Instint maternal... quan mai arriba
Instint maternal... quan mai arriba
bé, la cosa és que fa 4,5 anys que el meu home i jo vivim junts i nomes 5 mesos que ens vam cassar.
Fa dos mesos que ell em va dir que volia que tenguéssim un nin per a l'any que ve i a mi me va caure el cel a terra perque encara no estic preparada.
Diguem que la situació económica está bé però no bollant i jo volia esperar a tener una plaça a l'hospital de la meva ciutat que l'han d'obrir d'aqui a poc per tenir una feina estable i indifinida, es a dir, tenir una estabilitat economica sobre segur i llevat d'aixo, porer fer altres coses com canviar el cotxe, fer mes cosetes junts, en fi, disfrutar un poc mes antes de donar aquesta passa.
La meva inquietut en aquests moments és que veig que per molt que en parli de nens, vegi documentals d'embarassos i m'informi per internet, encara no sent es cuquet que se't posa a l'estomac quan penses en bebés, i realment, això m'assusta perque.... i si arriba es moment de ser mare encara no tenc "l'instint maternal" que diuen que et surt?
Com es pot reconeixer???
Encara aixi, no he volgut perdre el temps i he anat a la consulta de l'endocri (pq tenc problemes hormonals que ja van a millor) i a l ginecòleg i tots dos m'han dit que la cosa pot funcionar, que no em preocupi, és a dir, ho he fet per si de cas, el cuquet apareix de sobte sàpiga que no hi ha cap impediment per quedar embarassada.
Vosaltres vareu passar per alguna cosa semblant?
Com sabeu que ha arribat el moment?
Fa dos mesos que ell em va dir que volia que tenguéssim un nin per a l'any que ve i a mi me va caure el cel a terra perque encara no estic preparada.
Diguem que la situació económica está bé però no bollant i jo volia esperar a tener una plaça a l'hospital de la meva ciutat que l'han d'obrir d'aqui a poc per tenir una feina estable i indifinida, es a dir, tenir una estabilitat economica sobre segur i llevat d'aixo, porer fer altres coses com canviar el cotxe, fer mes cosetes junts, en fi, disfrutar un poc mes antes de donar aquesta passa.
La meva inquietut en aquests moments és que veig que per molt que en parli de nens, vegi documentals d'embarassos i m'informi per internet, encara no sent es cuquet que se't posa a l'estomac quan penses en bebés, i realment, això m'assusta perque.... i si arriba es moment de ser mare encara no tenc "l'instint maternal" que diuen que et surt?
Com es pot reconeixer???
Encara aixi, no he volgut perdre el temps i he anat a la consulta de l'endocri (pq tenc problemes hormonals que ja van a millor) i a l ginecòleg i tots dos m'han dit que la cosa pot funcionar, que no em preocupi, és a dir, ho he fet per si de cas, el cuquet apareix de sobte sàpiga que no hi ha cap impediment per quedar embarassada.
Vosaltres vareu passar per alguna cosa semblant?
Com sabeu que ha arribat el moment?
El matrimonio no es mirarse el uno al otro sino mirar los dos en la misma dirección
TRANQUILA ESE INSTINTO ANTES O DESPUES SALE Y A VECES INCLUSO CUANDO NACE TU BEBE...COMO SIEMPRE CUENTO ME QUEDE EMBARAZADA DE ALEX SIN BUSCARLO, LOS PRIMEROS DIAS SOLO HACIA Q LLORAR Y NO ME HACIA NI GOTA DE ILUSION TENERLO. NO ERA EL MOMENTO NI LA SITUACION 
....PERO EL TIEMPO FUE PASANDO Y POCO A POCO ME IBA EMOCIONANDO HASTA EL PUNTO DE QUE CUANDO ME HICE LA AMNIO (16 SEMANAS) LLORABA COMO UNA LOCA PERO POR LO CONTRARIO A LO DE ANTES, ES DECIR PQ NO QUERIA PERDER MI BEBE NI A TIROS. PASABA EL TIEMPO Y CADA DIA ESTABA MAS Y MAS CONTENTA PERO EL DIA Q LE VI LA CARITA ¡¡¡¡MADRE MIA!!!! ESE DIA ME DI CUENTA DE Q YA NUNCA JAMAS PODRIA VIVIR SIN ÉL, AHORA ALEX TIENE 2 AÑOS Y DESDE LUEGO NI TE IMAGINAS EL INSTINTO MATERNAL Q TENGO, SOY UNA MADRAZA!!!!!!! PASE DE SER UNA IRRESPONSABLE PQ LO ERA Y MUCHO A SER UNA MADRE 10, ESTOY MUY ORGULLOSA DE MI HIJO Y DE MI COMO MADRE AUNQ SABIA QUE ME SALDRIA SOLITO PQ PUEDO DECIR QUE LO HEREDE DE LA MIA QUE ALLA DONDE ESTE SI ME VE QUIERO QUE SEPA QUE LE DOY LAS GRACIAS, MILES DE GRACIAS POR COMO NOS EDUCO A SOL Y A MI....ASI Q TRANQUILA TE LLEGARA TU MOMENTO Y SERAS BUENISIMA MADRE YA LO VERAS 
