Estancats amb el tema bolquer: ho deixo córrer o insistim?

[llunàtica]

Hola mares expertes!
He estat seguint d'aprop diversos posts oberts sobre aquest tema, i veig que la gent ho va trampejant com pot, com nosaltres. M'agradaria molt que em donéssiu el vostre consell perquè tant el llunàtic com jo estem en una espècie de dilema. Us explico.

El Biel té ara 2 anys i 3 mesos. Fa un mes i mig que a la llar d'infants ens van animar a començar a treure-li el bolquer de dia. Que per molt que li costés estaria un mes, que ja li tocava i tot el llarg etzètera d'arguments, un dels més importants és que d'aquí a 15 dies tindrà un germanet i que era important treure-li abans que arribés el petit. Nosaltres no les teníem totes perquè conec el biel i ni es mirava un orinal de reüll, vull dir que interés per asseure-s'hi o mínim control d'esfínters, zero. Total, que un bon dia de juny vam dir, va, provem-ho! La primera setmana fatal, no es volia seure a l'orinal, no es volia abaixar els pantalons....sense pressió i amb paciència i jocs vam aconseguir al cap d'una setmana que s'hi assegués.

Situació actual al cap d'un mes i mig: Si som constants i l'asseiem mínim 1 cop cada hora a l'orinal ho fa. I sí, fem lo de Visca! has fet pipi tu solet!! i aplaudim i fem festivals i ell tot content. La caca se la fa a sobre o s'espera a que li posem el bolquer per dormir, però si per casualitat té caca quan el tens assegut a l'orinal doncs la fa allà (pocs cops passa això). Com podreu pensar, orinal, mudes de recanvi, tovalloletes, biel i jo som un pack i anem junts a tot arreu perquè això de pixar de peu no ho deu trobar gaire fi. jajajaj Jo cap problema, m'ho emporto tot a tot arreu i anem fent. Total, que al cap d'aquest temps ell, ni demana pipi (de vegades l'enganxo que es toca el penis i corrents ja ens veiu posant-lo a l'orinal com aquells que volen caçar-lo al vol! jajajaj) ni m'ho diu quan l'ha fet. El tinc molta estona en pilotes per casa i descalç així ens és més còmode, i llavors em trobo regalets en el lloc més inesperat. En fi, que ens ho prenem amb humor però la realitat és que ens hem estancat i no hi ha cap mena de progressió: ni ho demana, ni en té la intenció, i quan li dius: ai, t'has fet pipí. Em diu: noooo! i així passen els dies.

Sincerament, he llegit una mica sobre el tema i crec que la culpa és nostra per fer-li fer una cosa per la qual no està preparat. Vull dir que entenc que si no controla els esfínters, com pretenem que em demani pipi? Al principi em pensava que era perquè no hi tenia pràctica, però ara veig que estem igual que fa un mes i veig que arribarà el petit i allà estarem, investigant per casa on s'ha cagat.

El llunàtic i jo plegaríem veles, li tornaríem a posar el bolquer i ens ho tornaríem a plantejar d'aquí a dos o tres mesos, però a la llar d'infants la seva senyoreta diu que ho fa molt i molt bé, que és normal que no ho demanin, que n'hi ha que s'estan ben bé un any sense demanar-ho però lo important és que s'habituin a l'orinal. Un any sense demanar-ho? un any portant l'orinal al parc i recollint caques de terra? déu meu! Ahir li vaig posar el bolquer una estoneta perquè on vam anar no hi havia orinals i el tio tan feliç, va fer caca un parell de cops (quan va sense bolquer se l'aguanta i només en fa com a molt un cop al dia).

Tothom ens diu que hem de tenir paciència, que això no és res, que no li tornem a posar el bolquer....però què voleu que us digui, si ens hem de passar 4 mesos així o més (i sobretot amb l'arribada de l'altre), voleu dir que no es millor tornar-li a posar i intentar-ho més endavant? ja sé que arriba l'hivern i que és un pal...però..no sé, quina pressa hi ha? Però d'altra banda penso, i si tot això és normal i a lo millor a mig agost es desperta un dia i em diu: mama pipi! ?

merci pels vostres consells!

