Anticipar-se als gelos (arribada de germanet)

[julieta12]

Hola famílies! estic tremolant ja....

Tinc una nena de 2 anys i 5 mesos, i estic embarassada de 4 mesos, és a dir, que quan neixi el germanet/a encara no tindrà els 3 anys (li faltaran 2 mesos).
Veig a venir molts gelos, per coses que ja vaig veient ara, per exemple, amb la meva parella actual, que no es son pare, doncs quan m'agafa la ma, ella diu NO i la vol apartar, quan pentino o faig algo amb la seva filla que té 9 anys ella de seguida vol fer el mateix, i lo més alarmant, l'altre dia vem anar a veure un bebè a casa una amiga nostra i jo el vaig agafar, doncs la meva filla, es va endafar i li va clavar una plantudada!! a la bebè!! mare meva em vaig quedar de pedra..
Veient aquests actes em veig a venir uns gelos potents quan neixi el germanet/a, ondia a veure què farieu vosaltres?? ja tremolo tu...però el més important és que no vull que pateixi, que sigui feliç...
A veure què m'aconselleu.

gràcies i abraçades!

[MarionCole]

Abans de res, dir-te que la teva filla ja té una situació més complicada que la meva filla gran, perquè t'ha de compartir amb una parella que no és el seu pare i amb una altra nena que no és la seva germana, i per això mereix tota la comprensió possible. Dit això, ja que ho demanes, et donaré un consell fruit de la meva experiència. Allà va:

Evita, a tota costa, per lo més sagrat que se't passi pel cap, comentaris del tipus:
"Quan neixi el germanet m'ajudaràs a banyar-lo, oi?"
"Quan neixi el germanet m'ajudaràs a vestir-lo, oi?"
"Quan neixi el germanet m'ajudaràs a portar el cotxet, oi?"

Perquè quan arribis a casa, empapada d'hormones, ella voldrà ajudar-te a banyar la criatura tal i com tu li havies promès. T'imagines el crani d'un nadó de dos dies en mans d'una criatura de tres anys que no sap ni què li passa? A mi em va passar. També em va passar que va aparèixer la nena de tres anys amb el nen de tres dies en braços, l'havia agafat de sobre el meu llit i havia atravessat tot el pis. Em va agafar un atac de pànic i em vaig passar dos dies plorant del disgust. Ella flipava, jo morta de culpa i morta del susto. M'havia passat l'embaràs pintant-li una imatge bucòlico pastoril del que són els germanets i del que és una mare, i el panorama que vaig passar em va agafar desprevinguda.

Ja veus que no et parlo en cap moment de gelos. La meva filla no ha estat mai especialment gelosa. Va tenir una crisi fotuda quan el petit tenia quatre mesos però va passar, i m'ha donat una lliçó. Però no em vull ni imaginar què hagués passat si, a una nena gelosa, m'hagués dedicat a prohibir-li tot allò que abans li havia promès.

Diuen que els has d'implicar, que el banyin, que t'ajudin amb els bolquers... pensa-ho bé abans d'obrir la boca. Més val no dir-li res i que després et vegis en cor d'implicar-la que no pas prometre-li l'oro i el moro i després que se senti apartada.

És l'únic consell que em veig en cor de donar, perquè pel que fa a la resta sóc una mare bastant normal que va fent en funció del dia. No m'agrada donar consells però és que aquest el veig claríssim.

Per cert, el pare de la nena què tal? Tenen bona relació? Pot tenir un paper important estant per ella, diria que és bàsic. Però ja depèn de la relació que tinguin, aquí no entro.

[Mara17]

Jo no en tinc ni idea... però intentar evitar un sentiment així és com lluitar amb l'aigua. Jo crec que potser en trauràs més d'acompanyar-la si té aquest sentiment, més que no pas intentes fer coses perquè no el tingui, perquè si el té, és que ho necessita, i el que necessita és que ningú a sobre li recrimini o la "convidi" a reprimir-lo (encara que no sigui la nostra intenció, de vegades fem fer coses amb el que diem o fem). Perquè és normal i hi té tot el dret.

Dit això, que sembla molt fàcil però no ho és (i jo en tinc dos que tindran dos anys i mig quan neixi la seva germana petita... ) el que t'ha comentat la MarionCole em sembla també molt encertat. També el comentari de "tindràs un germà per jugar" la gent se'l podria ficar per on jo em sé... perquè els bebès jugar, juguen poc... En fi, que res, que ja les veurem venir i farem el que podrem, no?

[charito]

Estic d'acord que d'entrada ja ho te mes complicat... i com et diuen el millor es comprensio i acompanyar el sentiment perque hi sera i se li ha de fer veure que es normal i que no passa res mes que negar-li i que ho hagi d'expressar de maneres mes negatives.

Jo et puc dir coses que he fet i m'han funcionat:

Explicarli que els bebes son molt aburrits perque nomes mengen i ploren i es fan pipi a sobre i no saben fer res pero que ja creixera. Aixo li feia molta gracia perque clar ell ja sap fer moltes coses.

Ensenyarli fotos i videos de quan era bebe i explicarli que feia.

Mes que ajudar o cuidar el bebe que es complexe es ajudar la mama, portam aixo siusplau, petits encarrecs per mi etc jo li dic que es el meu ajudant i li encanta.

Mai mai si em reclama i no puc estar per ell dirli que es pel germanet encara que sigui veritat, menteixo com una bellaca!

Dedicarli temps a soles i ho agraeix tant! Anar a berenar sols, al super... petits moments que em tingui nomes per ell. I quan la nena dorm contes mimos...

Mira una senyora a la parada del bus em va explicar que havia tingut 7 fills i xerrant li vaig preguntar com ho feia i em va dir que el primer any del bebe que tot plegat no se n'adona el gran ha de ser el rei i el protagonista i no crec que sigui mal consell. Es cert que ara la peque fa mes gracia i la cosa es complica pero crec que el pitjor ha passat tot i que te els.seus moments.

[julieta12]

Moltes gràcies a totes pels cosells que m'heu donat, me'ls he llegit 2 vegades!!!
gràcies i sort!

[Rossinyola]

Hola,

Estic d'acord amb el q t'han dit. Ajudar a cuidar no els toca, són petits tb. Jo mai li vaig dir embarassada, però reconec q algun moment apurada li he demanat a la gran q distregui a sun germà, i òbviament ha preferit venir amb mi i deixar-lo plorant. El q vaig fer durant l'embaras va ser inventar-me una cançó (jo canto per tot hehe) sobre coses que ella pot fer i coses q no podria fer el nen. Per exemple, el nen no tindrà dents, no pot menjar ni això ni allò (coses q a ella li agradaven molt) només pot menjar teta de la mama (especialment útil per mi pq ella encara mamava). Cada dia cantavem diferents coses, i li va quedar clar q el nen només plorava, menjava teta i anava a coll pq no pot caminar. Això per una banda, i per l'altra quan ja va néixer, li deixava ajudar-me a petits encàrregs com t'han dit, i a posar-li crema.
Importantíssim distreure-la molt, fer activitats, sortir de casa, i com t'han dit dedicar-li temps de qualitat, moments vostres com això del berenar o llegir un conte juntes etc.
També he de dir q molt sovint confonem reaccions normals dels nens que ja sigui per caràcter o per edat tindrien igualment, vull dir q a vegades qualsevol cosa que passi et diuen "ui, això son gelos", i no. Nosaltres hem intentat focalitzar en positiu, mai he pensat q la meva filla sigui gelosa sinó q s'ha d'adaptar, ella i tots, a la nova situació, al nou germà, a compartir la mama, és dur per ells tb, no podem pretendre q facin com si rès!

[petipe]

Nosaltres, de moment, no hem tingut problemes de gelos. Havia sentit que hi havia nens que no tenien gelos i gairebé no m'ho creia, però a dia d'avui la veritat és que no en té. Algunes de les coses ja s'han comentat però bàsicament el que hem fet:
· No dir-li gairebé mai que no podem fer alguna cosa amb ella per causa de l'altre. Diem "dóna'm 5 minuts o 10 i ara vaig amb tu". O li proposem de fer alguna altra cosa i que de seguida hi anem, però no dir-li "ara no puc perquè estic amb ta germana".
· Jo he seguit jugant amb ella encara que donés el pit o el que fos. I el que fem és "adaptar" el joc en qüestió. "Què et sembla si enlloc de jugar així ho fem d'aquesta manera?" o "què et sembla si juguem a aquesta altra cosa?".
· Jo sí l'he deixat participar banyant-la, canviant-la o el que sigui, però amb uns límits. "Això no ho pots fer però pot ajudar-me a això altre" i la veritat és que un cop la deixes, s'acostuma a cansar aviat i ens resulta més productiu que no dir-li que no pot.
· El seu pare, que sempre ha tingut un paper molt actiu, ara encara més. Dedica molt de temps a jugar a amb ella, a fer coses amb i per ella i jo crec que això ha ajudat molt a que no es senti "desplaçada".
· Jo procuro també tenir una estona només per ella cada dia. Ni que sigui a l'hora de posar-la a dormir o quan ja és al llit, anar amb ella a xerrar una estoneta, perquè tingui també la mama "en exclusiva".
I també crec que qualsevol comportament no s'ha d'atribuir als gelos, perquè amb germans o sense, continuen sent nens petits.