....PERO EL TIEMPO FUE PASANDO Y POCO A POCO ME IBA EMOCIONANDO HASTA EL PUNTO DE QUE CUANDO ME HICE LA AMNIO (16 SEMANAS) LLORABA COMO UNA LOCA PERO POR LO CONTRARIO A LO DE ANTES, ES DECIR PQ NO QUERIA PERDER MI BEBE NI A TIROS. PASABA EL TIEMPO Y CADA DIA ESTABA MAS Y MAS CONTENTA PERO EL DIA Q LE VI LA CARITA ¡¡¡¡MADRE MIA!!!! ESE DIA ME DI CUENTA DE Q YA NUNCA JAMAS PODRIA VIVIR SIN ÉL, AHORA ALEX TIENE 2 AÑOS Y DESDE LUEGO NI TE IMAGINAS EL INSTINTO MATERNAL Q TENGO, SOY UNA MADRAZA!!!!!!! PASE DE SER UNA IRRESPONSABLE PQ LO ERA Y MUCHO A SER UNA MADRE 10, ESTOY MUY ORGULLOSA DE MI HIJO Y DE MI COMO MADRE AUNQ SABIA QUE ME SALDRIA SOLITO PQ PUEDO DECIR QUE LO HEREDE DE LA MIA QUE ALLA DONDE ESTE SI ME VE QUIERO QUE SEPA QUE LE DOY LAS GRACIAS, MILES DE GRACIAS POR COMO NOS EDUCO A SOL Y A MI....ASI Q TRANQUILA TE LLEGARA TU MOMENTO Y SERAS BUENISIMA MADRE YA LO VERAS <a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Hola noia!
no et preocupis, tinc uns amics que van passar una crisi greu per aquest motiu, ella no pensava pas en criatures! al final va cedir i van tenir un nen, fa 4 anys i és la millor mare del món!
En el meu cas els nens m'encanten però tota la vida dient que no volia fills, em feia pànic, i quan per fi ens decidim, ens diuen que tinc la síndrome d'ovaris poliquístics, que no sé si és el que tens tu, i que ho tenia fatal per aconseguir un embaràs, no vegis quina depre! I a sobre tothom es va posar d'acord per preguntar que a què esperava! la gent és molt maleducada, què saben si no vols o si no pots!
Però mira, als 6 mesos em vaig quedar!
i sense prendre el tractament que em van receptar !era una bomba hormonal!
I t'asseguro que quan penses en la criatura que portes a la panxa si que et creix l'instint maternal! i quan li veus la carona ja penses que no podràs viure mai més sense ell!
Comprenc que vulguis estabilitzar-te una mica, ja sabem que en aquest pais no s'ajuda gaire a les mares treballadores, pren el teu temps fins que consideris que és el moment, si encara ets jove no cal que pateixis, la majoria tenim els nens passats els 30!
Espero que decideixis el que decideixis vagi tot bé!
no et preocupis, tinc uns amics que van passar una crisi greu per aquest motiu, ella no pensava pas en criatures! al final va cedir i van tenir un nen, fa 4 anys i és la millor mare del món!
En el meu cas els nens m'encanten però tota la vida dient que no volia fills, em feia pànic, i quan per fi ens decidim, ens diuen que tinc la síndrome d'ovaris poliquístics, que no sé si és el que tens tu, i que ho tenia fatal per aconseguir un embaràs, no vegis quina depre! I a sobre tothom es va posar d'acord per preguntar que a què esperava! la gent és molt maleducada, què saben si no vols o si no pots!
Però mira, als 6 mesos em vaig quedar!
i sense prendre el tractament que em van receptar !era una bomba hormonal!
I t'asseguro que quan penses en la criatura que portes a la panxa si que et creix l'instint maternal! i quan li veus la carona ja penses que no podràs viure mai més sense ell!
Comprenc que vulguis estabilitzar-te una mica, ja sabem que en aquest pais no s'ajuda gaire a les mares treballadores, pren el teu temps fins que consideris que és el moment, si encara ets jove no cal que pateixis, la majoria tenim els nens passats els 30!
Espero que decideixis el que decideixis vagi tot bé!
L'Oriol va nèixer el 14 de juliol d'aquest any, i jo vaig fer els 34 dues setmanes després.
Pel que vaig veure a les classes de preparació al part la majoria de primípares eren de la meva quinta!
L'únic dolent és que amb l'edat augmenta el risc de complicacions, de fet a mi em van fer l'amnio perque el triple screening va sortir fatal, però per sort només va ser un ensurt i el nen està saníssim!
Pel que vaig veure a les classes de preparació al part la majoria de primípares eren de la meva quinta!
