familia.....

Be nose si m'he explicat gaire bé.

Sort i ja explicaras com us va

[roger]

Moltes gràcies Lourdes, son tants els dubtes...
Doncs a veure, el problema que tinc és pesat, pero evidentment que pus fer-me càrreg de un nen per que ja ho faig cada dia amb el meu..
Ens un pas important, però em fa molt il.lusió i espero donar el pas de una vegada....també per aixó estan les sessions informatives no??? a veure si ho parlem i fem encara que sigui el pas de informar-nos...
A mi en principi el tema raça no em seria un problema, el de necessitats especials oncs hauriem de parlar molt....
Que bé que ens ajudeu i orienteu....

[Bianca]

Hola people!, soc nova per aquí i fa dies que veig aquest foro, crec que es molt interessant i ens ajuda a tots plegats a passar tot aquest procés d'una manera més plena, i sobre tot, a saber que no estem sols!!

Roger, en una sessió informativa per la adopció nacional ens van dir que el 90-95% de les famílies passen sense problemes el CI, per tant no et preocupis, pensa t'ho be i amb calma i quan estiguis motivat llença't-hi de cap! A vegades crec que quan més ens pensem les coses més ens mengem el coco i això no és gens bo.

Estic d'acord amb el que diu la Lourdes, al principi el certificat mèdic no cal possar-hi massa cosa. Més endevant ja veurem.
Jo fa molt poc que he presentat doble sol.licitud, per catalunya i per Colòmbia, ens van dir que allà els nens no estan en orfanats, si no amb famílies d'acollida, i ens va agradar la idea.
Lourdes, ja sé que esperes desde el 2007 per a la Xina, pel que he llegit. Tinc una amiga que es de finals del 2005 i li han assignat una nena xineta de 6 mesos!, ens va passar la foto i és preciossa!!!!, ja els queda poquet... quan penso que a mi em queda tant camí, és difícil no desesperar-se.
Tu com t'ho fas?

Petonets,

[roger]

2005?? Conye quina passada no???
Crec que esperaré uns mesos a veure com evoluciono, si recupero pes que és el rincipal problema que tinc ara i ho tiro endavant...
Jo només faria la sol.licitud a Catalunya....

[Betti]

hola nous pares adoptants!!!

abans de res felicitats pel pas!! Roger i Bianca!!!

i això del CI no és difícil, si no tens algun mort a l'armari, que la majoria de famílies no tenim, per tant, no problemo!!
I sí, tot plegat és llarg. nosaltres estem en nacional i internacional. Vam presentar sol·licitud el desembre de 2008 i pensem que abans de l'estiu tindrem el nostre peke de Malí aquí. Per internacional encara ens quedaria 1 o 2 anys, ja que tot va molt lent.
si voleu passeu pel nostre bloc, el camí d'àfrica. Teniu l'enllaç més avall.

I de nou, benvinguts, com més serem... més ens ajudarem!!
Betti

[Bianca]

Jajajaja, si Betti, jo tampoc crec que el CI sigui massa complicat pel que ens han dit.
Nosaltres tot just començem ara.
Quina sort vosaltres, no? Ojalá que aquest estiu ja tingueu el vostre nen (o nena), m'imagino com deus estar, amb una emoció de veure que el moment s'acosta!!! Quina passada, de fet això, aquesta emoció, aquesta energia és el que ens fa tirar endavant, el que ens dona forces.
Ja em miraré el vostre blog, thanks.
Per cert hi ha una cosa que no entenc, poses que amb la internacional encara trigarieu 1 o 2 anys més, voldràs dir la nacional, no? Perquè l'expedient cap a Mali serà el de internacional...
Jo al principi volia fer només nacional, però tal com ens ho van plantejar a l'ICA, que la llista d'espera era molt llarga, al final també hem presentat expedient per internacional, ja veurem, tot ho veig tant llunyà...
Be doncs, ja ens explicaràs, eh? Que anar a Mali deu ser tot una aventura!, segur que ja ho teniu tot mirat i remirat.
Anims!

[roger]

Hola noies, sembla que ens estem decidint a fer el primer pas, ja us aniré explicant.
Bianca, que us han dit de la llista d´espera.
Nosaltres només aniren per nacional, gràcies per compartir les experiències, va de bé...

[Bianca]

A l'ICA ens van dir que per adoptar a Catalunya hi havia moltes més famílies que no pas nens adoptables (unes 800 famílies a tot Catalunya) i que la llista d'espera era d'uns 3 anys com a mínim. Estic segura que a la meva amiga, a l'any 2005 no li van dir pas que s'hauria d'esperar 5 anys! Ja se que la Xina és un tema apart però no se, Roger, no vull desanimar-te, de veritat, però ens hem d'enfrontar amb la realitat.

Sort tu que pots gaudir del teu fillet!! Personalment, crec que no te res a veure una família que no te fills i que vol adoptar, amb una altra família amb fill/s biològic/s i que també vulgui adoptar. En el primer cas, ja hi ha una experiència, ja esteu donant i rebent amor, ja esteu educant, ja esteu gaudint de tenir canalla, sentir-los riure i veure com creixen.

Les parelles que no tenim fills i que durant molts, molts anys els desitgem, després de passar per mil i una peripècies, encara ens fot el doble que al iniciar l'adopció ens haguem d'esperar anys, no com fa 10 o 15 anys, que t'esperaves mesos, ara són ANYS!

Be, cambiant de tema, quan comentes que intentes recuperar pes, jo fa 1 o 2 anys també volia guanyar pes, i la nutricionista em va dir que és molt més difícil guanyar pes que no perdre'l, ara no recordo perquè. El cas és que tot i menjant més no m'engreixava així que vaig passar de tot (perquè el meu cas només era estètic). Amb el temps he anat guanyant el pes que volia, sense adonar-me'n. Amb aixó vul dir que, com vaig llegir fa uns dies: "Lo que resistes persiste, lo que aceptas se transforma".

[roger]

Hola Bianca.
Tens molta raó, jo ja tinc una criatura i ara no tinc cap pressa en tenir un altre ràpid, de fet, sempre hem comentat que no els voliem mols seguits...tot i que se que quan estigui a la cua estaré també impacient, no deixo de està esperant el meu segon fill/a....el que no se es si so.licitaré un nadó petit o algu més gran, aixó em porta una mica de cap, us explico...al costat de casa meva hi ha una casa d´acollida, el meu fill cada dia juga amb els nens d´allà al parc, us podeu imaginar, mel´s enduria tots a casa, son preciosos tots!!! i és clar, veig els nanos més grandets i penso...pel simple fet de que no son nadons potser estan sentenciats a quedar-se aquí....i m´ha fet rumiar....que en penseu??? és clar que deu ser més complicat que un de ben petit, però no ho trobo just...
Pel tema del pes..em van oprar i em van seccionar el nervi vago, tinc problemes amb la digestió i estic amb molt baix pes (37kg) per aixó pateixo pel certificat....

[Bianca]

Ostras Roger, doncs pel que dius, potser es millor que t'acabis de recuperar poc a poc i que agafis forces i et sentis be, no sé, això ho has de decidir tu, però jo al menys m'esperaria a recuperar el pes normal que tenies abans...

Tens rao amb això dels nens del centre d'acollida, jo també me'ls emportaria a casa, jajaja! Però no pensis que és més complicat demanar un infant de més edat, de fet és al contrari, el que vol la majoria són infants de 0-3 anys, per això hi ha tanta llista d'espera. Tot depen del perfil que volgueu, inclosos els anys, si és a partir de 5 o 6 anys la llista no deu ser tant gran, no se.

Tingues en compte també que quan assignen un infant ha de ser més petit que el nen o nena que ja tingueu vosaltres, penseu-ho be...
Cuida't!