La meva història i un dubte

[ossa]

Hola,
Vm tenir una molt mala experiència i volem canviar de gine. Així que estem dubtant entre dos: Dr. Alberto Rodriguez de la Dexeus o el Dr. Miquel Àngel Jimenez de l'hospital general de Catalunya. Si algú té referències o els ha tractat personalment, agraria la seva opinió.

Moltes moltes gràcies!!!

[ossa]

Moltes gràcies Totxo per les teves paraules.
La veritat és que perdre un bebè és moooot dur, sigui quan sigui... en fi, temps al temps i moolta paciència. De nou, gràcies i molts ànims a tu tb, pq sé de bona tinta lo dur q és. Si necessites res...ja ho saps!

Ens llegim.

[*RIX*]

hola bonica.. primer de tot t'envio una forta abraçada, sento molt el que heu tingut que viure, la vida es molt injusta!

jo fa un mes també vaig tenir un avortament, també va ser, com la Totxo a les primeres setmanes, pero va ser molt doloros!

estic segures que totes, tard o d'hora aconseguirem el nostre somni de ser mares!

molta sort a totes i petons

[Castanyeta]

ossa, em sap molt de greu. 22 setmanes ja és molt... Com t'han dit per aquí, amb el temps el dolor s'apaivaga i tot queda como un record d'un malson; jo també t'ho dic per experiència (i doble, ja que ho he viscut dues vegades).

Sento no poder-te ajudar amb això dels metges que demanes, però crec q estaria bé que ens diguessis qui és aquesta doctora q et portava fins ara... per no caure a les seves mans!

Una abraçada!

[ossa]

Castanyeta, agraeixo molt el teu suport. Respecte a la dra. realment suposo que el q ens va passar hagués passat igualment independentment de la visita. Tard o d'hora l'haguessim perdut. No vull tampoc perjudicar a ningú i també he de dir que ningú que conec q la té com a gine ha tingut cap mena de problema. El que passa és per experiència personal, no em sentiria agust ni segura tornant a la mateixa sala d'espera i estirant-me a la mateixa camilla on veia el meu nen. De totes maneres, si algú té molt interés, li dic amb un privat ja que preferiria no causar ni tenir problemes.
Petons i gràcies de nou!

[Mila]

Hola Ossa,

Sé com et sents i et dono tot el meu suport, per al que vulguis!! Jo ja fa 6 mesos que el vaig perdre, estava de 32 setmanes i va a dies.

També entenc el que dius respecte al ginecòleg. Del Dr. Jimenez n'he sentit a parlar força bé i de la Dexeus, bé són especialistes en això.

Hem de mirar endavant, és el que toca ara, però dins el meu cor sempre, sempre estarà el meu petitó!!

Una abraçada!!

[hope]

Ossa bonica ho sento molt...Se com et sents i penso com tu respecte al DRA. jo tampoc puc tornar a anar al metge que anava quan estava embarasada, aixó que ell no va tenir res a veure amb la meva pérdua.... Però si vaig recoradaria tant l´altre embaras que m´ha buscat un altre...
No et puc ajudar amb aquests gines, jo soc de Manresa... Pero molta sort guapa!!!!

[df]

Ho sento molt, jo ja fà casi 8 mesos i encara hi han molt dies que ploro pels meus peques.
La meva historia: http://www.adriaisergi.blogspot.com/

Petonets i forces,
Si vols passar-te per tu i totes les que heu perdut un fill i explicar-ho podeu fer-ho a http://petitsambllum.org/

[*RIX*]

Ho sento molt, jo ja fà casi 8 mesos i encara hi han molt dies que ploro pels meus peques.
La meva historia: http://www.adriaisergi.blogspot.com/

Petonets i forces,
Si vols passar-te per tu i totes les que heu perdut un fill i explicar-ho podeu fer-ho a http://petitsambllum.org/

ostes acabo de llegir la tava historia... m'he quedat glaçada... ho sento moltissim! ha de ser durissim, l'únic que puc fer es enviar-te molts anims i petons!

[Aidyana]

Ho sento molt, jo ja fà casi 8 mesos i encara hi han molt dies que ploro pels meus peques.
La meva historia: http://www.adriaisergi.blogspot.com/

Petonets i forces,
Si vols passar-te per tu i totes les que heu perdut un fill i explicar-ho podeu fer-ho a http://petitsambllum.org/

No ens coneixem de res, però t'acompanyo en el sentiment. La teva història m'ha fet plorar.
Molts ànims, encara que ja sé que les paraules boniques sovint cauen en un sac buit quan el dolor és tan gran.

Una abraçada.

[zAnns]

Hola ossa,
sento molt el que us ha passat, molts ànims i una abraçada de tot cor, sigueu forts. M'agrada molt sentir que ho tornareu a intentar en quant et trobis be un altre cop.
A nosaltres ens ha costat molt arribar a l'embaràs i cada dia que encara sento la nena es un descans, sempre pateixo per el pitjor, per això entenc una petita part del que heu estat passant.
En quant als metges, no els conec. Si que et puc donar un altre metge, si vols tenir mes opcions i encara ho sou decidits, que també es molt bo. Enviam un privi i en parlem.