L'únic dolent és que amb l'edat augmenta el risc de complicacions, de fet a mi em van fer l'amnio perque el triple screening va sortir fatal, però per sort només va ser un ensurt i el nen està saníssim!
Hola JYR,
Em sento força identificada amb el que expliques. Jo tampoc no vaig notar aquest "cuquet", aquest caure't la bava quan veus criatures, estar pendent de la regla, de quan et pots quedar prenyada, etc. I jo crec que aquesta actitud una mica "passota" m'ha anat bé, perquè tenia la menstruació molt irregular, havia estat prenent molts anys pastilles per ovari poliquístic, i quedar-me embarassada no havia de ser bufar i fer ampolles. Jo pensava, si m'hi quedo bé, i si no també. Sóc de les que penso que una parella pot ser una família, encara que no tinguin mai fills.
Ara bé, així que em vaig quedar prenyada em van aflorar uns sentiments que mai no havia sentit abans. Una gran felicitat, una sensació d'estar bé amb mi mateixa, em queia la bava quan veia els nadons, tenia set d'informació sobre l'embaràs i el part.
Com diuen les companyes, cada persona és un món, i potser a tu et va d'una altra manera. Ara bé, el que sí et diré és que no t'esperis a sentir "el crit de la natura" per tenir fills.
I molta sort en la recerca...!
Em sento força identificada amb el que expliques. Jo tampoc no vaig notar aquest "cuquet", aquest caure't la bava quan veus criatures, estar pendent de la regla, de quan et pots quedar prenyada, etc. I jo crec que aquesta actitud una mica "passota" m'ha anat bé, perquè tenia la menstruació molt irregular, havia estat prenent molts anys pastilles per ovari poliquístic, i quedar-me embarassada no havia de ser bufar i fer ampolles. Jo pensava, si m'hi quedo bé, i si no també. Sóc de les que penso que una parella pot ser una família, encara que no tinguin mai fills.
Ara bé, així que em vaig quedar prenyada em van aflorar uns sentiments que mai no havia sentit abans. Una gran felicitat, una sensació d'estar bé amb mi mateixa, em queia la bava quan veia els nadons, tenia set d'informació sobre l'embaràs i el part.
Com diuen les companyes, cada persona és un món, i potser a tu et va d'una altra manera. Ara bé, el que sí et diré és que no t'esperis a sentir "el crit de la natura" per tenir fills.
I molta sort en la recerca...!
Calongina
Gràcies a totes per les vostres respostes, veig que no en soc l'única que per aquí tenia aquets tipus de dubtes.
La veritat és que cada vegada que en parlo amb el meu marit estic un poc més convençuda de que qualque dia voldré tenir un fill amb ell, a més és que ell no s'imagina la nostra parella sense al.lots, aixi que ja sé més o manco el què em toca.
El que faig per estimular un poc el rellotge biològic çes mirar tendes de roba d'infants inclús de cotxets, a veure si així m'aconseguesc fer a la idea de lo que és ser mare, encara que representa moltes més coses que aquestes.
De moment jo no he tengut cap dels problemes que vosaltres dieu, segons el meu ginecòleg estic perfecta, i aixó que ja he passat per totes les revisions que tocava fer-me i ara estic més tranquila perquè sé que quan em vulgui posar a la recerca, no tindré cap inconvenient.
Només era per sebre si havia qualqu aqui dedins que es sentís igual que jo, ja que també per la meva banda tinc els antecedents de dues germanes amb 3 fills cadascuna i que sempre, des de els treze anys, he estat envoltada de bebés, i crec que aquesta situació és la que em fa pensar que no vulgui tenir fills molt aviat.
Gràcies per la vostra ajuda!!!
La veritat és que cada vegada que en parlo amb el meu marit estic un poc més convençuda de que qualque dia voldré tenir un fill amb ell, a més és que ell no s'imagina la nostra parella sense al.lots, aixi que ja sé més o manco el què em toca.
El que faig per estimular un poc el rellotge biològic çes mirar tendes de roba d'infants inclús de cotxets, a veure si així m'aconseguesc fer a la idea de lo que és ser mare, encara que representa moltes més coses que aquestes.
De moment jo no he tengut cap dels problemes que vosaltres dieu, segons el meu ginecòleg estic perfecta, i aixó que ja he passat per totes les revisions que tocava fer-me i ara estic més tranquila perquè sé que quan em vulgui posar a la recerca, no tindré cap inconvenient.
Només era per sebre si havia qualqu aqui dedins que es sentís igual que jo, ja que també per la meva banda tinc els antecedents de dues germanes amb 3 fills cadascuna i que sempre, des de els treze anys, he estat envoltada de bebés, i crec que aquesta situació és la que em fa pensar que no vulgui tenir fills molt aviat.
Gràcies per la vostra ajuda!!!
El matrimonio no es mirarse el uno al otro sino mirar los dos en la misma dirección
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 7 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |