Que fer davant les pataletes?

[irem]

Hola!!jo me trobo en una situació semblant...la meva nena te 20 mesos i fa cosa d'una setmana que ha començat amb les rabietes,estic una mica desconcertada pq no se com gestionar-les...

[Albercoca]

Hola noies! Abans de tot dir-vos que molts ànims, que és una època difícil per vosaltres, i també pels vostres fills, però que canviarà tard o d'hora.
El meu ja té 28 mesos, però des de els 22 que va començar amb rabietes. I us entenc, et sents molt perduda.
Jo el que faig en un principi és anticipar-me i evitar les coses que poden provocar una rabieta (en la mida que es pugui fer) Un cop ha començat amb la rabieta, intento mantenir la calma i sang freda en tot moment (nosaltres som les adultes i no podem fer la nostra pròpia pataleta cridant al nen) i li dic al meu fill:
P.ex. "La mama sap que tu vols... Anar al parc (no volen escoltar xo si comences la frase amb el que ells volen presten una mica d'atenció) ...però hem d'anar a... Casa la iaia ara (aquí tornen a enfadar-se) després si podem hi anirem (si pot ser) però ara a casa la iaia que ens està esperant i té ganes de veure'ns"
En el moment de la pataleta, després d'explicar-li el per què no podem fer allò que volen, jo em quedo al seu costat i li dic que "la mama està amb tu fins que estiguis més tranquil" crec que se'ls ha de deixar fins que se'ls passi (no podem fer més que acompanyar-los en la seva frustació) a mi si em deixa l'abraço o acaricio. I buscar una distracció p.ex. Està plorant i passa volant un ocell "mira un ocell! Anem a seguir-lo!" I s'obliden del que passava fa una estona.
Crec que és important explicar-li tot, el perquè no podem fer el que ells volen, i sobretot que vegin que estàs amb ells.. (Jo valoro abans si allò que demana li puc donar en aquell moment, perquè de vegades entrem en lluites que podem evitar)
És una etapa més, que és difícil i que necessita de tota la paciència i comprensió del món.

[Albercoca]

Ah per cert, pels vostres fills no és una tonteria, ploren perquè se senten frustrats al dependre de l'adult per tenir el que volen. Així que us heu de posar en el seu lloc, i ajudar-lo a portar la frustació el millor possible.
Ànims!

[Lula1]

Bones!

De moment el Max només ha fet una rebieta, però suposo que no m'escaparé... Jo us recomano que us llegiu el llibre de la Rosa Jové " Ni rabietes ni conflictes", et dóna eines per gestionar el tema de les rabietes.

Sort i molta paciència

[irem]

Gràcies per contestar noies!!!aniré a comprar el llibre de la Rosa Jové aviam que tal.La veritat és que fa patir quan la veig enfadada d'aquest manera,però suposo que com diueu és una fase.Jo intento explicar-li però me n'adono que no vol escoltar-me...

[Laia80]

Ei hola, el meu té 23 mesos i estem igual, no en té moltes però de tant en tant sí que n'hi agafa alguna i estic amb L'Albercoca, jo faig el mateix i funciona...se li passa i a esperar la següent!! jejejejej
Miraré de trobar el llibre de la Rosa Jové!!! Gràcies per les recomanacions!!!!

[jllt]

I no és per desanimar, però això de les enrabiades, les marranades i altres espectacles similars, té una certa durada en el temps: a casa tenim un nen de quatre anys i una nena de tres i són tots dos especialistes en el tema, particularment la nena. I sí, també van començar cap als 20 mesos. Paciència i serenitat.

[bertian]

Albercoca estic completament d'acord amb tu!!! i veig que faig més o menys el mateix.

El què també em funciona molt és fer-la riure. Jo crec que la desconcerto en un moment en què no s'ho espera i acaba rient com una boja, hi ha un punt que fins i tot es confón el drama amb el riure, jijiji.
Ahir per exemple feia estona que li deia que havíem de marxar cap a casa (estàvem en una placeta jugant) i ella que no tota l'estona. Al final li vaig agafar la mà i em vaig posar a caminar en direcció a casa. Se'm va asseure al terra plorant i cridant que no volia. Doncs la vaig aixecar i la vaig fer "saltar-volar" i li va agradar tant que vam haver d'anar tot el camí cap a casa així ,però almenys enlloc de plorar, reia!

Sí, sí, els 2 anys són complicats, però hem de pensar que ho són més per ells que per nosaltres! Jo crec que estan en una espècie de lluita entre el voler ser independents i continuar necessitant-nos molt encara, apart que ara saben més el què volen i el què no volen i quan t'interposes en les seves intencions els costa molt acceptar la frustració... (hi ha molts adults que també ens passa encara, jijijii)

[Takita]

Estic amb la jllt. Jo també pensava que les rebequeries eren cap als 2 anys, però no. Ara, en el nostre cas, són molt més espaiades, però quan toca, toca! Ara, és ell qui marxa (si estem al menjador, per exemple) i quan li passa, torna, però sempre hem procurat explicar-li i estar al seu costat.
Ànims i mooooolta paciència!

[giuletta]

Hola mamis,

us passo l'enllaç d'un article de la Rosa Jové a Crianza natural:

http://www.crianzanatural.com/art/art82.html

Ánims!!!

giuletta

[bertian]

Molt interessant giuletta!!!! tota informació en aquest sentit sempre és benvinguda i serveix per portar millor les rabietes!

[Laia80]

Molt bo l'article!!! Gràcies!!!!

[Nur79]

Hola noies

Si, totes ens trobem amb el mateix. La meva nena està a punt de fer els 19, pero puc dir que des dels 17 que ja està fent rabietes. Inicialment eren de tant en tant,ara hi han dies que la rabieta pot ser per voler algo que no pots agafar, com per canviar el bolquer, posar-li la roba per sortir al carrer..... és durillo.Però són fases. Jo intento explicar-li i quan veig que ja no escolta, em quedo allà al seu costat esperant que es calmi, perquè en el cas de la meva filla, no vol que s'acosti ningu. A vegades es tira al terra panxa enlaire i comença a arrastrar-se pel terra, impulsant-se amb els peus...

Per exemple, el que m'he adonat es que quan no vol sopar ( hi han molts dies que sopar es plorar, i no se perquè), quant més li dic pitjor, aixi que el seu pare i jo estem allà, pero començem a parlar entre nosaltres sense donar-li més importancia al fet de que estigui fent el marrano.. i al final ella es calma i comença a sopar. I si estic sola, doncs si li poso el plat i plora fort, li dic " va, aqui tens el sopar, tu soleta com una nena gran" i jo em poso allà mateix a recollir o a plegar roba, i comença a menjar i deixa de plorar.

Com veieu cada nen és un món...

[irem]

Gràcies per l'enllaç de l'article!!