[TXETA]

llunàtica, jo estic amb l'Aleix amb el bolquer i també estic però el meu ho porta força bé, des de fa dies que em demana pipi i anem fent, sense estressar-me. Jo crec dues coses... o que madurativament no està preparat per treure-li o que està cridant-vos l'atenció amb el tema de . T¡explico el nostre cas, el pipi el duem bé però el menjar no, des que estic de vacances menja el que li rota, ja sé que fa molta calor però ell mai de la vida m'ha donat problemes per menjar i tot just fa una setmana que nanai, i és per cridar l'atenció, n'estic convençuda. No em trobo gaire bé, estic encara amb vòmits i nauseas y he començat amb ciàtica, i tot i que intenti estar igual amb ell, no puc, i me la paga amb el menjar.
Perquè no proveu de no fer-li gaire cas quan es fa pipi a sobre i felicitar-lo només quan el fa al vàter? que tingui la vostra atenció només quan ho fa bé, a veure si millora. Sinó jo m'esperaria una mica.

[gegar82]

Hola, jo crec que a la guarderia es van precipitar a lhora de treure el bolquer, sobretot estan tant a la vora de tenir un germanet, ja que ells noten els canvis de seguida.L o ideal es no introduir cap canvi als voltants del neixement ni pocs mesets després. Pero també és veritat que si ara ja heu començat jo no li tornaria a posar.

[lluna 21]

jo també penso que a la guarderia s'han precipitat!!!, jo fa quinze dies que vaig tenir el meu segon fill, i es porten dos anys i nou mesos amb el primer i aquest només fa un mes que ja no porta volquers. T'explico la nostra experiència, nosaltres teniem pressa x treure-li els volquers tothom ens deia que era molt gran per portar-ne però jo tampoc el veia preparat xq no li feia ni cas a l'orinal i quan l'assentavem ho haviem de fer casi per força i això tampoc em semblava bo. A la guarderia ens deien que no ho féssin si cada vegada havia de ser un drama, que ells tampoc el veien preparat total que vam desistir però d'un dia x l'altre ens va demanar fer pipi dret al wc total que li vam posar i des d'aquell dia que ja va demanar sempre fer-lo al wc (faltava quinze dies xq neixés la seva germana) vam pensar que potser un cop hi hagués la germana tornariem enrere però de moment sembla que no... la caca ha estat una mica més complicat, però també ho hem aconseguit. Ara ja no en porta ni de dia ni de nit i de moment no hem tingut cap "escape"
El que et vull dir amb això és que sobretot respectis el seu ritme, a la guarderia també els interessa treure volquers ràpid xq és més còmode per ells però si tu no el veus preparat digues que no. Si el veus molt angoixat i està millor posant-li volquers doncs torna-li a posar que tampoc passa res, la qüestió és que el tema no sigui un daltabaix ni per ell ni per vosaltres.

[MONN]

Ei,

Jo estic més o menys com tu amb alguna variant. Vaig tenir la petita la març, ara té 3 mesos. A la guarderia em van dir que els treiés els bolquers als bessons abans de tenir la nena i així ja ho tindria fet, pensant en mi sempre. Total, que la nena al gener ja m'ho demanava, li vaig treure pq ella m'ho deia i al cap de 10 dies ni de dia ni de nit. De conya. M'anaven dient que li treiés al nen i jo no el veia, i amb el part pel mig no els vaig fer cas i no li vaig treure abans de parir. Els hi vaig treure a finals de maig. T'he de dir que estic més o menys com tu, anar recollint caca per tot arreu, avui 10 de juliol, és el primer dia que ha fet una caca a l'orinal, ni a casa ni a la guarderia. El pipí més o menys el controlem.

Jo també penso que pot ser s'han precipitat a la guarderia però jo, tot i esperar-me tampoc ha estat bona idea i això que porta des de gener parlant de l'orinal i ell diu que fa la caca al water, mentida!. T'aconsello que no t'estressis, vés recollint merda i tranquilament, no el renyis, ves-li dient que quan es vegi en cor ho faci a l'orinal i tal, i paciència. Jo no els hi tornaria a posar pq pot ser llavors ja no entén res. Que entengui que el bolquer és per dormir només i el dia que no ha fet caca jo ja li poso a l'hora de sopar...Sort i moltíssima paciència!!! Aviat veuràs la llum al final del túnel. Espero que jo també.

M.

[llunàtica]

Gràcies boniques, no sabeu com m'ajuden les vostres experiències!
Osti, quan dieu que els vostres us ho van demanar i que en pocs dies no s'ho feien ni de dia ni de nit ...és que em feu una enveja!! sana, eh? és que a mi això em sona encara a ciència-ficció.

Sí, sóc conscient que si li poso el bolquer i aparquem el tema el poc que hem aconseguit ho tirarem per la borda...però és que hem aconseguit tan poc...a ell li és ben igual anar amb bolquer que sense. Vull dir que n'hi ha que un cop van sense, els resulta molt incòmode el tornar-lo a posar, però ell tan feliç. D'altra banda, són tantes hores parlant amb ell, emportant-me l'orinal a tot arreu.

Sí, és veritat, tot són etapes i tard o d'hora s'acaben, però es fa molt lent quan no veus cap evolució. I sí, també penso que a la llar d'infants es van precipitar...no els hauria d'haver fet cas. De fet, només tenia 2 anys poc quan vam començar, vull dir que hi ha nens que no controlen els esfínters fins als 3, i el meu deu ser d'aquests.

Sí, també he pensat en això de l'arribada del germanet. Ha canviat una mica el comportament i quan li intento explicar que hauran d'ajudar a la mama a treure l'eloi de la panxa, i que un senyor amb bata blanca serà allà, també hi haurà el papa i que el biel ens vindrà a veure i coneixerà l'eloi, etc....em canvia de tema radicalment, o sigui que ignora la situació. No sé, m'he trobat bé tot l'embaràs i he estat molt per ell, però clar, vés a saber què li deu passar pel cap.

No sé...és que no el veig preparat, és una evidència i em fa por passar-me 6 mesos així...

gràcies pels vostres consells!!! em consola saber que no estem sols!

[pimpi]

hola guapa, nosaltres l´hem tret al maig, sense interes per part del meu fill, per obligats perque al setembre va al cole i sense bolquer.

jo no descartaria pel que expliques del vostre cas, i sobretot tenint en conte que estas de 38s tornar a posar bolquer. Potser no estava preparat. A les llars ho fanen grup perque per ells es més facil, i moltes vegades no tenen massa en conte que hi ha crios més i menys preparats i sobretot interessats en el tema.

jo he treballat en una llar 3 anys ,i soc mare. Un any no és l´habitual, si es triga 6 mesos, en la major part dels casos es que ens hem pecipitat provablement.
No pensis que per recular i tornar al bolquer a ell el lies, sino qe potser l lliberalitzes, o qui sap.... igal hi pren interes.

Pensa que el bebe anira amb bolquer i ell també en voldra un potser

sort guapos

[Naylacris]

Jo no ho deixaria correr, l'Ana fa ara un any que li vam treure el bolquer i avui per exemple s'ha fet pipi a sobre al super perque volia obrir una xocolata que em comprat i per cridar l'atenció s'ho a fet a sobre.

[island]

hola! et passo un escrit sobre el control d'esfínters i el moment de treure el bolquer amb el qual estic molt d'acord. Potser et serveix. és clar que cada nen és diferent i marca el seu ritme. A nosaltres a la llar d'infants també ens l'han fet treure fa uns mesos (24mesos) però nosaltres no ho hem fet i preferim anar al nostre ritme, tot i que el max (amb 26 mesos) és l'únic de la classe que encara va amb bolquer.... jo penso que volen córrer massa...però vaja. crec que es pot provar, com hem fet nosaltres, però si veus que no hi té interès i que el crio no està preparat...què vols que et digui. nosaltres, sense forçar res, en la darrera setmana a casa ja ens ha demanat de fer 3 caques i 1 pipí... però no tinc cap pressa!! i crec que tornar-li a posar el bolquer no és fer cap pas enrere!!! et passo l'escrit per si et pot servir!sort!



