Hola noies, sóc nouvinguda, algú li ha passat com a mi?

wendy · EntradaAutor: **wendy** » dj. maig 17, 2007 10:24 am

Hola a totes! És el primer cop que em decideixo a escriure, de fet vaig descobrir per casualitat el forum i crec que és molt interessant.
Jo també tindria ganes de tenir un petitet/a, ara fa un mes i poc més que vaig tenir un avortament diferit quan estava de 12 setmanes, va ser un cop molt dur perquè a aquelles alçades ja no m'ho esperava. Sé que és força freqüent però tot i així em vaig ensorrar moltíssim, perquè ens feia moltíssima ilusió l'embaràs i jo m'havia trobat molt bé sense cap problema abans. Era el primer cop que buscavem. Ara després d'aquest episodi tinc moltes ganes de tornar a estar esperant un bebe, però encara tinc més por per si torna a acabar malament, i encara que et diuen que no és culpa teva que és per seleccio natural, el fet que vagi bé o no, no deixo de pensar en què vaig poderfer malament. Algú que li va passar com a mi, tenia aquests sentiments?

Gràcies a totes!

esperantabril · EntradaAutor: **esperantabril** » dj. maig 17, 2007 10:39 am

guapa....sento molt aixo que expliques..... jo fa un any que busco i no hi ha manera i la possibilitat de quedar-me i perdre'l em fa molta por també, però hem de pensar allò de que intentant-ho estem més a prop d'aconseguir-ho....

mira, hi ha un llibre de Brian Weiss, es diu MUCHAS VIDAS, MUCHOS MAESTROS, te'l pots descarregar per Internet si t'interessa, et resumeixo el perquè te'l recomano....

aquest psicòleg diu que el nen ens escull a nosaltres segons les lliçons que vingui a apendre a aquesta vida, de la mateixa manera, passar per algo dur com un avortament, és una lliçó que els petits ens donen a nosaltres, algo del que hem d'apendre....

jo no m'explico molt be, però el llibre és molt esperançador, si et ve de gust llegir-te'l i no el troves, fes-m'ho saber i te'l paso....

i ànims guapi, hi ha un angelet que te unes ganes boges de tenir-te de mami.... i serà genial donar-vos aquesta amor que ja aneu conreant....

annabel · EntradaAutor: **annabel** » dj. maig 17, 2007 10:44 am

hola wendy!!!!
a mi em va passar el mateix també de 12 setmanes - o +, però portaba dies mort. és passa molt malament, i hi penses molt, però s'ha de mirar endabant. i en pic puguis a tornar-ho a probar. jo també em pregunto si em tornarà passar, però el que hagi de ser serà. nomès has de pensar en el futur i que no era un bon mometn, però a tornar a probar que això està molt bé mentres és practica, no? :ok:

jo aquest mes ja ho he començat a probar, si noes aquest el mes que bé.......no? molts petons i ànims, que aqui estem pel que necessitis, som com una gran família!!!!!!!!
<a><img src="http://lilypie.com/pic/070504/XcS1.jpg" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://tt.lilypie.com/cIuip2.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>

betzi · EntradaAutor: **betzi** » dj. maig 17, 2007 10:52 am

HOla Wendy,nomes puc dir- te que anims que tot no s´acava aquí ...... s´ha d´anar mirant endavant...es un cop dur pq hi fiques molta il.lusio i tot vols que vagi be etc....!!Animssss i benvinguda al Foro wapa! :-)(-:

wendy · EntradaAutor: **wendy** » dj. maig 17, 2007 11:05 am

Gracies noies per les vostres respostes, animen molt.

Gràcies buscantabril pel llibre, el buscaré perquè segur que m'ajuda força.

A mi em va passar com a l'Anabel em van dir a les 12 setmanes que l'embrio no funcionava des de feia temps, i el mes dur va ser esperar a si el tenia espontaniament que com no va poder ser em van ingressar per legrat.

A les que busqueu us recomano fer-vos ecografies de confirmacio al saber que esteu embarassades i al mes per valorar com va, ja que al seguro fins a les 13 setm no tenia la primera eco i per això fins llavors no vaig veure que la cosa no anava bé.

Ara a intentar-ho de nou, unaltre cop a esperar el gran dia, tan de bo sigui quan sigui però vagi bé!

annabel · EntradaAutor: **annabel** » dj. maig 17, 2007 11:09 am

jo també ho vaig pensar en pic m'assaventes que ho estaba anar a ferm-he una eco, i voldria anar cada mes, em costes el que fos, pk com tu dius si ens l'aguessin fet abans això és podria haer ebitat tant de temps.....
<a><img src="http://lilypie.com/pic/070504/XcS1.jpg" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://tt.lilypie.com/cIuip2.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>

esperantabril · EntradaAutor: **esperantabril** » dj. maig 17, 2007 11:18 am

wendy, t'he buscat el link, aquí apareixen molts llibres d'ell, jo em vaig viciar i me'ls vaig llegir tots, em van anar molt be per superar la mort d'un familiar, tot i que el buit que deixa una mort, no és reparable 100%

ànims guapisima!!! estem totes en el bon camí!

http://www.elmistico.com.ar/descarga/index.htm (el link per descarregar-te els llibres al pc)

Patumaire · EntradaAutor: **Patumaire** » dj. maig 17, 2007 11:33 am

Hola guapa, per aquí en aquest fòrum som moltes que hem passat per això. A mi em va passar fa 3 mesos i estava de 5 mesos i mig. Em va ajudar moltíssim parlar amb noies que havien passat pel mateix, elles són les que més et poden entendre. Les pors hi són, i jo crec que fins que no tinguem els nostres nens/es en braços aguantarem l'aire. Però pensa que ara has tocat de peus a terra, has baixat del núvol que envolta tot embaràs i que com jo, segurament et tornaràs a il·lusionar amb la búsqueda i posterior embaràs. Però això, inevitablement et canvia, i estarem contentíssimes amb un nou embaràs però ara sabrem que pot anar bé, però que també pot anar malament.
Molts ànims i endavant!!!

wendy · EntradaAutor: **wendy** » dj. maig 17, 2007 11:58 am

Ostres patumaire... de cinc mesos i mig... això encara ha de ser molt més dur! Segur que ets una persona molt forta, ànims que en properes ocasions hem de tenir sort...
Diuen que a moltes noies els hi passa en el primer embaràs, com si a vegades el cos no estigues prou preparat per l'embaràs... no sé que en penseu, però jo ja m'aferro al que sigui...

Patumaire · EntradaAutor: **Patumaire** » dj. maig 17, 2007 12:06 pm

Si, ha estat un cop molt dur, però el dolor és el mateix si el perds de poc o de molt, crec jo. Penses que és molt injust, t'embarga aquella tristor, no pots parar de plorar...vaja, ja ho saps, suposo. És normal pensar el perquè ha passat, però saps què, que això no soluciona res. A mi em reconforta pensar que la naturalesa és sàvia....però en els dies de baixón, que encara tinc, penso, si, és sàvia, però quina ràbia que fot que ho sigui!!!
En fi, cap endavant i a torna-hi!!! La pròxima ha d'anar bé, ja ho veuràs.

Susanna · EntradaAutor: **Susanna** » dj. maig 17, 2007 12:13 pm

hola bonica, jo tambè vaig patir un abortament, estava de 6 setmanes i ho vaig portar molt malament.
El Joel tenia un anyet i volia que els germans es portessin poquet. Em va deixar molt tocada i vaig decidir no tornar a buscar fins que em sentís del tot preparada. Ara ja tinc al petit Aleix a les meves mans :r)

i mai millor dit, perque t'estic escribint amb el nen dormit als braços neujor:-)

xin76 · EntradaAutor: **xin76** » dj. maig 17, 2007 1:39 pm

Hola Wendy!

Jo també vaig passar per un avortament diferit a les 10 semanes. És un cop molt dur, en el meu cas també era el primer fill, i clar... tens una il.lusió enorme que te s'ensorra com un castell de cartes. Què t'he d'explicar...
Però la vida continua i cal anar endavant, i torna mica en mica la il.lusió per les petites coses. A mi em va passar al juny del 2005 i al desembre del mateix any vaig tornar a quedar embarassada :-())

. I ara ja tenim la Laia! :-)(-:

Vaig passar l'embaràs amb por, perquè negar-ho; però crec que és normal després de l'experiència que hem tingut, oi?

Però bé, al final els somnis es compleixen! Ja veuràs com sí! :ok:

Un petó

Rosa · EntradaAutor: **Rosa** » dj. maig 17, 2007 6:59 pm

Holaaaa!!
És un cop molt dur però has de mirar endavant. No et tornerà a passar perquè l'experiència no t'ho permetrà! Segur!
petonets i ànims!!

Niu · EntradaAutor: **Niu** » dj. maig 17, 2007 9:37 pm

Hola noieta! Doncs a mi també em va passar a les 8 setmanes, després de sis mesos de buscar. El vaig perdre pel setembre, i pel novembre ja m'hi vaig tornar a quedar. Sembla que no pugui ser, però un nou embaràs et fa oblidar moltes coses i veure-ho tot positivament. Ànims i endavant!

Mamalaia · EntradaAutor: **Mamalaia** » dj. maig 17, 2007 10:43 pm

Espero que tot et vagi be en aquesta busca, i que no et desanimis ja saps on som les "tietes" per el que sigui, anims i endavant!

imma · EntradaAutor: **imma** » dv. maig 18, 2007 9:25 am

Benvinguda Wendy!!!! aquí estem ja veuràs com hi estaras molt i molt bé!! petonets neukiss-)

Ester73 · EntradaAutor: **Ester73** » dv. maig 18, 2007 9:41 am

Hola Wendy,
Com t'han dit, moltes hem passat per aquesta experiència, per mi la pitjor de la meva vida. Jo vaig perdre una nena quan estava de 17 setmanes, després d'un mes de repòs i quan ja em creia que tot començava a anar bé perquè em començava a créixer la panxeta. En fi, és dur però hem de mirar endavant i no pensar que ens hagi de passar el mateix. És clar que aniré amb peus de plom però intentaré fer el que sigui per no passar-me tot l'embaràs patint. Penso que després, quan li hagi d'explicar al meu futur fill/a, no vull haver-li de dir que no vaig gaudir del seu embaràs, vull viure aquesta experiència tan maca com es mereix. I segur que ara estarem molt més preparades. Molta sort guapa! :ok:

wendy · EntradaAutor: **wendy** » dv. maig 18, 2007 1:12 pm

gràcies a totes pels vostres consells, sembla mentida pero ajuda moltíssim saber de gent que hi ha passat i que amb el temps les coses semblen més fàcils... Ara a iniciar la búsqueda altre cop!!!

formiga · EntradaAutor: **formiga** » dj. juny 28, 2007 8:14 am

Hola Wendy.
Fa dies que ningú no escriu aquest post... A mi també m'ha passat el mateix. El meu avortament va ser diferit, l'embaràs no anava bé... Hi ha dies que només penso en què la regla encara no m'ha vingut i em van dir que n'havia d'esperar dues almenys abans d'intentar-ho una altra vegada; i només faig que veure embarassades per tot arreu.
En canvi, hi ha altres dies que estic meravellosament bé, que no recordo el tema perquè tinc altres coses al cap. És dura aquesta espera, oi?
A més a més, també hi ha la incertesa de si serà la segona la meva. M'explico?
Aquestes setmanes he parlat amb molta gent i és ben cert que hi ha molts casos d'embarassos que no van bé i que la gent no ho explica obertament, per tant, he observat que passa sovint, i també que, a la majoria, després no els costa gens quedar-s'hi una altra vegada i tot va com una seda. Però també m'he trobat amb algú que m'ha dit que li ha tornat a passar fins a tres vegades... i és clar, això fa pensar.
Per acabar, donar ànims a totes les que estem en aquesta situació i recomanar d'estar distretes fent altres coses que ens facin "oblidar". Petons!

Andy · EntradaAutor: **Andy** » dj. juny 28, 2007 8:47 am

Hola wendy ...
Mira jo experiència personal no en tinc però una germana meva si que li va passar i ho vam passar molt malament, ella també .... Ja tenia una eco i s'havia fet moltes ilusions ... La vam animar tot el que vam poder però suposo que mai n'hi ha prou. Ella ja tenia un altre nen i no ho va voler intentar més ....

Està molt bé que decidiu tornar-ho a provar! Jo t'envio una abraçada molt i molt forta ...