El control de esfínteres
El control de esfínteres no se aprende. Se adquiere cuando el niño está maduro para ello. Caminar, hablar, comer, son funciones que se adquieren, cuando los niños están lo suficientemente maduros. Son adquisiciones paulatinas, lentas, que llevan mucho tiempo.
Aunque la estimulación puede influir en algunos niños, lo cierto es que todos intentarán caminar alrededor del año, comer alrededor de los 6 meses, y controlar esfínteres entre los 2 1/2 y 3 años. No hay ningún apuro, puesto que la edad para comenzar a hacer todas estas cosas, no tiene relación alguna con el desempeño posterior en la vida adulta, y a nadie le van a preguntar en la universidad, a qué edad aprendió a caminar. Los adultos deberíamos preguntarnos qué nos pasa que estamos tan apurados por conseguir logros en nuestros hijos.
Al haber fijado como "normal" la edad de 2 años para el control de esfínteres, nos hemos creado un problema y sobre todo, se lo hemos creado a nuestros hijos.
Bien entrada la segunda mitad del segundo año de vida (o sea, después del año y medio), algunos bebés pueden empezar a darse cuenta cuando tienen sucio el pañal, e incluso a saber cuando "se lo están haciendo". Este es un lento proceso que puede llevar alrededor de 2 años más, desembocando en el control de esfínteres.
Es frecuente escuchar a las mamás excusando a sus hijos que se lo hicieron encima, diciendo "estaba tan entretenido jugando, que se olvidó", o preguntando millones de veces antes de salir de cada lugar, si quieren hacer pis, o limitando la ingesta de líquidos a la noche para que aguante sin mojar la cama. Cuando el control de esfínteres está adquirido, estas escenas son infrecuentes. A los adultos y a los niños mayores no nos ocurren estas cosas.
Esperar a que llegue el verano
Aprovechar el verano para quitar los pañales es una conveniencia de los adultos. Así aprovechamos con el niño de un año y medio, con el de 2, con el de 2 y medio indistintamente. Perseguimos entonces a los niños incansablemente preguntándoles si tienen ganas de hacer pis, les tocamos las ropas, los sentamos en el inodoro sin ganas, e invertimos preciosas horas en comunicarnos en este nueva escala de valores donde lo más importante, lo que pone feliz o triste a mamá, es "si me lo hice o no me lo hice". Quizás el mito del verano nos haya sido heredado de la época de los pañales de tela, pero hoy en día, con los desechables, con lavadoras automáticas, no hay motivo alguno para apurar los procesos evolutivos de nuestros hijos. Algunos podrán controlar temporalmente esfínteres, cuando todos estamos de vacaciones, y tienen a mamá todo el día consigo, pero al comenzar las clases, las exigencias, las separaciones, vuelven a "retroceder", dejando en claro que aún no pueden ocuparse de controlar esfínteres en situaciones donde están frágiles emocionalmente.
¿Qué nos pasa a nosotros?
Los adultos no hablamos entre nosotros de pises y cacas. La etapa de adquisición del control de esfínteres de nuestros hijos, nos enfrenta con muchas cosas que quizás nos cuesta ver: el placer de los niños al poder decidir casi por primera vez, si retienen su pis o su caca, y hacerlo donde y cuando lo desean; la delimitación de una zona de autonomía, de la cual quedamos excluidos. Es un espacio de poder, donde son ellos quienes deciden y les causa placer estrenar esta capacidad de hacerlo por sí mismos. Nos cambia radicalmente de lugar: aquí no podemos ordenar, ni forzar, ni apurar las cosas. Cada uno lo hace cuando quiere. Nos incomodan ciertos placeres de nuestros hijos... la succión, la masturbación (mi hijo no!!!, Jamás!!!!!) las conductas autoeróticas, y nos incomodan tanto que arremetemos contra ellos, en lugar de volver sobre nosotros mismos a ver qué nos pasa.
De día y de noche
El control nocturno merece un capítulo aparte. Aunque un niño controle esfínteres durante el día, pueden pasar aún muchos meses más hasta poder hacerlo por la noche. Usualmente se dice que luego de varias noches con el pañal seco, el bebé está listo para dormir sin él.
A la hora de pensar en esto, es importante tener en cuenta que:
• El niño debe estar de acuerdo y saber exactamente qué está ocurriendo, qué se espera de él ("como hace varias noches que no mojas el pañal, ¿te gustaría probar dormir sin él? Te pondré un plástico debajo de la sábana para que no te preocupes si te haces pis, y probaremos. Si no quieres, probamos más adelante")
• Como todo proceso, el control de esfínteres no es algo lineal, sino que habrá muchos avances y retrocesos. Esto es parte de lo esperable, y lo más importante es que nuestros hijos sepan que los acompañamos en este proceso y lo esperaremos todo lo que haga falta.
• En cualquier orden de la vida, el reforzamiento positivo es beneficioso ("qué bien lo hiciste, estoy orgullosa de ti", "casi llegamos al baño esta vez, la próxima será mejor aún"). Bajo ningún concepto es aceptable que retemos al niño, que lo humillemos, que lo ridiculicemos o comparemos con otros amigos o hermanos que ya han logrado el control de esfínteres. Recordemos que no hay nada que él pueda hacer para controlar. No depende de que se acuerde, de que esté atento, ni de nada de eso. Se debe estar maduro para eso, y humillarlos o pretender acelerar el proceso es tan ridículo e infructuoso como gritarle a una oruga pretendiendo que se convierta en mariposa.
Dobles mensajes
Una pregunta muy frecuente en las mamás que consultan, es que temen darle un doble mensaje a su hijo si le vuelven a poner el pañal una vez que se lo han quitado. Siempre se puede volver atrás. Los papás consultan atemorizados porque su hijo se ha vuelto "regresivo". No se puede hablar de regresión en un niño de 2 ó 3 años, porque no se puede regresionar a un lugar del que nunca se ha salido.
Otra preocupación muy común es la de los mensajes contradictorios. Personalmente creo que damos tantos mensajes contradictorios a nuestros hijos todo el tiempo, que en el peor de los casos, este sería uno más. Pero no lo es. El único mensaje debiera ser "Te acompaño, y si ayer pudiste estar sin pañal y hoy lo necesitas, te lo pondré". Los chicos tienen cosas mucho más interesantes que hacer a esta edad, antes que estar todo el día preocupados en sus pises y cacas.
Es común que lleguen al consultorio chicos con un diagnóstico de enuresis secundaria (que quiere decir que se hacen pis o caca luego de haber adquirido el control de esfínteres), cuando en realidad, indagando, invariablemente son chicos a quienes se les ha "sacado el pañal" demasiado pronto, y nunca han adquirido verdaderamente el control de esfínteres. En estos casos, sin importar la edad de quien consulta, la solución pasa por volver a usar el pañal, por el tiempo que sea necesario, sin vivirlo como algo humillante, como un retroceso o como un castigo, sino simplemente entendiendo que esta función debe terminar de adquirirse, y como adultos, acompañaremos todo el tiempo que haga falta.
Algo comenzará a cambiar cuando dejemos de decir "le saqué la teta, le saqué el pañal, lo saqué de nuestra habitación", y podamos tener la paciencia suficiente como para esperar a que sean ellos quienes nos indiquen el camino a seguir.

[eli75]

Hola!

Reconec que treure el bolquer no és senzill.. que cada nen/a és unmón i necessita el seu temps, ara que diguin que no es fan pipi ni de dia ni de nit... em penso que és exagerar una miqueta
no demanen pipi fins al cap d'uns mesos així que és normal que tinguis dubtes, però val la pena ja que quan ho assoleixen els nens es troben la mar de contents i veuen que es fan grans.
ànims!!

[entrerius]

Jo li tornaria a posar sense problema. Conec a mares que han estat en la vostra situació. Han fet marxa enrere i a l'altre curs no els hi ha costat res de res

El nostre fill també té 2 anys i 3 mesos (abril 2009). A l'escoleta també ens ho van demanar i com que vaig veure que a casa (a l'escola és un altre tema) no volia veure l'orinal ni en pintura, no volia canviar-se els bolqués i no tenia cap interès pel tema els hi vaig dir clarament que no ho veia clar i que ens esperaríem a que el petit estes preparat i ell mateix ens ho demanés.

Ara, de tant en tant ens demana de canviar el bolqué. Quan anem a la piscina sempre anem a fer pipí al WC, i ho accepta.... anem oferint-li i de tant en tant ho accepta. Poc a poc.

[Pepeta]

Hola,

nosaltres li vam treure el bolquer a la nostra filla i va anar fatal, realment no estava gens preparada, així que al cap d'una setmana d'intents infructuosos, plors i drames (no volia saber res de l'orinal i s'aguantava el pipi fins que no podia més i se li escapava) vam decidir de tornar a posar-li el bolquer.
Al cap de pocs mesets ella mateixa va demanar de treure el bolquer i aquesta vegada va anar perfecte!! Aleshores sí que era el seu moment, no abans. I ben aviat va voler dormir sense bolquer i també va anar molt ràpid i bé.

No tinguis por a tornar-li a posar el bolquer, no li faràs cap mal, al contrari, si encara no estan preparats per anar sense, se sentiran més segurs i ja ho provareu més endavant.

Ànims!!

[Ítaca]

Jo ni li treuria fins que veiés q demana pipi directament... és el signe q realment està preparat.
La Txell ha fet ja 4 pipís a la gibrelleta (1 al wc dels grans!) però sempre ha estat pq ella m'ho ha dit, la he posat, i pam... si no m'ho demana no ho provo

[tombarella]

Llunàtica, a veure, jo et donaré el meu parer...

Crec que el que t'han anat dient les educadores de la llar d'infants no acaba de ser encertat, sincerament.

Primer: No hi ha un moment en què "toca" treure el bolquer, sinó que cada criatura té el seu propi moment, quan està preparat. I això no es pot forçar.

Segon: Si l'arribada del germanet és tan imminent, encara hi veig més raons per esperar, justament. Quantes criatures s'han tornat a fer el pipi a sobre quan ha arribat el nouvingut, malgrat dominar els esfínters abans! I no és que ho facin per cridar l'atenció, sinó que el seu cos reacciona així davant d'una tensió, d'uns canvis, d'unes pors. Un motiu més per no forçar res ara per ara!

Tercer: Si realment no el veieu preparat (i pel que comentes crec que realment no ho està), no tingueu cap problema per tornar a posar el bolquer!! No cregueu que esteu fent un pas enrere, sinó que heu de pensar que us heu saltat una etapa i ara retrocediu una mica per poder-la fer com cal. D'altra manera, es pot acabar angoixant perquè se li demana una cosa que ell veu que no pot fer. I no és una qüestió de voler-ho o no, sinó de maduresa, física i emocional.

I això que us diuen que heu de tenir paciència... sense comentaris! Si això t'ho diguessin quan el teu fill tenia 6 mesos, oi que ho hauries trobat una autèntica bajanada?? Doncs si encara no està preapart, és exactament el mateix. Que arribaria un dia en què sí, deixés de fer-s'ho a sobre? Sí, és clar. I és que aquest dia arribarà feu el que feu. Però quines ganes hi ha, de passar-ho malament tots plegats si es pot fer poc a poc i bona lletra?

Island, molt bo l'article!

[llunàtica]

Hola noies!!
moltíssimes gràcies pels vostres consells i experiències! i moltes gràcies pel text que crec que és del Carlos González, osti, m'ha fet obrir els ulls realment.
És veritat lo de la regressió, no es pot fer una regressió d'una cosa que encara no s'ha assolit. I sí que és veritat que a l'escoleta ens animen molt i ho fan a grupets, i també ens és més fàcil als pares, sobretot pel tema de la conducta d'imitació. Però hi ha una cosa clara: es veu quan estan preparats i quan no. És que no és el mateix haver-lo de seure, convencer-lo, dir-li durant setmanes que el pipi es fa al wc o a l'orinal, que que ell s'adoni que s'ha fet pipi i que el proper cop t'ho demani abans.
És el que em va comentar una amiga, que potser que el control d'esfínters el tingui control·lat a nivell fisiològic (perquè quan estem a la dutxa i li dic, va aprofita i fes un pipi, ho fa i tan panxo) però el seu cervell encara no ha fet el click d'anticipar-se. I amb això sí que no hi podem fer res.
El que penso és que si la cosa no xuta i ens estem 3 mesos insistint, al final sí que ho acabarà fent, però no per la nostra insistència sino perquè el seu cervell ha fet el click. Així que hem pres una determinació: li tornem a posar. Ahir ja vam tornar-hi i molt bé.
Als matins li poso la gibrelleta i fa un primer pipi allà i content, llavors ja li poso el bolquer. Aniré deixant l'orinal al menjador per si li ve de gust posar-s'hi, i si som per casa ara a l'estiu el deixaré en pilotes a estonetes perquè també està ben a gust sense res, però no vull que pateixi per no portar bolquer. Ahir, des que en portava, va fer dues súper-caques i tan content. Jo crec que amb el bolquer no s'ho aguanta i no va tan restret.
I ja està. Tindré bolquers de dues talles (una per a ell i l'altre per al petit) i quan se senti preparat li treuré. Tant se val si és d'aquí a dos mesos o 1 any. No tinc cap pressa i és igual si és l'últim de la seva classe. Prefereixo esperar-me mig any i que m'ho demani i ho arrenglerem en 1 setmana que estar 4 mesos plegant caques de terra i trobar-me amb la seva cara de sorpresa e incomprensió davant un pipí a terra. Pobret....

gràcies!!! ja us aniré explicant!!

[su392]

Molt bé per aquesta conclusió!

[tombarella]

Llunàtica, crec de tot cor que l'heu encertat, prenent aquesta decisió!

[llunàtica]

gràcies boniques! sou les millors!
de vegades va bé externalitzar el que penses perquè t'acabin donant una empenta...ai aquestes mares plenes de contradiccions internes!! jajajaj

petons!

[nunus]

Hola llunàtica,

Penso que has fet MOLT BÉ de tornar-li a posar el bolquer al teu petit.

La meva situació és molt semblant a la teva (ànims per part de les mestres, nosaltres poc convençuts, jo embarassada, i el Guillem que ho portava uns dies millor que d'altres...).
Ara, nosaltres portem gairebé 3 mesos, i el "click" avui l'he fet JO. I he decidit tornar-li a posar el bolquer.

Al matí, quan li he tret el bolquer i l'anava a posar a l'orinal i ell em deia que no, i jo li explicava el que li dic cada dia almenys un cop: "No passa res, si fas pipí...OLEEEEEE!!!!... i si no... NO PASSA RES!!" Se m'ha posat a plorar i se l'ha fet a sobre... A darrera m'he posat a plorar jo i m'he sentit fatal. Llavors he vist clar que no podíem continuar així.
No era sempre així; hi havia èpoques molt bones en què semblava que anàvem millorant, però està clar que no.

Total, que he tret l'artilleria pesada dels llibres del Carlos Gonzáles, he recuperat l'article que va penjar la island, i n'he buscat d'altres, i de seguida m'he acabat de convèncer. El que em feia més por era tornar enrera, però he vist que era una tonteria. La reflexió de la no-regressió ha estat molt important.

Després de la migdiada, li he explicat que li tornaria a posar bolquer, i s'ha quedat tan panxo. Tota la tarda bé, sense demanar cap pipí. El millor: no haver d'estar preguntant-li cada 2 x 3 si tenia ganes de fer pipí. Em sentia fatal per estar agobiant-lo d'aquesta manera!

A veure, tampoc vull donar la impressió que el Guillem no ha estat bé aquests mesos, eh, de fet, li fa bastant gràcia fer pipí als WC aliens, i es posa content quan ho fa. Però no demana RES. I hi ha moments en què no vol fer pipí ni al wàter ni a l'orinal.

A la tarda he parlat amb la seva professora/directora de l'escoleta i m'ha dit que si a casa plorava, havíem pres la decisió correcta. M'ha assegurat que a l'escola ho demana; em costa de creure, però també sé que el Guillem és una mica "culo veo, culo quiero". I, és més, no m'estranyaria que demà -quan vegi els col·leguis fent pipí al wàter- demani per fer-ne ell també... També m'ha dit la mestra que sí, que segurament es van precipitar; que elles el veien preparat però que potser no ho estava... En fi, de tota manera, la responsabilitat final és nostra, que som els pares i no vam fer cas del nostre instint.

No us podeu imaginar el pes que m'he tret del damunt, i la ràbia que tinc per haver aguantat tot aquest temps...

[entrerius]

Llunàtica, Nunus molts ànims. Segur que quan facin el clik serà bufar i fer ampolles. Crec fermament que heu pres la decisió correcta.



Nunus, pel tema de l'escola, si ell vol demanar-los allí (que podria ser perfectament, una cosa és l'escola i l'altra molt diferent casa i amb la mama...) i ha els bolqués calceta que es baixen com els calçotets. Això els hi facilitarà la feina a les mestres, i ell podrà continuar fent pràctiques